..."Desitjo que avui experimentis pau dins teu, que confiïs que et trobes exactament on has d'estar, que no oblidis les possibilitatsinfinites que neixen de la confiança en tu mateixa i en els altres, que utilitzis els dons que has rebut i que transmetis als altres l'amor que se t'ha donat. Desitjo que estiguis feliç amb tu mateixa pel que ets. Deixa aquesta saviesa assentar-se en els teus ossos i deixa la teva ànima cantar, ballar i estimar lliurement. Està aquí per a cadascuna de nosaltres " .
"Diuen que tot el que nosaltres estem buscant, també ens busca a nosaltres i que, si ens quedem quiets ens trobarà. És una cosa que porta molt de temps esperant-nos. Quan arribi, no et moguis. Descansa. Ja veuràs el que passa a continuació ...".
Avui he rebut un correu amb aquest texte, no he pogut menys que inquietar-me...però al mateix temps m'ha atret moltíssim...bé, aquí es queda de record...
He quedat totalment enamorada, emocionada i fascinada al veure la nova col·lecció de "bolsos" de Bulgari, inspirada en l'actriu italiana Isabella Rossellini, que s'han llançat al mercat mundial aquest estiu.
Aquesta bella actriu italiana té molt d'estil i força a la pantalla. Aquestes característiques són perfectament extrapolables a les bosses de la seva col.lecció quatre models amb diferents inspiracions, tots ells preciosos, no sabria pasquin triar!!!! Me'ls quedo tots!!!!
Totes les bosses tenen una forma compartida, amb nansa de cuir, un rivet superior també en cuir i la mateixa forma rectangular ... Diguem que són clons però vestits per a diferents ocasions ...
Cada vespre de dijous, durant uns quants anys de la meva vida, ha estat dedicat a la dansa oriental i viscut i gaudit amb intensitat. Tots els records restaran sempre amb mi, les companyes, la música, les aromes, les converses i els vestits, les rialles, les veus, les confidències, les imatges dels moviments, i tot el que he après amb la nostra gran mestra, la Nefer, i amb totes les meves companyes. Estic molt contenta d'haver-ho viscut i d'haver-ho fet, ha estat una experiència meravellosa a la meva vida, i ho trobaré a faltar.
Un record molt potent per a la Núria, Isabel, Conxi, Montse P. Natàlia, Belén, i tantes altres que han passat abans per les nostres vides. gràcies Nefer!!
Tenir veritable èxit a la vida és: Riure molt i moltes vegades; guanyar-se el respecte de persones intel·ligents; gaudir de l'amor de les persones estimades; guanyar el reconeixement de persones qualificades i saber suportar la traició de falsos amics; apreciar la bellesa; buscar el millor en els altres; deixar el món una mica millor de com l'hem trobat; amb un fill sà, un jardí bonic i una persona més feliç; saber que al menys algú ha viscut millor gràcies a tu.
Quan poses "Darek" al buscador de Google, aquest no és tonto, deu ser una dona segur, i no dubta a posar mil-i-una referències del Darek (nòvio de la Obregón), així ho posa, tal qual, de fet és com sempre el coneixerem a pesar de tot. M'ha costat una mica posar-li el cognom, no m'ha sortit a la primera.
Bé, ja fa dies que quan vaig a la perruqueria i veig aquestes fotos, que a tamany real tenen la mida d'una porta sencera, penso que les penjaré al meu bloc per pujar una mica la temperatura ara que ja comença a fer fresqueta...!!!
Seré, seré, seré, seré, se, lo que busque y lo que encuentre y al salir de mi escondite no sabré si fui o si vine mientras griten las sirenas, un futuro incierto llega. Soltaron los mandos del timón, a veces la vida te trae el resbalón, oye. Seré, seré, seré, seré, se, coseduras y remiendos, que se hilvanan entre dedos son los suyos, son los nuestros coseré una tela desde la razón saltaré en picao al corazón, miraré a mis pies pidiendo sujeción, a veces la vida te trae el resbalón, oye.
La vida se cose con hilo fino, la vida es un traje a medida, oye. La vida no tiene patrones no, la vida con hilo y aguja pasa la vida...
Je serai, serai, serai, ce que je cherche ce que je trouve en sortant de ma cachette. Je partais ou bien je revenais, pendant que crient les sirènes un futur incertain arrive, ils ont laché le gouvernail parfois la vie, la vie est une glissade...
Avui he anat a classe de flamenc, hem fet diversos passos de flamenc amb zapateao gairebé tota l'hora, menys l'últim quart d'hora rumba i sevillanas...rieu-vos-en d'una classe d'aeròbic!!!!!
Ara mateix em fa un dolor horrorós l'ungla del dit gros del peu dret, que ja tinc tocada i caiguda per aquest mateix motiu...
Aquest home estic segura que no en té, d'ungles als peus, ni una!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Més que una novel·la, Kafka a la platja és una petita joia, un caleidoscopi de sensacions i situacions que Haruki Murakami ens ha ofert a través de la millor prosa que he tingut el plaer de llegir en els darrers mesos. És difícil valorar una obra en la qual el conjunt és molt més que les parts i on la fantasia es sobreposa a la realitat, realment, no és una novel·la qualsevol.
És un viatge a la nostàlgia i al passat; és també un camí a l’esperança i al futur. Murakami ens planteja una reflexió molt meditada sobre l’amor i l’amistat però també sobre la tristesa i la solitud que envolta a molta gent del nostre entorn. La novel.la està plantejada sota el punt de vista de dos personatges diametralment oposats: Un jove de quinze anys, Kafka Tamura, que s’escapa de casa per cercar-se a sí mateix i per entendre la terrible profecia que li va llençar el seu pare anys enrera i un avi entranyable, el senyor Nakata, que parla amb els gats i que és una mica totxo degut a un accident de joventut. Els dos personatges són l’alma mater de la novel.la. Les seves vides es mouen a través del motor de llur intuïció, que actua en paral·lel amb estranys designis dirigits pel destí, com si una força sobrenatural els guiés i aconsellés en tot moment. A part, se’ls uniran d’altres personatges remarcables, especialment la senyora Saeki, l’Oshima i el camioner Hoshino. Tots plegats formen un grup de personatges únics, gens estereotipats, allunyats tots ells de qualsevol motlle pre-establert. Així, vides i destins es van entrelligant en un curs inexorable que no atén a raons ni voluntats. Però a vegades fins i tot els oracles s'equivoquen...
Llegir la magnífica prosa del japonés no pot ser altra cosa que molt gratificant. Per tant no hi ha cap dubte que val molt la pena llegir el libre, absolutament recomanat.
