Monbloc

Joia nadalenca

2012-01-07T23:31:00.007+01:00

Quan vaig a córrer a les tardes-vespres acostumo a fer el mateix recorregut. Quan passava per aquesta casa, quedava cada dia corpresa amb la vista tan espectacular de la decoració nadalenca. Tant, que no me n'he pogut estar de tornar-hi de dia per deixar-ne constància gràfica i així quedi per a la posteritat. Per si de cas, perque ves a saber si es repetirà mai l'oportunitat de presenciar una espectacle de tal bellesa...

Aperitiu nadalenc...

2011-12-20T23:43:00.001+01:00

Ara que s'acosten les festes que tant ens agradennnnnn, aixxxxxxx les compres sense fi, els arbres de nadal, els tions, els bons desitjos i les llumetes, les nadales dins del supermercat, torrons, gent que tot el dia està desitjant bon nadal...i els dinars familiars tan esperats per tots...!!!!! aqui teniu uns aperitius per quedar de puta mare, gentilesa del meu amic Tito Roselló...

Feliç any 2012, espero que hagueu après dels moments difícils, per a viure més intensament els moments més fàcils, més agradables, i saber que aquests són els que hem de lluitar per viure, per tenir. Els altres vénen sols..

Absolutament exquisit...

2011-12-04T21:53:00.001+01:00

Les diferents edicions del vodka Absolut, que és el més fashion i més desitjat entre el món dels adictes al vodka amb taronja quan sortim de copes... Aquí està la recopilació dels meus anuncis preferits...

Nit de cava, i Absolut...records d'estiu que m'han vingut al cap, i que mai oblidaré!! ... :-)

2011-12-04T21:33:00.002+01:00

QUÉ EDAD TENGO

Qué importa eso!
Tengo la edad que quiero y siento!
La edad en que puedo: Gritar sin miedo lo que pienso...!!

Hacer lo que deseo, sin miedo al fracaso, o lo desconocido. ..
Pues tengo la experiencia de los años vividos
y la fuerza de la convicción de mis deseos.

¡Qué importa cuantos años tengo!
¡No quiero pensar en ello!
Pues unos dicen que ya soy viejo,
y otros que estoy en el "apogeo".
Pero no es la edad que tengo,
ni lo que la gente dice,
sino lo que mi corazón siente
y mi cerebro dicte.

Tengo los años necesarios
para gritar lo que pienso,
para hacer lo que quiero,
para reconocer hierros viejos,
rectificar caminos y atesorar éxitos.

Ahora no tienen porque decir:
¡Estás muy joven, no lo lograrás!
¡Estas muy viejo, ya no podrás!

Tengo la edad en que las cosas
se miran con mas calma,
pero con el interés de seguir creciendo.

Tengo los años en que los sueños,
se empiezan a acariciar con los dedos,
las ilusiones, se convierten en esperanza.

Tengo los años en que el amor,
a veces es una loca llamarada,
ansiosa de consumirse en el fuego
de una pasión deseada.
Y otras es un remanso de paz,
como el atardecer en la playa.

¿Qué cuantos años tengo?
No necesito con un número marcar,
pues mis anhelos alcanzados,
mis triunfos obtenidos,
las lágrimas que por el camino derramé
al ver mis ilusiones truncadas...
¡Valen mucho más que eso!

¡Qué importa si cumplo cuarenta ,
cincuenta o mas!
Pues lo que importa:
¡Es la edad que siento!

Tengo los años que necesito para vivir libre y sin miedos.
Para seguir sin temor por el sendero,
pues llevo conmigo la experiencia adquirida
y la fuerza de mis anhelos.

¿Qué cuantos años tengo?
¡Eso a quien le importa!
Tengo los años necesarios para perder el miedo
y HACER LO QUE QUIERO Y SIENTO..."

(Gràcies P.S.)

Menys mal que no sóc l'única...!!!!!

2011-12-02T16:58:00.001+01:00

Tu també veus "mosques", "filets" que volen, floten, quan mires un espai clar i net, com el cel, o una paret blanca?

Menys mal...pensava que era jo soleta i em quedava cega, o tenia cataractes, uixxxxx

La resposta a aquesta pregunta té un nom: Humor vitri...i és normal, ho veu tothom!!! :-P

...Què mono!!!!!...

2011-12-01T16:09:00.001+01:00

Consells a tenir en compte...per a ser una mica més feliç, cada dia ;-)

2011-11-15T16:00:00.008+01:00

"Sigues aigua abundant, pura i cristal·lina per a qui té set d’amor, d’afecte, de força i de suport.

Sigues port… Port d’arribada d’ànimes cansades, abraçant i rebent amb amor a aquells que caminen perduts pel món, i que necesiten d’un lloc tranquil per descansar el fardell que carreguen.

Sigues també port de sortida, per a qui ha de sortir, inspirant per a portar una vida millor, amb renovades esperances.

Sigues pont… Pont que connecta la vida terrenal a l’eternitat del cel, per ser pont, comprèn, perdona i deixa que les persones passin a través de tu cap a l’amor infinit.

Sigues camí… Camí llarg, exquisit de passejar. Sigues camí que guia, i que orienta cap a la veritat als pelegrins de la vida i aquests, agraits, plantaran flors als teus peus.

Sigues estel… Estel que il·lumini gratuitament als que se t’acosten. Sigues estel guia, estel dels que naveguem per la vida i estem perduts. Sigues estel que des de dalt mostri als altres la ruta de la felicitat.

Sigues pluja… Pluja que mulla els cors secs, buits d’amor, d’esperança, de pau. La pluja és sempre esperada, perque d’ella depèn la continuïtat de tota la humanitat.

Sigues arbre… Arbre que dóna fruits per als qui tenen fam, que dóna ombra i refresca l’ardorós calor dels caminants que segueixen per la vida. Perquè ser arbre és tenir arrels sòlides i profundes, braços que s’allarguen, que s’estenen… produir flors, omplir l’ànima d’algú, ser fort i enfrontar-se als temporals.

Sigues feliç… perquè si tu ets feliç, les persones que t’envolten també ho seran."

(papa, gràcies per ser aigua, port, pont, camí, estel, pluja, arbre...<3)

Avui m'ha agradat...

2011-11-09T23:31:00.008+01:00

...30 coses que sabem quan portem uns quants anys per aquest món... però que vull recordar i tenir molt present...

1. La vida no és justa, però tot i així és bona.

2. I és massa curta per a perdre el temps odiant algú.

3. La teva feina no et cuidarà quan estiguis malalt. Els teus amics i la teva família sí. Manté el contacte.

4. No has de guanyar cada discussió. Has d'estar d'acord en no estar d'acord.

5. Plora amb algú. Consola més que fer-ho sol.

6. Quan es tracta de xocolata, la resistència és inútil.

7. Fes les paus amb el teu passat per a poder viure plenament el present.

8. No comparis la teva vida amb la dels altres. No tens ni idea de com és en el seu interior.

9. Respira profundament. Això calma la ment.

10. Elimina tot el que no sigui útil, preciós o alegre.

11. El que no et mata, en realitat et fa més fort.

12. Quan es tracta de perseguir allò que estimes a la vida, no acceptis un "no" per resposta.

13. Encén les espelmes, fes servir els llençols bonics, posa't la llenceria cara. No la guardis per a una ocasió especial. Avui és especial.

14. Sigues excèntric ara. No esperis a ser vell per a ser-ho.

15. L'òrgan sexual més important és el cervell.

16. Ningú és responsable de la teva felicitat, només tu.

17. Emmarca qualsevol suposat "desastre" amb aquestes paraules: "D'aquí a cinc anys...això importarà??"

18. Perdona'ls-hi tot, a tots.

19. El que la gent pensi de tu, no t'incumbeix.

20. El temps ho cura gairebé tot. Dóna-li temps al temps.

21. Per més dolenta que sigui una situació, algun dia canviarà.

22. No et prenguis tan seriosament. Ninú més ho fa.

23. No qüestionis la vida. Simplement viu-la al màxim.

24. Arribar a vell és millor que l'alternativa...morir jove.

25. Surt cada dia. Les coses bones t'estan esperant per tot arreu.

26. Si juntéssim els nostres problemes i veiéssim els munts dels altres, voldríem els nostres.

27. L'enveja és una pèrdua de temps. Tu ja tens tot el que necessites.

28. No importa com et sentis: Arregla't i ves-hi.

29. Cedeix.

30. Encara que no estigui embolicada, la vida és un regal.

Avui m'ha agradat...

2011-10-30T19:37:00.006+01:00

He après .... Que la millor aula d'aprenentatge està als peus d'una persona gran.

He après ... Que quan estàs enamorat, es nota..

He après .... Que quan només una persona em diu, "El teu somriure m'alegra el dia", m'alegra el dia.

He après .... Que ser bona persona és més important que tenir la raó.

He après .... Que mai hem de rebutjar el regal d'un nen.

He après .... Que la vida és com un rotllo de paper, mentre més s'acosta a la seva fi, més ràpid s'acaba.

He après .... Que hauríem d'estar contents de no tenir tot el que demanem.

He après .... Que els diners no compren la classe.

He après .... Que les petites coses de cada dia fan que la vida sigui espectacular.

He après .... Que sota la cuirassa més dura hi ha algú que vol ser apreciat i estimat.

He après .... Que Déu no ho va fer tot en un dia. Que em fa pensar que jo puc?.

He après .... Que ignorar la realitat no canvia la realitat.

He après .... Que quan planeges venjar-te d'algú, estàs deixant que aquesta persona et continui ferint.

He après .... Que és l'amor i no el temps el que tanca totes les ferides.
He après .... Que la forma més fàcil de créixer com a persona és envoltar-te de gent diferent de tu.

He après .... Que tots amb els que et trobes es mereixen que els rebis amb un somriure.

He après .... Que ningú és perfecte fins que t'enamores d'aquesta persona.

He après .... Que la vida és dura però jo sóc més dur.

He après .... Que les oportunitats mai es perden; algú prendrà les que deixis passar.

He après .... Que quan t'aferres a l'amargor, la felicitat se n'anirà a un altre port.

He après .... Que voldria haver-li dit al meu pare que l'estimo, una vegada més, abans que morís.

He après .... Que un somriure és una forma molt barata de millorar la presència.

He après ... Que no puc decidir com em sento, però si puc decidir que faré sobre això.

He après .... Que mentre menys temps tinc disponible, més coses he de fer!!!!

Cabo Buena Esperanza, Sud-Àfrica

Perduts ... com sempre!!!

2011-10-19T19:39:00.001+02:00

...Aquest cop per Lisboa... ara ja és un clàssic!!!!!!

Paul Auster - Creía que mi padre era Dios...

2011-09-26T23:45:00.002+02:00

Paul Auster convida als oients d'un programa de ràdio a que expliquessin una història real però que fos increïble. La resposta fou abrumadora: Més de quatre mil relats, dels quals Auster va seleccionar i editar-ne 180, recollits en aquest volum que m'està fent més distretes les tardes de rehabilitació...de la meva espatlla cascada.

Històries relatades per gent de totes les edats, orígens i trajectòries vitals...històries normals i extraordinàries a la vegada, equívocs surrealistes, desgraciades coincidències, situacions on la mort se sent molt aprop, trobades miraculoses, premonicions que s'acompleixen, pesars, dolors, somnis...en un meravellós llibre.

Una història que m'ha encantat, i m'ha fet riure a soles entre la gent que em rodeja a la sala...i la vull deixar aquí per al record ;-)

Home contra abric

"La primera i única vegada que ens vam veure fou en un bar de moda en una freda nit de novembre. Jo havia contestat a la nota que ella havia publicat a la secció d’anuncis personals: “…m’agradaria conèixer un home segur de sí mateix, entre 35 i 45 anys, un home al que li agradi passejar pel parc i xerrar en la foscor…, etc” Em va atraure l’estil senzill i musical d’aquell anunci.

Era morena, alta i prima i tenia uns trenta-tres o trenta-quatre anys. Tenia una conversa interessant i em mirava als ulls mentre parlava. Era guapa i intel·ligent i em va agradar d’immediat. No dubtava de que desitjava tornar-la a veure. I el millor de tot: Pressentia que ella no posaria cap pega en tornar a veure’m. Jo només havia de procurar no fotre la pota ni cometre cap relliscada durant la resta d’aquella trobada.

Quan ja ens preparàvem per a marxar, ella fou la primera en posar-se el seu pesat abric d’hivern. Es va col·locar la bufanda i va enfundar els seus llargs i elegants dits en uns guants de conduir. Quan va estar llesta, es va quedar dreta, esperant pacientment a que jo m’abrigués.

Vaig despenjar el meu anorak del respatller del tamboret, i, agafant-lo del coll firmement amb la mà esquerra, vaig posar el braç dret en la màniga dreta.

Amb l’abric a mig posar, vaig estirar el braç esquerre cap al darrera per a posar-lo en la màniga esquerra. Però, per alguna raó, no vaig encertar amb el forat. Vaig tornar-ho a intentar, i vaig tornar a fallar. Vaig decidir posar tot el meu esforç en aquella àrdua tasca.

Estava tan absort en el que feia que no em vaig adonar que el meu cos es començava a enroscar en una estranya torsió. Quant més em retorçava, més es retorçava el meu abric, i així la meva màniga es seguia mantenint a la mateixa distància de la meva mà neguitosa. Vaig notar com la suor m’envaïa el front. Era com si la distància entre les mànigues s’hagués escurçat durant les últimes dues hores. Jo remugava i rebufava mentre lluitava per insertar la mà, o, millor dit, per assolir la màniga. Com havia de saber que havia caigut en les urpes de la meva pròpia perdició? Amb tants girs, tenia les cames completament enroscades.

Ningú pot romandre dempeus al mateix temps que es contorsiona i llença cops de puny cap enrera buscant una màniga que es mou a la seva esquena. Vaig començar a perdre l’equilibri. Vaig caure a terra lentament. Allà estirat, enredat en el meu abric i cobert parcialment per ell, vaig gosar aixecar els ulls cap a la meva acompanyant. Cap dels dos va dir res. Ella no havia vist en sa vida a un home barallant-se amb el seu propi abric, i que, aquest, a més a més, acabés derribant-lo després de la lluita."

Mel Singer (Denver, Colorado)

Avui m'ha agradat...

2011-09-26T22:11:00.003+02:00

"MAKE ME FEEL BETTER

El sabor dels teus petons. Una bona conversa. Fluir. respirar fons. La calidesa de l'amistat de debò. Equivocar-me i saber rectificar. Tocar-te. Aconseguir gaudir del present. Saber perdonar. Un bany al mar. Sentir-me minúscul en la immensitat. Fer-me gegant en les teves carícies. Dormir al desert. Canalitzar la por. Riure fins a plorar. La llum i la foscor. Viatjar sense dia de tornada. Tornar a casa i... què hi dius, ens aparellem de nou?"

És el lema de la nova temporadade les botigues...

Avui m'ha agradat...

2011-09-21T22:48:00.001+02:00

"Cometí errores...

Lloré por quién no debía, y reí con falsas amistades.

Perdoné demasiado.

Callé te quieros por miedo y verdades por no hacer daño.

He abrazado a la persona que pensé que nunca me haría mal y me he dado cuenta de que esa persona no se merecía ni el roce.

Descubrí que el paraíso puede encontrarse en el tacto de una piel, y que los besos pueden hacerte volar.

Disfruté de pequeños detalles, y aprendí poco a poco en qué consiste la vida.

Y el secreto de todo, está en no arrepentirse de nada..."

(Pensamientos y sentimientos)

Dia especial i fantàstic :-)))))))))))

2011-09-03T23:58:00.004+02:00

Primera impressió, ens acabem de trobar però hem rigut ja tant de temps juntes que no ens fem estranyes

Sense ulleres......uuuupppssss!!! Amb ulleres!!!!!!

Confidències, relax i bones vibracions abans de dinar...

La pedra de la salut...gràcies Montse!!!!!!!!!!!!! La Cris ja l'ha batejat!!!

No fotosssss!!! Amb aquests pèls!!!!!!!!!!!!!

Mmmmmmmmmmmm....quin dinar tan especial, i el lloc i la companyia!!!

Las almejillas!!!!!!!!!!! I el calentorro!!!!!! Sílvia!!!!!!!!!!!

El veí de taula ens tira la foto, sempre escoltava, i mirava!!!!! Una mica més i se'n asseu sobre

Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu que bo el coulant amb gelat de vainilla................. en demanem dos i ens els partim......els mitxelins!!!!!

Tant de riure necessitarem un orinal!!!!!!!!!! jejejeje

Complicitat i sensacions molt bones

Ufffff tantes birres...........i vi...........i gin-tònics!!!!!!!!!

"Hi ha vegades que no saps ni com ni perquè, igual és casualitat, o millor dit sort, que et creues amb persones que en un sol dia, et donen vida, rialles, bones sensacions, bons moments, et fan oblidar de les teves històries, dels teus problemes..............en poques paraules et fan sentir bé.

Avui ha estat un dia d'aquests .......

Gràcies Princeses, per ser com sou.♥ ♥ ♥" (Paraules de la Sílvia P., i compartides per totes, Montse F, Cristina N., i jo).

Avui m'ha agradat...

2011-09-02T23:05:00.000+02:00

"...Corre, fluye, se curva, se estira y se comprime. Es caótico y turbulento y va en todas direcciones. Posee un pasado, un presente y un futuro. No podemos verlo, ni olerlo, ni tocarlo, pero aun y así, rige nuestras vidas. Todos somos pasajeros del tren del tiempo, con un pasado, un presente y un futuro, y nos guste o no, nos dirigimos hacia nuestro destino a un ritmo imparable de un segundo por segundo."

(T.G.Vicente)

Mapa de los sonidos de Tokio

2011-08-28T19:06:00.010+02:00

Últimament, deu ser l'edat però el meu nivell d'exigència creix i creix i em torno més selecte, doncs per a perdre una hora i mitja davant de la pantalla de la televisió ha de ser per veure una cosa que realment valgui la pena. Trio i trio fins a pensar que realment gaudiré de l'estona i m'aportarà coses, em farà sentir coses...aquest cop ho he aconseguit.

Quan una es disposa a veure una pel·lícula de la Coixet, sempre ha d'estar preparada per a plorar i per tant hem de seure al sofà amb la caixa de mocadors ben aprop... La veritat és que no em va caure cap llàgrima, però em va agradar tant aquesta cinta, és tan preciosa en la seva fotografia, que de cada fotograma en podríem fer un quadre, i emmarcar-lo...la música també hi té molt a veure en l'atractiu de la història, que té un rerafons tan líric, tan punyent, com sempre és l'amor quan flueix amb força, en el lloc i el moment menys adequat... Una història d'aquelles que vaig mirar sense pestanyejar gairebé, i que quan es va acabar, en sortir els crèdits em van fer sortir un "ooohhhhh" ofegat, que em surt sempre que veig una cosa que em fa emocionar...

La filla d'un important home de negocis japonès es suicida, i el pare, desesperat, fa culpable el que era la seva parella en el moment de la seva mort, un català afincat a Tòkio (Sergi López), que té una botiga de vins "sensuals" a la ciutat. La Ryu és la noia que contracten com a sicària perque l'assassini, de nit treballa en un mercat de peix del centre de la ciutat netejant tonyines i de dia lluita contra l'insomni, menja núvols de maduixa i mata persones a canvi de diners. L'amor sorgeix entre els dos i fan que la història sigui digne de veure i de gaudir...

Mafalda dixit...Viure despentinada

2011-08-27T19:45:00.004+02:00

Hoy he aprendido que hay que dejar que la vida te despeine, por eso he decidido disfrutar la vida con mayor intensidad... El mundo está loco. Definitivamente loco...

Lo rico, engorda. Lo lindo sale caro.

El sol que ilumina tu rostro arruga.

Y lo realmente bueno de esta vida, despeina...

- Hacer el amor, despeina. (QUIERO VIVIR DESPEINADA!!!)

- Reírte a carcajadas, despeina. (SIIII ME DESPEINO BASTANTE!)

- Viajar, volar, correr, meterte en el mar, despeina. (SOLO ME FALTA EL PARACAIDAS)

- Quitarte la ropa, despeina. (MMMMMMM TAMBIEN ME GUSTA LA IDEA!)

- Besar a la persona que amas, despeina. (MMMMMMM ESTO NO SUCEDE TANTO COMO QUISIERA)

- Jugar, despeina. (SIIIIIIII A JUGAR!!!! TAMBIEN ME GUSTA......)

- Cantar hasta que te quedes sin aire, despeina. (JAAAA EN ESA ESTOY COMPLICADA)

- Bailar hasta que dudes si fue buena idea ponerte tacones altos esa noche, te deja el pelo irreconocible... (SIIIIIIII ESTA TAMBIEN BAILO CON PASIÓN)

Así que como siempre cada vez que nos veamos (EN NUESTRO CASO UDS. ME LEERAN) yo voy a estar con el cabello despeinado... Sin embargo, no tengas duda de que estaré pasando por el momento más feliz de mi vida.

Es la ley de la vida: siempre va a estar más despeinada la mujer que elija ir en el primer carrito de la montaña rusa, que la que elija no subirse. (SI SIEMPRE ES PREFERIBLE INTENTARLO QUE QUEDARSE CON Y SI HUBIERA.............)

Puede ser que me sienta tentada a ser una mujer impecable, peinada y planchadita por dentro y por fuera. El aviso clasificado de este mundo exige buena presencia: Peinate, ponete, sacate, comprate, corré, adelgazá, comé sano, caminá derechita, ponete seria... Y quizá debería seguir las instrucciones pero ¿cuándo me van a dar la orden de ser feliz? Acaso no se dan cuenta que para lucir linda, me debo de sentir linda... ¡La persona más linda que puedo ser! Lo único que realmente importa es que al mirarme al espejo, vea a la mujer que debo ser.

Por eso mi recomendación a todas las mujeres y por que no hombres: Entregate, comé rico, besá, abrazá, hacé el amor, bailá, enamórate, relajate, viajá, saltá, acostate tarde, levantate temprano, corré, volá, cantá, ponete linda/o, ponete cómoda/o, admirá el paisaje, disfrutá, y sobre todo, dejá que la vida te despeine!!! Lo peor que puede pasarte es que, sonriendo frente al espejo, te tengas que volver a peinar...

Avui m'ha agradat...

2011-08-12T23:29:00.003+02:00

Jo tinc, i si no tinc busco, els meus moments per pensar, suposo que com tothom. Sobretot és, quan estic prenent el sol: molta estona de desconnexió del món a través de la música i de la quietud, i quan me’n vaig a dormir. I molts cops he pensat justament en el poder de la roba, en les nostres vides. El poder del record, associat a una peça de roba. I avui, quan he llegit aquesta columna en un diari, he pensat que tots tenim la samarreta que ha plorat tant, i la camisa que ha aguantat el meu malhumor sense tenir-ne cap culpa, i els pantalons que portava el dia de l’accident de cotxe, que van quedar totalment ensangonats, i eren de color blanc!!

No m’he pogut estar de penjar el text, per a recordar-lo, quan faci falta…

“Al final arriba el gran dia. Els bitllets d’avió guardats a la bossa. La roba escampada sobre el llit. I, al mig, la maleta mostrant les seves tripes buides a l’espera de sadollar la fam de viatge. Massa roba, reconeix ella fent una escombrada ràpida amb la vista. Amb un sospir mandrós, comença a seleccionar. La samarreta negra, sí. Li porta bons records. La va portar el dia que van quedar per dinar per primera vegada. Fa gairebé un any. A ell se li esmunyia la mirada per l’escot i a ella li agradava. La doblega amb cura i les seves mans s’impregnen de carícies i rialles. Segueix amb més samarretes, totes elles també es van abraçar a ell. Dubta amb la blava…aquell dia ell es va acomiadar. Al final, la doblega i la pell li cou. Sense aturar-se a pensar, col.loca el vestit blanc dels matins de llum, un parell de texans… Una mica més formal, es diu, i comença a cordar la brusa negra. La va portar la tarda que els van comunicar que l’empresa tancava, també el matí que va aconseguir la seva nova feina i la nit trista en qué ell va morir. La plega i un entreviat d’emocions queden a cada plec.

Encara hi ha lloc per al vell jersei blau, el company de les tardes plujoses entre llibres. Els llibres! Els té preparats a la tauleta. Un l‘hi va regalar ell, els altres els va comprar ella, quan va passar tantes tardes al cafè d’aquella llibreria, recordant-lo. Tanca la maleta. A dins hi queda atrapat el viatge d’un any. “

(Emma Riverola)

Retalls de vida...

2011-08-09T23:59:00.002+02:00

A vegades em vé al cap l'Essa, fa anys que no ens hem vist...

Eren els anys 80.

El tren, a les sis quaranta del matí. Va ple de gom a gom i la gent vol dormir, tothom al menys ho intenta, recolzant el cap al vidre, o a la mà...nosaltres sempre tenim feina en explicar-nos qualsevol cosa que ens hagi passat, jo escolto divertida, l'accent de Lleida hi acaba de posar el toc còmic a la manera d'expressar-se de l'Essa, sempre tan visceral i apassionada. La gent ens mira malament, tenen massa poques ganes de viure per mantenir-se desperts a aquelles hores.

Ens dutxem al matí, abans de sortir de casa, i alguns dies mentre esperem a l'andana, se'ns glacen els cabells molls que no hem tingut temps d'assecar. L'Essa sempre es fa mirar, cara ben pàl·lida i llavis prims i maquillats sempre foscos, ungles llarguíssimes i negres, cabell crepat de dalt i ple de gomina i aixafat amb una pinta als costats, caçadora de cuir amb el coll aixecat...és el temps de la moguda madrilenya i l'estètica new way, sabates de taló punxegudes i malles que s'agafen sota el peu...No paguem el bitllet del tren, a casa li controlen els diners perque no compri tant de tabac, però ella no paga el tren ni el metro per pagar-se el vici... Jo em quedo molts cops flipada de la seva picaresca, sap obtenir-ho tot sense pagar, quantes coses he d'aprendre encara...!!!

És divertida, i sensible, i encara que no ho diries mai, estudiosa, es treu la carrera de Farmàcia, al menys ho intenta. Sempre recordaré el dia que, explicant-li una pel·lícula que havia vist el dia anterior, que per cert, era molt trista, m'aguantava la mirada mentre escoltava sense dir res, i les llàgrimes li queien galtes avall, sense poder-hi fer res per aturar-les.

I el dia que, a casa seva després de tornar d'una nit de marxa una mica, diguem-ne, passada de voltes, ens va agafar un atac de riure tan brutal que es va pixar, a sobre, completament i sense control...a mi em va faltar poc...!!!!!!!!!!!!!!!

I els dies que ballàvem i cantàvem a tot volum Alaska y Dinarama, mentre ens maquillàvem com a Barbies rockeres, teníem 18 o 19 anys... El seu pare no ens deixava fumar dins a casa seva i ella no li feia ni cas, només es despertava al matí el primer que feia era estirar el braç enrera per agafat el tabac i encendre una cigarreta, dins del llit. "Com se cremen los meus vells collons!!!!!!!!!!!!!!". De tant en tant me'n recordo. Avui sentint aquesta cançó hi he pensat molt...m'he traslladat volant per la meva ment, directa a casa seva...

La gente me señala

me apuntan con el dedo
susurra a mis espaldas
y a mi me importa un bledo
que más me da
si soy distinta a ellos
no soy de nadie,
no tengo dueño.
Yo sé que me critican
me consta que me odian
la envidia les corroe
mi vida les agobia. ..
Porqué sera? yo no tengo la culpa
mi circunstancia les insulta.
Mi destino es el que yo decido
el que yo elijo para mi
a quién le importa lo que yo haga?
a quién le importa lo que yo diga?
yo soy asi, y asi seguiré, nunca cambiaré
A quién le importa lo que yo haga?
a quién le importa lo que yo diga?
yo soy asi, y asi seguire, nunca cambiare
Quiza la culpa es mia por no seguir la norma,
ya es demasiado tarde para cambiar ahora.
Me mantendré firme en mis convicciones, reforzaré mis posiciones...

Avui m'ha agradat...

2011-08-07T01:10:00.002+02:00

El teu temps és limitat, així que no el gastis vivint la vida d'un altre. No et vegis atrapat pel dogma que és viure amb els resultats dels pensaments d'altres.

No deixis que el soroll de les opinions alienes ofegui la teva veu interior.

I, el més important, tingues el coratge de seguir els teus propis impulsos i la teva intuïció.

Perquè d'alguna manera, són els que saben què voleu ser. Les altres coses són secundàries. (Steve Jobs)

Hi ha molta gent que no saben res, no saben què ni qui volen ser, només saben envejar el que no són. No siguis tu d'aquests...

Avui m'ha agradat...

2011-08-07T01:05:00.003+02:00

"...Cuando uno tiene sed, pero el agua no està cerca...

Cuando uno quiere beber, pero el agua no està cerca...

Qué hacer... Tú lo sabes?

Conservar la distancia... renunciar a lo natural... Y dejar que el agua corra?"

La Giralda de l'Arboç, sorpresa d'avui...

2011-08-07T00:24:00.002+02:00

Vista des de l'exterior

Vista des del jardí...

Llums i tigres de l'Índia...

Motius vinícoles en els sótans on hi ha les bodegues

Salons amb mobiliari d'estil Imperi

El Pati dels Lleons, espectacularment preciós

En cada racó hi ha un detall que crida l'atenció, i els colors es desborden per tot arreu...no saps on mirar...

El Saló dels Embaixadors, tots quedem bocabadats per la seva bellesa quan el guia obre les seves portes...

En el saló hi queda constància de qui va fer el palauet, l'escut de l'Arboç i la senyera...

El Quixot més gran del món, segons el Llibre Guiness...és fet amb fusta llaurada...

Cada detall m'enamora...

Els vitralls modernistes del primer pis acaben de confirmar que l'edifici és un petit tresor del Penedès...

Els mobles estil Imperi, amb aquest aire oriental que li dóna la marqueteria en colors negre or i vermell..senzillament espectaculars

En les habitacions llueixen còpies de la primavera i el Naixement de Venus de Sandro Botticelli. Són contemporànees del pintor, segurament còpies fetes per algun dels seux deixebles. Preciós lloc per a descansar-hi...

Detall espectacular dels vitralls modernistes que donen llum i color al primer pis...

La Giralda forma part de la personalitat de l’Arboç des de que el 1908 fou acabada de construir per Joan Roquer i Marí, fill del farmacèutic de l’Arboç, apassionat de la fotografia i fundador del Teatre Romea de Barcelona, que va decidir edificar-la, al quedar totalmente captivat per la bellesa dels espectaculars monuments andalusos (La Giralda i els Reales Alcázars de Sevilla, La Alhambra de Granada i la Mezquita de Córdoba), en el seu viatge de noces amb la seva esposa, Candelària Negrevernís, hereda universal d’una fortuna procedent de les Índies.

Ara és propietat de Manuel Camino, un constructor que va fer fortuna als anys de la bombolla immobiliària i col·leccionista d’art. És un recinte catalogat i que forma part del patrimoni cultural del nostre país, i és una representació del vincle cultural entre les comunitats andaluses i catalanes a través de la seva arquitectura.

Les obres de restauració han finalitzat, més de cent anys després de la seva inauguració.

La Giralda és una reproducció fidel de l’original de Sevilla, però en miniatura, medeix 52 metres d’alçada, just la meitat de l’original, que en fa 104. També hi ha la reproducció el Saló d’Embaixadors dels Reals Alcázares de Sevilla, i del Pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada. També presenta diverses estances amb mostres d’inspiració neo medieval àrab i de l’art califal de la Mesquita de Córdoba.

En més de 100 anys d’existència ha passat per diverses mans, i les seves parets han vist passar de tot... Durant la guerra civil va ser allotjament de les tropes republicanes, sobretot dels seus pilots d’aviació, donat que els camps d’aviació dels Monjos i de Santa Oliva eren relativament aprop.

El mobiliari actual és una barreja d’estils : Imperi, Lluís XVI, modernista, oriental Al-Andalusí, otomà, art-déco…conseqüència de l’amor a l’art, mai millor dit, del seu actual propietari, un apassionat col·leccionista d’art i antiguitats.

En resum, un lloc màgic digne de les mil-i-una nits que m’ha encantat, amb la seva barreja d’art andalusí i oriental...un lloc màgic i especial que val la pena no perdre’s...

Som el que pensem...

2011-07-19T23:05:00.000+02:00

"...Sobretot, has de tenir cura dels teus pensaments, perquè en convertiran en paraules...

...I tenir cura de teves paraules, perquè es convertiran en actes...

...I tenir cura dels teus actes, perquè es convertiran en costums...

...I tenir cura dels teus costums, perquè forjaran el teu caràcter...

...I tingues cura del teu caràcter, perquè formarà el teu destí...

...I tingues cura del teu destí, serà la teva vida."

(Mahatma Ghandi)

Coses de la life...

2011-07-18T23:57:00.003+02:00

Ahir al cotxe, de camí cap a Calafell, al mòbil del Pere sonava aquesta peça...em van sorprendre els dos, i em van fer estar orgullosa d'ells, el Pere i el Roger, cantant-la tota, se la saben TOTA......... És una peça de culte, mítica i grandiosa, i m'agrada que els hi agradi...Però a veure si hi ha algú que tingui uns fills més frikis, s'acepten apostes...!!!!!!!!!!!!!

Petits-grans plaers...

2011-07-17T22:27:00.002+02:00

"Hola, chica no encontrar chica, yo encontrar tu, como estás... Tu española buena"...em diu, jo li dic "y tu también, eres muy cariñosa, y amable"...

Es diu Pan, és xinesa i fa molts anys que tenim una complicitat especial, i em cuida i em mima per quatre xavos, els caps de setmana passa sobre les cinc de la tarda per veure si hi sóc, alguns dies ella vé a veure'm i em vol relaxar de totes-totes, li dic que no porto diners, em diu que és igual, que ella em fa el massatge i ja li pagaré un altre dia... és bona persona, i té un somriure etern als llavis... siii, hazme espalda y piernassssssss.......... al final em convenç per un "completo", em posa bàlsam de tigre per tot el cos, comença per les cames, part del darrera, no es deixa ni un racó, glutis, un massatge profund i vitalitzant, esquena, cervicals, dorsals, lumbars, m'espetega tot, quina passada de dona!!! Quan em fa girar i em relaxa pit, espatlles, costelles, panxa, braços...me'ls estira, i m'agafa la mà entrecreuant els seus dits amb els meus, jo obro els ulls quan el sol em deixa un treva i la veig que somriu, mirava per si s'havia convertit en una nena petita, doncs al tacte entre la meva mà la seva és diminuta, infantil... segueix per la cara i el clatell, i les orelles i els ulls, i el cap, la pell se m'erissa completament quan els seus moviments dolços però contundents fan que els seus dits se'm clavin al crani, és un moment per deixar-se anar, sota l'escalfor del sol, quin descans, quin relax..........MMMMMMMMMMMMMMMMMMMMM................. són els meus petits-grans-plaers-luxes del cap de setmana ;-)

Retalls de vida...

2011-07-13T23:19:00.004+02:00

Principis dels anys setanta.

Els amics dels pares , l'E i la Pe, s'han comprat una casa al Priorat de Banyeres. Comença la moda i la possibilitat de tenir segones residències, i ells en són uns dels afortunats que s'ho poden permetre. Alguns dissabtes hi van i em prenen, tenen un Seat 850 i m'assec al davant al seient del copilot, entre les cames de la Pe, que m'agafa per la cintura. És una dona molt guapa i sempre porta faldilles de tub i grans escots, té els llavis molsuts i perfectament pintats, i els pits grossos, la cintura prima i unes corves que maregen... És com la Sofia Loren, però rossa i a la catalana.

Les seves cames llargues i tornejades toquen amb les meves, per la falta d'espai dins del cotxe, i... em punxen!!!!!! Em punxen més que la barba del meu pare quan fa dies que no s'afaita i l'abraço i el petonejo quan arriba de la feina... em punxen tant que no sé estar quieta, intento dissimular

-Reina, que no vas bé?- i jo, - sii, ehem...se m'adorm una cama, em pica el peu...- intento dissimular perquè els pèls són tan durs que es claven com agulles...

Cada cop que vaig a Calafell per la carretera del Pla B, i passo pel Priorat de Banyeres, penso en les punxes a les cames de la Pe, i en que, a tan tendra edat, vaig començar a aprendre, entre moltes altres coses, que NINGÚ ÉS PERFECTE.

Aquesta sóc jo, collint floretes a la casa del Priorat de Banyeres, després d'haver sofert les punxades pertinents del viatge d'anada...Foto feta per la Pe.

Avui m'ha agradat...

2011-07-13T22:36:00.000+02:00

...Un dia, mentre passejava pel parc, (als afores de Londres), Tony Parsons va adonar-se de que tenia la ment ocupada en expectatives d'aconteixements futurs que podrien succeir, o no.

Va decidir concentrar-se en la forma de caminar i notà que cada pas era únic, es produïa durant un moment i no es tornaria a repetir mai més.

Llavors sentí que una tranquil·litat i una presència sense límits descendien sobre totes les coses i la seva percepció del món canvià radicalment...

(T.G.Vicente)

Hyde Park, Londres

Paradoxes...que són veritats com a punys...

2011-07-11T22:39:00.003+02:00

Booooo!!!
I veritat...!!!

(Gràcies Pere fill, la vida t'ensenyarà tantes coses...com per exemple, aquestes)

Avui m'ha agradat...

2011-07-11T20:56:00.010+02:00

Hi havia una vegada una parella amb un fill de 12 anys i un ruc. Van decidir viatjar, anar a treballar i conèixer món. Així doncs, van marxar tots tres i el ruc.

Al passar pel primer poble, la gent comentava: "Mireu aquest nen mal educat! Ell dalt del ruc, i els pobres pares, caminant i estirant les regnes, quina barra!!!"

Llavors, la dona li va dir a l'home: "No permetem que la gent parli malament del nostre fill" L'home va fer baixar el nen i va pujar-hi ell.

A l'arribar al segon poble, la gent murmurava: "Mireu quin poca-vergonya aquest paio, deixa que la dona i la pobra criatura estirin al ruc, mentre ell va ben còmode a dalt".

Llavors, van prendre la decisió de pujar-la a ella mentre pare i fill estiraven les regnes.

Al passar pel tercer poble, la gent comentava: "Pobre home!! Després de treballar tot el dia, ha de portar la dona sobre el ruc...i a aquest pobre fill? Què li espera, amb aquesta mare?".

Es van posar d'acord i van decidir pujar sobre el ruc tots tres per a poder continuar el seu peregrinatge.

A l'arribar al següent poble, van sentir que deien: " Són uns bèsties, més bèsties que el ruc que els porta, pobre animal, li partiran la columna!!!".

Per últim, van decidir baixar tots tres i caminar al costat del ruc. Però al passar pel poble següent, no podien creure el que deien les veus somrients: "Mireu, aquests tres idiotes!! Caminen, quan el ruc podria portar-los!!".

CONCLUSIÓ:

Sempre et criticaran i parlaran malament de tu i serà difícil que trobis algú a qui li agradi tot el que fas i hi estigui conforme.

Per tant, viu com creguis!! Fes el que et sembli correcte a tu, i sobretot el que et dicti la teva consciència, i el teu cor.

(Maria Castaño)

Pàrking de rucs al mercat de Risani, Sàhara, Marroc.

Avui m'ha agradat...

2011-07-10T00:17:00.001+02:00

No ets el que portes posat, ni ets el que vols aparentar, ni ets la manera com et mous, ni el que saps fer, ni el que t'agrada, ni ets igual que ningú altre...ets únic, i ETS EL QUE TENS DINS DEL CAP.

Poma diferent ;-)

Estiu vermell...

2011-07-10T00:01:00.002+02:00

I com m’agrada el tomàquet. A l’estiu, quan n’hi ha tants i tan bons...recordo moltíssim la meva àvia a l’hort de Les Cabanyes collint-los...l’olor de les tomaqueres a l’arrancar-los, (els de branca, a la botiga, sempre fan aquesta olor i em recorden a ella..) i les aranyes que sempre hi havia entre les fulles peludes de la planta...com si les veiés. Cru i amanit, amb un bon oli d’oliva verge, és com a mi més m’agrada, però també en menjo de fregit (poc), i en gaspatxo (molt). És un aliment nutritiu i refrescant que forma part important de la dieta mediterrània, sobretot a l’estiu. I diuen que té tants beneficis, que té més propietats terapèutiques que molts medicaments.

Entre d’altres, diuen que és un conegut remineralitzant i desintoxicant.

Tomàquet de branca, per sucar pa i per amanides també, és el que em recorda la iaia ;-)

A més de les toxines que s'expulsen a causa del seu efecte diurètic, també s'encarrega d'eliminar l'àcid úric i de reduir el colesterol.

Hi ha molts tipus de tomàquets, però tots comparteixen propietats i beneficis.

Tomàquet de Montserrat, boníssim de gust, però amb poca polpa, sec, amb oli d'oliva verge i sal una delícia...

Són una font de potassi, fòsfor i magnesi-necessaris per a l'activitat normal de nervis i músculs-, aporten importants quantitats de vitamines B1, B2, B5, E i, sobretot, C i A-en concret, betacarotè o provitamina A-. El tomàquet amb prou feines conté greixos. Aquesta característica, unida al seu poder diürètic, el converteix en un aliat d'excepció en les dietes d'aprimament i de control de pes.

Tomàquet RAF, també m'encanta per menjar amb formatge fresc, anxoves i amanit amb oli sal i vinagre, mmmmm ah!! i orenga potser ?

És, a més, un aliment molt ric en licopè, un pigment vegetal que atorga al tomàquet el seu característic color vermell. El licopè posseeix propietats antioxidants i anticancerígenes i redueix el risc de patir malalties cardiovasculars. Els antioxidants són un grup de vitamines, minerals i colorants naturals que protegeixen les cèl lules del nostre organisme dels efectes nocius causats pels radicals lliures, unes molècules que es formen en el cos humà en entrar en contacte amb l'oxigen, és a dir, quan respirem.

Kumato, el meu descobriment d'aquest hivern...boníssim per les amanides també ;-)

Els radicals lliures són, en part, responsables de l'envelliment, de les malalties cardiovasculars i de l'aparició del càncer, i actuen atacant les membranes cel lulars i al material genètic de les cèl lules-l'ADN- Aquest procés d'oxidació cel lular, que afecta tots els teixits, ocorre de forma natural i és inevitable ja que no podem viure sense respirar, però factors com la contaminació ambiental, fumar, les dietes riques en greixos saturats, prendre massa el sol i l'exercici físic excessiu contribueixen a augmentar la producció de radicals lliures. Menjant tomàquets obtenim antioxidants que actuaran contra aquests...o sigui, TOTS A MENJAR TOMÀQUETS!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Oleole!!!!! ;-)

Tomàquets de Montserrat sense obrir, s'hi assemblen als que cultivava la iaia també ;-)

I avui m'ha agradat...

2011-07-05T23:18:00.000+02:00

"...Y me habría perdido grandes aventuras...no habría llenado mi saco de vivencias...

Penas y zapatos es el pago por andar caminos que sólo nosotros sabremos, viviremos..."

(Resposta a la frase del Dom d'ahir, A.Benavent)

Retalls de vida (recent!)

2011-07-04T23:48:00.002+02:00

És una tarda de primavera, d'aquesta mateixa que hem deixat enrera fa tan poc temps, penso que m'aniria bé sopar una mica de fruita, ara comença a haver-hi varietat...i l'operació bikini està cremant ja en el seu punt més àlgid...encara que jo passo de l'operació bikini a l'operació carnaval, així mai hi ha temps de baixar la guàrdia...

Vaig a la fruiteria de la plaça del Carme, últimament sempre vaig allà perque em va bé, passo pel davant gairebé cada dia...Sempre tenen música posada, a vegades alta de volum, sobretot a primera hora de la tarda, quan no hi ha gairebé ningú comprant...

El noi de la botiga sembla tret d'una pel·lícula de l'Almodóvar, amanerat, pentinat impecable amb cresta inclosa i metxes rosses color groc canari, efecte atigrat, es diu així quan estan tan mal fetes i són com unes ratlles tan gruixides que recorden la pell d'un tigre, doncs aquestes, i pírcings, celles depilades, és baixet, poca cosa, i molt posat en el seu paper de fruiter amb tots els tòpics: davantal de ratlles, llapis a l'orella, i diu carinyo i guapíssima a totes les clientes.

Es veu un noi molt sensible, molt persona, parla sempre fluixet i té una veu dolça, li dic noi perque pel seu aspecte i la tendresa que desprèn, no em surt dir-li home, tot i que ho és, i fa temps.

Quan entro sona una cançó del Canto del Loco que m'agrada molt, té una tonada que s'enganxa moltíssim, es diu Peter Pan...el noi canta emocionat, entre una muntanya de cogombres... "Será que me habré hecho mayor, que algo nuevo ha tocado este botón, para que Peter se largue.." Està motivadíssim posant bé les fruites i els vegetals, i canta a tot pulmó, amb tot el sentiment que li surt de dins...Jo me'l miro. Em serveixo els fresons, els kiwis, el meló..."Cuando te marches creceré...recorriendo tantas partes que olvidé, es mi tiempo, ya lo ves...tengo espacio y es el momento de crecer, si te marchas viviré con la paz que necesito y tanto ansié..." cantem tots dos, sense donar-nos-en gairebé ni compte, i ens mirem...

Acaba la cançó, sense dir-nos res anem tots dos al taulell i em pesa la fruita, marca el preu, em dóna el compte, "vuit amb quaranta-tres carinyo", pago i marxo...SURREALISTA, PERÒ VERITAT

Cada cop que la sento, entro a la fruiteria, sense adonar-me'n.

Aquesta tarda mateix hi he estat, avui sonava lady Gaga, el noi la xiulava :-)))))))

Un día llega a mí la calma mi Peter Pan
hoy amenaza aquí hay poco que hacer

Me siento como en otra plaza
en la de estar solito en casa
será culpa de tu piel

Será que me habré hecho mayor
Que algo nuevo ha tocado este botón
para que Peter se largue

Y tal vez viva ahora mejor
más a gusto y más tranquilo en mi interior
que campanilla te cuide y te guarde

A veces gritas desde el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

Ahora me gritas desde el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma.. me calma

Si te llevas mi niñez llevate la parte que me sobra a mi
Si te marchas viviré con la paz que necesito
Y tanto ansié

Mas un buen dia junto a mi
Parecía que quería quedarse aquí
No había manera de echarle

Si Peter no se quiere ir
La soledad después querrá vivir en mi
La vida tiene sus fases, sus fases

A veces gritas desde el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

Ahora me gritas desde el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma...

Y a veces gritas des de el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

Ahora me gritas desde el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma... me calma

Cuando te marches creceré
recorriendo tantas partes que olvide
llevó mi tiempo, ya lo ves
tengo espacio y es el momento de crecer

Si te machas viviré
con la paz que necesito y tanto ansié

Espero que no vuelva más
que se quede tranquilito como está
que ya tuvo bastante

Fue tiempo para no olvidar
la zona mala quiere ahora descansar
que campanilla te cuide y te guarde..."

Avui m'ha agradat...

2011-07-04T15:56:00.004+02:00

"Si me hubiese quedado tranquilo en mi casa en vez de irme a sufrir por el mundo... no me habría ahorrado pocas penas y pocos zapatos!!! "

(Dominike Liaño, Senyor de les Papallones ;-))

...I a casa haguessis tingut moltes alegries, Dom??? El que és segur que tindries, és moltes sabates sense estrenar ;-)

Avui va de...

2011-07-03T23:41:00.002+02:00

Els escots pronunciats de tots els tipus, m'agraden. Sobretot per lluïr-los, crec que és un fet diferencial femení i com a tal s'ha d'aprofitar, que la vida són quatre dies, i en dos està plovent...

Avui anant de compres i, més que res, mirant i remenant, com a mi m'agrada, m'he fet un embolic monumental amb els tipus d'escot, no sabia que n'hi havia tants!! A saber:

Escot paraula d'honor: És el que no té tirants, diuen que una modista va gosar fer-lo per un vestit de nit d'una jove aristòcrata, i al provar-se'l ella li va dir, segur que no em caurà?? I la modista va contestar, senyoreta, li dono la meva paraula d'honor que el vestit no es mourà de lloc. D'aquí el seu nom. Aquest m'agrada molt, avui duia un vestit amb aquest escot.

Escot Halter: És el que ensenya les espatlles, i sempre va agafat al coll. N'hi ha vàries versions, però sempre queden les espatlles i els braços al descobert. També m'agrada molt, ahir duia un vestit amb aquest escot. Aquí unes quantes versions..

Escot quadrat o francès: És, tal com el seu nom indica, ben quadrat. Aquest no el faig servir gaire, no m'agrada massa.

Escot cor: És una variació de l'escot paraula d'honor, però en la forma del pit fa una pronunciació destacada enmig, fent que agafi forma de cor. El trobo molt anys 50, de pin-up.

Escot en V: És el que té forma de pic, pot ser més o menys profund, m'agrada fer-lo servir sobretot en jerseis primets, a l'hivern.

Escot il.lusió: És qualsevol tipus d'escot, però cobert amb tul i gassa transparent. És molt típic de les núvies.

Escot retrat: És el que fa l'efecte de portar un xal a sobre, en foto s'entén millor.
Aquest també molt usat per les núvies. (encara existeixen les núvies?? Hi ha algú que es casi??) .

Escot vaixell: És recte, i ensenya una mica les espatlles. No tinc ni la més remota idea de perquè es diu vaixell, i no trobo l'explicació per internet, o sigui que ens quedarem amb el dubte...

Les llunes màgiques...

2011-07-02T01:07:00.001+02:00

....Si, són espelmes sobre una taula de vidre... tenen aquest aspecte tan màgic...estaven enceses al Tancat de Codorniu, cada nit, en una taula al jardí...no me'n vaig poder estar de fotografiar-les. Sense flash, el resultat és aquest, tan espectacular ;-)

Sensacions de vacances...

2011-07-01T00:12:00.005+02:00

Coses, llocs, moments, sensacions...per recordar

Una casa preciosa, i una vista espectacular des de la terrassa...un lloc tranquil, sense agobis de gent, la natura i nosaltres

El Tancat de Codorniu va ser la casa d'estiueig d'Alfons XII i la seva família, és una casa senyorial realment preciosa i rehabilitada i moderna, una passada

Vistes des de la suite Alfons XII. Cada tarda al passar a peu o en bici pel camí que es veu a mà dreta, el pagès que era en aquesta caseta em saludava i m'aixecava el vol. Era un home molt gran i agradable...em vaig quedar amb ganes de fer-hi més fotos, a ell i a la casa.

Els meus pantalons nous, m'agraden tant!!! I brillen tant que enlluernen...!!!

Baixant del vaixell, marejada com una sopa, anem a dinar a un xiringuito al mig del mar...només em faltava una passarel.la sense barana, em roda tot!!!!!!!!!!!!!!! Però jo ben digne per a la foto

Vista des del Xiringuito de la Costa, val molt la pensa anar-hi, és una experiència única

Platja de Les Cases d'Alcanar davant de l'hotel. Tarongers, sol, silenci i platja deserta, es pot demanar més? El paradís s'hi deu assemblar...

Entrada senyorial a la finca, quan s'obre la porta impressiona el gran passadís fins la casa...el Pere en bici se m'escapa

El Delta de l'Ebre...El meu somni seria tenir una caseta d'aquestes enmig dels arrossars...bé, no sabria quina triar...la de Dalt Vila a Eivissa o aquesta, jejejeje

...O aquesta!!!!!!!!!! M'encanta

Colors a les salines de la Tancada...hi vam veure flamencs, molts!!

El tancat de la barra del trabucador...un lloc màgic, per viure'l en directe...M'encanta la sensació de silenci, llibertat, serenitat, màgia

Quina platja, sol, aigua, sorra, silenci, soletat, tranquil·litat, quines sensacions més fantàstiques...

Més clar, impossible!!!!

Amb la calor que feia i els peus a l'aigua...tot un luxe abans de dinar

El barnús, al Roger li va una miiica gran...sembla un fantasma...els ulls no ajuden!! jeje

M'encanta la decoracio de la casa, i els colors...jo ho hagués triat molt semblant!!!

Una mascletà en rigorós directe des de la platja, quin ensurt!!!!!

És un marronàs treballar en aquest bar i haver de pujar la safata a la terrassa per l'escaleta...sisisi

Jajajajaja, com es cremen els penyiscolencs (es deuen dir així?)

Dinar en un lloc immillorable...per les vistes, el menjar sí que era millorable........

Penyíscola, quants anys que no hi havia anat, em va semblar que era a Eivissa!!!

Capvespre a les Cases d'alcanar, foto que vaig fer pensant en la Sílvia Prats ;-)

Aixxxxxxxxxxxxx...aquesta cadira em recorda la peli de 9 setmanes i mitja...................perquè serà?? El M. Rourke crec recordar que en tenia una de semblant...

Una altra caseta encantadora del Delta...quina delícia llevar-te al matí, i sortir a fora i veure que ets aquí al mig ...agafar la bici i anar a la platja, despullar-te i banyar-te sense que ningú et digui res...fantàstic!! Potser algun dia....................

Cançó guerrera que he recordat avui...

2011-06-22T23:48:00.001+02:00

"..Y me solté el cabello, me vestí de reina, me puse tacones, me pinté y era bella, y caminé hacia la puerta, te escuché gritarme, pero tus cadenas ya no pueden pararme...y miré la noche y ya no era oscura, era de lentejuelas...

Y todos me miran, me miran, me miran,

por que sé que soy la mejor que todos me admiran,

y todos me miran...

porque hago lo que pocos se atreverán,

y todos me miran...

algunos con envidia, pero al final...
todos me amarán..............."

Ravina i Sara

2011-06-21T23:50:00.000+02:00

No me'n puc estar de posar aquestes fotos dels meus Bellesones!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Per alegrar-me el bloc, fer-lo més alegre, i més bonic.

Love <3 love <3 love <3

Avui m'ha agradat...

2011-06-20T23:38:00.001+02:00

Fàcil és ocupar un lloc a l'agenda telefònica d'algú, difícil és ocupar el cor d'algú...

Fàcil és ferir a qui ens estima, difícil és guarir aquesta ferida...

Fàcil és somniar totes les nits, difícil és lluitar per un somni...

Fàcil és exhibir la victòria, difícil és assumir la derrota amb dignitat...

Fàcil és admirar una lluna plena, difícil és veure la seva altra cara...

Fàcil és ensopegar en una pedra, difícil és aixecar-se...

Fàcil és gaudir la vida tots els dies, difícil és donar-li el veritable valor...

Fàcil és prometre-li alguna cosa a algú, difícil és complir aquesta promesa...

Fàcil és dir t'estimo, difícil és demostrar-ho cada dia...

Fàcil és criticar als altres, difícil és millorar un mateix...

Fàcil és cometre errors, difícil és aprendre d'ells...

Fàcil és plorar l'amor perdut, difícil és tenir-ne cura per no perdre'l...

Fàcil és pensar en millorar, difícil és DEIXAR DE PENSAR-HO, I FER-HO... *

Tancat de Codorniu, les Cases d'Alcanar

2011-06-20T23:12:00.004+02:00

Començo a tenir ganes de desconnectar... sempre són benvinguts uns dies de relax, és un luxe...no haver de cuinar ni netejar ni fer llits ni rentar roba ni anar a comprar ni netejar cuines... Aquests dies especialment moguts per a mi, emocionalment i físicament, necessito treure les piles de les presses i començar a tancar els ulls i gaudir... sucs de taronja al costat de la piscina, platgetes salvatges i solitàries, totes per a nosaltres... bici, natura, silenci, spa, massatgets, bons llibres per llegir...i sobretot sol, sol, sol...VENIU A MI!!!!!!!

Tancat de Codorniu, Les Cases d'Alcanar

Visca l'estiu!!!!!!!!!!!!

2011-06-19T23:46:00.001+02:00

Al costat de la meva gandula he sentit un soroll com de galliner, gent cridant, rient, quan he aixecat el cap per curiositat, per veure què era el que trencava la pau que compartíem el meu mp3 i jo, he vist una cosa que m'ha deixat corglaçada: Una criatura de pocs mesos, gatejant per la sorra, amb una pell morena exagerada per la seva edat, això m'ha fet deduïr que potser era gitana. El que m'ha deixar freda és la quantitat d'or que portava a sobre, arracades gegants, penjolls (així, en plural), anells!!! i braçalets, als canells i als turmells!!!!!! I això per anar a la platja!!! Després he vist que hi havia més canalla, amb el que m'agraden a mi, ai senyor... :-P

Bé, no sé què dir dels pares...dues parelles de vint-i-pocs anys, ells: cos de gimnàs, perilla, cabells curts de sobre i melena llarga i ondulada per darrera, plens d'or fins les celles, igual que els nens de pocs anys que porten, també plens però no tant com la nena... Per suposat plens de tatuatges, cames, esquena, pit, braços... Elles: cos contundent, bikini cridaner, l'or tampoc falta per enlloc, criden molt i riuen, melenes negres arrissades i llarguíssimes al vent. Quan miro bé l'escena veig que han agafat gandules per a tots, i estan sota d'un tendal, on hi han penjat...les gàbies dels ocells!!!!!!! Ja feia dies que no en veia...les trobava a faltar !!! :-P

Ara arriben els africans amb les bosses de D&G, Prada i Chanel i les ulleres, les gitanes ho compren tot. Ells fumen porros de maria, m'arriba tot el fum i crec que m'estic col·locant per moments, feia temps que no notava aquesta sensació...

Els nens dónen pel sac pels voltants molestant a tota la gent que hi ha estirada, inclosa jo, i els pares, en comptes d'advertir-los, riuen xulejant, com amenaçants. El noi de les gandules els hi demana el tiquet conforme han pagat el lloguer, ells diuen que ho han fet i el noi els diu que ho demostrin, tenen un estira-i-arronsa fins que el noi decideix retirar-se sense cobrar...crec que té por que li caigui una ganivetada com a mínim.

Cremada ja (no de sol, que s'ha ennuvolat, sino de tota la penya!!) Decideixo marxar al cap de poc d'haver arribat...és la platja els diumenges d'estiu.

Si us plau, quan falta per la tardor???????

Platja semblant a la que he anat avui

Platja a la que vull anar algun dia, Porto Torres, Sardenya

C.C.Andalús García Lorca

2011-06-19T19:36:00.001+02:00

Però que bé que ho vam passar, i amb aquell públic tan entregat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

:-))))))))

Tendinitis de l'espatlla..................uuff :-P

2011-06-17T23:42:00.006+02:00

Aquests últims temps, des de finals d'abril concretament, he estat afectada d'una tendinitis que m'ha tret moltes hores de son i m'ha molestat moltíssim per a la meva vida diària amb molt de dolor...gràcies als tractament del Dani i les seves "cintes" (kinesiotape) ho hem anat trampejant. Ara faré unes sessions de fisioteràpia per veure si podem solucionar el problema definitivament...tan de bo sigui així!! Buscant informació he trobat aquest article que sembla que l'hagi escrit algú que era dins del meu cos...

La tendinitis de l'espatlla és la inflamació d’un tendó, en la que es produeixen microrotures i àrees de necrosi (xungo).

Pot afectar principalment a 5 músculs: la porció llarga del bíceps braquial i els que constitueixen l’esmentat “manguito dels rotadors”.

- supraespinós

- infraespinós

- rodó menor

- subescapular

En el meu cas concret els que estan més afectats són el supraespinós i el subescapular.

Les causes que predisposen a una tendinitis d’aquest tipus, estan determinades per alguns dels factors següents: (A veure...)

• L’edat: es produeix amb major freqüència a partir dels 40 anys. (o sigui que per aquí ja tinc números...).

• Factor mecànic: degut a posicions mantingudes d’elevació del braç (moviment molt freqüent en certes activitats laborals i esports de llançament), que impliquen un increment de les forces de fregament en el tendó i, per tant, un sobreús que genera microtraumatismes de l’estructura tendinosa. (per aquí no li trobo el motiu...)

• Factor vascular: afecta principalment als músculs supraespinós i infraespinós; aquests músculs tenen una zona d’escassa irrigació en el seu tendó, constituint un lloc propici per a l’aparició de processos degeneratius. (glups...sona xungo)

Totes les tendinitis dels músculs mencionats poseeixen símptomes comuns:

• Dolor de tipus inflamatori: es caracteriza per disminuir durant el repòs i augmenta a la nit. (doncs sí, que m’ho diguin a mi...).
• Dolor a la presió exercida sobre el tendó. (també, però menys..)
• Dolor en la realització de moviments actius de l’espatlla (AAAaaaaaaggghhhhh...només pensar-ho em fa mal...)
• Dolor a l’efectuar estiraments del tendó muscular. (criminal!!!)

Quan la tendinitis es dóna en algun dels músculs del “manguito rotador”, hi ha alguns símptomes més específics, per exemple:

• Si correspon a una tendinitis del supraespinós: el dolor es concentra en la regió deltoidea (part lateral de l’espatlla), resulta sensible la pressió sobre el tendó (situat a la part superior externa de l’espatlla), apareix dolor al moviment de separació del braç i existeix un arc dolorós entre els 60 i 120 graus de separació. (Doncs........Si a tot...............!!!! )
• Si es situa sobre el tendó de l’infraespinós: el dolor es localitza a la cara anterior externa de l’espatlla, existeix especial sensibilitat a la pressió sobre el tendó (situat a la part posterior de l’espatlla) i a l’ estirament del mateix i aparece dolor en els moviments actius de separació i rotació externa del braç. (Doncs també.......en aquest punt ja dic SOS........!!!)

• Si es localitza sobre el tendó de la porció llarga del bíceps braquial: les molèsties se situen a la cara anterior de l’espatlla i del braç, es produeix dolor a la cara anterior de l’espatlla a l’estirament del tendó i en els moviments resistits de flexió d’espatlla i colze. (també....però menys..... )

Fisioteràpia en la tendinitis de l’espatlla (a veure què podem fer...)

Els objetius generals del tractament fisioterapèutic són:

• Alleugerir el dolor. (Bé.)
• Reduir o eliminar la inflamació. (Molt bé)
• Mantenir o recuperar la movilitat articular. (Súper bé)
• Reforçar els músculs debilitats. (Bé)
• Obtenir la funcionalitat de l’espatlla per a les activitats laborals i/o esportives. (A veure si és veritat...)
El tractament fisioterapèutic ha d’adaptar-se a cadascuna de les tres fases evolutives del procés:

• Fase aguda: Els símptomes predominants són el dolor i la inflamació, essent la reducció dels mateixos l’objectiu principal d’aquesta fase. És necessari el repòs articular i l’ aplicació de fred durant 20 minuts cada quatre hores, especialment abans d’acudir a les sessions de fisioteràpia. Durant les mateixes es pot aplicar ultrasons (per a disminuir la inflamació) i corrents analgèsiques. Per norma general, el pacient sobrecarega els músculs cervicals, essent necessari tractar això també (Uisssss........ )

• Fase subaguda: El dolor i la inflamació s’han reduït, però persisteixen les molèsties de tipus mecànic, especialment en els moviments on s’estira el tendó. Les sessions de Fisioteràpia consten de: aplicació d’ultrasons, massatge de la musculatura de l’espatlla, i mobilitzacions passives, actives, resistides i lliures de totes les articulacions que formen part de l’espatlla. Per a reduïr la intensitat de les molèsties causades durant el tractament, s’ha de finalitzar la sessió amb l’aplicació de corrents analgèsiques i fred. (Jo diria que estic en aquesta fase)
• Fase de recuperació: El dolor i la inflamació han desaparegut completament.(Va a ser que encara no....) Els objectius d’aquesta fase són recuperar la mobilitat perduda i combatre l’atrofia muscular. Les sessions de Fisioteràpia se centren principalment en l’aplicació de calor (pot ser amb microones o ona curta), exercicis d’estirament del tendó afectat, mobilitzacions passives per a recuperar els últims graus de mobilitat i tècniquess de reforçament muscular. (A veure si em funcionaaa!!!!)

Retalls de vida...recent!!

2011-06-14T23:42:00.004+02:00

Gran Basar d'Istambul, més de 3.000 botigues i 4.000 persones treballant...no s'acaba mai

Mesquita del Sultà Ahmed, Mesquita blava

Octubre de 2004, pont del Pilar.

Fem un viatge a Istambul, i passejant pel gran Basar, em faig veritables tips de veure i admirar vestits de dansa oriental, tops meravellosos plens de pedreria, faldilles amb vels de colors i cintura metàlica també amb pedreria, de molts colors...són preciosos, i m’agrada admirar-los, però ni per casualitat em passa pel cap pensar que un dia en portaré un...o molts!!! I menys dalt d’un escenari............

El mateix octubre de 2004, però cap als últims dies, la Núria em proposa provar unes classes de dansa oriental, res, per provar, a veure si ens agrada, em fa gràcia l’idea, i sempre m’atreuen les coses noves, que em poden aportar alguna cosa positiva, i com que es tracta de moure el cos……………………segur que m’agrada!!

Bé, doncs així és com vam començar en aquest món on tant hem gaudit, tantes experiències, tants records potents, tantes emocions, tantes persones que hi hem conegut per sempre...

Aquest és el que m'agrada !!!!!!!!!

Aquest és el de la Faraona, al quadre era sense mànigues, preciós!!

Però ara vé el millor:

Abril de 2009, viatge a Sevilla.

Al barri de Triana trobem una exposició de vestits de faralaes, n’hi ha de moltes persones famoses (la Pantoja, la Jurado, la Faraona, la Chunga, la Martín Berrocal…….) que els han donat per a fer una subhasta per a obres benèfiques. Estem una bona estona admirant-los, m’agraden tant que els hi faig fotos (aquestes que he penjat). TAMPOC SABIA que al cap de dues setmanes (principis de maig), la Mària em proposaria fer un curs de sevillanes…que ha seguit, i seguit…i s’ha convertit en primer nivell de flamenc…i en rumba flamenca i gitana…i amb vestits de faralaes i clavells al cap i sabates de claus i Camarón i José Mercé i tablao i mantons i fandangos i bulerías i paseíllos de alegrías i …

Aniré amb compte a veure on m’acosto a partir d’ara… <3

2011-06-13T23:21:00.003+02:00

‘Una pasión vintage’ és una novela màgica.

Phoebe Swifft és una dona que compleix el seu somni d’obrir una botiga de roba vintage en un barri de Londres, només llegir aquesta part de l’argument de la novel·la va ser raó per a saber que l’havia de llegir…

Feia dies que no m’enganxava a una novel·la com aquesta, m’ha fascinat, per la seva sensibilitat, i viscuda des d’una persona amb la qual comparteixo gustos i punts de vista sobre moltes coses trascendents. Phoebe vol trencar amb la seva vida després d’haver patit molt per circumstàncies que anem descobrint a mesura que avancem, petites tragèdies vitals, com cadascú té les seves, que ens fan patir, o viure intensament, en definitiva, ser persones. És llavors quan decideix obrir la botiga de roba vintage.

I com pot canviar la nostra vida en un moment, segons el camí que triem, i sobretot si volem que canviï... Barreja de sensibilitat i vides intenses, amb pinzellades del poder que pot desprendre la ropa que vestim. "Quan comprem una peça vintage comprem alguna cosa més que fil i roba, d’alguna manera ens apropiem de vides anteriors que van estimar, riure, patir, plorar, amb la mateixa roba que ara portem posada..."

Amistats que sobreviuen al temps i a la mort, ganes de superar-se i d’estimar, glamour en les peces de la botiga, on cada clienta s’emporta una història i una il·lusió per viure..........

Una faula moderna, un conte de fades que, entre vestits esplèndits, càlids gestos d'amor i tragèdies impossibles d'oblidar, i sense poder tornar a l'ahir per a arreglar les coses, fa que, recordant aquest ahir, el present tingui un nou valor... Història màgica i sorprenent... Totalment recomanable!!!!!!!!!!!!

Retalls de vida...

2011-06-10T23:52:00.005+02:00

Hiverns de principis dels anys 70…els pares ens porten els caps de setmana a fer un tomb, jo tinc 6 o 7 anys, o 8 potser, i molts diumenges a la tarda anem a Sitges, al Comodín, que és el bar d’ ambient que ha obert el meu tiet Joan, sí, d’ambient gay. A Sitges s’està despertant la gent, i tot comença a fer olor de llibertat, i encara que molt discretament, en aquests anys comencen a treure el nas els primers locals on es poden trobar els homes que estimen homes, sense vergonya, sense cap por d’estimar.

El Comodín té la porta de fusta, pesa molt a l’obrir-la, quan entres a la dreta hi ha la barra, de fusta també. El local té un cert toc rústic, i la llum tènue convida a la intimitat. És acollidor, potser la sensació és més encara pel sostre baix. La música que porta el tiet de Londres és la més calenta del moment, acaba de sortir del forn.

L’ambient els diumenges a la tarda és tranquil. Ara penso que devia ser molt estrany que fóssim allà, els pares, però sobretot el meu germà petit i jo...el tiet ens posava un cacaolat i sèiem a la barra i ens el bevíem. El tiet i els seus amics, era com una gran família, i estranya en aquell temps, al menys pels altres, no pas per mi ...

Recordo moltissim la presència d’un home, assegut sempre a la barra, al fons del bar, presència discreta, elegant i amable, sempre amb un somriure a la boca, gavardina de color beige i a vegades barret, un borsalino negre, seu amb les cames creuades mentre fuma i es pren tranquil·lament la seva copa, i amb un to de veu suau i carinyós ens pregunta per l’escola, em regala una rosa... Es diu Antonio Ruíz Soler, i amb el temps sabré que és l’Antonio el Bailarín.

(Antonio el Bailarín, Sevilla 1921-Madrid 1996)

Avui també m'ha agradat...

2011-06-01T17:20:00.003+02:00

L'amor requereix temps. Necessita tota una història de donar i rebre, de riure i plorar. L'amor mai promet gratificació immediata, ni tan sols satisfacció final. Estimar implica creure en algú, en alguna cosa. Suposa una voluntat de lluitar, de treballar, de patir, de gaudir. La recompensa i la satisfacció final són producte d'un amor dedicat. Arriben només a aquells que poden anar més enllà d'ells mateixos, per als qui és més important donar que rebre. Estimar és fer el que estigui al teu abast per ajudar l'altre a concretar qualsevol somni que tingui. Estimar implica molta atenció acurada i activa. És fer tot el que s'ha de fer, i dir tot el que provoqui la felicitat, la seguretat i el benestar de l'altre. De vegades, l'amor fa mal. L'amor és un viatge permanent cap a les necessitats de l'altre. Ha de ser atent, interessat i obert, tant al que es diu, com al que no es pot dir. L'amor diu que no amb enorme comprensió i compassió. L'amor és ferm també, però, quan és necessari, també és tendre. Quan els altres han tractat i han fracassat, l'amor és la mà que es tendeix en moments de desànim i decepció. L'amor és fiable. L'amor és l'elecció i el compromís amb la real i veritable felicitat de l'altre. Està consagrat al seu creixement i satisfacció. L'amor no és egoista. De vegades l'amor falla per falta de saviesa o excés de debilitat però perdona, perquè sap que les intencions eren bones. L'amor no imposa condicions. L'autèntic amor sempre és un regal que s'atorga sense càrrec. L'amor sap i accepta que sempre hi haurà desacords i sentiments pertorbadors. Hi pot haver situacions en què hi hagi una enorme distància entre els que s'estimen, però l'amor és compromís. Creu i ho resisteix tot. L'amor estimula la llibertat de l'altre. L'amor comparteix les reaccions positives i negatives als sentiments tant càlids, com freds. L'amor, l'amor profund, mai rebutjarà l'altre. És el primer a encoratjar i l'últim a condemnar. L'amor és un compromís amb el creixement, la felicitat i la satisfacció de l'altre.

(Gràcies Jordi Vidal B.)

Avui m'ha agradat...

2011-06-01T11:36:00.002+02:00

"No tractis amb prioritat a qui et tracta com a opció"

Sembla que em costa però a poc a poc ho vaig aprenent...aixxxxx

Avui m'ha agradat...

2011-05-22T22:44:00.000+02:00

Lady Million i l'operació Bikini

2011-05-22T00:54:00.008+02:00

L'altre dia, anant a comprar a una perfumeria em van donar una mostra de perfum, concretament Lady Million, de Paco Rabanne. Tenint en compte que des del 2003 havia fet servir intermitentment l’Ultraviolet, que és una fragància que m’havia agradat molt, doncs pensava que aquesta també em podria agradar…bé, doncs aquesta tarda he decidit provar-la. Al primer toc del pulveritzador, ja me n’havia penedit d’haver-lo premut, però la mateixa inèrcia de tota una vida d’aplicació perfumil me l’ha fet prémer sobre el coll per segon cop…ja he vist de seguida que l’havia cagat greument i tindria un problema, però tot i així he decidit sortir de casa i anar per feina...

Caminant pel meu carrer feia una lleugera brisa, ja he vist que l’havia cagat de debò, allò no feia una olor forta, allò apestava, feia mooolt de temps que no sentia una olor de perfum tan insolent i insuportable. A casa dels meus pares, estava parlant amb la mare quan he vist que, dissimuladament, el pare anava a obrir el balcó…

Quan he sortit al carrer, tenia el nas tan ple d’aquell aroma que no m’abandonava, que el coll em picava, després els ulls em ploraven…….inclús tenia la sensació que la gent respirava i em mirava…tornant a casa he decidit sortir una estona a córrer, i, atenent al meu caràcter positiu... he pensat en tres avantatges de portar aquest perfum, algun n’ha de tenir…!!

Avantatge 1) Incita a la velocitat i a l’esforç, doncs quan corria per no sentir l’olor ho feia amb tota la intensitat de què era capaç perque l’aire s’emportés l’aroma, per dir-ne alguna cosa... Per tant, ajuda a la tonificació muscular i a obtenir una bona forma física.

Avantatge 2) Te la poses per anar a sopar i et mareges tant que no menges, per tant, fas dieta, el que vol dir que és favorable per a l’operació bikini i per al control de pes.

Avantatge 3) Si surts de nit a discoteques i sales de festes tipus Casino, on fa un calor que et mors i està tan ple de gent que no pots ni moure’t, t’assegura un espai més que suficient al teu voltant, a part de lliurar-te de tots els pops enganxosos que solen circular per la nit….
:-P

(Mira que està bona però està sola, i demana si us plau que t'hi acostis...ara entenc aquest anunci...)

La foto més bonica de la campanya...

2011-05-18T18:48:00.000+02:00

...

2011-05-16T17:36:00.002+02:00

LA MONTSE

A la vida et vas trobant moltes persones: algunes vénen i, amb el temps, marxen. Amb altres ets tu qui surt corrent abans no sigui massa tard i, en canvi, amb algunes t’hi vols quedar per sempre més.

La Montse, per exemple, n’és una.

És la peça que conclou qualsevol trencaclosques vital, és la rialla que tothom vol de banda sonora i la mirada que busquem entre la multitud. La Montse és la resposta a les preguntes sense resposta; és la línia que defineix l’horitzó i la sorra que se’t posa entre els dits. La Montse és suau, dolça com el cotó fluix de fira. De fet, la Montse és com tota la fira junta: és imprevisible com una muntanya russa i innocent com el tren de la bruixa; és fràgil com un globus a punt d’explotar i divertida com un gronxador. Té l’energia dels autos de xocs i la disbauxa esbojarrada dels llits elàstics. És lúcida com aquelles que juguen a endevinar el futur i enginyosa com els que t’animen a pescar ànecs de goma a canvi de res. És com aquells pallassos de nas vermell que quan et miren et desarmen, i només els pots respondre amb un somriure de nen petit.
La Montse és fàcil i és bona. És més llesta que una daina i més ràpida que una guineu. Li agrada més escoltar que parlar, menjar que beure i ballar que dormir, però també li agrada parlar, beure i dormir.
I és que a la Montse li agrada viure i t’ho fa notar, i quan ets al seu costat no tens més alternativa que ser feliç.
Amb ella tot és senzill i alhora profund; tot sembla simple i alhora etern.
Ella és tot el que hauríem de ser, com a mínim, una estona a la vida. Quan t’agafa la mà et sents poderós i quan t’abraça tornes a ser un infant.

Si no coneixeu cap Montse, ja podeu començar a buscar-la, perquè gent com ella té un do i el millor de tot és que crec que no ho saben... I això no passa sovint.

Gràcies a totes les persones que m'han dit que, al llegir aquest article, han pensat en mi ;-)

La Barraca del Paulino i altres...

2011-05-15T22:11:00.003+02:00

...per que sempre me'n recordi per què vam riure tant aquella nit.........

:-)))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))))

Motiu 1) Si me querey............IRSE!!!!!!!!!!!!! (Lola Flores al casament de la Lolita amb el Furiase)

Motiu 2) La Barraca del Paulino...

Motiu 3) La lupa ...

Divendres, 6 de maig 2011

Retalls de vida

2011-05-10T15:12:00.007+02:00

Avui he vist tulipans, preciosos, de tots colors. I he pensat en tu. I en el Be...

Un matí de dissabte, de finals de gener, fred i plujós. I trist. Vas passar a formar part de la muntanya, tu, que tant l'havies viscut i gaudit, des de ben petit. Sobre teu hi vam plantar una alzina, L'Erra era darrera meu, portava un mono d'aquests d'anar en moto, de pell, molt entallat, de molts colors. I feia pudor d'alcohol, d'això me'n recordo molt. Va dir que creixeria ben forta aquesta alzina, que no es moriria mai.

Vaig deixar sobre teu uns tulipans, de molts colors, preciosos, eren grocs, i taronges, i roses. Al costat del teu nom. Quan ja marxàvem, l'Essa va caure, a terra ben estesa, sense coneixement, com una princesa ben bella i dorment, semblava que perdre el coneixement l'ajudaria a pair tanta pena, tanta tristesa. No es volia despertar, li vam aixecar les cames, la cridàvem. I res. Algú va demanar aigua, però érem dalt de la muntanya, i ningú en tenia. Vaig girar el cap, i vaig veure el Be que corria camí avall, sota la pluja, sense paraigües, amb l'abric blau marí llarg i elegant, que s'havia posat per venir-te a dir adéu, que li penjava, ara cap un cantó, ara cap a l'altre, enmig del camí enfangat. Jo no em podia moure, no sabia què fer, tothom es movia per mi. Al cap d'una estona, no sé, potser pocs minuts, però no ho sabria dir, va aparèixer de nou el Be amb una ampolla d'aigua, no em facis dir d'on la va treure, no ho sabré mai, però estava totalment suat i esgotat, i respirava amb dificultat, me la va donar i li vaig dir gràcies, mentre li acaronava la cara. No podia ni parlar, i es va reclinar endavant mentre es recolzava de mans als genolls, com en un intent de trobar l'aire que li faltava. Jo només me'l mirava. I ell a mi. De cop es va posar a plorar, i plorar, i no podia parar, es va asseure a terra, el cap entre les mans, com protegint-se. Em vaig ajupir al seu costat i vaig estar una estona acaronant-li el cap, no ens vam dir res.

Tot això m'ha vingut al cap en un moment, aquest matí. Escriure-ho m'ajuda a recordar amb tendresa, i, tot i que ara, al llegir-ho de nou em tremola tot per dins, això també farà que sigui una mica més forta, més valenta, que ahir.

Aquell dia ens va unir un sentiment especial, que només entenen els que han compartit llàgrimes.

Cruces de mayo 2011

2011-05-08T16:59:00.003+02:00

Retalls de vida...

2011-05-01T21:36:00.001+02:00

Crec que era l’any 78, potser el 77 no ho recordo bé. El que sé segur és que era hivern. Quan anaven cap a Barcelona van tenir un accident de cotxe, una corva tancada agafada potser a massa velocitat, anaven el pare, la mare, l’àvia, l’Anna (14), la Gemma (13) i l’Enric (4). La mare va morir a l’acte, i el nen, en braços de la Gemma, que el va treure del cotxe i no va poder fer res per ell.

Això va ser un diumenge a la tarda, al tornar a casa després del cap de setmana. Quan es van recuperar de les ferides, van tornar el cap de setmana, havien passat potser tres setmanes, era un divendres. Sempre recordaré, sempre, que la Judit i jo vam anar a esperar-los a casa seva, a Sant Quintí, doncs volien tornar quan abans millor per enfrontar-se a la realitat tan dura que estaven vivint aquells dies, i que tant de temps seria present a les seves vides. I nosaltres hi volíem ser.

Van venir el pare, i les dues filles, i els esperàvem a la porta. Ens vam abraçar i vam entrar tots a la casa sense dir res, i van voler pujar a l’habitació que compartien els tres nens, nosaltres dues els vam seguir. Recordo que hi havia una llitera i un llit individual, i uns prestatges tots plens de joguines. L’Anna va agafar el joc d’aigua de l’Enric, tantes vegades l’havia vist jo a ell jugant amb allò!!!! Era la moda del moment…

Mai de la vida oblidaré la mirada perduda de l’Anna mentre premia els botons del joc i les anelles petites s’anaven movent, amunt i avall en moviments lents i tranquils…la Gemma era dreta mirant-nos, i el pare era recolzat a la porta, ningú gosava dir res…però la Judit i jo els vam acompanyar, tota la tarda.

Avui m'ha agradat...

2011-04-15T21:15:00.001+02:00

"Anoche soñé que estaba en la playa... podía ver en la arena el trayecto de mi vida entera. Había dos hileras de huellas: unas me pertenecían a mí, otras pertenecían a KAMPANILLA. Extrañada me pregunto: "LIFE, en los momentos más horribles de mi vida solo hay unas huellas ¿por qué me dejaste sola?" .Y yo le conteste: "Nunca te dejé sola, en esos momentos, te llevaba en mis brazos." TKM KAMPANILLA..."

(Life, 14 abril 2011)

Flash mob Complex Aquàtic-Vilafranca 13 de maig

2011-04-13T14:54:00.004+02:00

Buenu, ja anirem a fer de coros ballarins amb la "Carminator", com ens ho podríem perdre això, ehhh???

:-)))

Vilafranca, Rambla de sant Francesc divendres 13 de maig a les 12 de la nit

Villaitana wellness golf & bussiness sun resort

2011-04-09T22:27:00.004+02:00

És Marina d'Or-Ciudad de Vacaciones??? Nooooooo, encara que ho podria semblar!! i em sembla que no està gaire lluny...

El nom sol ja fa com a por, però esperem passar uns dies inoblidables aquí, sobretot per no haver de cuinar, amb això ja estic contenta ;-)

I sobretot Sol, sol, sol!!!! Gairebé assegurat a Alacant...

Aprofitarem per a fer esport i cuidar-nos amb uns massatgets, relax, lectura... i potser alguna tarda divertida a Terra Mítica.

A veure si trobarem al Camps i els seus "trajes" per aquí, fa pinta de que hi podrien ser, uuuuiiiii jajajajaja