2014

Ja han passat les festes. Els àpats de Nadal, les trobades en familia, les llargues sobretaules i un magnífic cap d'any ja queden enrere, ja són història. Ara ens hem d'abraçar a la quotidianitat amb totes les forces  renovades i començar a trepitjar amb pas ferm aquest 2014 que ve carregat d'esperances, personals i col·lectives, nous reptes laborals i personals que ens omplin d'il·lusions, i que de ben segur faran realitat més d'un somni.

Tenim 365 oportunitats de tornar a començar, de fer un món millor i més just començant per nosaltres mateixos, des del nostre interior.   

Us convido a viure, i a intentar trobar la peça adient cada dia per completar el nostre trenca-closques particular.

2014, prepara't que vinc, amb l'esperit carregat de ganes de fer coses, i sense mirar enrere, vaig a per totes!!!!

Feliç any nou!!
(foto feta a "traició" per la meva amiga P.O. quan anàvem camí de la nostra porta del sol particular..no se m'acut millor imatge per començar l'any!!)

àlbum de fotos - La France

 La "charme" francesa, i nadalenca, tota en un carrer

 Un cafè gourmand és un cafè acompanyar de crema catalana, gelat de torró, pastes de tè, i el que la imaginació et sugereixi, mentre sigui dolç!!

 Cotlliure

 

 Narbonne

Carcassonne

 El paisatge a l'arribar a Gramazie

 Le Château de Gramazie, un dels llocs més agradables i fabulosos on he estat mai

 Una rosa glaçada al jardí del Château, estem a -2º

 Tot és ben glaçat, però el cel és ben blau, a Limoux

Les escapadetes de la rutina per a descobrir nous racons, màgics, compartir una crêpe de mantega, una fira d'artesans francesos a Narbonne, uns paisatges espectaculars o els misteris d'un poble, Rennes-le-châteaux... Coses que valen la pena!!!!! 

I l'àlbum, com sempre, per fer-ne memòria.

El Cim-Aniversari Cris

Grans records i gran nit per a recordar en molt i molt de temps!!!!

S'ha acabat la crisi i ho anem a celebrar amb l'aniversari de la Cris... Bon Xampany francès i tour en Limusina per Sitges... Per acabar, bon sopar en bona companyia al nostre local social i festa fins la matinada amb bones copes i bona música... alguien da más????

Lore

La peli del mes!! Alemanya, 1.945.- Lore, una adolescent alemanya, porta anys sentint que guanyaran la guerra, però l'esperada victòria no arriba. Els moviments estranys de la casa, les contínues anades i vingudes de desconeguts, l'agitació general, l'angoixa de la seva mare, tot fa que no acabi d'entendre el que succeeix. Per això, quan el seu pare per fi arriba a casa un dia, Lore té l'esperança de que la guerra hagi acabat. Res més lluny de la realitat. La mare li ordena fer les maletes, han de fugir. La guerra ha acabat però la victòria no és pas dels del seu bàndol. Es concentren en destruir centenars d'expedients fent-los cremar mentre les seves cendres comencen a tacar les medalles de l'uniforme nazi del seu pare. Ella i els seus quatre germans hauran de fugir i travessar tot el país per arribar a casa de la seva àvia. La misèria, la por, la gana i el descobriment de que tot no era com li explicaven, farà créixer de cop a la jove Lore que ha de perdre les trenes, la innocència, la despreocupació i els vestits de botiga cara pel camí, mentre troba la veritat i la dura realitat. La protagonista, Saskia Rosendahl, inquietant, perduda, orgullosa, despectiva, sensible… tot un elenc de sentiments i emocions que encarna amb tanta intensitat que, per moments, dóna calfreds. Aquesta pel·lícula va ser  un regal de la gal·la de cloenda del Most Festival,una d'aquelles sorpreses que de tant en tant, dóna l'univers cinematogràfic. Ha guanyat ja importants premis en diversos festivals internacionals, i s'estrenarà en els cinemes del país el 13 de desembre. De ben segur que anirà directe a la llista de millors pel·lícules de l'any. Preciosa, trista i dura, però imprescindible.

Avui m'ha agradat...

"A diferència del que ens expliquen les ficcions, una de les característiques dels morts, quan es fan presents, és que s'asseuen. No caminen, ni gesticulen amb ganyotes ni se'ns tiren a sobre, posseïts. Simplement s'asseuen al nostre costat, en el moment menys previsible, sense cap anunci. Se'ns apareixen perquè olorem el perfum que duien quan eren vius –aquell rastre que també es manté en l'habitació de l'amor hores després del desfici dels cossos–. Se'ns apareixen perquè, de sobte, entonem una cançó que ells havien cantat o perquè admirem la mateixa cúpula que ells havien vist i després ens van ensenyar. He percebut aquesta presència –que és dolorosa i alhora efímera– amb una intensitat extrema, d'aquella que ens aboca a un plor quasi inconfessable i sense consol. En percebre la seva visita (no és una visió fosca i que esporugueixi sinó una solar epifania), s'ajunta la força del desig de realitat, de contundència, de forma explícita, i la convicció trista que només es tracta d'una il·lusió, provocada pel perfum, per la música, per l'experiència compartida que tu renoves sense afany d'invocar. Només hi ets. Allà, assegut. I ells s'asseuen al teu costat, sense dir res. Potser has estat dies, setmanes, mesos, sense ni tan sols pensar-hi, sense recordar cap dels trets que els definien, sense deixar-te anar pel pendent de la nostàlgia. Tens massa coses al cap. I, de fet, no t'asseus mai. Potser hi són, però no els advertim. I ells no tenen l'oportunitat d'agafar la cadira i demostrar que prenen part en el nostre dolor i que comparteixen, allunyats, difusos, emboirats, les nostres minses alegries. Ens veuen atrafegats, poc pendents dels minsos detalls que els atorguen de nou la possibilitat d'una certesa. Un dia, però, es fan presents. En notes l'escalf, una broma que s'instal·la mentre reposes, quan olores, quan escoltes, quan veus. I saps que ets allà, que aquella tarda t'has assegut en aquell banc (i no en cap altre lloc), perquè et puguin visitar. Una dolçor de gust amarg et recorre l'espinada abatuda."

Josep Maria Fonalleras, Els morts s'asseuen.

La bicicleta verda

Nits de cine club.- Petites joies. He gaudit amb el primer llargmetratge oficial de l'Aràbia Saudí. Resulta molt sorprenent, que a més de ser dirigit per la primera dona que ha gosat fer-ho, sigui tan crític amb la realitat del país. A través dels ulls d'una nena que ens roba el cor des del primer minut, se'ns mostra el dia a dia saudí des del punt de vista d'una dona moderna, la mare de Wadjda, i ella mateixa. Gairebé un món d'extraterrestres als nostres ulls occidentals. Les dones s'hi assemblen a les occidentals, però només dins de casa. Fora, segueixen essent ombres ocultes als ulls dels homes, amb la religió present per tot arreu, en cada moment, en cada acte. Però la pel·lícula s'endinsa en el món femení i ens demostra que les persones són iguals en tots els llocs del món, a pesar de les regles morals que hagin de suportar, i ho fan sense efectismes, amb una mirada natural. És la petita i senzilla història d'una nena molt intel·ligent i tossuda, i sobretot que se sent lliure, que vol una bicicleta (una cosa prohibida a les dones en aquella societat), i farà tot el possible per aconseguir-la. Al seu voltant es van veient les realitats repressores de l'escola (no tan diferents de les nostres...), el desig de llibertat de les dones, la insensibilitat dels homes... La petita protagonista broda un paper fantàstic i la cinta resulta preciosa sobretot per la lírica que l'envolta, i per donar a conèixer un altre món.  A tot això afegim-li la música dolça de la llengua àrab, veient la V.O. subtitulada, i l'absència de dramatismes, presentant la realitat de forma alegre i sobretot, deixant anar que hi ha certa esperança de que les coses poden canviar...

Una casa en Córcega

Nits de Cine-club.- Una preciosa cinta belga-francesa dirigida per Pierre Duculot. Christine, una noia de trenta anys, treballa com a cambrera i té una vida avorrida amb la seva parella. Quan l'àvia de Christine mor li deixa la seva casa de Còrsega. Ningú sembla saber com o quan la dona va comprar la casa. La família i la parella de Christine tracten de convèncer-la perque la vengui, però ella s'hi nega. Farta de la seva vida un dia seguint els seus impulsos se'n va a veurè què troba, com és la casa, quins secrets hi han amagats.Vol entendre perquè la seva àvia volia que ella tingués aquella casa. L'herència li dóna l'oportunitat de reflexionar sobre la monotonia i la buidor de la seva vida, i decideix abandonar-ho tot per descobrir la casa i el que això comporta. El viatge canviarà la seva vida i la de les persones que són al seu voltant.

Senzillíssima pel·lícula, i justament per això molt més bella... M'ha encantat!!

Avui m'ha agradat...

"Hay quienes tienen la suerte de nacer en una familia acomodada, de nacer altos, guapos, sanos y listos. Sí, es una suerte. Y además, aunque su soberbia y estupidez les convenzan de lo contrario, no fue mérito suyo, no fue el resultado de su trabajo, de su esfuerzo, de su sacrificio. Llegaron allí como podían haber llegado a una chabola rodeados de ratas, o haber nacido tullidos y con la inteligencia justa para no babear. Sería también suerte. Mala, pero suerte. Y tampoco sería de mérito suyo ni resultado de su indolencia. Son las cartas que a uno le tocan en la vida. Y no puede elegirlas. Lo que sí puede elegir es cómo jugarlas. Y mostrarse todos los días de su vida agradecido a quien fuera que se las repartió si fue una buena mano. Y no vivir en un eterno lamento si la mano no fue tan buena. Y en ambos casos, exprimir al máximo la partida. Porque las cartas serán las que sean, nos vienen dadas, pero el resultado suele depender de cómo las juguemos."

(Tony García)

Barcelona, nit d'estiu...o com es juga al "Jo, mai mai..."

Oh com m'ha agradat!! Una sorpresa cent per cent de la terra, dolça i tendre, divertida i senzilla, sis petites-grans històries d'amor d'avui, amb protagonistes joves, actors novells, i també algun de més veterà i conegut per tots. Un jugador de futbol gay que ha d'amagar la seva identitat sexual perquè el fitxa el Barça i està patrocinat per Quatar foundation, una parella de català-madrilenya que espera un fill no desitjat, els amics que es barallen per una noia que al final és lesbiana...Un adolescent enamorat que vol fer el seu primer petó, un solter recalcitrant enamorat de la seva millor amiga, casada amb un altre, i una noia que surt amb un Dj d'èxit que coincideix una nit amb el seu primer amor...i veu com n'està, d'equivocada.. Totes les històries van passant intercalades, i sempre et deixen les ganes de sabe què passarà, l'emoció de viure el moment desitjat pel protagonista... El director també és novell, Dani de la Orden, i ha muntat-creat aquesta deliciosa història d'històries, partint de zero, fent el seu somni realitat. Al principi de la cinta en clau de còmic explica tot el procés de creació de la pel·lícula, i com va perdre i recuperar posteriorment a la dona de la seva vida en el procés. La veritat és que tenia la sensació des del principi que no em decebria, tal i com va ser. Un petit plaer, una delícia d'aquelles que només està feta per això, per gaudir-ne durant 90 minuts, i que aconsegueix el seu propòsit i et fa sortir del cinema respirant millor.

Les raons segons Corbacho: 

 “Barcelona, nit d’estiu” narra 6 historias de amor que tienen lugar en la ciudad de Barcelona, la misma noche que un cometa pasará muy cerca de la Tierra. Y estas son 6 razones por las que no tienes que dejar de ver esta película. 1) Porque crees que el amor es el principal motor de todas las acciones de los seres humanos, por no decir que es lo más importante de nuestra vida. 

2) Porque serás testigo del debut de un director (Dani de la Orden) que dará mucho que hablar, por la frescura de su mirada y su innegable talento para rodar películas. 

3) Por el excelente trabajo de todos sus actores y actrices. Algo que no siempre se consigue y que además sorprende, al tratarse de una película coral con más de 20 intérpretes TODOS, sin excepciones, están magníficos. 

4) Porqué tanto si sabes jugar al "Jo mai mai" o no, disfrutarás de la bella Banda Sonora que ha compuesto especialmente para la película, Joan Dausà. Un músico de una sensibilidad exquisita y que ha creado algunas de las mejores canciones de los últimos años. 

5) Porque te reirás, te emocionarás, llorarás, disfrutarás, sufrirás y en definitiva te sentirás vivo. ¿Qué más le puedes pedir a una película? 

Después de ver "Barcelona, nit d'estiu";uno siente un placer muy peculiar. 

 Palabrita del niño José."

Avui m'ha agradat...

"A estas alturas de mi vida, no quiero casi nada. Tan solo la ternura de mi amor y la gloriosa compañía de mis amigos. Unas cuantas carcajadas y unas palabras de cariño antes de irme a la cama. El recuerdo dulce de mis muertos. Un par de árboles al otro lado de los cristales y un pedazo de cielo al que se asomen la luz y la noche. El mejor verso del mundo y la más hermosa de las músicas. Por lo demás, podría comer patatas cocidas y dormir en el suelo mientras mi conciencia esté tranquila.

También quiero, eso sí, mantener la libertad y el espíritu crítico por los que pago con gusto todo el precio que haya que pagar. Quiero toda la serenidad para sobrellevar el dolor y toda la alegría para disfrutar de lo bueno.
Un instante de belleza a diario. Echar desesperadamente de menos a los que tengan que irse porque tuve la suerte de haberlos tenido a mi lado. No estar jamás de vuelta de nada. Seguir llorando cada vez que algo lo merezca, pero no quejarme de ninguna tontería.
No convertirme nunca, nunca, en una persona amargada, pase lo que pase. Y que el día en que me toque esfumarme, un puñadito de personas piensen que valió la pena que yo anduviera un rato por aquí. Sólo quiero eso.

Casi nada o todo."

(Ángeles Caso, escriptora i periodista asturiana)