Nits de cine club.- Petites joies. He gaudit amb el primer llargmetratge oficial de l'Aràbia Saudí. Resulta molt sorprenent, que a més de ser dirigit per la primera dona que ha gosat fer-ho, sigui tan crític amb la realitat del país. A través dels ulls d'una nena que ens roba el cor des del primer minut, se'ns mostra el dia a dia saudí des del punt de vista d'una dona moderna, la mare de Wadjda, i ella mateixa. Gairebé un món d'extraterrestres als nostres ulls occidentals. Les dones s'hi assemblen a les occidentals, però només dins de casa. Fora, segueixen essent ombres ocultes als ulls dels homes, amb la religió present per tot arreu, en cada moment, en cada acte. Però la pel·lícula s'endinsa en el món femení i ens demostra que les persones són iguals en tots els llocs del món, a pesar de les regles morals que hagin de suportar, i ho fan sense efectismes, amb una mirada natural. És la petita i senzilla història d'una nena molt intel·ligent i tossuda, i sobretot que se sent lliure, que vol una bicicleta (una cosa prohibida a les dones en aquella societat), i farà tot el possible per aconseguir-la. Al seu voltant es van veient les realitats repressores de l'escola (no tan diferents de les nostres...), el desig de llibertat de les dones, la insensibilitat dels homes... La petita protagonista broda un paper fantàstic i la cinta resulta preciosa sobretot per la lírica que l'envolta, i per donar a conèixer un altre món. A tot això afegim-li la música dolça de la llengua àrab, veient la V.O. subtitulada, i l'absència de dramatismes, presentant la realitat de forma alegre i sobretot, deixant anar que hi ha certa esperança de que les coses poden canviar...
