Unusual London... (First part)

Després d'unes quantes escapades a Londres que porto a les meves espatlles, grans records i sensacions...D'aquesta última en trec uns moments per al record, realment especials, d'entre molts d'altres...

 Temps inusualment assolellat, però quin fred!!!!!

 Pel·licans al mig del St James Park, la cosa més normal...

 Bé, aquesta no és inusual, però no podia faltar!

 A mi, és que la vista em matarà...de moment em remato el look amb les dues ulleres sempre incorporades... :-P

Cyberdog, una botiga flipant!!!!! Per perdre-s'hi una bona estona. Una baixada a l'infern de Camden...

 OOOOOhhhh, records d'infantesa i dels còmics que em compraven els pares...<3

 Som a London???? O a Marraqueix??????? <3

 L'arbre de davant de la casa de l'Amy Winehouse...ens hi entretenim llegint poesies i dedicatòries precioses dels seus incondicionals...

 Unes gotes de pluja no podien faltar tampoc, així, molt subtil...un passeig preciós i relaxat per Hyde Park camí de Portobello Market...

 Si, si, és el que veieu...una església...amb barra lliure!!! Vols un cafè? Un xupito? Un gin-tònic? Això només pot passar a Camden Town..

L'hora feliç és més feliç que mai, amb els peus cansats, tantes passes donades, ens mereixem unes cerveses. Lloc d'ambient impressionant a Piccadilly, veient tots els looks de festa de les "locals", impressionant...

 Bé, es necessita alguna cosa més per ser feliç? Nosaltres noooooooooooooo

 A Chinatown, un sopar com si fossim a casa, el cambrer ens va preparar els farcells de "pato laqueado" com si fossim la seva família, un lloc encantador, per tornar-hi...

 Passant dels pel·licans, total no ens feien ni cas...

Comprovat: Als esquirols els hi encanta el Kit-Kat!!!

 Estem al paradís...ens falta una visa or sense límit, però no es pot tenir tot!!!

 El que no trobis a Camden no existeix.

 Un bar marroquí encantador trenca enmig de les botigues del mercat punkie...

 La música t'envolta als passadissos plens de roba fashion de segona mà

 Potser som parents?????

 Chinatown, ple de "patos laqueados" per tot arreu, em recorda NY

 Mmmmmmmmmmmmmm... sopar deliciós a un japonès...autèntic i fashion

 Aquest cop també hi ha hagut temps per visitar el Britain...veiem les joies de la corona

 I les mòmies!!!! 

 La primavera també treu el cap a Anglaterra...

 Quatre gotes però que no poden treure el color de la nostra vida...

 Hem quedat impressionades amb els modelassos de sabates, ens n'hem comprat i tot...les d'home també són espectaculars...

 M'imagino els 45 kgs. de l'Amy Winehouse dins d'aquests vestits...i les seves ballarines roses <3

 Esclat de llum i color...fent cua als WC del mercat de Camden...m'estic pixaaaaant!!!!!!

 (Fi de la primera part )...continuarà...

Dubte i reflexió...

Fa unes setmanes Karl Lagerfeld va fer el comentari que tant li han criticat...al preguntar-li sobre la cantant Adèle, va dir "Ara mateix és la número 1 encara que està bastant grassa". Es va muntar un merder mediàtic per aquesta sola frase sortida de la boca d'un "ex-gordo", que segurament sap de què parla. 

A veure, la meva reflexió és: No és veritat que està grassa? Jo crec que si. Dir a una persona que està grassa, quan ho està, és un insult, com van manifestar diversos mitjans de comunicació i la mateixa Adèle? És que aquesta persona no té miralls a casa seva, o bàscula? I si està massa prima, i ho diem, també l'estem insultant?

Ara recordo el "follón" que es va muntar perquè el mateix senyor va dir que la princesa Letizia estava massa prima. Quin problema hi ha en donar l'opinió sobre l'estat físic d'una persona, quan se't demana?? Per què s'han d'ofendre les interessades davant d'un comentari cert, palpable, comprobable i més que evident? No entenc res.. que algú m'ho expliqui!!!! A la vista està.

 Adèle, grassa

Letizia, prima

Contrastos...

Ara revisant fotos he trobat aquests records preciosos del passat mes de febrer, i he recordat els -2 graus a Sant Martí Sarroca patits a pèl...aquí la prova gràfica dels contrastos.

Les meves sandàlies noves...!

Avui també m'ha agradat...

"Un home molt ric s'escandalitzà al veure un pescador tranquil·lament estirat a la seva barca, prenent el sol i fumant una pipa. - Per què no has sortit a pescar? - li va preguntar. - Perque ja he pescat prou per avui - respongué el pescador. - I per què no pesques més del que necessites? - va insistir l'home. - I què faré amb això? - va preguntar també el pescador. - Guanyaries més diners. Així podries posar-li un motor a la teva barca. Llavors podries anar a aigües més profundes i pescar més peixos. Guanyaries el suficient per a comprar-te unes xarxes de nylon, amb les que aconseguiries més peixos i més diners. Aviat guanyaries per tenir dues barques...i fins i tot una flota potser. Com jo!!! - I què faria llavors? - preguntà de nou el pescador. - Podries asseure't, i gaudir de la vida - va respondre l'home. - I què creus que estic fent en aquest precís moment?? - va dir, somrient, el pescador.

Avui m'ha agradat...

"Mai t'adormis sense un somni, ni et llevis sense un motiu.

Tampoc visquis per a ningú que no estigui disposat a viure per a tu.

Recorda que cap dia s'hi assembla a un altre, i que ningú s'hi assembla a tu. 

Que només hi ha una persona capaç de fer-te feliç per a tota la vida, i aquesta persona ets tu mateix.

Si hi ha gent que vol entrar a la teva vida, que entri. 

Si hi ha gent que vol sortir-ne, que surti. 

Però que no es quedin a la porta, perque molesten als que volen entrar."

(A.D.A., "LIFE")

Sant Jordi

...Dia dels llibres, dels enamorats i de les roses...

Diuen que el que llegeix té una vida més llarga, i més plena: Té la seva i la dels llibres on es submergeix amb la lectura, totes les que la seva ment vulgui imaginar...

Experiments fotogràfics...

 Le Panier, Marsella

 

 El Grand Celebration, el vaixell que ens portava...

 Es pot llegir en millor lloc??? Crec que no!!! Moment màgic de dimenge al capvespre

 Ajaccio, Còrsega

 

 

 La Xemeneia , talment una balena...

Arribada a Barcelona...

M'encanta fer fotos i experimentar amb elles...amb la càmera digital senzilla, sense cap mena de coneixement tècnic. M'agrada mirar pel forat (bé, per la pantalla vaja...) i trobar llocs, coses, colors, formes, sensacions...que em criden l'atenció, m'atreuen i he de captar per retenir-les a la memòria. Això és el resultat d'alguns d'aquests moments captats amb la càmera aquests dies de vacances... Marsella, Ajaccio i el mar Mediterrani en són els protagonistes.