divendres, 21 de juny de 2013

Aeternum- Los Vivancos

Des de la fila 1 del teatre Tívoli de Barcelona, ens vam submergir en un bany de passió, força, espectacle i dansa de tots els estils, de fusió de flamenc amb hip hop, dansa clàssica, arts marcials, música de percussió, suor, instruments de corda, de vent... tot amanit amb set homes de bandera, vestuaris meravellós, escenes trepidants i música èpica espectacular... es pot demanar més pel mòdic preu d'una entrada de teatre? Que bé que ho vam passar!!!! 

 

 





Tango libre

A l'inici d'aquest 2013 vaig fer-me el propòsit de llegir més, escoltar més música i anar més al cinema i al teatre. Després d'una conversa amb amics i familiars que sabien totes les estrenes teatrals i cinematogràfiques i que en parlaven apassionats, vaig pensar que ja era hora de fer-ho. Són l'aliment de l'esperit i de la riquesa interior de cada persona, ens fan viure en altres móns, créixer, reflexionar i sobretot gaudir de les experiències, de les idees, de les inspiracions d'altres persones que fan art, per a que el puguem viure, absorbir, gaudir... doncs ho hem d'aprofitar i viure no?

Ahir en plena experiència vaig veure/viure una pel·lícula francesa d'autor, tal i com la va qualificar el propi Sergi López, co-protagonista de la cinta i que era a la sala per a comentar-la entre tots. Difícilment l'oblidaré, per la seva bellesa i poesia, i per la manera com tracta la complexitat de les relacions humanes. Hi han tantes relacions, tantes sensacions, tants sentiments, tantes maneres de fer i d'entendre la vida com persones hi ha al món. O més, perquè de la mateixa persona en poden sorgir moltes de diferents, segons el moment que estàs vivint, el que et toca viure. Preciosa cinta que vaig gaudir cada segon... A més a més, el preu de les sessions de cine club el posa cadascú, pagues el que creus que val, en aquest cas el preu de l'entrada és de 7 euros, que són els que vaig decidir pagar, però es pot entrar sense pagar ni un cèntim. Una bona opció perquè tothom tingui accés a la cultura. 
Abans de començar la projecció, una parella de ballarins professionals va ballar un tango entre els passadissos del cinema amb una tendresa, suavitat i volatilitat que va fer que tots els que érem allà ens quedéssim amb la boca oberta. A l'acabar la pel·lícula, debat amb el productor i el Sergi i després copeta de vi per a tothom...Estic contenta d'haver-hi estat, ja espero que arribi la següent sessió, m'hi apunto segur!!




dilluns, 17 de juny de 2013

Metallica-Nothing else matters



Primeres notes... mmmm... m'encanta, però quina cançó és ?? 

Pere: Mama, és Metallica, Nothing else matters 

(nens ben educats, al menys musicalment parlant!!)

I més...


 Les meves petites joies no són d'or ni plata, ni brillants ni pedres precioses. Són fetes de somnis, paraules, frases, sentiments


"Em miro el cos nu al mirall de la cambra de bany. El meu flotador de carn s'ha desinflat, les cuixes semblen més primes. Tinc un cos en trànsit entre dos pesos. Un cos bla. Però malgrat tot, el trobo bonic. Commovedor. Anuncia una eclosió. Una fragilitat nova.
Em dic que si fos molt rica, el trobaria lleig. Ho voldria refer tot. Augment de pits. Liposucció. Abdominoplastia. Plàstia braquial. I potser una lleurega blefaroplàstia.
Ser rica és veure tot elque és lleig, ja que tens l'arrogància de pensar que pots canviar les coses. Que només cal pagar.
Però no sóc rica. Només tinc un xec de divuit milions cinc-cents quaranta-set mil tres-cents un euros i vint-i-vuit cèntims, plegat en vuit i amagat al fons d'una sabata. Només tinc la temptació. Una altra vida possible. Una casa nova, un televisor nou. Tot de coses noves. Però res de diferent"