Després d’un dissabte plujós, de feina i compromisos una
mica carregosos, un sopar en companyia d’una bona amiga, molts riures i per
acabar d’arrodonir el dia, o millor dit la nit, concert a la sala El Temple de Vilafranca.
Tot ens va sortir rodó!! Va ser arribar i “besar el santo” com dirien els
castellans… mentre entràvem a la sala sortien tots els membres de Lax’n Busto a
l’escenari i començaven el concert amb el seu nou disc. Com si ens esperessin. Ple de
gom a gom de generació vuitantera, però a la vegada concert intimista, doncs el
local no té massa capacitat. Semblava que fóssim al menjador de casa...copes a
bon preu i ben servits, i ubicació immillorable per a gaudir a tope de tota l’actuació,
en lloc VIP!! Després de presentar el nou disc, vàrem gaudir d' concert allargat fins les dues
de la matinada amb tots els èxits de sempre...m’ho vaig passar pipa!! A l’acabar
bailoteo fins altes hores. Una nit de les que m’agraden i no oblidaré!!
diumenge, 26 de gener del 2014
La'x'n Busto
Etiquetes de comentaris:
Amics,
avui m'ha agradat,
Coses de la vida,
Música,
Tros d'home
dimarts, 14 de gener del 2014
Thérèse B.
Sempre que alguna cosa m'impacta, ve a parar aquí al bloc. Per a intentar explicar el perquè m'ha sacsejat, per recordar-ho d'aquí a un temps, quan ho llegeixi...Aquesta pel·lícula crea una atmosfera inquietant i tenebrosa que fa posar els pèls de punta...m'ha encantat. Ambientada als feliços anys 20 a França, 'Thérèse D.' és un còctel d'escenaris i trets estilístics típicament francesos... unes vistes bucòliques de la zona de Burdeus i un retrat ombrívol de l'interior de la mansió burgesa on transcorre l'existència de l'anti-heroïna Thérèse, una rica terratinent que se submergeix en un pou d'aflicció davant la impossibilitat d'aconseguir la seva realització personal. Impressionant transformació actoral de Tatou, que deixa enrere la seva condició d'icona romàntica del cinema europeu més naïf per a interpretar a una turmentada víctima de la repressió social en la França dels anys 20. Té una presentació impressionant, tot un retrat íntim profund i dolorós d'una dona valenta i lluitadora, que no vol morir com una estàtua dissecada, i una minyona submisa, doncs poca cosa més eren les dones en aquella època en l'Europa provinciana. Retrat valent d'una dona avorrida que decideix deixar d'estar-ho i passar a l'activitat en busca de la seva pròpia veu, encara que per això s'hagi de desempallegar de qui li impedeix ser una persona lliure. Totalment recomanable!!!erés
por el personaje y su vida va apagándose, muriéndose poco a poco hasta llegado
un punto en que, únicamente se mantiene gracias a un fino hilo, muy tenue y
superficial que te obliga a visionar un final ya predecible y que no enriquece
tanto como la espera de su llegada. Una intensa novela narrativa poco satisfactoria
al exhibirse en imágenes; la pérdida de material, de contenido cualitativo, de
calidad al hacer el camino de transición, al efectuar dicho trasvase -y a pesar
de todas las buenas intenciones de los participantes cuyas aptitudes se
respetan- es clara y evidente. Aspiraciones destruidas de forma lenta y
pausada, sin apenas consciencia de ello, sólo emociones tan desanimadas como el
propio personaje.
Adaptación de la novela de François
Mauriac (publicada en 1927), que ya fue llevada a la pantalla por George Franju
en 1962, ahora perpetrada por el también francés Claude Miller ('La mejor
manera de andar'), y protagonizada por la actriz Audrey Tautou (Amelie') en el
papel de la heroina protagonista, Thérèse Desqueyroux.
La película gira en torno a una joven a la que obligan a casarse con un hombre
al que no ama, Beranrd (Gilles Lellouche, 'Pequeñas mentiras sin importancia'),
como medio para establecer nuevas alianzas entre las más ricas familias de la
región de Landas, en Francia. Sin embargo, Thérèse no se conformará con esta
situación, que le ha hecho profundamente infeliz, y hará todo lo que pueda para
intentar vivir libre, sin ataduras, aunque para ello tenga que enfrentarse con
los convencionalismos de la época y asesinar y matar a su marido. Será ella
misma quien nos cuente su terrible historia, a modo de confesión, de relato
intimsta y desolado
dimarts, 7 de gener del 2014
2014
Ja han passat les festes. Els àpats de Nadal, les trobades en familia, les llargues sobretaules i un magnífic cap d'any ja queden enrere, ja són història. Ara ens hem d'abraçar a la quotidianitat amb totes les forces renovades i començar a trepitjar amb pas ferm aquest 2014 que ve carregat d'esperances, personals i col·lectives, nous reptes laborals i personals que ens omplin d'il·lusions, i que de ben segur faran realitat més d'un somni.
Tenim 365 oportunitats de tornar a començar, de fer un món millor i més just començant per nosaltres mateixos, des del nostre interior.
Us convido a viure, i a intentar trobar la peça adient cada dia per completar el nostre trenca-closques particular.
2014, prepara't que vinc, amb l'esperit carregat de ganes de fer coses, i sense mirar enrere, vaig a per totes!!!!
Feliç any nou!!
(foto feta a "traició" per la meva amiga P.O. quan anàvem camí de la nostra porta del sol particular..no se m'acut millor imatge per començar l'any!!)
(foto feta a "traició" per la meva amiga P.O. quan anàvem camí de la nostra porta del sol particular..no se m'acut millor imatge per començar l'any!!)
Etiquetes de comentaris:
Cap d'Any,
Coses de la vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)