dimarts, 30 de setembre del 2008

John Acquaviva

Privilège, Eivissa, juny del 2006

El vaig descobrir per casualitat al Privilège d'Eivissa, una sessió de música electrònica, sí, matxacona per molts, però també elegant i magnètica.

Una bici estàtica, el meu reproductor de mp3 amb aquesta música (indispensable a tot volum), i no puc parar de fer kilòmetresssssssss......!!!
Ja veieu, per gustos els colors..

diumenge, 21 de setembre del 2008

diumenge, 14 de setembre del 2008

Per fi tornem al Temple!!



Aquesta setmana per fi tornarem a riure, a menjar pastetes mentre prenem el te, a fer uns cigarrets mentre parlem de tot, a trobar-nos gordes, a prometre que farem dieta, a assajar i assajar, a aprendre dansa, a estimar-la, a relaxar-nos, a menjar-nos l'olla amb les coreografies, a fer abdominals, a vestir-nos com a princeses i a sentir-nos les reines de Saba...

Ja era hora!!!!

Nefer Dansa Oriental - El Templo de Hatsepshut

C/ Torrelles de Foix, 21 - VILA

605459783-605249827 - nefershu@hotmail.com

Tor, tretze cases i tres morts, Carles Porta


Quan a Carles Porta li van proposar des del programa "30 minuts" de TV3 on treballa, fer un reportatge sobre el cas de Tor, mai va pensar que hi perillava inclús la seva vida.

Junt amb el llibre hi ha un DVD amb el "30 minuts" que finalment en va resultar de mesos de treball, però la història de la producció d'aquest programa és surrealista totalment.

Peripècies diverses que deixen curta una novel·la de ficció, personatges frikis que semblen inventats per una ment perversa, morts sense aclarir i organitzacions mafioses diverses dignes d'una pel·lícula de Scorsese, tot això a la Catalunya actual i tot completament real. Per flipar.

Persèpolis, Marjane Satrapi


Els pares de la Marjane són de classe alta, tenen estudis universitaris, ideologia progressista, escolten Pink Floyd i Dire Straits, fan festes amb els amics, els hi agrada veure bons vins...però això és l'Iran el 1979.
Quan té lloc la revolució islàmica i es posa fi a la força al regnat del Sha de pèrsia, la Marjane té deu anys i des de la seva perspectva infantil és testimoni del canvi social i polític tan brutal del règim del seu país.
Els seus pares, davant el panorama desolador del país, decideixen treure-la d'aquest i se'n va a estudiar a Europa. Allà passa la seva adolescència; el seu caràcter rebel li porta problemes. En el seu retorn a l'Iran ens descriu els problemes d'adaptació a una societat islàmica, però en el fons la seva terra i de la seva família.
En format de còmic, autobiogràfic, és de lectura tendre i apassionant; molt interessant per aprendre a obrir la ment davant les societats tan diferents de la nostra, cosa que a vegades ens costa tant..

Cosmofobia, Lucía Etxebarria

Una de les més grans escriptores d'aquest país dels últims anys, segons la meva opinió. Mai cap novel·la seva m'ha deixat indiferent. Després de l'excel·lent "De todo lo visible y los invisible" i "Beatriz y los cuerpos celestes", m'he comprat aquesta segura de que no em decebria. I realment ha estat així; és una història d'entramats de relacions humanes, sobre gent que viu al barri de Lavapiés, un barri mestís en el Madrid actual. N'adjunto una crítica que he trobat que la descriu perfectament:

"Si no tienes clichés preconcebidos, y eres capaz de meterte a ligar en un bar de negros del barrio más peligroso de Madrid, o llevar a tu hija a jugar a un parque donde sólo acudan niños de la tutela social, disfrutarás adentrándote en este libro, al que se le sale la vida y la modernidad por las cuatro esquinas.Mezcla de historias de amor que se entretejen entre ellas, de estilos soberbiamente captados de la calle, igual que los variopintos personajes de un barrio caracterizado por la inmigración y la diversidad.Como en todas sus obras, dominio espléndido del lenguaje y, lo que más me atrapa de esta autora, todo el corazón volcado en cada historia.Añadido: Según el resumen literario del año 2007 del prestigioso semanario francés Le Point, COSMOFOBIA ES UNA DE LAS 20 MEJORES NOVELAS DEL AÑO. Enhorabuena Lucía" by Irela

I més... Villa Diamante, Boris Izaguirre


Quan va ser declarada aquesta obra finalista del Premi Planeta 2007, vaig decidir donar-li un vot de confiança al Boris Izaguirre com a escriptor, tenia molta curiositat de què podia posar aquest home en un novel·la de 490 pàgines.. La veritat és que vaig enganxar i m'he quedat bocabadada, la història de dues famílies unides per la tragèdia, dues germanes, Ana Elisa i Irene, que es queden sense pares i són acollides per una altra família, molt influent políticament i social; històries d'odis i enveges, traicions i amors impossibles, amb el rerefons de la història de Veneçuela des dels anys quaranta fins ara. Uns personatges perfectament creats, et submergeixen totalment en la vida i els costums de l'alta societat veneçolana de meitat del segle XX, i narrat amb molta elegància, m'ha deixat fascinada.. Olé Boris.

I més d'estiu...Quisiera que alguien me esperara en algún lugar


"Vull que sigui fàcil de llegir allò que m'ha costat tant d'escriure".

En la mateixa entrevista on vaig conèixer aquesta autora, Anna Gavaldà, un boom en la literatura francesa dels últims anys, vaig flipar amb la seva teoria de la taronja: "Si ens imaginem que el món és una taronja, només l'espai de la petita etiqueta que porta és la gent que menja cada dia i sap llegir; i una desena part d'aquesta etiqueta és la gent que a més a més estima i és corresposta". Davant d'aquest panorama vaig decidir empassar-me aquest recull de relats que va ser la seva presentació mundial a final dels anys 90. Un món de sensacions, sentiments que a vegades costa tant de descriure en paraules, ella ho fa magistralment. Una història sobre un mòbil que sona en el moment menys oportú, o un embaràs, o l'enamorament d'un rocker curtit, o uns joves de l'alta societat que es pensen que són immunes a tot... Val la pena no perdre-se-la. Més endavant al 2004 es va publicar "Juntos, nada más", història que ha estat portada al cinema i molt valorada per la crítica.

Ara acaba de publicar "el consol", que ja és el llibre més venut a França amb diferència. Jo ja el tinc...

dimarts, 9 de setembre del 2008

Més lectures d'estiu, El Joc de l'Àngel


Què dir-vos d'aquesta novel·la? Publicitat, no n'hi faré perquè no en necessita, decep molt quan has llegit L'ombra del vent, Marina... Una lectura per passar l'estona però bastant fluixa i amb un final molt decepcionant.. Us la podeu estalviar.

dimecres, 3 de setembre del 2008

The Pinker Tones

Agradable sorpresa de FM, va ser el dia 31 a la nit, bé, el dia 1 de matinada millor...



Activitats estiuenques

Fer el tontu
Llegir a la platja

Aquí teniu una mostra de les meves activitats de vacances, que m'han omplert el 90% del temps.

Més FM 08...

La marea verda
Entrant a la plaça el dia 30 Ambient de plaça per Sant Fèlix
Montse, Marta, Delfi, jo , Àngels
Foc des de casa de la Mària
No comment jajajaja