diumenge, 30 de desembre de 2012

Avui m'ha agradat...


"Si em poso a pensar en tot el que aquest any m'ha donat, el balanç em surt positiu sens dubte, perquè hi ha hagut de tot, bo i dolent i de les dues coses he après, i al final he acabat fent el que he volgut en cada moment amb les seves corresponents conseqüències en ambdós casos. Segurament a tot@s ens han enganyat, odiat, envejat, o ens han fet mal, però també ens han estimat, i ens han alegrat els dies i l'ànima, ens han comprès i fet costat, doncs a mi m'ha passat una mica de tot i com que en una criba el que més pesa sempre es queda sobre, per a mi tot el que més pesa és totes les coses bones que he rebut, donat i après, i és amb el que em quedo, us desitjo una feliç vida que és el millor que et poden desitjar, Carpe Diem ♥"

(Alimenta tu alma de amor y tus miedos morirán de hambre)


divendres, 28 de desembre de 2012

Avui m'ha agradat...

I què incrèduls que arribem a ser a vegades, jijijiji

"Dins el ventre d'una dona embarassada hi havien dos bonics fetus. Un li pregunta a l'altre: - Tu creus en la vida després del part? - Clar que si! Alguna cosa ha d'existir després del part. Potser som aquí perquè ens hem de preparar pel que serem més tard... - Tonteries!!!! No hi ha vida després del part. Com seria aquesta vida? - No ho sé, però segurament... hi haurà més llum que aquí. Potser caminarem amb els nostres propis peus i ens alimentarem per la boca... - Això que dius és totalment absurd! Caminar és impossible. I menjar per la boca? Això és ridícul!! El cordó umbilical és per on ens alimentem. Jo et dic una cosa: la vida després del part està exclosa totalment...El cordó umbilical és massa curt... - Doncs jo crec que hi ha d'haver alguna cosa! I potser és totalment diferent al que estem acostumats a tenir aquí. - Però mai ningú ha tornat del més enllà, després del part!! El part és el final de la vida. I al cap i a la fi, la vida no és més que una angoixant existència en la foscor que no porta enlloc. - Bé, jo no sé exactament com serà després del part, però segur que veurem a la mare i ella ens cuidarà. - Mare??? Tu creus en la mare?? I on creus que és ara?? - On? Doncs ara mateix és al nostre voltant. En ella i a través d'ella és com vivim. Sense ella tot aquest món no existiria. - Doncs jo no m'ho crec, perquè no l'he vist mai, a la mare, per tant, és lògic que no existeixi... - Bé, però a vegades quan estem en silenci, la sentim com si cantés o sentim com si intentés acaronar el nostre món... Saps? Jo penso que hi ha una vida real que ens espera i que ara només ens estem preparant per a ella..."


dimarts, 11 de desembre de 2012

Fin

La tensió, la inquietud que aconsegueix crear David Monteagudo (escriptor vilafranquí per cert) amb la seva novel·la Fin, es transmet també a la pel·lícula del mateix nom basada en la seva obra, i molt fidel a l'original escrit. Una pel·lícula silenciosa. Em va impactar molt el silenci. Acostumats a viure en un món de soroll, hi ha moltes escenes en les que el silenci és tan total que... sentia els soroll dels budells de la meva companya de seient!!!

Barreja de terror, intriga, tensió, històries de misteris i misèries per descobrir... Obra per a veure, gaudir... i pensar-la després... encara ho estic fent!!





La vida de Pi

Feia temps que el cinema no em seduïa com avui. Una pel·lícula preciosa, per la història, com un conte oriental... Pels fets que se'deriven i pel sentit que agafa tot. Per la bellíssima fotografia, pels actors, els protagonistes, els secundaris... per l'ambientació, per la música. Per a mi una obra mestra per no perdre's en aquests temps de mediocritat...pura poesia.












dissabte, 1 de desembre de 2012

El cos de Bombers...

...Com està el cos mare meva!!!!......................................











Són moltes les fans dels Bombers que cada dia gaudim de les vistes d'aquestes fantàstiques fotos, però després de votar podem dir que tot i que totes són espectaculars......


...the winner is................!!!!!!!!