Insolit NYC

Diuen que "La bellesa està als ulls de qui la mira". Aquesta és la meva mirada particular de New York

 

 Lego Shop, Rockefeller Center

 catedral de St. John the Divine, Harlem

 Columbia University, Harlem

 Teatre Apollo, Harlem

 Poli fent-se un selfie a l'entrada de l'Estadi dels Yankees, Bronx

 El menjar brossa no podia faltar

 I el shopping, menys!!

 

 Tota la ciutat està plena de jacints i tulipans

 Reflexes de la gran ciutat

 Cementiri de Trinity Church, a Wall Street. No és un corb, però ho sembla

 Zona Zero

 Un Pretzel, mmmmmm!!

 Carrer de la perla...

 Avui fa calor...a punt de sobrevolar Manhattan 

 Sensacions i colors al Moma

 Bullici permanent a Times Square

 American Museum of Natural History

 També anem de shopping en les macrobotigues de còmics, només per frikis 

 Raconet epr a la desconnexió, The Lexington NYC Hotel  

 Avui ha nevat, ciutat de contrastos també en el temps

 Art en directe

 Tot i el fred, ambient al carrer, Little Italy

 Més shopping...

 Pont de Brooklyn

 Hotel Plaza, per sort l'han reobert

 L'edifici més bonic de la ciutat, The Chrysler Building

 Vistes des de la planta 90 del Rockefeller Center 

Inspiració guerrera...2015??

Avui m'ha agradat...

El camí fins al cor d'un cirurgià.

El metge alemany Werner Forssmann es va introduïr un càteter al cor per a experimentar amb una pràctica que altres metges consideraven letal. Al 1929 la cirurgia cardíaca acabava de donar just els primers passos. Forssmann creia que podia arribar fins al cor introduint un tub flexible (catèter) a través d'una vena. L'infermera accedí a portar-li els instruments esterilitzats, a canvi de que Forssman fes l'experiment amb ella i no a sí mateix... Però el metge, de 25 anys, no va complir el que li havia promès. Li va aplicar anestèsia general i quan l'infermera s'adormí, es va introduir el catèter en la vena cubital i després en l'aurícula dreta, i quan ho va tenir clar va anar ell mateix al laboratori de raigs X a fer-se unes plaques per a demostrar la seva teoria... Uns anys més tard fou galardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia i Medecina prometent no tornar a fer-se operacions a sí mateix.

Gràcies a persones com ell, som on som

El Dr. Forssman, investigant, puret en mà, millor dit en boca, el 1.928... :D

Tren nocturno a Lisboa-Bille August

"Quan deixem un lloc, deixem al mateix temps, una part de nosaltres mateixos. Aquesta part es queda encara que nosaltres ja no siguem allà. Hi ha coses que només es poden trobar si tornem al lloc on les vàrem deixar" (Pascal Mercier).

El solitari professor Raimund Gregorius es veu embolicat en una sèrie de situacions casuals que li trasbalsen la seva vida gris i previsible. Decideix deixar-se portar, i comença sense voler un viatge  que el canviarà de forma trascendent. Tot comença quan salva a una desconeguda que vol suicidar-se a Berna. La noia desapareix, però en la fugida perd l'abric vermell amb un llibre que conté un bitllet de tren a Lisboa. Jeremy Irons i tota la resta d'actors estan realment impressionants. I està Lisboa, una ciutat decadent, romàntica i molt especial, que presta un marc preciós i significatiu dins de la història. Em va fascinar l'argument i el desenvolupament de tot. Una barreja entre viatge filosòfic i psicològic i thriller. Amb amor, gelosies, enveges, morts, sacrificis, suspense, canvis trascendents a les existències dels protagonistes... Una pel·lícula per a recomanar amb els ulls tancats!!!

Altres vides...

Les que ens poden fer viure en només 100 minuts les persones que dediquen tota la seva ànima, la seva sensibilitat, la vida, a crear històries, per a que nosaltres, des d'una butaca ben còmode, puguem gaudir-les i endinsar-nos en elles... és el cinema, val molt més del que en paguem.

Penedès, primavera...

...I aquest matí gran caminada pel Penedès primaveral!! Els grans moments sempre s'han de recordar...aquí en deixo una mostra

Cap de setmana especial

...Amb feria de Abril en bona companyia!!

I la setmana que ve mes... ARSSSAAAA!!! 

Avui també m'ha agradat...

"Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep; sense empobrir a qui l'ofereix. Dura un segon però el seu record, a vegades, dura per sempre." 

Avui m'ha agradat...

"Comprendí que en cualquier circunstancia, yo estaba en el lugar correcto y en el momento preciso. Y, entonces, pude relajarme. Hoy sé que eso tiene nombre… autoestima. 

Pude percibir que mi angustia y mi sufrimiento emocional, no son sino señales de que voy contra mis propias verdades. Hoy sé que eso es… autenticidad 

Dejé de desear que mi vida fuera diferente, y comencé a ver que todo lo que acontece contribuye a mi crecimiento. Hoy sé que eso se llama… madurez.

Comencé a comprender por qué es ofensivo tratar de forzar una situación o a una persona, solo para alcanzar aquello que deseo, aún sabiendo que no es el momento o que la persona (tal vez yo mismo) no está preparada. Hoy sé que el nombre de eso es… respeto.

Comencé a librarme de todo lo que no fuese saludable: personas y situaciones, todo y cualquier cosa que me empujara hacia abajo. Al principio, mi razón llamó egoísmo a esa actitud. Hoy sé que se llama… amor hacia uno mismo.

Dejé de preocuparme por no tener tiempo libre y desistí de hacer grandes planes, abandoné los mega-proyectos de futuro. Hoy hago lo que encuentro correcto, lo que me gusta, cuando quiero y a mi propio ritmo. Hoy sé, que eso es… simplicidad.

Desistí de querer tener siempre la razón y, con eso, erré muchas menos veces. Así descubrí la… humildad.

Desistí de quedar reviviendo el pasado y de preocuparme por el futuro. Ahora, me mantengo en el presente, que es donde la vida acontece. Hoy vivo un día a la vez. Y eso se llama… plenitud.

Comprendí que mi mente puede atormentarme y decepcionarme. Pero cuando yo la coloco al servicio de mi corazón, es una valiosa aliada. Y esto es… saber vivir!

No debemos tener miedo de cuestionarnos… Hasta los planetas chocan y del caos nacen las estrellas."

Les guerreres 2014...

Per problemes tècnics fins avui no he pogut penjar quatre fotos per al record. Dir sobretot que ha estat un any excepcional tant en amistats, treball en equip, riures, bones estones, bona música, més riures, vestit currat i preciós, i ens hem sentit les dives més fantàstiques de tot el carnaval. I per acabar de fer-ho perfecte, els resultats canten per sí sols: 

1r. Premi millor comparsa Sala El Temple

1r. Premi millor comparsa Cunit

1r. Premi millor comparsa Calafell

1r. Premi millor comparsa Casinobyarcs 

1r. Premi millor comparsa Vilafranca

Ünics punts negatius: el vent, que no ens va deixar lluïr les plomes en totes les ocasions, i evidentment el fred. Però de fet... res ens ha pogut aturar.

 "Sobre todo camina como si no te importara nada" (Susana dixit)

 Armada acabant la meva obra d'art!!

 Primera prova!! Iujuuuuuuuu

<3 <3 <3 <3