Masterclass de Glamour a Milà

Com cada viatge no pot faltar el meu mini-àlbum-record de sensacions i imatges...

 Comencem bé el dia... al despertar aquesta és la vista des del llit de l'Hotel

 Està situat en un edifici decimonònic decadent però preciós, amb pati interior...

 Els cappucinos a més de deliciosos són fets amb dedicació ... 30 anys treballant a les Galeries de Vittorio Emmanuelle ensenyen molt...

 Tots els aparadors són com un imà, t'atreuen, fins i tot els de llums...

 Impressionant la façana del Duomo, encara que en foto no s'aprecia la seva immensitat...

 A dins, el que més m'atrau és a part de l'alçada de les bòvedes, el terra amb tantes classes de marbre de Carrara formant motius geomètrics amb flors... simplement espectacular

 Hem pujat les 266 escales corresponents per arribar dalt el sostre d'aquesta obra mestra del renaixement, les vistes i l'arquitectura valen la pena l'esforç que hem fet ... 

 Al costat mateix del Duomo les Galeries de Vittorio Emmanuelle, qui vulgui sentir la classe i la distinció de la ciutat concentrades en pocs metres gaudirà molt en un passeig entre els seus passadissos...

 La Scala de Milà, una altra icona que no ens podem perdre. Ens va captivar l'encant del seu Museu i de les seves peces úniques, entre música de Verdi i Puccini...

 Si si, ja farem dieta quan tornarem...

Una tarda al Castelo Sforzesco una altra construcció imprescindible de visitar per la seva bellesa, grandiositat i el seu perfecte estat de conservació...

 Sembla que estem al Codi Da Vinci, aquesta papereria artesana és al costat de Santa Maria delle Grazie, l'església de barri que alberga l'últim sopar de Leonardo en un fresc a l'interior de l'església...

 A la Via Montenapoleone hi ha les botigues més cares de la ciutat. Val la pena només per veure l'ambient, i... olorar. Tota la ciutat, però aquí més que enlloc, fa olor d'Aqua di Parma. La botiga de la marca, al costat de la de Versace, fa que tot el carrer faci aquesta olor.

Pantaló "pitillo" i curt, la tendència que tots els milanesos ja han fet seva, a veure quan arriba a Catalunya, trigarà molt?...

 Les sabates en els aparadors semblen joies, són joies... inabastables per a la majoria de mortals, però m'apassiona mirar-les i comentar entre nosaltres...

 Una gabardina amb estampat de raïms, potser tindria èxit a les nostres terres...molt penedesenca, vaja  ;-)

 Després d'estar mirant, tocant, provant, a la macro-botiga de Giorgio Armani, (Té tres plantes enormes i uns guardes de seguretat que han passat deu càstings, semblen sortits d'anuncis dels seus perfums) toca fer una copa al seu bar... estava animat encara que sembli que no! Ull amb els cambrers... absolutament Armani

 ...I repetim!!! Aperitivo és una copa del còctel Spritz (Prosecco, Aperol, suc de taronja i sifò) que serveixen en tots els bars de 7 a 9 de la tarda amb barra lliure per picar... pasta, gambes arrebossades, amanides diverses, croquetes... sopar improvisat i deliciós.... i tots els bars a tope, clar

 A la nit, immersió total als ambients més fashion, amb una copa al bar de Marc Jacobs... còctels per a tots els gustos i sense preu, el que indica a la primera fulla de la carta és : "Begudes de 10 a 100 €", o sigui com si digués tu tria i ja veurem què et cobrem... Al final ens la vam jugar i vaig beure'm el Gimlet més sensacional de la meva vida, en un ambient realment únic... per només 10 €, una ganga!!! 

 I mentre, ens posem al dia de la moda que vindrà a la primavera-estiu 2013...

 MMMmmmmmmmmmmm.............. 

 La botiga del costat del bar, és que realment no saps on mirar!! Preciosa...

Un viatge que realment ha valgut la pena, per repetir!!!!!

Fent companyia al meu pare...

<3

Petits capricis...

Aquí estan les meves joies d'aquest hivern, per a poder donar una gran pinzellada de color i alegria al dia a dia. 

Els botins, directament des de Milano, ja han fet que moltes mirades es dirigeixin als meus peus!!! Són de pell color negre brodats totalment amb flors de diferents colors, preciosos!!

El bolso és el Barrocco, de Desigual by Lacroix.

Avui m,ha agradat...

"Bienquerido ministro... Llevo 2 dias en el intento de españolizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar i hacer botellas esto...pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano. Referente a su comentario en el congreso le he de decir que hay para alquilar sillas sr. ministro... Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de polla......bueno...de un corral de pollos..!! Sí sí...usted pensara que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia, reconozco que las piernas me hacen higos solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo sr. ministro. Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo, vamos...tocar el dos...para entendernos. Que esto esta a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquel que nada. Sabemos que les estamos chafando la guitarra...ustedes son tanto de la cebolla como nostros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero le aseguro que no vamos a irles detras con un flautin sonando. Hasta ahora nos lo hemos pasado de aquello más bien pero a decir verdad todo son ocho y nueves y cartas que no ligan...por lo tanto no vamos perder más el tiempo sr. ministro. En España todo se está yendo en orrio y no nos quedaremos, preferimos escampar la niebla... Bueno...tengo que dejarle que son tres cuartos de diez, es tarde y quiere llover asi que buen viento y barca nueva... y vaya esperando sentado... 

Un catalán en proceso de españolización“

Avui m'ha agradat ...

"Davant els problemes de la vida, hi ha persones que porten amulets, altres que posterguen inevitablement les decisions difícils, o que viuen fent promeses que mai compliran. 

No falten els i les que imploren mirant al cel, i els i les que creuen en supersticions. 

Però altres segueixen corrent quan les cames els hi tremolen, segueixen jugant encara que se'ls hi hagi d'acabar l'aire, segueixen lluitant quan tot sembla perdut.

Aquests estan convençuts que la vida és un desafiament en si mateixa. 

Pateixen però no es queixen, saben que el dolor passa, la suor s'asseca, el cansament s'acaba ... Saben que hi ha alguna cosa que mai desapareixerà... la satisfacció d'aconseguir un somni. 

Els seus cossos tenen la mateixa quantitat de músculs. Per les seves venes corre la mateixa sang. 

El que els i les fa diferents és el seu esperit, i la determinació per arribar al cim. Un cim al qual no s'arriba superant als altres, sinó superant-se a un@ mateix@."

(Antoni G.L.)

Avui m'ha agradat...

Solo con el TIEMPO...

"Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia entre sostener una mano y encadenar un alma.

Y uno aprende que el AMOR no significa acostarse.

Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas, y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos, y uno aprende a construir todos sus caminos en el hoy, porque el terreno del mañana es demasiado inseguro para planes ... y los futuros tienen su forma de caerse por la mitad. 

Y después de un tiempo uno aprende que, si es demasiado, hasta el calor del Sol puede quemar.

Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma, en lugar de esperar a que alguien le traiga flores. 

Y uno aprende que realmente puede aguantar, que uno es realmente fuerte, que uno realmente vale, y uno aprende y aprende ... y así cada día. 

Con el tiempo aprendes que estar con alguien, porque te ofrece un buen futuro, significa que tarde o temprano querrás volver a tu pasado. 

Con el tiempo comprendes que sólo quien es capaz de amarte con tus defectos sin pretender cambiarte, puede brindarte toda la felicidad.

Con el tiempo te das cuenta de que si estás con una persona sólo con el tiempo aprendes que los verdaderos amigos son contados y que quien no lucha por ellos tarde o temprano se verá rodeado sólo de falsas amistades. 

Con el tiempo aprendes que las palabras dichas en momentos de ira siguen hiriendo durante toda la vida.

Con el tiempo aprendes que disculpar cualquiera lo hace, pero perdonar es atributo sólo de almas grandes.

Con el tiempo comprendes que si has herido a un amigo duramente, es muy probable que la amistad jamás sea igual. 

Con el tiempo te das cuenta que aun siendo feliz con tus amigos, lloras por aquellos que dejaste ir. 

Con el tiempo te das cuenta de que cada experiencia vivida con cada persona es irrepetible. 

Con el tiempo te das cuenta de que el que humilla o desprecia a un ser humano, tarde o temprano sufrirá multiplicadas las mismas humillaciones o desprecios. 

Con el tiempo aprendes a construir todos tus caminos en el hoy, porque el sendero del mañana no existe. 

Con el tiempo comprendes que apresurar las cosas y forzarlas a que pasen, ocasiona que al final no sean como esperabas. 

Con el tiempo te das cuenta de que en realidad lo mejor no era el futuro, sino el momento que estabas viviendo justo en ese instante. 

Con el tiempo verás que aunque seas feliz con los que están a tu lado, añorarás a los que se marcharon. 

Con el tiempo aprenderás a perdonar o pedir perdón, decir que amas, decir que extrañas, decir que necesitas, decir que quieres ser amigo, pues ante una tumba ya no tiene sentido. 

Pero desafortunadamente, sólo con el tiempo..."

Jorge Luis Borges : "Aprendiendo"

...records

Todo aquel que piense que la vida es desigual,
tiene que saber que no es así,
que la vida es una hermosura, hay que vivirla.
Todo aquel que piense que está solo y que está mal,
tiene que saber que no es así,
que en la vida no hay nadie solo, siempre hay alguien.

Ay, no hay que llorar, que la vida es un carnaval,
es más bello vivir cantando.
Oh, oh, oh, Ay, no hay que llorar,
que la vida es un carnaval
y las penas se van cantando...

Todo aquel que piense que la vida siempre es cruel,
tiene que saber que no es así,
que tan solo hay momentos malos, y todo pasa.
Todo aquel que piense que esto nunca va a cambiar,
tiene que saber que no es así,
que al mal tiempo buena cara, y todo pasa.

Ay, no ha que llorar, que la vida es un carnaval,
es más bello vivir cantando.
Oh, oh, oh, Ay, no hay que llorar,
que la vida es un carnaval
y las penas se van cantando.
Para aquellos que se quejan tanto.
Para aquellos que solo critican.
Para aquellos que usan las armas.
Para aquellos que nos contaminan.
Para aquellos que hacen la guerra.
Para aquellos que viven pecando.
Para aquellos nos maltratan.
Para aquellos que nos contagian.


Minuts:
1.26
5.57
7.21
9.41


per al record ;-)


Calafell, cap de setmana del 16 al 19 de febrer 2012

De la millor manera...

... que ens podem cuidar...

Les dietes miracle no existeixen, i les operacions bikini a dues setmanes de les vacances tampoc... l'únic que serveix ( i durant tot l'any!)... 

MDNA Tour 2012 Barcelona

Més de 20.000 persones, Palau Sant Jordi, 20 de juny  Vestuari de Jean Paul Gaultier.

Impressionant posada en escena: Efectes especials, coreografies projeccions, i sobretot, música espectacular i el glamour total de la reina del pop. Ha saltat, escalat, fet funambulisme sobre les cordes, ha estat arrossegada per terra pels seus ballarins, la veritat és que no es noten els 54 anys que porta sobre. 

Espectacularment guapa i radiant, va oferir gairebé dues hores de concert sensual, místic, provocador, amb molts símbols marca de la casa com icones religioses i crucifixes, barrejats amb armes i el desvergonyiment i la provocació feta dona The MDNA Tour 2012, Barcelona, única parada a tot l'estat.

Alguns dels modelets que vam poder veure...

"Tots formem part del mateix ADN, som un, estem units, no importa de quin color és la nostra pell, les nostres creences o l'orientació sexual que tinguem, tenim una única ànima" En resum, espectacle acolorit, provocatiu i per no oblidar...!!! ) Si abans m'agradava, ara encara més ;-)

"Like a prayer", tants records, tants anys viscuts, em va encantar sentir-la cantada en directe per l'ambició rossa,  en aquesta mateixa versió, evolucionada, com ella ;-)

El solet de l'estiu i el capital solar...

Aiaiai, hem de vigilar que se'ns acaba... El capital solar, vull dir... Aquesta expressió, tan de moda últimament, no és altra cosa que un mecanisme de defensa que té la pell per a protegir-se de les agressions del sol. És a dir, cada persona posseeix un sistema de protecció que permet reparar els danys provocats per l’exposició al sol. Quan aquest sistema defensiu es posa en marxa, la pell consumeix melanina, queratina, vitamines ...que el propi cos va reposant segons es van gastant. Però arriba un dia en que les reserves s’esgoten i perdem la capacitat de protegir-nos del sol. Segons els dermatòlegs, la pell és com una guardiola plena de monedes, i cada moneda és una hora d’exposició solar. Cada persona quan neix té assignades unes monedes, i la quantitat va en funció del fototipus de pell. Al llarg de la vida les anem gastant, així que l’estat de la nostra pell depèn del bé que les administrem. Dues persones de la mateixa edat i característiques físiques similars poden tenir diferent capital solar, si una ha pres el sol sense protecció en la seva infància i ha patit cremades solars i l'altra no. Com saps que s’està acabant? La pell no és com un telèfon mòbil de prepagament que t'avisen quan "el teu saldo és pròxim a esgotar-se"... Però sí que envia senyals que podem interpretar per esforçar-nos en estalviar aquestes monedes solars que ens queden. El sol envelleix la pell, independentment de l'edat de la persona. El col.làgen es perd i tenim la pell menys elàstica, comencen a aparèixer petites taques, arrugues prematures ...O sigui, el cos ens avisa que ens estem carregant la dermis (capa profunda de la pell per sota de l'epidermis i sobre la hipodermis) per una excessiva exposició al sol. És possible aturar aquest procés prenent les mesures adequades, i de vegades revertir amb ajuda de làsers, medicina antiaging ...i, per descomptat prenent, no només precaucions en anar a la platja sinó també al passejar, anar al camp, fent esport ...De què protegir-se? La resposta no és tan òbvia com creiem, ja que els ratjos del sol poden arribar a la nostra pell inclús indirectament quan es reflecteixen en determinades superfícies. Per exemple, rebota en l’aigua un 20 % de la radiació solar, un 10 % a l’herba, del 15% al 25% en la sorra i un 85 % en la neu. Els dies ennuvolats també són una mica tramposos, ja que els núvols no deixen passar ni la calor ni la llum, però si que obren la porta dels UVA i UVB, els primers són causants de l’envelliment cutani, els segons de les cremades solars, i ambdós, del càncer de pell. La majoria dels protectors solars d'última generació, a més de prestar atenció a la nostra pell i protegir-la, furguen una mica més i protegeixen les nostres cèl·lules, concretament el seu ADN. Els protectors solars que porten substàncies antioxidants en la seva composició protegeixen el nucli de les cèl lules de l'acció dels raigs solars. Entre aquests antioxidants s’hi troba la vitamina C, la E o les precursores d’aquestes. Jo aquest any he optat per protegir-me amb la nova ROC SOLEIL PROTEXION 50+, la nova generació de protecció solar 2 en 1 que tracta la pell amb col.làgen i vitamines i corregeix i prevé les taques, alhora que ofereix protecció solar molt alta. A més, la vitamina C activa la tecnologia. Aclareix les taques fosques existents i evita la formació de noves taques de color marró, mitjançant la regulació de la producció de melanina, responsables de la seva aparició.  La textura és agradable i ultralleugera, gens greixosa, i també es pot utilitzar cada dia en lloc de la teva crema hidratant habitual. A més, al comprar-la va de regal l'esprai de la mateixa gamma protecció 30 per al cos...RESULTATS:  La pell està molt protegida del sol, el to de la pell i la textura es van igualant, les taques es redueixen i la pell llueix visiblement més lluminosa i jove. Val la pena no??? Jo ja ho he notat!