dilluns, 6 de desembre del 2010

BIUTIFUL





Del director d'Amores perros, 21 gramos i Babel, Alejandro González Iñárritu, que ja l'anomenen el rei dels mexicans tenebristes, no se'n podia esperar menys. Vam anar a veure la pel·lícula sense saber ben bé què ens esperava, que seria intensa i punyent ja ho pensava, però la veritat és que no imaginava que pugués arribar a causar-me el grau d'impacte que em va ocasionar.

Cop de puny brutal a l'estómac de la sensibilitat, tantes misèries humanes, tanta crueltat i desesperació, tristesa, impotència, davant la malaltia, la vida...tota la nit sense dormir és el preu que vaig pagar per anar al cinema...!!!!

El primer que he fet al llevar-me aquest matí, encara emparanoiada amb la pel·lícula, ha esta buscar les crítiques...aquí una mostra:

"Y el alarido de "Amores perros", diez años después, ha mutado aquí en un desgarro silencioso, opresivo; el dolor no se fragmenta ya en múltiples historias desdichadas, no; "Biutiful" es un solo, un continuo, cuyo hilo conductor resume Javier Bardem en su pasmoso, demoledor, rostro y una lucha redentora que hace daño a los ojos."

"Escalofriante trabajo, justamente premiado con el premio al Mejor Actor en el último Festival de Cannes." (Sobre Javier Bardem)

"Sumergido en un universo irrespirable, el espectador observa confortablemente crispado en su butaca todo lo que Iñárritu le restriega. Una eternidad de desgracias pulcramente rodadas, sabiamente reflejadas, difícilmente digeridas"...

(Crítiques de http://www.noticine.com/)

...El que és absolutament SEGUR és que no deixarà a ningú
INDIFERENT...

Estan per menjar-se'ls!!!!!!




Avui al Portal de l'Àngel de Barcelona, passejant amb la Mònica entre la munió impressionant de gent, hem detectat de lluny la paradeta dels Bombers de Barcelona que venien els seus últims calendaris, com per no veure'ls de lluny!!!!!

Hi havia els protagonistes de les fotos, amb les seves jaquetes reflectants, i uns cossos i somriures impressionants, com per no comprar-lo!!!! Aisssaisssaisssss...

M'alegraran les meves hores de cuina durant el 2011 ;-)



diumenge, 5 de desembre del 2010

Dissabte especial...


Anem a sopar? Tot és atractiu al BAR LOBO, el menjar, l'ambient, la música, la decoració, la gent.... al carrer Pintor Fortuny de Barcelona





 Després de sopar, teatre al Poliorama, gran obra, trepidant, sorprenent, intel.ligent...l'èxit de públic des del 2003 que es va estrenar és per alguna cosa...!!!

Sortint del teatre, unes copes a la cockteleria Boadas al carrer Tallers. És com retrocedir als anys trenta, ambient màgic, potser pels bàrmans en smoking, fent la seva feina sense immutar-se davant la clientela una mica passada de copes, potser pel mobiliari original i la fusta antiga...copes tranquil·les en un ambient molt atractiu, gent guapa, sembla que estem dins una novel·la del Truman Capote??



 I seguint amb les copes, al bar Escac, a la plaça del Bonsuccés, al bell mig del raval, bar encantador, bona música, a tope, perquè serà que em recorda tant el Marlène???????? Aaaaiii, era el bar on hi havia passat tantes i tantes hores de la meva vida, centre cultural i alcohòlic vilafranquí, als anys vuitanta, Lluís i Ricard Tenorio, els temps de la moguda...aquest Escac té el mateix aire decadent...

dijous, 2 de desembre del 2010

Kinesio



La conseqüència de ballar un can-can en comptes de mirar una peli aseguda al sofà, que seria mooolt més còmode, ateses les condicions climatològiques del poliesportiu de Pacs. Ganes de patir que té una.
Encara que, com diuen els castellans, "sarna con gusto no pica"...és ben veritat.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Avui m'ha agradat...

...tornar del Vendrell, sola per la carretera deserta, i plovia, escoltant (...i cantant!!!) aquesta cançó:

Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l’alba.

Aprendre que l’esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.


Aprendre
que si un infant mata la meva mà no és massa estranya,
què n’és, de trist, si un infant mata enllà i aquí mor la tendresa.

Aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.
Aprendre
a estimar-se la vida, i que res no acaba
si tu no vols.
Que el sol es pon sempre amb tornada
si l'alba és al teu cor.

Aprendre
que en certesa res no tinc si no m’ho dónes.
A fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa.

Aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix.

Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

Aprendre...

dissabte, 27 de novembre del 2010

La'x'n Busto, Intuïció

Neix una escletxa a la teva persiana,
el sol esgavella un somni de fades.
Demanes cinc minuts al teu despertador.
Et rentes la cara, repasses les celles,
les dents et raspalles, el teu cos disfresses;
perfum Jean Paul Gaultier i surts fora al carrer.

T'asseus en un bar i demanes el de sempre
cafè i un croissant amb regust amargant...
El cim és alt, prova a obrir les ales;
alça el vol i creu en qui ets tu,
i en la teva intuïció.

Prem el puny, posa la directa,
a dins teu hi ha la resposta. 
LLUITA,
LLUITA AMB FORÇA...!!
T'obres el pas, camí de la feina
on saps que t'esperen les cares de sempre;
abans no obrin el bec, ja saps el que et diran.
I tornes a casa amb les piles cremades
haurà d'esperar-se tot el que t'agrada,
dia rere dia, una espiral sense sortida... 
Pren la direcció de la teva intuïció.
Res no és tan bonic, com fer teu el desig...
El cim és alt, prova a obrir les ales;
alça el vol i creu en qui ets tu,
en la teva intuïció.
Prem el puny, posa la directa,
a dins teu hi ha la resposta. 
LLUITA,
LLUITA AMB FORÇA...!!
Està sonant, el sents a dins!
"Fes el teu desig, fes el teu desig."
El sents cridar, el tens a dins!
Vés deixa'l sortir, vés deixa'l sortir.
Fes el teu desig, segueix el teu instint...!!!!!
El cim és alt...



EL VÍDEO GENIAL!!!!!!!!!!!!!!! :-))))))




divendres, 26 de novembre del 2010

Blanca d'Anjou

El diumenge 14 de novembre vam anar a fer una visita a Santes Creus.

Sobre Blanca d'Anjou, diu la guia... Va néixer a Barcelona el 1.283, va morir el 1.310 a l'edat de 27 anys, ("que jove!!!" vam dir totes), després d'haver parit...10 fills!!!!!! i haver patit...5 avortaments!!!!! (... home... doncs, la veritat ... no sé pas com és que va viure tant ...!!!!!!!!)

Va morir el 14 d'octubre a Barcelona després de parir el seu desè fill. 

Filla del rei Carles II de Nàpols i de la seva esposa Maria d'Hongria, es casà el 29 d'octubre de 1295 (...als 12 anys!!!!!!??????)  a Santa Maria de Vilabertran (Alt Empordà) amb el comte-rei Jaume II el Just , i van tenir:

1) l'infant Jaume d'Aragó (1296-1334). (Aquest 38 anys, tampoc va allargar massa...i això que no va parir cap fill, però de fet la pesta negra va fer estralls en l'època)
2) l'infant Alfons el Benigne (1299-1336), comte de Barcelona i rei d'Aragó. (37 anys, és que no envellien aquesta pobra gent...!!!)
3) la infanta Maria d'Aragó (1299-1311), casada amb Pere de Castella, fill de Sanç IV de Castella. (casada????????? si va morir als 12 anys!!!!!!!!!!!).
4) la infanta Constança d'Aragó (1300-1327), que es va casar amb Joan Manuel de Castella. (aquesta va morir a la mateixa edat de la seva mare)
5) la infanta Elisabet d'Aragó (1302-1330), casada el 1315 amb Frederic I d'Àustria (aquesta es va casar als 13...una mica més grandeta, no fos que es quedés soltera...i la va palmar als 28 anyets...!!!)
6) l'infant Joan d'Aragó (1304-1334), que va ser el primer arquebisbe de Toledo i després de Tarragona, i Patriarca d'Alexandria (mira si en va fer de feina, si va morir als 30...si hagués viscut al segle XXI encara hagués estat vivint amb els pares sense pencar...primer religiós a la família...)
7) l'infant Pere d'Aragó (1305-1381), comte de Ribagorça, Empúries i Prades (76 anys!!!! Tot un rècord)
8) la infanta Blanca d'Aragó (1307-1348), religiosa (!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ja va saber el que es feia aquesta) 
9) l'infant Ramon Berenguer d'Aragó (1308-1366), comte d'Empúries i Prades
10) la infanta Violant d'Aragó (1310-1353), casada amb Felip, dèspota(??????sic) de Romania i fill de Felip I de Tàrent...

Doncs res, que després de quedar-nos traumatitzades amb la vida de les princeses del segle XIII (si, si, princeses!!!!!!!!!!!!! No em vull ni imaginar la de la resta de dones del poble!!!!!!!!!!), vam estar comentant la jugada, i després de donar gràcies mil-i-una vegades per haver nascut dona a l'Europa del segle XX, la guia ens va explicar que a les segones filles sempre les feien religioses, és una cosa que sempre havia vist molt trista i depriment, que et fessin religiosa, segurament en molts casos era a la força, però després de veure el panorama, i d'analitzar la realitat (a totes les que en parlàvem ens hagués tocat ser religioses; som les segones filles) vam arribar a la conclusió de que QUE ET FESSIN MONJA ERA EL MILLOR QUE ET PODIA PASSAR !!!!!!!! :-))))

La tomba del rei Jaume II i Blanca d'Anjou és al monestir de Santes Creus.

 La tomba al Monestir de Santes Creus

Blanca d'Anjou

dimarts, 16 de novembre del 2010

Avui m'ha agradat...

...M'ha agradat moltíssim la trucada que he rebut aquest migdia, gràcies a TU, per ser-hi, a l'altre cantó, i per a emocionar-te amb les paraules que a mi també m'han emocionat, i per això he seleccionat i he penjat al meu bloc. Per tenir-les aprop, i poder-les LLEGIR, PENSAR, COMPARTIR...amb TU, i amb qui tingui les nostres GANES de viure, i la nostra IL·LUSIÓ per tirar sempre endavant i per fer les coses, ben fetes o mal fetes, però per FER-LES, i VIURE, sempre amb valentia i tirant endavant amb un somriure, SEMPRE!!!!


Que a mi em truquis per a dir-me que quan tens els ànims baixos t'agrada llegir el bloc per animar-te, em fa molt FELIÇ, m'has fet MOLT feliç avui. Ja saps que pots comptar amb mi quan vulguis:

"Quan et faci mal mirar enrera, i tinguis por de mirar endavant, mira a dreta i esquerra, i allà estaré, al teu costat..."




divendres, 12 de novembre del 2010

Avui m'ha agradat...

Indecisió ... Factor principal de l'èxit, perque com diu Sir Thomas Brewbold, "només hi ha una manera de no fer res, i moltes de fer alguna cosa, i entre aquestes una sola és la correcta; d'aquí vé que l'indecís que es queda quiet tingui menys probabilitats d'equivocar-se que qui es llença a l'acció, a la vida."

(Tony G.Vicente)

Jo em vull equivocar moltíssim!!!!!!!!!!!!!!!

De fet, la sé pifiar meravellosament bé!!
 


Benvinguts tots els errors a la meva vida!!!


diumenge, 7 de novembre del 2010

Cap de setmana.................mogudet !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tot a punt per la gran nit...estem tots una mica nerviosos, volem que surti tot bé
És el 25è. aniversari de la funcadió del Centre Vinícola del Penedès.




Ha sortit tot genial, tota la gent ens ha felicitat, estem tots relaxats i contents, i les tines estan tan netes!!! Gràcies als nostres companys del celler de Sant Sadurní que les han netejat. Una feinada!!!
La "red carpet" entre tines...


El dissabte, un dinar súper agradable i en bona companyia a Cal Jeroni a Òdena...no en tinc fotos!!!!!!!!!!!
Avui, els colors de la tardor  a la Torre del Gall

Ens hem retrobat molt, l'Anna i jo, aquests dies!!!


Psichodelic feeling