Mai és tard per a fer-ho, si vull puc, comencem??

Al Toni Riera i la Blanca

Fa dies que volia escriure aquest post, perquè hi penso moltes vegades, en les coses que he fet des que a finals de l'any 2006 em vaig enredar en el primer carnaval de la meva vida, vam sortir per primer cop el 2007, la gent del CAS Vilafranca; tots érem novells en el tema i no sabíem ben bé com fer-ho, amb els anys i la feina entre tots en vam anar aprenent, i sobretot vam ballar, assajar i ballar hores i hores, i riure!!, i passar fred a les rues, i compartir una copeta per escalfar-nos, i treballar, fent-nos els vestits i les carrosses, i emocionar-nos ballant quan ens sortia tan bé que tothom ens mirava, això ho tindré sempre amb mi...!! Fa dos anys que vam decidir seguir fent camí carnavaler amb les Guerreres dels Monjos, però jo mai oblidaré tot el que he viscut amb la gent del CAS, i l'amor pel ball i per l'esport que em vas transmetre tu, Toni, junt amb la Blanca, i avui sé que SI VULL, PUC, que SEMPRE ES POT FER MILLOR, que ELS SOMNIS ES FAN REALITAT, i que EL QUE NO FEM ARA, NO HO FAREM MAI.


Sou uns cracks, com vam gaudir tots aprenent dels grans mestres!! Ha estat un immens plaer ballar i aprendre i compartir i viure totes aquestes experiències amb vosaltres. GRÀCIES.

Aquí un vídeo d'una de les vostres actuacions, l'última que he vist, i que tant vaig gaudir, FANTÀSTIC TONI. 

Lhome de l'abric gris de llana...

L’home de l’abric gris de llana,
que ara mateix li amaga l’ànima,
passeja amb les mans a les butxaques,
reflectint llums de Nadal a les ulleres
com guspires d’un pensament d’estrelles.

La mirada altiva però de llàgrimes,
els records li brollen per les galtes,
la nostàlgia avui és la seva casa,
i tan sols rumors a ell l’acompanyen
absent de tothom que riu i balla.

De sobte mira el tint vermell de l’horitzó,
pensant que potser ella hi té mirada,
cercant trobar-la allà com una màgia
que només ell serà capaç d’imaginar-la.
Pensant que ara voldria acariciar-la.

 (Poema del Xavier Folch Saderra, tinc toooot el seu permís per a posar-lo al meu bloc, gràcies Xavier, m'ha encantat!!)

Per a recordar...

Per tenir sempre ben present, no sigui cas que algun dia se m'oblidés, que aquesta gent tan ben parida, són AMICS MEUS.


(Aniversari de la Maite Puig, 28 novembre 2010)

STARWAY TO HEAVEN

Si hagués de donar a una cançó el títol de cançó de la meva vida, estic gairebé segura que triaria aquesta: L'he escoltat centenars de vegades en tots aquests anys, i cadascuna d'elles és especial i m'emociona. Avui l'he escoltat i mentre la sentia m'han vingut al cap una sèrie de coses, records, flashos, imatges, persones, situacions, i han estat tants, tantes coses, que les vull anotar aquí per a no oblidar-les. Mai.

- Cal Mari a Sant Quintí. Rosa, Núria, Judit, Xarli, guitarra, ginebra, i tres efes: fred, fum, foc.

- Jaume Santacana al tren, venint de Barcelona, principis dels anys 80. Porta un ràdiocassette i escolta aquesta cançó, està en tractament amb metadona, va amb una nòvia que està pitjor que ell. Ella encara viu, ell va morir fa molts anys.

- La meva germana i una amiga seva, la Fina, porten un vestit igual, una en color rosa i vermell i l'altra en dos tons de blau. És curtíssim  i cenyit, té un estampat de cotxes vermells en fons rosa. (Sí, cotxes!!) Porten les dues unes bótes amb plataforma i taló brutal, de xarol blanc, tenen uns serrells al darrera. Jo vull ser gran com elles per vestir-me igual. Escolten aquesta cançó en la maleta tocadiscs de l'època, i parlen de nois i de discoteques mentre riuen. Em fan fora.

- El lloc de trobada de la gent de Sant Pere de Riudebitlles, que han fet el Subi i els seus amics, és una espècie de cova-celler fosc-amb un sofà vell i una barra de bar, i bona música. Aquesta cançó hi sona sovint. Amb el temps serà un lloc emblemàtic per a la gent de la zona.

- Els segons temps de Salsa, Sant Quintí. Quan està al capdavant l'Àlex Santamaría de DJ, i nosaltres som els reis de la sala.També em recorda això.

- El Marlène, a Vilafranca, bareto mític a Vilafranca, típic de l'època de la moguda.


- Altres coses que em callo...

- Les meves cames adolorides, quan vaig a córrer, la suor, l'esforç, el dolor intens a les cames...han passat moltes coses, i molts anys, però encara escolto aquesta cançó...

CAÇADORA DE CUIR

"...Mi reticencia es la propia de cualquier hijo de vecino, a pesar de que papá aseveraba que la Guardia Civil defendió la legalidad vigente en Catalunya durante el alzamiento. Lo que vino tras la victoria de Franco fue otra historia, y la Guardia Civil se hizo a sangre y fuego una leyenda macabra, muy alejada de los principios republicanos. 

Pero algo me dice que entre tanto uniforme, insignias y complementos encontraré lo que estoy buscando.

Me armo de valor, entro en el distribuidor oficial de uniformes y vestuario de la Guardia Civil, me presento como "hijo del cuerpo", pregunto por las cazadoras de motorista que utiliza la Benemérita, alegando que mi padre tiene una que se cae de vieja y que, tras los servicios prestados a la patria y una vez retirado, quiero darle una sorpresa.

El amable señor que me atiende me enseña el típico gabán de cuero que se había convertido en un clásico de las carreteras españolas hacía décadas. Yo insisto en el modelo corto, haciéndole entender que era la misma cazadora que llevaba Marlon Brando en Salvaje. 

Mira por dónde, me entiende al instante. Desaparece en el almacén...se lo toma en serio: la búsqueda dura lo suyo.

Con cuidado, deposita sobre el mostrador el preciado trofeo, una cazadora en perfecto estado que, según él, lleva más de veinte años en el almacén.

Le sugiero de inmediato realizar la prueba de la chupa, aquella que según cuenta la leyenda dice que si realmente es auténtica y el cuero es de ley debe quedarse de pie una vez depositada en el suelo. 

Y así es. Superada la prueba y tras comprobar que el paso del tiempo y la humedad no han podrido a discreción las costuras, me hago con ella. 

Durante varios días permanezco observándola. Ella no es como las demás. Las otras que la precedieron nunca terminaron de estar a la altura.

Frente a mí, de pie, sin arrugarse, altiva, sensual y provocativa, animándome a cruzar la línea. Algo me dice que los tiempos de teddy boy tocan a su fin. 

Me doy una vuelta por una de las tiendas de ropa de cuero para turistas que acompañan a las Ramblas hasta los bajos fondos y encargo una buena puesta a punto a base de ungüentos mágicos. 

En un guarnicionero de la calle Hospital compro todo tipo de tachuelas de metal para adornar cuellos y cremalleras, mando coser un bordado con la imagen del pájaro loco en la espalda. Me miro al espejo: por primera vez me veo como realmente quiero ser.

Me subo el cuello de la chupa y salgo a la calle.

El calor húmedo que desprende Barcelona me pega el cuero negro al cuerpo. Una vez en casa mantengo al cazadora abrochada. Mamá me mira con resignación cuando le digo que tiene que hacerse a mí y yo tengo que aprendre a moverme con ella, es mi segunda piel. 

Sudo, pero no me importa, es un ritual iniciático; en casa piensan que me he vuelto loco.

La noticia de mi descubrimiento corre como la pólvora, a los pocos días se agotan las existencias.

La película El último vals, de Martin Scorsese, se estrena con gran algarabía. Luzco mi flamante chupa ante la mirada de los freaks que no entienden qué pinto yo en la cola. No alcanzo a escucharles. Sin dejar pasar un segundo me levanto las Ray-Ban, me acerco al primero de ellos y suelto a bocajarro:

- Miras algo, capullo?

Es lo que tiene el cuero negro."

(Loquillo, Barcelona ciudad, una crónica urbana de rock en tiempos revueltos)

Avui m'ha agradat...

"Cap relació humana contempla la possibilitat de que un es trobi en possessió de l'altre. En qualsevol parella d'ànimes, les dues són absolutament diverses. Tant en l'amistat com en l'amor, ambdues, colze amb colze, aixequen les mans juntes per a trobar allò que cap de les dues pot trobar per sí sola..."

(Albert Díaz Aznar)

Avui m'ha agradat...

"Si mirem darrera de la nostra espatlla (és igual la que sigui), sempre una ombra ens acompanya. Aquesta és la part de nosaltres que, sigui quin sigui el nostre estat d'ànim, roman sempre impertèrrita i ferma. Fem que el seu dibuix i disseny sigui sempre simpàtic, divertit i autèntic!!
Conclusió: Som el que transmetem, No el que volem reflectir!! (òstia, i és meu!!)"


(Enric Saborit Ureña)

Avui m'ha agradat...

"...És arriscat", va dir l'experiència.
"...No té cap sentit", va dir la raó.

"...Intenta-ho!!", va xiuxiuejar el cor.


(Anna de Lamo, guerrera dels Monjos)

BIUTIFUL

Del director d'Amores perros, 21 gramos i Babel, Alejandro González Iñárritu, que ja l'anomenen el rei dels mexicans tenebristes, no se'n podia esperar menys. Vam anar a veure la pel·lícula sense saber ben bé què ens esperava, que seria intensa i punyent ja ho pensava, però la veritat és que no imaginava que pugués arribar a causar-me el grau d'impacte que em va ocasionar.

Cop de puny brutal a l'estómac de la sensibilitat, tantes misèries humanes, tanta crueltat i desesperació, tristesa, impotència, davant la malaltia, la vida...tota la nit sense dormir és el preu que vaig pagar per anar al cinema...!!!!

El primer que he fet al llevar-me aquest matí, encara emparanoiada amb la pel·lícula, ha esta buscar les crítiques...aquí una mostra:

"Y el alarido de "Amores perros", diez años después, ha mutado aquí en un desgarro silencioso, opresivo; el dolor no se fragmenta ya en múltiples historias desdichadas, no; "Biutiful" es un solo, un continuo, cuyo hilo conductor resume Javier Bardem en su pasmoso, demoledor, rostro y una lucha redentora que hace daño a los ojos."

"Escalofriante trabajo, justamente premiado con el premio al Mejor Actor en el último Festival de Cannes." (Sobre Javier Bardem)

"Sumergido en un universo irrespirable, el espectador observa confortablemente crispado en su butaca todo lo que Iñárritu le restriega. Una eternidad de desgracias pulcramente rodadas, sabiamente reflejadas, difícilmente digeridas"...

(Crítiques de http://www.noticine.com/)

...El que és absolutament SEGUR és que no deixarà a ningú

INDIFERENT...

Estan per menjar-se'ls!!!!!!

Avui al Portal de l'Àngel de Barcelona, passejant amb la Mònica entre la munió impressionant de gent, hem detectat de lluny la paradeta dels Bombers de Barcelona que venien els seus últims calendaris, com per no veure'ls de lluny!!!!!

Hi havia els protagonistes de les fotos, amb les seves jaquetes reflectants, i uns cossos i somriures impressionants, com per no comprar-lo!!!! Aisssaisssaisssss...

M'alegraran les meves hores de cuina durant el 2011 ;-)

Dissabte especial...

Anem a sopar? Tot és atractiu al BAR LOBO, el menjar, l'ambient, la música, la decoració, la gent.... al carrer Pintor Fortuny de Barcelona

 Després de sopar, teatre al Poliorama, gran obra, trepidant, sorprenent, intel.ligent...l'èxit de públic des del 2003 que es va estrenar és per alguna cosa...!!!

Sortint del teatre, unes copes a la cockteleria Boadas al carrer Tallers. És com retrocedir als anys trenta, ambient màgic, potser pels bàrmans en smoking, fent la seva feina sense immutar-se davant la clientela una mica passada de copes, potser pel mobiliari original i la fusta antiga...copes tranquil·les en un ambient molt atractiu, gent guapa, sembla que estem dins una novel·la del Truman Capote??

 I seguint amb les copes, al bar Escac, a la plaça del Bonsuccés, al bell mig del raval, bar encantador, bona música, a tope, perquè serà que em recorda tant el Marlène???????? Aaaaiii, era el bar on hi havia passat tantes i tantes hores de la meva vida, centre cultural i alcohòlic vilafranquí, als anys vuitanta, Lluís i Ricard Tenorio, els temps de la moguda...aquest Escac té el mateix aire decadent...

Kinesio

La conseqüència de ballar un can-can en comptes de mirar una peli aseguda al sofà, que seria mooolt més còmode, ateses les condicions climatològiques del poliesportiu de Pacs. Ganes de patir que té una.

Encara que, com diuen els castellans, "sarna con gusto no pica"...és ben veritat.

Avui m'ha agradat...

...tornar del Vendrell, sola per la carretera deserta, i plovia, escoltant (...i cantant!!!) aquesta cançó:

Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l’alba.

Aprendre que l’esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

Aprendre
que si un infant mata la meva mà no és massa estranya,
què n’és, de trist, si un infant mata enllà i aquí mor la tendresa.

Aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.
Aprendre
a estimar-se la vida, i que res no acaba
si tu no vols.
Que el sol es pon sempre amb tornada
si l'alba és al teu cor.

Aprendre
que en certesa res no tinc si no m’ho dónes.
A fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa.

Aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix.

Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

Aprendre...

La'x'n Busto, Intuïció

Neix una escletxa a la teva persiana,
el sol esgavella un somni de fades.
Demanes cinc minuts al teu despertador.
Et rentes la cara, repasses les celles,
les dents et raspalles, el teu cos disfresses;
perfum Jean Paul Gaultier i surts fora al carrer.

T'asseus en un bar i demanes el de sempre
cafè i un croissant amb regust amargant...
El cim és alt, prova a obrir les ales;
alça el vol i creu en qui ets tu,
i en la teva intuïció.

Prem el puny, posa la directa,
a dins teu hi ha la resposta. 
LLUITA,
LLUITA AMB FORÇA...!!
T'obres el pas, camí de la feina
on saps que t'esperen les cares de sempre;
abans no obrin el bec, ja saps el que et diran.
I tornes a casa amb les piles cremades
haurà d'esperar-se tot el que t'agrada,
dia rere dia, una espiral sense sortida... 
Pren la direcció de la teva intuïció.
Res no és tan bonic, com fer teu el desig...
El cim és alt, prova a obrir les ales;
alça el vol i creu en qui ets tu,
en la teva intuïció.
Prem el puny, posa la directa,
a dins teu hi ha la resposta. 
LLUITA,
LLUITA AMB FORÇA...!!
Està sonant, el sents a dins!
"Fes el teu desig, fes el teu desig."
El sents cridar, el tens a dins!
Vés deixa'l sortir, vés deixa'l sortir.
Fes el teu desig, segueix el teu instint...!!!!!
El cim és alt...



EL VÍDEO GENIAL!!!!!!!!!!!!!!! :-))))))

Blanca d'Anjou

El diumenge 14 de novembre vam anar a fer una visita a Santes Creus.

Sobre Blanca d'Anjou, diu la guia... Va néixer a Barcelona el 1.283, va morir el 1.310 a l'edat de 27 anys, ("que jove!!!" vam dir totes), després d'haver parit...10 fills!!!!!! i haver patit...5 avortaments!!!!! (... home... doncs, la veritat ... no sé pas com és que va viure tant ...!!!!!!!!)

Va morir el 14 d'octubre a Barcelona després de parir el seu desè fill. 

Filla del rei Carles II de Nàpols i de la seva esposa Maria d'Hongria, es casà el 29 d'octubre de 1295 (...als 12 anys!!!!!!??????)  a Santa Maria de Vilabertran (Alt Empordà) amb el comte-rei Jaume II el Just , i van tenir:

1) l'infant Jaume d'Aragó (1296-1334). (Aquest 38 anys, tampoc va allargar massa...i això que no va parir cap fill, però de fet la pesta negra va fer estralls en l'època)
2) l'infant Alfons el Benigne (1299-1336), comte de Barcelona i rei d'Aragó. (37 anys, és que no envellien aquesta pobra gent...!!!)

3) la infanta Maria d'Aragó (1299-1311), casada amb Pere de Castella, fill de Sanç IV de Castella. (casada????????? si va morir als 12 anys!!!!!!!!!!!).

4) la infanta Constança d'Aragó (1300-1327), que es va casar amb Joan Manuel de Castella. (aquesta va morir a la mateixa edat de la seva mare)

5) la infanta Elisabet d'Aragó (1302-1330), casada el 1315 amb Frederic I d'Àustria (aquesta es va casar als 13...una mica més grandeta, no fos que es quedés soltera...i la va palmar als 28 anyets...!!!)

6) l'infant Joan d'Aragó (1304-1334), que va ser el primer arquebisbe de Toledo i després de Tarragona, i Patriarca d'Alexandria (mira si en va fer de feina, si va morir als 30...si hagués viscut al segle XXI encara hagués estat vivint amb els pares sense pencar...primer religiós a la família...)

7) l'infant Pere d'Aragó (1305-1381), comte de Ribagorça, Empúries i Prades (76 anys!!!! Tot un rècord)

8) la infanta Blanca d'Aragó (1307-1348), religiosa (!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ja va saber el que es feia aquesta) 

9) l'infant Ramon Berenguer d'Aragó (1308-1366), comte d'Empúries i Prades

10) la infanta Violant d'Aragó (1310-1353), casada amb Felip, dèspota(??????sic) de Romania i fill de Felip I de Tàrent...

Doncs res, que després de quedar-nos traumatitzades amb la vida de les princeses del segle XIII (si, si, princeses!!!!!!!!!!!!! No em vull ni imaginar la de la resta de dones del poble!!!!!!!!!!), vam estar comentant la jugada, i després de donar gràcies mil-i-una vegades per haver nascut dona a l'Europa del segle XX, la guia ens va explicar que a les segones filles sempre les feien religioses, és una cosa que sempre havia vist molt trista i depriment, que et fessin religiosa, segurament en molts casos era a la força, però després de veure el panorama, i d'analitzar la realitat (a totes les que en parlàvem ens hagués tocat ser religioses; som les segones filles) vam arribar a la conclusió de que QUE ET FESSIN MONJA ERA EL MILLOR QUE ET PODIA PASSAR !!!!!!!! :-))))

La tomba del rei Jaume II i Blanca d'Anjou és al monestir de Santes Creus.

 La tomba al Monestir de Santes Creus

Blanca d'Anjou

Avui m'ha agradat...

...M'ha agradat moltíssim la trucada que he rebut aquest migdia, gràcies a TU, per ser-hi, a l'altre cantó, i per a emocionar-te amb les paraules que a mi també m'han emocionat, i per això he seleccionat i he penjat al meu bloc. Per tenir-les aprop, i poder-les LLEGIR, PENSAR, COMPARTIR...amb TU, i amb qui tingui les nostres GANES de viure, i la nostra IL·LUSIÓ per tirar sempre endavant i per fer les coses, ben fetes o mal fetes, però per FER-LES, i VIURE, sempre amb valentia i tirant endavant amb un somriure, SEMPRE!!!!


Que a mi em truquis per a dir-me que quan tens els ànims baixos t'agrada llegir el bloc per animar-te, em fa molt FELIÇ, m'has fet MOLT feliç avui. Ja saps que pots comptar amb mi quan vulguis:

"Quan et faci mal mirar enrera, i tinguis por de mirar endavant, mira a dreta i esquerra, i allà estaré, al teu costat..."

Avui m'ha agradat...

Indecisió ... Factor principal de l'èxit, perque com diu Sir Thomas Brewbold, "només hi ha una manera de no fer res, i moltes de fer alguna cosa, i entre aquestes una sola és la correcta; d'aquí vé que l'indecís que es queda quiet tingui menys probabilitats d'equivocar-se que qui es llença a l'acció, a la vida."

(Tony G.Vicente)

Jo em vull equivocar moltíssim!!!!!!!!!!!!!!!

De fet, la sé pifiar meravellosament bé!!
 


Benvinguts tots els errors a la meva vida!!!

Cap de setmana.................mogudet !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tot a punt per la gran nit...estem tots una mica nerviosos, volem que surti tot bé

És el 25è. aniversari de la funcadió del Centre Vinícola del Penedès.

Ha sortit tot genial, tota la gent ens ha felicitat, estem tots relaxats i contents, i les tines estan tan netes!!! Gràcies als nostres companys del celler de Sant Sadurní que les han netejat. Una feinada!!!

La "red carpet" entre tines...

El dissabte, un dinar súper agradable i en bona companyia a Cal Jeroni a Òdena...no en tinc fotos!!!!!!!!!!!
Avui, els colors de la tardor  a la Torre del Gall

Ens hem retrobat molt, l'Anna i jo, aquests dies!!!

Psichodelic feeling

L'altre dia vaig somniar...

Fa uns dies vaig tenir un somni...sorties tu Llauner!!!!!!!!!!! Increïble després de tants anys!!!!!!!!!!!!!!!!!

L'endemà a la tarda, un company va penjar aquest vídeo just en el moment en que jo obria la xarxa...és un moment per a recordar, la cara que em va quedar, els records que em van venir al cap, després de tant de temps, el 7-14-21 a la Pedra amb el Joan i l'Eli de testimonis muts, i de tants records més, també vaig recordar la Caterina, la teva mare i la botiga que tenia quan jo era petita, els teus germans, tantes coses, i de cop, vaig recordar el to de la teva veu i el vaig sentir, com si fossis al darrera meu, "vinga va, tants collons"................ Llucifer!!!!!! ara una te'n diré!!!

"Sant Quintí: Dins dels actes de la festa major es fa un homenatge a Josep Pons "Llauner", desaparegut enguany, el qual havia estat durant molts anys el llucifer de la colla de diables centenària del poble. L'homenatge compta amb els llucifers de les vuit colles centenàries, excepte de la de Vilafranca en representació de la qual hi va un diable."

Això és el primer que m'ha sortit quan he posat "pons llauner" al google..de l'any 2003.

Les imatges que m'atrapen, cares, carrers i escenaris coneguts i estimats, que formen part de la meva vida, i sobretot la teva forca Llauner, únicaaaaa!!!! jejeje petons de FOC  

Per a tots els que diuen "NO PUC"...

Quan algú evoluciona, també evoluciona tot al seu voltant
Quan tractem de ser millors del que som,
tot al nostre voltant també es torna millor.

Ets lliure per a triar...
per a prendre decisions
encara que només tu les entenguis...
Pren les teves decisions, amb coratge, desprendiment,
i a vegades
amb una certa dosi de bogeria.


Només entendrem la vida
i l'univers
quan no busquem explicacions.
Llavors tot queda clar.


Aprendre quelcom significa entrar en contacte
amb un món desconegut
on les coses més simples
són les més extraordinàries.


Atreveix-te a canviar
Desafia't
No tinguis por dels reptes
Insisteix una, i una altra, i una altra vegada.


Recorda que sense fe en tu mateix
es pot perdre una batalla
que ja semblava guanyada.

No et donis per vençut
Recorda-te'n de saber sempre el que vols
i comença de nou...
el secret està
en no tenir por d'equivocar-nos
i de saber que és necessari
ser humil per aprendre.

Tingues paciència per a trobar
el moment exacte
i alegra't del que aconsegueixis.

I si això no fos suficient
analitza les causes...
i intenta-ho amb més força.

El món està en mans dels que tenen el coratge de lluitar,
de somniar,
i de córrer el risc de viure
els seus somnis...

(Enllaç de la Mònika Calaf)

COLORS DEL MARROC...

 La Koutoubia, una obra d'art àrab, i el cel tan blau...!!

 Quina tauleta de nit més currada :-))

 Venedors de menta i marialluïsa

Els pots de la farmàcia bereber "Le Musée", hi tornarem

Una ventada traïdora i tots els queixals per terra!! :-))

 Els encantadors de serps, no estan gens per la feinaaaa!!!!

 Les portes de les mil-i-una nits... :-)

Basars per tot arreu...

El KosyBar...Coronitas a 6 euros...no hi ha pijos, què va, no no...

 Mmmmmm quin dinar més delicióssss...al Dar Belkabir

 El tajin més bo que he menjat!! Mmmm

 La carnisseria

 Les sedes i els teixits més rics i colorits...són preciosos

 Sembla que hagi de sortir un príncep àrab de la cantonada...les alfombres són voladores??

 Tot és tan bonic...la meva visa es vol suicidar!!!!!

 Tintant els turbants, de l'intens blau bereber...

 Cada racó és màgic a Marrakech...

 El mercat bereber, al mig de la medina

 Plaça Jemaa El Fna, el centre de la vida a la ciutat...

Turistes fent foto de la posta de sol...Montse fent foto dels turistes

 

La plaça des de la terrassa del Cafè de la France...espectacular!!!

 

 Cap de cabra bullit...Quin menú més exquisit...Van repelant la carn i t'omplen el plat, hi ha cua per menjar-ne!! :-P

Sembla que la princesa estigui a punt de sortir...

L'encant de la nit des de la Mamounia

 Mirant el mapa a les fosques...

 Uns intrusos se'ns mengen l'esmorzar

 El color, la calidesa, l'art, brollen per tot arreu al Marroc, també sota els nostres peus...

 Agència immobiliària amb últimes tecnologies; estan en plena bombolla immobiliària, ja veuran quan peti, ja...

El misteri i la màgia dels carrerons...

  I quina olor que fa aquesta fruita ...

Arri arriiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

De la imatge deduïm la tecnologia punta que hi deu haver dins del cinema... 

Un riad dins la medina, n'hi ha moltíssims i tots preciosos

 

Els jardins Majorelle, una meravella per la seva bellesa, els colors, la llum...

Es venen els pollastres ben frescos...el tries i te'l maten al moment, fastfood marroquí!!!

...es ven finca molt cèntrica...

Em vaig enamorar de l'ase només veure'l...

Perruqueria de dones, l'única que vam veure en tota la ciutat...barbers per a homes n'hi ha a centenars

un te amb menta sisplau...!! Mmm

Tallers d'artesans ceràmics, fan petites obres d'art

Un llegia la Cosmopilitan i li ensenyava a l'altre una noia en sostenidors...

Hammam per a dones...

Le Café des épices, no és pijo, noooooo, si has de seure al sol et donen un barret

El noi artesà dels llums, els hi haguéssim comprat tots

Vista de la terrassa d'un restaurant de la plaça, ens n'hem de recordar per tornar-hi, vam menjar de conya (amanides variades, pinxos amb salses i patates boníssimes, cafès i més, i per quatre euros (no és un dir, és una realitat, quatre euros!!)

La nostra taula d'esmorzar!!!! Al Dar Limoun Amara, un lloc per tornar i per recomanar

Tajin al Dar Limoun

Detall de les rajoles del pati

El pati interior del riad, un lloc de somni per a esmorzar de bon matí

Detall de la façana de l'aeroport de Marrakech-Menara, una obra d'art també...tornarem aviat!!!!!!!!