diumenge, 3 de juliol del 2011

Avui va de...

Els escots pronunciats de tots els tipus, m'agraden. Sobretot per lluïr-los, crec que és un fet diferencial femení i com a tal s'ha d'aprofitar, que la vida són quatre dies, i en dos està plovent...

Avui anant de compres i, més que res, mirant i remenant, com a mi m'agrada, m'he fet un embolic monumental amb els tipus d'escot, no sabia que n'hi havia tants!! A saber:


Escot paraula d'honor: És el que no té tirants, diuen que una modista va gosar fer-lo per un vestit de nit d'una jove aristòcrata, i al provar-se'l ella li va dir, segur que no em caurà?? I la modista va contestar, senyoreta, li dono la meva paraula d'honor que el vestit no es mourà de lloc. D'aquí el seu nom. Aquest m'agrada molt, avui duia un vestit amb aquest escot.




Escot Halter: És el que ensenya les espatlles, i sempre va agafat al coll. N'hi ha vàries versions, però sempre queden les espatlles i els braços al descobert. També m'agrada molt, ahir duia un vestit amb aquest escot. Aquí unes quantes versions..







Escot quadrat o francès: És, tal com el seu nom indica, ben quadrat. Aquest no el faig servir gaire, no m'agrada massa.





Escot cor: És una variació de l'escot paraula d'honor, però en la forma del pit fa una pronunciació destacada enmig, fent que agafi forma de cor. El trobo molt anys 50, de pin-up.





Escot en V: És el que té forma de pic, pot ser més o menys profund, m'agrada fer-lo servir sobretot en jerseis primets, a l'hivern.




Escot il.lusió: És qualsevol tipus d'escot, però cobert amb tul i gassa transparent. És molt típic de les núvies.




Escot retrat: És el que fa l'efecte de portar un xal a sobre, en foto s'entén millor.
Aquest també molt usat per les núvies. (encara existeixen les núvies?? Hi ha algú que es casi??) .




Escot vaixell: És recte, i ensenya una mica les espatlles. No tinc ni la més remota idea de perquè es diu vaixell, i no trobo l'explicació per internet, o sigui que ens quedarem amb el dubte...





dissabte, 2 de juliol del 2011

Les llunes màgiques...






....Si, són espelmes sobre una taula de vidre... tenen aquest aspecte tan màgic...estaven enceses al Tancat de Codorniu, cada nit, en una taula al jardí...no me'n vaig poder estar de fotografiar-les. Sense flash, el resultat és aquest, tan espectacular ;-)

divendres, 1 de juliol del 2011

Sensacions de vacances...

 Coses, llocs, moments, sensacions...per recordar





Una casa preciosa, i una vista espectacular des de la terrassa...un lloc tranquil, sense agobis de gent, la natura i nosaltres


El Tancat de Codorniu va ser la casa d'estiueig d'Alfons XII i la seva família, és una casa senyorial realment preciosa i rehabilitada i moderna, una passada

 Vistes des de la suite Alfons XII. Cada tarda al passar a peu o en bici pel camí que es veu a mà dreta, el pagès que era en aquesta caseta em saludava i m'aixecava el vol. Era un home molt gran i agradable...em vaig quedar amb ganes de fer-hi més fotos, a ell i a la casa.


 Els meus pantalons nous, m'agraden tant!!! I brillen tant que enlluernen...!!!


Baixant del vaixell, marejada com una sopa, anem a dinar a un xiringuito al mig del mar...només em faltava una passarel.la sense barana, em roda tot!!!!!!!!!!!!!!! Però jo ben digne per a la foto

Vista des del Xiringuito de la Costa, val molt la pensa anar-hi, és una experiència única


Platja de Les Cases d'Alcanar davant de l'hotel. Tarongers, sol, silenci i platja deserta, es pot demanar més? El paradís s'hi deu assemblar...


Entrada senyorial a la finca, quan s'obre la porta impressiona el gran passadís fins la casa...el Pere en bici se m'escapa




El Delta de l'Ebre...El meu somni seria tenir una caseta d'aquestes enmig dels arrossars...bé, no sabria quina triar...la de Dalt Vila a Eivissa o aquesta, jejejeje


 ...O aquesta!!!!!!!!!! M'encanta


 Colors a les salines de la Tancada...hi vam veure flamencs, molts!!







El tancat de la barra del trabucador...un lloc màgic, per viure'l en directe...M'encanta la sensació de silenci, llibertat, serenitat, màgia



Quina platja, sol, aigua, sorra, silenci, soletat, tranquil·litat, quines sensacions més fantàstiques...


 Més clar, impossible!!!!


 Amb la calor que feia i els peus a l'aigua...tot un luxe abans de dinar

El barnús, al Roger li va una miiica gran...sembla un fantasma...els ulls no ajuden!! jeje


 M'encanta la decoracio de la casa, i els colors...jo ho hagués triat molt semblant!!!


 Una mascletà en rigorós directe des de la platja, quin ensurt!!!!!

És un marronàs treballar en aquest bar i haver de pujar la safata a la terrassa per l'escaleta...sisisi

 Jajajajaja, com es cremen els penyiscolencs (es deuen dir així?)

 Dinar en un lloc immillorable...per les vistes, el menjar sí que era millorable........


 Penyíscola, quants anys que no hi havia anat, em va semblar que era a Eivissa!!!

 Capvespre a les Cases d'alcanar, foto que vaig fer pensant en la Sílvia Prats ;-)

Aixxxxxxxxxxxxx...aquesta cadira em recorda la peli de 9 setmanes i mitja...................perquè serà?? El M. Rourke crec recordar que en tenia una de semblant...


Una altra caseta encantadora del Delta...quina delícia llevar-te al matí, i sortir a fora i veure que ets aquí al mig ...agafar la bici i anar a la platja, despullar-te i banyar-te sense que ningú et digui res...fantàstic!! Potser algun dia....................