A l'estiu de 2006, vàrem fer una de les nostres escapades en família a Eivissa. A l'arribar a l'aeroport del Prat, jo portava el meu mp3 i anava escoltant i repetint aquesta cançó, que m'apassiona.. A l'entrar a la terminal ,veig que al meu costat tenia...el Gerard Quintana.
Vam anar a fer cua per facturar, i al davant nostre estava ell. Volia dir-li alguna cosa, no sé, tio, m'agrada el que fas per exemple, però a vegades sóc més prudent del que cal, i no m'agrada sentir que estic envaint la intimitat d'algú.. total, que jo allà flipant i el tio allà.
Al taulell que ens havia tocat hi havia algun problema i la cua no avançava, el Gerard es gira i em pregunta que què deu passar, dic que ni idea i ell "no et preocupis, vaig a preguntar". Quan es va dirigir a les noies que hi havia allà, totes li vàren demanar autògrafs i fotos amb el mòbil, total que hi havia un problema informàtic però s'estava solucionant. El tio torna i m'ho explica, i jo com una idiota li dic que ah, molt bé, gràcies. Tampoc vaig tenir collons de dir-li res. Vam intercanviar un somriure i ja està.
Al pujar a l'avió, estàvem pràcticament de costat, intercanviàvem mirades i jo escoltant tota l'estona el "Claus de Sal", tot ell exquisit per al meu gust. Va ser una experiència per flipar... quin gust!! Jejeje
A l'arribar l'avió a l'illa, va passar allò típic que al cap d'una estona d'aterrar tothom s'aixeca, però les portes no s'obren...i et quedes allà al mig del passadís dret com un estaquirot. Doncs bé què em podia passar a mi? Doncs que ens vam quedar els dos drets de cara, no ens podíem bellugar i em va somriure i em va picar l'ullet, i jo li vaig somriure i li vaig picar l'ulletttt jajajaja un moment molt guapo, sempre me'n recordaré. Tampoc en aquell moment vaig ser capaç de dir-li res...seré idiota????
