I quina calor que fa, 15 d'octubre 2011. La plaça da Figueira, d'on surten els tramvies, preciosa i impressionant per la seva amplitut i els seus porxos majestuosos.
Des de dalt de tot de laciutat, un mirador impressionant
Des del Barrio Alto, les vistes són precioses
Per alguns moments penso que sóc a Eivissa...
Com m'agraden les llambordes, en queden tan poques aquí...
He de fer dieta urgentment, fins i tot el nen jesús m'envia missatges subliminals :-P
Foto des de la porta del restaurant on hem dinat...encantador...!!!
Un bon dinar i un bon vi blanc amb un punt d'agulla...boníssim!!!
Els Porto arriba a tenir preus desorbitats...en aquesta botiga ho saben bé...
Què divertit i descansat que és anar amb el bus turístic...i quantes coses veiem, i què morenes ens posem...
Estem a San Francisco??? impressionant pont penjat
Barri de Betlem, Monestir dels Jerónimos............però ara anem a menjar els pastissets !!!!!!
Mmmmmmmmmmmmm...quina cosa més bona...tenen com gust de flam i canyella, i són calents..........
I un bon porto per tirar avall...
Quin lloc més bonic i romàntic, la Torre de Betlem, és lluny però valia la pena arribar-hi
El nostre company i fotògraf, bon amic, no es queixa mai!!!!
La nit lisboeta, no s'acaba mai!!!! És llarga i divertida, plena de "carrers del pecat" i els millors mojitos que he begut en la vida!!!!!
M'encanta aquest terra...no és moll, és brillant!!!!
Compartir taules i riures amb bons amics, dels més grans plaers de la vida
Quin lloc més especial, hi vam dinar de conya
... i aquí també...
Un licor de cireres..ginjinha crec que es deia...era ... boníssim!!!! I fort...
Quin vertígen el mirador de Santa Justa...mai més!!! Es movia tot allà dalt, arrrggggggg
I quin gusttttt.... una cervesaaaa!!!
Things of the life, encara no havia fet el meu àlbum particular i sentimental de Lisboa, viatge desitjat i gaudit a tope malgrat les circumstàncies de la malaltia del pare.Potser per aquest motiu, després dels dies d'angoixa i patiment que estàvem passant tots, va ser més gaudit i més valorat, el temps compartit i l'oblidar-nos per uns dies de tot. En tinc un record preciós.
