dijous, 25 d’abril de 2013

El Llaütista i la captaire - Jordi Llavina

Just el dia de Sant Jordi vaig acabar de llegir-lo. Em va durar molts dies, no pas perquè em costés de llegir, ni perquè em fes mandra fer-ho, si no tot el contrari. Me'l guardava, com les coses exquisides es volen assaborir sense cap mena de destorb ni nosa. Em buscava el moment tranquil, el moment silenciós i envoltat de soledat provisional i fugissera. El moment que tant manca avui en aquesta societat en la que vivim, ja ho sabem tots. I me'l guardava com es guarden les coses bones, i que no vols que s'acabin mai. Històries de tots, de cadascun de nosaltres, sensacions que hem viscut, i ens n'adonem compte que no som els únics com crèiem fins ara... El mal que fa un mail desitjat que no arriba, o quan arriba no és com l'esperàvem. Absències, falses esperances, veritables decepcions. I bons moments, que passen com una exhalació i quan ens n'adonem ja han fugit. Però ens en queda el record per sempre, el retall d'imatges i paraules dites i sentides, de fet és tot el que ens queda a la vida, el que hem viscut i el que hem sentit. El que ens fa ser la persona que som avui. He viscut la vida del Marc, la Bel, la Clara, el Joan, l'Emma... com si fos talment un retall de la meva. I de la vostra, la de tots. Vida viscuda a través de les teves paraules. Gràcies Jordi, he sentit que l'havies escrit per a mi. I estic contenta de poder-t'ho haver dit avui en persona, i que t'hagi agradat sentir-ho.



 

dimecres, 24 d’abril de 2013

Experiències

Dinar a un restaurant amb dues estrelles Michelín no es fa cada dia, ho vam provar per una celebració familiar. Tota una experiència. El lloc és el que em va agradar més. L'arquitectura, l'espai i la decoració sens dubte per a mi, segons la meva opinió clar, mereixen més estrelles que el menjar, que era molt bo però en molts restaurants hi fan menjar molt bo. La diferència no és tan gran. No sé quins paràmetres es fan servir per a concedir les famoses estrelles, suposo que hi influeix molt també l'atenció, el servei i les instal·lacions... El servei és molt bo (Hi ha un cambrer per cada dues persones) però per al meu gust massa parafernàlia i massa rituals innecessaris (canvi de coberts complet per a cada plat. Comptant que en un menú degustació hi ha 16 plats, 48 coberts per comensal... una mica exagerat no creieu??) I a més cada canvi de coberts és com una mena de "performance" amb un cambrer/a (o tot eren cambreres noies??) mirant a l'infinit en posat de "firmes" aguantant una gran safata amb tots els serveis i una altra cambrera va posant els coberts només agafant-los amb la mà dreta l'esquerra a l'esquena i més tiessa que un pal.. tot un espectacle que et deixa bocabadat i una mica nerviós si tens gana!!!

Per acabar-ho d'adobar ve el marit de la cuinera que és la de les estrelles i fa una mena de teatre per a descriure el plat que ens anirem a menjar... Tot seguit te'l serveixen amb gran pompositat... i així 16 vegades!!! El que es tradueix en 4 hores llargues de cerimonial i una panxa més plena que la del bou del Patufet..!!!

Però com totes les coses que no s'han provat mai, va valdre la pena... una experiència sobrenatural més per posar a la llista de cosesqueestanmoltbéperprovarperònocalenperaserfeliç!!!!

Ara tot això cal que sigui documentat per al record...

Restaurant Les Cols, Olot











...I proveu de seure en aquesta cadira durant 4 hores... per molt bo que sigui el restaurant això és una tortura!!!

Ara, tot molt bo i espectacular...







divendres, 19 d’abril de 2013

Los últimos días


Quan els bitllets de 50 euros només serveixen per encendre el foc
i la gent mata per un gps 
o per una llanterna... 
quan els carrets del súper són el mur que ens protegeix de l'enemic...
i l'autèntic tresor no és el poder o els diners, és un glop d'aigua...
i tot és destrucció... és que han arribat els últims dies.

"potser no és que tot s'acabi, potser és que ja fa temps que s'estava acabant..."

Quan surts del cinema després de veure aquesta peli, costa respirar... però també penses que potser encara estem a temps de fer alguna cosa pel món. Podem començar per millorar-ne algun raconet. I aquest raconet pot ser un mateix. Provem-ho?


Los amantes pasajeros

L'última de l'Almodóvar m'ha encantat, una comèdia descarada, poca-solta i políticament incorrecte, que sorprèn i escandalitza als carques, altament recomanable per sortir del mal pas d'un dissabte avorrit, però això si, només per a qui li encanti el geni manxec, com a mi!!!!!!!



dijous, 11 d’abril de 2013

Masterpiece-Madonna

If you were the Mona Lisa 
You'd be hanging in the Louvre 
Everyone would como to see you 
You'd be impossible to move 
It seems to me is what you are 
A rare and princeless work of art 
Stay behind you velvet ropa 
But I will not renounce all hope 
And I'm right by your side 
Like a thief in the night 
I stand in front of a masterpiece 
And I can't tell you why It hurts so much 
To be in love with the masterpiece 
Cause after all 
Nothing's indestructible 
From the moment 
I first saw you 
All the darkness turned to light 
An impressionistic painting 
Tiny particles of light 
The ''look but please don't touch me'' type 
And honestly it can't be fun 
To always be the chosen one 
And I'm right by your side 
Like a thief in the night 
I stand in front of a masterpiece 
And I can't tell you why 
It hurts so much 
To be in love with a masterpiece 
Cause after all 
Nothing's indestructible 
Nothing's indestructible 
Nothing's indestructible 
Nothing's indestructibe 
And I'm right by your side 
Like a thief in the night 
I stand in front of a masterpiece 
 And I can't tell you why 
It hurts so much 
To be in love with a masterpiece 
And I'm right by your side 
Like a thief in the night 
I stand in front of a masterpiece 
And I can't tell you why 
It hurst so much 
To be in love with a masterpiece 
Cause after all 
Nothing's indestructible 
Cause after all 
Nothing's indestructible...

dimarts, 9 d’abril de 2013

Carrer Berlín, 109 - Susana Vallejo

En el carrer Berlín, 109 hi viu molta gent. Una puta de luxe, un sicari colombià que té por d'enamorar-se, un divorciat depressiu amb tendències suïcides, una mestressa de casa sense diners i amb fills problemàtics, una parella molt gran, ell té alzheimer. I una dona molt gran que és morta, fa mesos, dins de casa seva i ningú no ho sap. 
Una barreja de vides grises, tendresa, amors sobtats, ganes de viure, desesperança pel futur. Bellesa en la prosa, un plaer llegir cada pàgina. Amb un toc d'intriga i misteri, novel·la negra. Preciosa. Quan algú pot treure una història com aquesta del seu interior, la pot fer factible sobre un paper, un teclat d'ordinador, es igual. Pot trobar les paraules per expressar, transmetre tantes sensacions, i imaginar vides tan intenses, situacions tan comuns a tots nosaltres, personatges tan reals, quan algú pot escriure una història així, algú altre la pot llegir, editar i publicar, i una altra persona, en aquest cas jo, pot anar a una llibreria, agafar el llibre i comprar-lo... Aquest són els secrets de la vida, petits secrets que ens fan sentir moments irrepetibles, vivint vides d'altres persones, sensacions compartides tants cops.. és la màgia de la literatura.



divendres, 5 d’abril de 2013

Avui m'ha agradat...

"Tots els matins em miro al mirall, el pitjor és el primer impacte, me'n dóno compte dels meus defectes, aquells que la resta del dia només veig en els altres. Trobo de cop i volta a un tipus amb gestos de mala llet que acaba pensant que amb la cara que té és millor no mirar-se molt detingudament... 
Del que no estic descontent és del que veig per dins, algú amb molta il·lusió, amb ganes de fer coses, d'aprofitar cada moment al màxim. Una bona persona.  El mirall és injust i capriciós, però serveix per a acostar-nos a nosaltres mateixos, cada matí he de posar d'acord a les dues parts, la de fora i la de dins, en això tinc molta sort, la recomposició física és relativament fàcil, s'afaita un una mica, et rentes, un somriure a temps i et veus completament diferent."

(Tony G.)