dimarts, 28 de setembre del 2010

Fil i agulla

Seré, seré, seré, seré, se, lo que busque y lo que encuentre
y al salir de mi escondite no sabré si fui o si vine
mientras griten las sirenas, un futuro incierto llega.
Soltaron los mandos del timón, a veces la vida te trae el resbalón, oye.
Seré, seré, seré, seré, se, coseduras y remiendos, que se hilvanan entre dedos
son los suyos, son los nuestros
coseré una tela desde la razón
saltaré en picao al corazón, miraré a mis pies pidiendo sujeción, a veces la vida te trae el resbalón, oye.

La vida se cose con hilo fino, la vida es un traje a medida, oye. La vida no tiene patrones no, la vida con hilo y aguja pasa la vida...

Je serai, serai, serai, ce que je cherche ce que je trouve en sortant de ma cachette. Je partais ou bien je revenais, pendant que crient les sirènes un futur incertain arrive, ils ont laché le gouvernail parfois la vie, la vie est une glissade...


...SI VOLS, POTS!!!!!

dilluns, 27 de setembre del 2010

Joaquín Cortés i el seu flamenc




Avui he anat a classe de flamenc, hem fet diversos passos de flamenc amb zapateao gairebé tota l'hora, menys l'últim quart d'hora rumba i sevillanas...rieu-vos-en d'una classe d'aeròbic!!!!!

Ara mateix em fa un dolor horrorós l'ungla del dit gros del peu dret, que ja tinc tocada i caiguda per aquest mateix motiu...

Aquest home estic segura que no en té, d'ungles als peus, ni una!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

diumenge, 19 de setembre del 2010

Kafka a la platja - Haruki Murakami

Més que una novel·la, Kafka a la platja és una petita joia, un caleidoscopi de sensacions i situacions que Haruki Murakami ens ha ofert a través de la millor prosa que he tingut el plaer de llegir en els darrers mesos. És difícil valorar una obra en la qual el conjunt és molt més que les parts i on la fantasia es sobreposa a la realitat, realment, no és una novel·la qualsevol. 


És un viatge a la nostàlgia i al passat; és també un camí a l’esperança i al futur. Murakami ens planteja una reflexió molt meditada sobre l’amor i l’amistat però també sobre la tristesa i la solitud que envolta a molta gent del nostre entorn.
La novel.la està plantejada sota el punt de vista de dos personatges diametralment oposats: Un jove de quinze anys, Kafka Tamura, que s’escapa de casa per cercar-se a sí mateix i per entendre la terrible profecia que li va llençar el seu pare anys enrera i un avi entranyable, el senyor Nakata, que parla amb els gats i que és una mica totxo degut a un accident de joventut. Els dos personatges són l’alma mater de la novel.la. Les seves vides es mouen a través del motor de llur intuïció, que actua en paral·lel amb estranys designis dirigits pel destí, com si una força sobrenatural els guiés i aconsellés en tot moment. A part, se’ls uniran d’altres personatges remarcables, especialment la senyora Saeki, l’Oshima i el camioner Hoshino. Tots plegats formen un grup de personatges únics, gens estereotipats, allunyats tots ells de qualsevol motlle pre-establert. Així, vides i destins es van entrelligant en un curs inexorable que no atén a raons ni voluntats. Però a vegades fins i tot els oracles s'equivoquen...
 
Llegir la magnífica prosa del japonés no pot ser altra cosa que molt gratificant. Per tant no hi ha cap dubte que val molt la pena llegir el libre, absolutament recomanat.  

ARPEGIS - haikús, Joana Raspall

"L'Eixam d'Amics de la Joana Raspall és una associació sense ànim de lucre nascuda per a difondre l'obra de la poetessa i escriptora catalana  Joana Raspall. Deixeble d'en Carles Riba, malauradament la seva obra és poc coneguda a les nostres terres malgrat la seva importància per a la nostra cultura i la nostra literatura..."


Així és com comença la carta que vaig rebre amb molta il·lusió junt amb un exemplar d'un llibre de la Joana, "ARPEGIS-haikús". Aquesta escriptora santfeliuenca, que he descobert gràcies a la generositat del Francesc Viñals, gran amic i gran defensor de la cultura del nostre país, és una escriptora i bibliotecària catalana que va néixer el 1913 a Barcelona. Es llicencià en biblioteconomia i durant la guerra civil espanyola treballà de bibliotecària, Precisament exercint la seva professió a Vilafranca del Penedès, (quina casualitat, coses de la vida...) a l'any 1938, contribueix a salvar un important fons de llibres catalans que haurien quedat desprotegits a l'entrada de les tropes franquistes en una biblioteca ja de portes esbotzades per les necessitats dels que es retiraven.


El haiku (俳句), derivat del haikai, consisteix en un poema breu de tres versos de cinc, set i cinc síl·labes respectivament. És una de les formes de poesia tradicional japonesa més exteses. Normalment, la seva temàtica està relacionada amb la natura. En concret en aquesta obra, l'autora classifica els poemes en sis apartats diferents, tos ells apassionants: L'Entorn, Interrogacions, Vida i Records, Declinant, Constatacions i Identitat i Lluita.

Com es poden dir tantes coses (i fer sentir...) en tan poques paraules?


He seleccionat dos haikus de cada apartat, m'ha estat difícil triar, per a mi tots són exquisits, tots m'han fet aturar i pensar...

De l'Entorn:

La posta és lenta;
li pesa endur-se un dia
ple de desitjos.


L'ametller gosa
florir quan la glaçada
està distreta.

D'Interrogacions:

Estic desperta?
Potser abans vivia
el somni d'ara?


Com puc resoldre
el guirigall de dubtes
sense traïr-me?

De Vida.Records:

Jo caminava
creient que estava quieta
i el món corria.


Bescanviàvem
batecs, sense adonar-nos
que ens enriquíem.

De Declinant:

La caminada
s'acaba on les rutes
es tornen boira.

Ningú sap dir-me
on va a parar la força
que m'abandona.

De Constatacions:

Ben poca cosa
basta a l'amor: sols creure's
una mirada.

Cada paraula
és un batec de vida
que vol donar-se.

D'Identitat.Lluita:

Sota les dures
cuirasses, els cors d'home
també flaquegen.


Portes tancades,
els mals deixaran fora,
i a dins, les xacres.

"[...] Joana Raspall, a noranta-tres anys, se'ns presenta com un bloc compacte on és difícil separar l'escriptora de la persona; aquest recull d'haikus que ha publicat Abadia en són la prova ja que al costat d'una forma poètica rigorosa i literàriament impecable, hi trobem els pensaments i els sentiments, la lucidesa i la saviesa d'una dona que ha tingut una enorme capacitat per fer del cor i del pensament, paraula, i que pot esdevenir un bon model d'admiració i d'identificació per a un bon grapat de lectors."

(J. M. Aloy. Arpegis. Haikús, a Escola Catalana, núm. 432, juliol-agost-setembre 2006)

dilluns, 13 de setembre del 2010



Camins
que ara s'esvaeixen
Camins
que hem de fer sols
Camins
vora les estrelles
Camins
que ara no hi són

Vam deixar-ho tot
el cor encès pel món
Per les parets de la mort
sobre la pell


Érem 2 ocells de foc
sembrant tempestes

Ara som 2 fills del Sol
en aquest desert


Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor


Camins
somnis i promeses
Camins
que ja són nous


No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor


Mai no és massa tard per tornar a començar,

per sortir a buscar el teu tresor


Camins
que ara s'esvaeixen
Camins
que has de fer sol
Camins
vora les estrelles
Camins
que ja són nous...

diumenge, 12 de setembre del 2010

La Diada 2010





Ens roben 60 milions d'euros al dia, Independència = Necessitat

dissabte, 11 de setembre del 2010

Kinesiotape

L'embenat neuromuscular o Kinesiotape ha sorgit com un innovador i efectiu mètode d'embenat i està sent aplicat amb èxit i gran acceptació dins de totes les comunitats mèdiques internacionals.


En un temps relativament curt la tècnica de l'Embenat Neuromuscular, també anomenat "Kinesiotaping" o "Medical Taping" o "Benes de colors" ha conquistat el seu lloc en la pràctica diària terapèutica de molts fisioterapeutes. La manera en què aquest mètode optimitza el procés de recuperació del propi cos el fa molt popular tant entre pacients com entre professionals.


Va aparèixer en els anys setanta a Àsia, sobretot a Corea i Japó, i a dia d'avui la seva utilització ha arribat a tota Europa i Amèrica. L'Embenat Neuromuscular, o simplement "VN", o Kinesiotape s'està convertint en una necessitat per als esportistes d'èlit de totes les disciplines que estan fent servir amb gran acceptació i amb increïbles resultats aquesta nova forma de teràpia. La seva tècnica és fàcil d'aprendre i d'aplicar, requereix uns costos en material mínims, i és aplicable a tot tipus de pacients, ja no només per lesions esportives, sinó per als quotidians dolors d'esquena, tendinitis, dolors articulars, drenatges, tractament de cicatrius, ... així mateix pot ser aplicat en tota mena de persones, senses que importi la seva condició física. El caràcter hipoalergènic l'esparadrap, la suavitat del teixit i la seva durabilitat i resistència a l'aigua (dura de 3-5 dies sense desenganxar) ho fan recomanable per a tot tipus de pells i aplicacions.

Les funcions que s'atribueixen l'Embenat Neuromuscular són la capacitat de reeducar el sistema neuromuscular i propioceptiu, millorar la postura del pacient gràcies a la informació sensoriomotriu que li aporta, facilitar el drenatge limfàtic, reduir el dolor, i accelerar el procés de reparació de la lesió permetent en tot moment el moviment i facilitant la circulació i el seu consegüent aportació de nutrients. L'Embenat Neuromuscular dóna suport i estabilitat a les articulacions i músculs sense afectar l'amplitud del moviment. És una tècnica basada en el procés d'autocuració del cos. Ja veurem quin resultat m'ha donat l'aplicació que me n'han fet a causa d'unes contractures al trapezi major i al múscul supraespinos de l'espatlla dreta, que em provoquen una tendinitis a la mateixa espatlla.

dilluns, 6 de setembre del 2010

Pablo Neruda


Cafè del Mar, Sant Antoni de Portmany, Eivissa



...Mor lentament qui no viatja, qui no llegeix, qui no sent música, qui no troba gràcia en sí mateix. Mor lentament qui destrueix el seu amor propi, qui no es deixa ajudar. Mor lentament qui es transforma en esclau de l'hàbit repetint cada dia els mateixos trajectes, qui no canvia de marca, qui no s'atreveix a canviar el color del seu vestit o bé no conversa amb qui no coneix. Mor lentament qui evita una passió i el seu remolí d'emocions, justament aquestes que tornen la brillantor als ulls i restauren els cors destrossats. Mor lentament qui no gira al volant quan està infeliç amb la seva feina, o amb el seu amor, qui no arrisca el cert i l'incert per anar darrera d'un somni, qui no es permet, ni tan sols una vegada a la vida, fugir dels consells sensats ... Viu avui! Arrisca avui! Fes-ho avui! No et deixis morir lentament! Que res t'impedeixi ser FELIÇ

diumenge, 5 de setembre del 2010

...Silenci...






















Aquesta nit veient un reportatge he recordat la sensació d'estar al desert, el SILENCI, no hi ha cap soroll, ni fa vent, ni es mou res, simplement perque no hi ha res, el silenci és ABSOLUT, sents només el batec del teu COR i la teva respiració, i he pensat, mira, és un dels millors llocs on he estat mai a la vida, i on tornaria ara mateix, i espero poder anar-hi molts més cops a la vida, m'agradaria molt...i no hi ha RES, potser per això és tan impressionant, tan immens i impactant, tan brutal i fascinant, perque no hi ha res ni ningú, res...

dimecres, 1 de setembre del 2010

Primer Flash Mob Vilafranca



BRUTAL!!!! QUANTA GENT!!!! Els que vam tenir la sort de poder pujar a l'escenari vam veure l'efecte de tanta gent ballant al mateix compàs, en el vídeo es pot veure, impressionant!!!!!!