dimarts, 14 de maig del 2013

Le Château de Gramazie, France

Avui he recordat el lloc tan increible on vam estar l'estiu passat, un dels llocs més preciosos on he anat mai. Situat en un petit poblet al cor del país Càtar, entre les petites ciutats de Carcassona i Mirepoix, el castell va estar en el passat des d'una abadia, fins a una granja molt important de la zona en el segle XV, posteriorment va ser propietat de Napoleó Bonapart, que va regalar tota la finca a un general molt proper a ell com a premi a la seva fidelitat en l'exèrcit francès. Posteriorment va anar canviant de mans fins a anar a parar a una família adinerada de França, que a poc a poc va anar abandonant la finca perquè calien molts diners per a invertir-hi per a la seva total restauració. 
L'actual propietari, que la va comprar a aquests últims, la va adquirir fa cinc a sis anys per una quantitat de diners gens menyspreable i feta una autèntica ruïna, però amb tota la il·lusió i les ganes de treballar i de retornar-li el seu esplendor del passat. L'Hug i la seva parella, i els seus pares, són els que han fet possible que això hagi estat una realitat. És un dels llocs més preciosos que he tingut la sort de viure i gaudir, en tota la vida. Per l'entorn, i per l'exquisidesa de l'arquitectura i de tot l'amor que s'ha posat en la seva restauració, és un dels llocs que recomanaria a tothom que visités si voleu sentir la màgia de la ruta dels Càtars en pròpia pell. És un privilegi poder estar en un espai dedicat al benestar i al relax, amb tanta història al darrera, però al mateix temps gaudint de totes les comoditats del segle XXI. Coses per a recordar !!

Els sostres són originals del segle XV restaurats


Impressionant castell francès 

El disseny i la llum natural fan la resta 



















 Els voltants de Gramazie


L'entrada al Château
L'immens i impressionant jardí i bosc que rodeja la casa

dissabte, 11 de maig del 2013

Insolit London-Part II

Petites pinzellades, coses, llocs, sensacions... del meu últim viatge a Londres. Hi he anat sis cops en deu anys, però sempre hi han coses que sorprenen... Ens hem de deixar sorprendre, sempre. Per al meu diari de bones sensacions, en tres, dos, un....
(Viatge 2013, del 24 al 29 de març)

El tren no passa pel temporal de neu, em sento com l'Anna Karenina a l'estació de Luton...

El Grand Hotel Russell, tants cop hi he passat per fora, les mateixes que he pensat que un dia hi aniré..




Ringo Starr i John Lennon fets amb segells amb la cara de la reina  de diferents colors

Aquest pub em va encantar, a l'esquerra Grand Hotel Russell, a la dreta el nostre hotel

El Big Ben de nit, és preciós, no l'havia vist mai tampoc, sempre de dia!!





Quin fred que hem arribat a passar en aquest viatge. Ni a Baqueira en plena tempesta de neu i vent siberià, ni a Rússia, mai havia passat tant de fred

Al davant del pub dels meus amors, hi ha aquest edifici... inquietant

El British Museum, impressionant tota la col·lecció d'art greco-romà, egipci i oriental que s'hi troba


Joies que tenen més de 5.000 anys... de fet, les dones no hem canviat tant els gustos en tot aquest temps!!
Un "xal" discret 






Carrers buits, voreres vuides...No hi ha ni una ànima per enlloc!!! Pel fred que arriba a fer, la gent es tanca als bars i a les botigues 

Súper friki botigaaa 
El Pere només somriu dins dels taxis, està molt refredat i té un punt de febre

Imán de chochetes a la una..........
Quantes suades hauré de fer quan torni a casa i sortim d'aquesta nevera, per cremar només aquest arrebossat?
Aquí triem Muffins i cookies... res, coses sanes 

"a Dios pongo por testigo que nunca más voy a pasar frío"!!!!!!!  

En canvi l'esquirol, tan campant


Ja som a Camden, ho heu notat?

Museu d'Història Natural
Però quins peixos més lletjos!!!!!



Diamants en tots els colors que poden existir







Els lavabos de Camden 

Una botiga que m'encanta!!! De roba de segona mà, m'hi estaria hores remenant i escoltant música

Aquest bar normalment sempre és ple... menys quan glaça!!!

La Pepi's Hairdresser és una canya!!
Les samarretes fluorescents del Cyberdog





Els dolços no podien faltar. Sempre me'ls miro, en cada país són diferents, cadascú té els seus 
Aquest restaurant, es diu Bistro i és preciós, el proper cop que vagi a Londres no me'l perdo (aprop del Covent Garden)
Gran col·lecció d'ous de Pasqua decorats al Covent Garden

Sota, la botiga dels M&M's, al primer pis, un club súper exclusiu de gent guapa 

Chinatown


I aprop d'Oxford aquesta pizzeria on vam sopar de meravella... música de piano inclosa

Sembla que de qualsevol casa n'hagi de sortir una bruixa amb una escombra, o un vampir!!

Quins agafo???????

Per fi s'ha decidit!! Ha costat