Hola Reis, com esteu? Us escric per saludar-vos i perque ara sí que necessito proveïr-me, doncs el "cistell bàsic" se m'ha anat esgotant al llarg d'aquests anys… Per exemple, la paciència se m'ha acabat per complet, igual que la prudència i la tolerància. Ja em queden poquetes esperances, i el pot de fe està completament buit. La imaginació també està escassejant en aquests moments. També heu de saber que hi ha coses del cistell que ja no necessito, com la dependència i aquella facilitat que tenia per muntar pollastres, que tants disgustos i problemes m'havien ocasionat. Així que sí que voldria demanar-vos nous productes pel meu cistell...Per a començar, m'agradaria que m'omplíssiu els pots de la paciència i la tolerància (però fins al capdemunt), i porteu-me també si us plau el curs intensiu "Còm ser més prudent", volums 1, 2 i 3. Envieu-me també vàries bosses grans, però "bosses grans", de maduresa, que tanta falta em fa. També voldria un munt de somriures de la gent que estimo, això voldria dir que tots estan bé. Us demano que em porteu dues pedres grans i pesades, per a lligar-les als meus peus i tenir-los sempre sobre la terra. Si teniu per aquí una brúixola de sobres, també la voldria per a orientar-me quan perdo el nord i poder escollir el camí correcte, us ho agrairia molt.
Regaleu-me imaginació una altra vegada; però no molta, perque he de confessar que en algunes ocasions en vaig prendre grans quantitats i em van fer mal.
Noves il·lusions i una doble ració d'amor i esperança, també m'anirien excel·lent. Us demano també una caixa d'aquarel·les, per a poder pintar la meva vida quan la vegi gris i fosca. Em seria molt útil un pot de brossa per a poder-hi tirar tot el que em fa mal. Per favor, porteu-me també un pot de mercromina i unes tiretes, el meu cor últimament ha ensopegat bastant i té moltes ferides.
Us demano uns CDs, perquè tinc el cervell ple d'informació i necessito espai per guardar-ne més. També unes quantes pastanagues, per a tenir bona vista i no deixar passar les oportunitats per no veure-les.
Necessito també un rellotge gran, però molt gran, per a que cada vegada que el vegi me'n recordi de que el temps corre i no l'he de desaprofitar.
Podríeu portar-me també moltíssima força i seguretat en mi mateixa, sé que les necessitaré per a suportar temps difícils i per aixecar-me quan caigui. També voldria un pot de pastilles de les que fan que creixi la força de voluntat i la valentia, per que em vagi bé a la vida i us demano unes tres o quatre tones de "ganes de viure", per a poder complir els meus somnis.
Necessito també una ploma amb molta tinta, per a poder escriure tots els meus triomfs i els meus fracassos. Però més que res, us demano que em porteu molta vida, per a poder aconseguir tot el que tinc en ment i perque el dia que em mori, tingui alguna cosa per emportar-me i veieu que no he perdut el temps aquí a la Terra. Us agraeixo moltíssim tot el que em pugueu portar, us envio una abraçada sincera.
Anònim
...a Istambul, la ciutat dels somnis, dels meus somnis!!! Em fascina...
...al desert del Sahara, sense cap més soroll que la respiració d'un mateix, espero poder-hi tornar algun dia!!...
...a Eivissa, "es paradís terrenal", al mercat de les Dàlies, a qualsevol cala, a qualsevol bar...
...a Calafell, sobretot al fer-se fosc en dies de molta calor i cel clar, a la platja...
