divendres, 30 de març de 2012

...Uns quants dies de calma...


... i de mar.............................................



Avui m'ha agradat...

Qui creu en sí mateix no tracta de convèncer ningú, qui està satisfet amb ell mateix no necessita a ningú que l'aprovi, i qui s'accepta a si mateix és acceptat per l'univers sencer.  Lao Tse
........................................................................
El problema de les ments tancades és que sempre tenen les boques massa obertes. Mafalda
........................................................................
Que tu pots ser feliç aqui, no demà, no en deu minuts, sino ara.  Tu pots ser feliç en aquest mateix instant.  La felicitat és permetre't estar bé amb el que és, en comptes de lamentar-te i clamar pel que no és.   Obviament el que és,  és el que se suposa que ha de ser, o no seria. La resta, ets simplement tu discutint amb la vida. En algun moment del camí hauràs d'aprendre simplement a confiar en la vida.  Neale D Walsch
........................................................................
Els nostres pensaments són els que ens fan sentir feliços o desgraciats, no les nostres circumstàncies. Si som capaços de canviar-nos a nosaltres mateixos, el món canviarà per a nosaltres. 
........................................................................No busquis a la persona més bella del món... busca a la persona que faci més bell el teu món. 




dimarts, 27 de març de 2012

Ben despentinades...



Per sempre em recordarà el carnaval 2012, Cançó dels 90, d'una cantant mexicana!! Però la lletra no es pot identificar més amb nosaltres. 
A mi me gusta andar de pelo suelto, me gusta todo lo que sea misterio. 
Me gusta ir siempre en contra del viento, si dicen blanco, yo les digo negro.. 
A mi me gusta, andar de pelo suelto aunque me vean siempre con enredos. 

Me gusta todo, lo que sea sincero yo soy real, y no tengo reverso.
A mi gusta, andar de pelo suelto aunque me digan, que hasta barro el suelo. 
Ser agresiva, como len con sueño. 
A mi me gusta, andar de greña suelta aunque se acabe de infartar mi abuela...  Y voy, y voy, y voy, y voy, y voy, y voy... 
Voy a traer el pelo suelto, voy a ser siempre como quiero, voy a olvidarme de complejos, a nadie voy a tener miedo, voy a traer el pelo suelto, voy a ser siempre como quiero, aunque me tachen de indecente, aunque hable mal de mí la gente. 
A mi me gusta andar de pelo suelto, yo no soporto a los hombres serios, si alguien quiere que me corte el pelo aunque lo ame se va mucho al cuerno. 
 A mi me gusta andar de pelo suelto, a los cepillos ya ni puedo verlos. 
Me gusta serle fiel a un sentimiento, voy a olvidarme de los tristes tiempos. 
Voy a traer el pelo suelto me digan lo que me digan. 
Voy a traer el pelo suelto no, no me quedo calva...

Voy a ser siempre como soy.


(Gloria Trevi/Guerreres 2012)


Pollastre amb prunes - Marjane Satrapi

Avui he rellegit Pollastre amb prunes, de Marjane Satrapi, que tots coneixereu per Persépolis.

Teheran, 1958. Nasser Ali Khan, és un músic iranià que decideix morir, segons ell perque la seva dona, amb la que té una relació totalment morta i acabada, li ha trencat el tar (llaüt iranià), en una baralla conjugal. Aquest instrument era la seva vida, ara no en troba cap que soni com el seu. O potser és la seva vida, que ja no és igual...? Els veritables motius de la desgràcia del Nasser s'aniran desvetllant a mida que anem passant pàgines, i això serà aviat, perque a mesura que llegeixes és impossible deixar-lo... 

Una exquisidesa d'obra: Pur caviar iraní.


Quan Nasser té una etapa creativa de ben jovenet però està destrosssat per una història d'amor molt trista, el seu mestre dervitx intenta convènce'l de que..."Pensa que vius una història d'amor, i aquestes, gairebé sempre acaben tràgicament, o fan patir molt. Has vist mai algú escriure un poema sobre la dona amb qui s'ha casat que l'emprenya tot el dia? Potser et penses que si Romeu i Julieta haguéssin tingut fills se n'hauria escrit un llibre ??" 

"Cinc homes s'estan en un fosc estable dins del qual hi ha un elefant. Cap d'ells ha vist mai un animal d'aquella mena, i decideixen tocar-ne cadascun una part per delimitar-ne la forma.. És un barrot gruixudíssim!!! No, no, jo n'estic segur de que té quatre columnes!! S'assembla a un ventall molt gros!! De cop i volta, algú encengué una espelma i tots els homes van veure l'elefant sencer...Segons la part que havíen tocat, cadascú tenia una idea pròpia de l'animal. La vida és semblant: li donem un sentit depenent del nostre punt de vista. Només la saviesa pot, com la llum de l'espelma, obrir-nos a la visió global de l'existència. I la clau de la saviesa és el dubte. Si dubtessis una mica, segur que no series tan pretenciós..."
(Rumi, poeta iranià que exaltava l'amor místic i que fundà l'orde sufí dels mulavi, altrament coneguts per dervitxos giròvags)

dimecres, 21 de març de 2012

Zuhair Murad

Era negra i de puntes, totalment transparent. Màniga llarga, ampla, una mica arrugada de dalt, donava una sensació de vol als braços que la feia única..

Els botons, com fines perles negres, quan eren cordats cenyien al cos la roba d'encaix tan negra i tan sòbria, tan extremada i discreta a la vegada, segons com la duies, i com somreies amb ella posada... És una brusa que em vaig comprar en un outlet de Mango fa uns anys, potser deu ja, com passa el temps!! Era enmig d'una pila de roba remenada i arrugada, em va costar 3 euros. Me la vaig provar i vaig veure que havia de ser meva. Vaig mirar l'etiqueta, era una peça d'una col.lecció d'un dissenyador nou, desconegut per mi, que havia fet per Mango... Vaig pensar que segur que donaven oportunitats a joves promeses que destacaven en el món de la moda... Aquesta brusa, per la seva forma vaporosa i poc portable en els dies de cada dia, per massa espectacular i per la insolència de les seves formes, no devia tenir gaire èxit, n'hi havia moltes d'iguales a la pila...en l'etiqueta del coll, en unes lletres petites de tipus caligrafia anglesa, i en negre, sobre fons blanc de seda, deia Zuhair Murad.


Al cap d'uns anys vaig començar a veure imprès a peu de foto en les revistes de moda aquest nom tan peculiar, i per tant inoblidable, del dissenyador libanès que ha arribat al més alt del món de la moda en els últims temps, i cada cop que veia el vestit que acompanyava el nom veia una peça fantàstica i com volàtil, etèrea, màgica, un vestit que ha de convertir en una princesa preciosa a cada dona que el porti, que té com ales, sisi, és lleuger i segueix les formes del cos sinuosament, tan sensual, tan...preciós...!!!


No sabria quin triar-me!!!!!!!!!


















diumenge, 11 de març de 2012

Un gracioset.......... ;-)

Al 1912, el ginecòleg austríac Dr. Hermann Otto Kloepneckler, publicà el següent: 

"El millor motor del món és la vagina: Pot posar-se en marxa amb un sol dit, s'autolubrica, admet pistons de qualsevol tamany, i canvia el seu propi oli cada quatre setmanes... És una llàstima que el sistema de control sigui tan fotudament temperamental!!!"

Estic dubtant entre tallar-li (no cal perquè és al clot ja fa temps), o matar-lo directament... per sort no cal tampoc... grrrrrr què simpàtic...



Tresor femení

dissabte, 10 de març de 2012

8 de març, dia del no-res...

"Un altre any de celebració del no-res. Dotze mesos més tard, un grapat de reivindicacions i unes quantes passes enrere. Ni un avanç. Només la constatació que les dones continuem sent pastura de les pitjors estadístiques. Encapçalem les llistes de l'atur i sumem titulars de sang. Les més precàries en un món laboral precari. Les captives amb l'assassí a casaLes nenes amb ànima de submises. Per acabar de dibuixar el desastre, una reforma laboral que només projecta més ombres sobre la foscorPodríem estar pitjor. Només cal passejar-se pel món per constatar-ho. Podríem ser només un tros de carn propietat d'un home.
Una prova de la seva homenia. El membre on resideix l'honor. Davant el mínim risc de màcula, susceptible de ser arrencat, mutilat i assassinat. 

Però també podríem estar millor. Infinitament millor. I també hi ha miralls en els quals ens podríem reflectir. Societats on les dones ocupen els primers càrrecs polítics i empresarials. On un índex elevat de maternitat és compatible amb un envejable percentatge d'ocupació. On el lobby femení és potent i estructuratPaïsos que han nacionalitzat la banca i han jutjat als seus polítics per negligència davant la crisi. Però allà fa fred. I aquímentrestant, ens coem en el brou de l'apatia i la subordinació8 de març. Un any més de pèrduesmancances absències365 dies de no-res."


(Emma Riverola, El periódico 8 de març 2012)


He buscat dones desesperades al google i les primeres que m'han sortit: Vet-ho aqui :-P




M'ha agradat posar-les perquè el vermell que les envolta és una senyal de la passió i de les ganes que tenim de viure i moure'ns, i aconseguir coses. De millorar la resta del món on la situació és tan dolenta, injusta i humiliant. Per aconseguir el respecte i la igualtat amb els altres éssers humans, els homes. Som afortunades d'haver nascut aquí...lluitem pel futur.


dimecres, 7 de març de 2012

En acció...

Quan miro els vídeos em vénen al cap un munt de sensacions viscudes, i sobretot penso en el bé que m'ho vaig arribar a passar, què collons......i en el fred que feia........que aquí quan mires la peli no ho sembla, només si veus la gent que està ben tapada al voltant...som les guerreres ;-)




Tercer Premi Segur de Calafell
Tercer Premi Vilafranca
Primer Premi Concurs coreografies Cal Noi-Noi
Segon Premi Cunit
Tercer premi Calafell poble
Tercer Premi Calafell Platja



 

diumenge, 4 de març de 2012

Pavilhâo Chinês Bar












Una menció especial volia fer-li a aquest bar de Lisboa, que ens vàrem trobar per casualitat a les tantes del divendres a l'arribada, quan havíem deixa les coses a l'hotel i buscant algun lloc per menjar alguna cosa. Després de caminar i perdre'ns, com sempre, vàrem trobar aquest lloc màgic i sorprenent. Col·leccions inacabables de madelmans i geypermans amb totes les vestimentes possibles, de gots, de gerres de cerveses, de joguines de tots tipus i èpoques, helicòpters, avions, tot penjat per tot arreu, sostre, parets, amb passadissos, taules amagades en cada petit racó, mobles barrocs, calaixeres, miralls daurats, antics, moderns, de marqueteria, quadres de tots els estils, en un racó veig un retrat de l'Alfons XIII, llums de cristall de bohèmia, diverses sales grans i carregades, billars, ple de gent...i tots els cambrers perfectament vestits amb l'armilla vermella i el pantaló negre, camisa blanca, llacet i davantal fins als peus...tot un espectacle per no perdre's.

Pavilhâo Chinês, Rua S.Pedro V, 89/91 LISBOA