"Aunque ahora no tuviera fuerzas para desaparecer, en el momento en que se instalara en su existencia la indiferencia total estaría preparada. La muerte perfecta era indiferencia, ausencia de cualquier interés; por eso había tanto muerto vivo. Y ella prefería la muerte sin vida a deambular como tantos sin rumbo y revolcarse en la nada diaria. Moriría cuando la espera se muriera de desesperanza.
Ahora todavía pensaba que en algún lugar alguien la necesitaba. ¿Era responsabilidad o cobardía? No podría definirlo, la cobardía podía ser tan sibilina que era capaz de adoptar cualquier forma con tal de no ser descubierta..."
A vegades les emocions ens poden fer més lleuger un dia de forta calor i altes temperatures com els que ens ha tocat viure últimament.
Torno a Calafell després de passar un dia tranquilet però molt calorós a Vilafranca, el trànsit és dens perquè molta gent es mou cap al mar per passar un vespre més fresc. Catalunya Ràdio, dissabte tarda vespre... Em sorprèn sense avisar un programa que vol tornar a la superfície de les sensacions i records algunes cançons dels anys 70, música francesa...
Joe Dassin, Hervé Villard, Jacques Brel, Charles Aznavour, Christopher, Yves Montand... sembla que han sortit d'una capsa màgica del temps per venir a omplir-me d'emocions i records d'altres èpoques passades i viscudes, de les meves classes de francès en plena adolescència, de la Neus Fransi i dels companys que compartien amb mi tantes hores d'estiu i d'acadèmia, dels examens tan temuts però aprovats i superats de l'Institut Français de Barcelona, i em fan posar la pell de gallina tot el viatge, fins i tot he de parar l'aire acondicionat!! De vegades aquests regals inesperats són el que pot fer que un dia, sigui inoblidable.
La millor manera de cuidar-se que se m'ocorre, és fugir de les altes temperatures, encara que sigui només 48 hores, sobretot en bona companyia, d'aquella que saps que no et fallarà mai, i a més fent cultura i gaudint de l'espectacle del Cirque du Soleil a Andorra. Compres i més compres, riures i més riures, desconnectar de tot tal i com nosaltres sabem fer, acabant amb un bon diumenge de relax a Caldea.. Algú ho sap fer millor?
Agradable i divertit dinar a Don Denis... no us ho perdeu si aneu a Andorra
Avantatges més evidents: No fa calor i no has d'amagar panxa per la foto!!
Salut!!
Ens hem comprat pastilles crema-greixos... però comencem demà?
Quin espectacle més preciós... estem totes amb la boca oberta una hora i mitja
Ara sí!! Hem començat a cuidar-nos de veritat...
Miralls de Caldea que ens torna el nostre reflexe... ja venim!!
L'equip de natació sicncronitzada escalfant abans de l'entrenament
A més hem aprofitat per fer unes compres per a la nova temporada... quines ganes de botes!!
La calor no m'agrada gens ni mica, em treu l'energia, tota la llum d'aquesta estació m'enlluerna... intentar agafar les coses com vénen i sobretot viure molt positivament és la millor opció per passar-lo! A la tardor reviuré com l'au fènix, mentrestant guardar la poca energia que tinc quan estem per sobre de 25 graus per viure molt positivament, i gaudir del moment...és el millor per ser feliç!!!
Cap de setmana per a recordar...
Carnaval d'Estiu a Cunit i Calafell, premi Dançando de Cunit i tercer premi de comparses a Calafell
Números de divendres i dissabte:
6 hores de rues
Més de 10 quilòmetres recorreguts a ritme de samba...
Calculo que uns 10 litres d'aigua beguts
0 agulletes!!!!
1,7 kilos menys que el divendres
I sobretot, kilos i kilos de bons records i sensacions al costat de tots els companys ... El dissabte que ve hi tornem, m'apunto sempre amb vosaltres!!!
Des de la fila 1 del teatre Tívoli de Barcelona, ens vam submergir en un bany de passió, força, espectacle i dansa de tots els estils, de fusió de flamenc amb hip hop, dansa clàssica, arts marcials, música de percussió, suor, instruments de corda, de vent... tot amanit amb set homes de bandera, vestuaris meravellós, escenes trepidants i música èpica espectacular... es pot demanar més pel mòdic preu d'una entrada de teatre? Que bé que ho vam passar!!!!
A l'inici d'aquest 2013 vaig fer-me el propòsit de llegir més, escoltar més música i anar més al cinema i al teatre. Després d'una conversa amb amics i familiars que sabien totes les estrenes teatrals i cinematogràfiques i que en parlaven apassionats, vaig pensar que ja era hora de fer-ho. Són l'aliment de l'esperit i de la riquesa interior de cada persona, ens fan viure en altres móns, créixer, reflexionar i sobretot gaudir de les experiències, de les idees, de les inspiracions d'altres persones que fan art, per a que el puguem viure, absorbir, gaudir... doncs ho hem d'aprofitar i viure no?
Ahir en plena experiència vaig veure/viure una pel·lícula francesa d'autor, tal i com la va qualificar el propi Sergi López, co-protagonista de la cinta i que era a la sala per a comentar-la entre tots. Difícilment l'oblidaré, per la seva bellesa i poesia, i per la manera com tracta la complexitat de les relacions humanes. Hi han tantes relacions, tantes sensacions, tants sentiments, tantes maneres de fer i d'entendre la vida com persones hi ha al món. O més, perquè de la mateixa persona en poden sorgir moltes de diferents, segons el moment que estàs vivint, el que et toca viure. Preciosa cinta que vaig gaudir cada segon... A més a més, el preu de les sessions de cine club el posa cadascú, pagues el que creus que val, en aquest cas el preu de l'entrada és de 7 euros, que són els que vaig decidir pagar, però es pot entrar sense pagar ni un cèntim. Una bona opció perquè tothom tingui accés a la cultura.
Abans de començar la projecció, una parella de ballarins professionals va ballar un tango entre els passadissos del cinema amb una tendresa, suavitat i volatilitat que va fer que tots els que érem allà ens quedéssim amb la boca oberta. A l'acabar la pel·lícula, debat amb el productor i el Sergi i després copeta de vi per a tothom...Estic contenta d'haver-hi estat, ja espero que arribi la següent sessió, m'hi apunto segur!!
Primeres notes... mmmm... m'encanta, però quina cançó és ?? Pere: Mama, és Metallica, Nothing else matters (nens ben educats, al menys musicalment parlant!!)
Les meves petites joies no són d'or ni plata, ni brillants ni pedres precioses. Són fetes de somnis, paraules, frases, sentiments
"Em miro el cos nu al mirall de la cambra de bany. El meu flotador de carn s'ha desinflat, les cuixes semblen més primes. Tinc un cos en trànsit entre dos pesos. Un cos bla. Però malgrat tot, el trobo bonic. Commovedor. Anuncia una eclosió. Una fragilitat nova.
Em dic que si fos molt rica, el trobaria lleig. Ho voldria refer tot. Augment de pits. Liposucció. Abdominoplastia. Plàstia braquial. I potser una lleurega blefaroplàstia.
Ser rica és veure tot elque és lleig, ja que tens l'arrogància de pensar que pots canviar les coses. Que només cal pagar.
Però no sóc rica. Només tinc un xec de divuit milions cinc-cents quaranta-set mil tres-cents un euros i vint-i-vuit cèntims, plegat en vuit i amagat al fons d'una sabata. Només tinc la temptació. Una altra vida possible. Una casa nova, un televisor nou. Tot de coses noves. Però res de diferent"
.jpg)
