divendres, 1 de febrer del 2013

Avui m'ha agradat...

"Avui com ahir, ahir com cada dia. I demà. Els dies són només números, no importa aquest compte. Importa el que apareix darrera de la teva mirada, tot el que has viscut, i tot el que t'espera per viure. Perquè hi ha alguna cosa que li dóna sentit a la teva cerca, i no és la suma de totes les hores, dies i anys passats, és la col·lecció d'instants de les nostres hores, de tots els records, de tant dit i fet. Compartir i guardar el millor d'unes vides, les nostres. Aliment des del més profund de les nostres ànimes. Aquest és el meu compte, la meva elecció. La nostra col·lecció, la nostra suma, és el que compta per a mi." 

(Antoni G.L.)



Les guerreres dels Monjos...

2010.....



2011...

2012...


2013...


Demà podrem posar la foto!!!!!!!!!! :-D

Avui m'ha agradat...

"Hubo un tiempo en este país en que uno podía levantarse por la mañana, echar un ojo a los diarios tomando un café o un colacao y marcharse a trabajar silbando mientras escuchaba los comentarios radiofónicos del locutor estrella de turno. Esa sensación, ahora lo sabemos, se llamaba riqueza." 

 (Tony G.)


dimarts, 8 de gener del 2013

Avui m'ha agradat...

"Hem construït un sistema que ens persuadeix a gastar els diners que no tenim, en coses que no necessitem, per a crear impressions que no duraran, en persones que no ens importen."

Un pensament per a tenir molt en compte aquests dies...





dimecres, 2 de gener del 2013

Avui m'ha agradat (i inquietat)...

"L'origen diabòlic de Hello Kitty. 

Com pot ser que una nineta d'una gateta d'apariència tan entranyable i mimosa com la de Hello Kitty estigui relacionada amb el diable?? Doncs bé, la història comença fa gairebé 34 anys. Quan una dissenyadora japonesa, ( Ikaka Shimizu ) va dibuixar com a record de la seva filla morta el que avui es coneix a tot el món com a la gateta graciosa anomenada Hello Kitty. Des de llavors, l'èxit d'aquesta popular gateta és tal que ha estat nomenada embaixadora de l'UNICEF al Japó (són raros els japonesos), i també embaixadora de turisme el aquest país (veieu? Són raros).  Però pel que es pot veure, l'èxit no només és degut al màrqueting o a la sort d'un bon producte. Existeix un corrent fosc i satànic que disfressat de tendresa s'està difonent pel món. No és perquè es relacioni a la gata amb les pràctiques satàniques o que en xinès mandarí Kitty vulgui dir el diable,   (恶魔), el macabre cas de "Hello Kitty murder". O inclús, si ho interpretem de forma més metafòrica, la intenció de relacionar el consumisme sense sentit de l'objecte amb el mal del món... no, les coincidències van en cara més enllà. Uns mesos abans de que es desenvolupés la idea de Hello Kitty, a la filla de la dissenyadora Ikaka Shimizu amb només 14 anys li diagnostiquen un greu càncer de boca. La mare busca ajuda professional, però cap hi pot fer res. Desesperada, busca ajuda en déus i s'aferra a la fe com a un clau ardent. Però no va tenir cap milloria, i al no tenir resultats s'inicia en l'ocultisme i satanisme, per al final, fer un pacte amb el diable. Per tècniques satàniques desconegudes pel gran públic, el diable es posa en contacte amb Ikaka i li concedeix el que la dissenyadora més desitjava, curar la seva filla de l'agressiva malaltia. Però el diable no fa res sense demanar alguna cosa a canvi. La va enganyar i es va endur l'ànima, el cor, l'essència de la seva filla. Quan la nena es va despertar del malson de la malaltia i va recobrar les seves facultats, comprovà el buit interior...el terror a la foscor que va sentir la va deshumanitzar i deixà de parlar, va emmudir per sempre. Després va acabar morint igualment. 

La mare, després de crear a una gateta sense boca, va deixar l'empresa japonesa Sanrio. A aquesta gateta la va anomenar "Hello Kitty"... "Hola Diable". 

No sé si serà certa la història, però és inquietant oi? ..."

(T.García)







diumenge, 30 de desembre del 2012

Avui m'ha agradat...


"Si em poso a pensar en tot el que aquest any m'ha donat, el balanç em surt positiu sens dubte, perquè hi ha hagut de tot, bo i dolent i de les dues coses he après, i al final he acabat fent el que he volgut en cada moment amb les seves corresponents conseqüències en ambdós casos. Segurament a tot@s ens han enganyat, odiat, envejat, o ens han fet mal, però també ens han estimat, i ens han alegrat els dies i l'ànima, ens han comprès i fet costat, doncs a mi m'ha passat una mica de tot i com que en una criba el que més pesa sempre es queda sobre, per a mi tot el que més pesa és totes les coses bones que he rebut, donat i après, i és amb el que em quedo, us desitjo una feliç vida que és el millor que et poden desitjar, Carpe Diem ♥"

(Alimenta tu alma de amor y tus miedos morirán de hambre)


divendres, 28 de desembre del 2012

Avui m'ha agradat...

I què incrèduls que arribem a ser a vegades, jijijiji

"Dins el ventre d'una dona embarassada hi havien dos bonics fetus. Un li pregunta a l'altre: - Tu creus en la vida després del part? - Clar que si! Alguna cosa ha d'existir després del part. Potser som aquí perquè ens hem de preparar pel que serem més tard... - Tonteries!!!! No hi ha vida després del part. Com seria aquesta vida? - No ho sé, però segurament... hi haurà més llum que aquí. Potser caminarem amb els nostres propis peus i ens alimentarem per la boca... - Això que dius és totalment absurd! Caminar és impossible. I menjar per la boca? Això és ridícul!! El cordó umbilical és per on ens alimentem. Jo et dic una cosa: la vida després del part està exclosa totalment...El cordó umbilical és massa curt... - Doncs jo crec que hi ha d'haver alguna cosa! I potser és totalment diferent al que estem acostumats a tenir aquí. - Però mai ningú ha tornat del més enllà, després del part!! El part és el final de la vida. I al cap i a la fi, la vida no és més que una angoixant existència en la foscor que no porta enlloc. - Bé, jo no sé exactament com serà després del part, però segur que veurem a la mare i ella ens cuidarà. - Mare??? Tu creus en la mare?? I on creus que és ara?? - On? Doncs ara mateix és al nostre voltant. En ella i a través d'ella és com vivim. Sense ella tot aquest món no existiria. - Doncs jo no m'ho crec, perquè no l'he vist mai, a la mare, per tant, és lògic que no existeixi... - Bé, però a vegades quan estem en silenci, la sentim com si cantés o sentim com si intentés acaronar el nostre món... Saps? Jo penso que hi ha una vida real que ens espera i que ara només ens estem preparant per a ella..."


dimarts, 11 de desembre del 2012

Fin

La tensió, la inquietud que aconsegueix crear David Monteagudo (escriptor vilafranquí per cert) amb la seva novel·la Fin, es transmet també a la pel·lícula del mateix nom basada en la seva obra, i molt fidel a l'original escrit. Una pel·lícula silenciosa. Em va impactar molt el silenci. Acostumats a viure en un món de soroll, hi ha moltes escenes en les que el silenci és tan total que... sentia els soroll dels budells de la meva companya de seient!!!

Barreja de terror, intriga, tensió, històries de misteris i misèries per descobrir... Obra per a veure, gaudir... i pensar-la després... encara ho estic fent!!





La vida de Pi

Feia temps que el cinema no em seduïa com avui. Una pel·lícula preciosa, per la història, com un conte oriental... Pels fets que se'deriven i pel sentit que agafa tot. Per la bellíssima fotografia, pels actors, els protagonistes, els secundaris... per l'ambientació, per la música. Per a mi una obra mestra per no perdre's en aquests temps de mediocritat...pura poesia.












dissabte, 1 de desembre del 2012

El cos de Bombers...

...Com està el cos mare meva!!!!......................................











Són moltes les fans dels Bombers que cada dia gaudim de les vistes d'aquestes fantàstiques fotos, però després de votar podem dir que tot i que totes són espectaculars......


...the winner is................!!!!!!!!