dimarts, 9 de març del 2010
el meu llit té una força sobrenatural que no em deixa aixecar als matins, jo també dic que sí quan no entenc res, et posis el que et posis, facis el que facis, m'agrades igual!!!, jo també crec que Jack hi cabia al troç de fusta del Titanic, addicte a les sabates de taló, les coses no valen pel temps que duren sino per la petjada que ens deixen, que me quiten lo bailao!!, la vida és massa curta per a gastar-la en estar trist, al que digui que estalviem aigua aquest estiu li clavo un paraigües pel cul, un puntet macarra, were is the limit?, jo també he dit "ara vinc" i no he aparegut més, no, si jo no anava a sortir, però m'han liat!, quan més difícil m'ho posen, més m'agrada, ningú sap el que té fins que ho perd, viu i deixa viure, no és el mateix "montar un follón" que "follar un montón", per als que preferim perdre temps amb amics que amics amb el temps, jo també em miro en qualsevol superfície mínimament reflectant, seure a la sorra i mirar el mar, dormir amb una samarreta cutre, sóc de poble, li dono el tomb al coixí per posar el cantó fred, menjar-se la punta del pa abans d'arribar a casa, jo no sóc criada de ningú, qualsevol dia agafo la porta i foto el camp, jo no et toco ni amb un punter làser, jo també crec que els filòsofs se'ls fumaven doblats, nena, vesteix-te d'acord amb la teva edat, que tens 12 anys!!!!, t'estic parlant, NO et tiro la canya, menjar amb gana, dormir amb son i follar amb ganes!!!, necessito un massatge de relaxació, odio el futbol, sempre tinc blaus que no sé d'on surten, caminar descalç, hammam, sushi, la vida és curta, trenca les regles, perdona ràpid, besa lentament, estima intensament, viure no és esperar que passi la tempesta, és aprendre a ballar sota la pluja, mai s'oblida una persona, simplement s'apren a viure sense ella, si veieu que porto dos dies sense aparèixer pel face, aviseu a la policia, una abraçada tan forta que sents que ja no et pot passar res, lluita com si haguessis de viure sempre, viu com si haguessis de morir demà , que la teva vida no depengui de si algú vé o se'n va, necessito una abraçada, no preguntis, no diguis res, només abraça'm, estàs dormint? Noooooo, m'estic mirant els ulls per dins, si els diners podessin parlar em dirien adéu, als que parlen a la meva esquena, GRÀCIES, és senyal de que estic per davant, també crec que el carnaval hauria de ser a l'estiu, t'ha d'agradar a tu, no als altres, jo també volia dir "no te'n vagis", i no ho vaig fer, Ooooooh, que bé he dormit!! quina hora és ?? merda merda MERDA!!!, no sóc rara, sóc edició limitada, no li donis importància a qui no li importes, tots veuen el que aparentes, però molt pocs veuen el que ets, hi han persones, moments, llocs que MAI s'obliden, jo també visito el teu perfil quan et trobo a faltar, fer com si res quan les coses fan mal, quan t'aixeques de cop del sofà i t'entra aquell mareig tan askerós, recordar a la gent per la seva olor, no puc ser la dona de la teva vida perquè sóc la dona de la MEVA, pels que no poden dormir per pensar en coses, grup d'experts en quedar-se sense bateria en moments clau, hi han errors a la vida que tenen nom i cognoms, tinc ganes de tenir cara a cara al tal MURPHY per cagar-me en totes les seves putes lleis, m'estic pixant i no m'aixeco per pal, per aquests errors que ens han fet madurar i millorar, l'apariència pot seduïr, la personalitat pot enamorar, les mirades diuen el que els llavis callen, NO a l'odi racial, jo tampoc sé viure, estic improvisant, d'un dia a un altre canvia tot, si la vida són dos dies...només hi ha una nit, així que anem de festa!!, no importa on, sino amb qui, jo també insulto els aparells quan no funcionen, sóc esquerrà, sortir de tranquis i que se te'n vagi de les mans, si els que parlen malament de mi sabessin el que penso d'ells parlarien pitjor, suicida't ABANS de matar la teva dona, i no DESPRÉS, dies en que tens ganes de cridar, "aneu tots a prendre pel cul!!", atreveix-te, arrisca, viu el moment i sigues feliç, LLENÇA'T, cada instant és únic, no es repetirà, jo també em poso al llit, miro al sostre i em faig preguntes existencials, amants del sol, de l'esport, de la lectura, de la dansa, de sortir de festa, del Paul Auster, a mi tampoc em va bé que el món s'acabi el 21/12/2012, no vull regals, et vull a tu, depeche mode, madonna, macaco, la'x'n busto...
Etiquetes de comentaris:
Coses de la vida
dimarts, 2 de març del 2010
Oooooooooooleeeeeeeeeee....
Estem ressacoses, la nit abans hem anat a celebrar l'aniversari de la Cata i ens hem posat massa cava entre pit i espatlla, però ja se sap, entre bons amics, bon rotllo, bona música i bona conversa, i sobretot moooolt de riure i viure al Penedès, és el que té, és el mínim que ens pot passar...
Quedem a les deu, després de passar jo mala nit i esmorzar poc, anem al mercat dels Monjos a comprar els últims complements per a l'actuació, arribem al bar del Rocío mig mortes de set i amb els nervis a flor de pell, ostres ara sí que tinc una gana, em podries fer un bocata de truita, yo te hago lo que tú quieras, de truita a la francesa si us plau, a la francesa, a la inglesa o a la italiana cariño, ahora mismo pa mi reina...
Ara mateix ha acabat la missa rociera, comencen a arribar homes de totes les edats guarnits com abans anàven la gent, de diumenge, porten el medalló de la confradia del jesús de las penas, estem a Sevilla, o a un parc temàtic andalús...?? Estem a un diumenge qualsevol dels anys setanta???? A la barra del bar fa estona que observo dos individus amb les seves gàbies amb caderneres, se les ensenyen mútuament i les comparen, un està molt gras i no para de fumar, l'altre l'observo bé, porta un xandall blanc de tàctel amb el coll amunt com si estés plovent i intentés protegir-se de l'aigua, una melena arrissada oprimida amb una cua; té els cabells ben rossos i uns ulls blaus molt rars entre la gent del nostre país, és guapo i ho sap, té un punt macarra molt intrigant, hi poden tenir a veure el munt de cadenes d'or que li pengen de tot arreu...
Ens anem a vestir, maquillar, pentinar...ho faig en silenci, la Mària ja veu que alguna cosa no va bé; li crida l'atenció aquest silenci, tan estrany en mi...
Quan veiem la sala plena a vessar, gent dreta per tot arreu i les cadires totes plenes abans de començar, les autoritats a primera fila, el president de l'associació fent el parlament de benvinguda ara sí que ens agafa de tot, el cor va a cent per hora, no sabem si fotre el camp, encara hi som a temps...!!!!!
El resultat, aquí sota....................................................
Quedem a les deu, després de passar jo mala nit i esmorzar poc, anem al mercat dels Monjos a comprar els últims complements per a l'actuació, arribem al bar del Rocío mig mortes de set i amb els nervis a flor de pell, ostres ara sí que tinc una gana, em podries fer un bocata de truita, yo te hago lo que tú quieras, de truita a la francesa si us plau, a la francesa, a la inglesa o a la italiana cariño, ahora mismo pa mi reina...
Ara mateix ha acabat la missa rociera, comencen a arribar homes de totes les edats guarnits com abans anàven la gent, de diumenge, porten el medalló de la confradia del jesús de las penas, estem a Sevilla, o a un parc temàtic andalús...?? Estem a un diumenge qualsevol dels anys setanta???? A la barra del bar fa estona que observo dos individus amb les seves gàbies amb caderneres, se les ensenyen mútuament i les comparen, un està molt gras i no para de fumar, l'altre l'observo bé, porta un xandall blanc de tàctel amb el coll amunt com si estés plovent i intentés protegir-se de l'aigua, una melena arrissada oprimida amb una cua; té els cabells ben rossos i uns ulls blaus molt rars entre la gent del nostre país, és guapo i ho sap, té un punt macarra molt intrigant, hi poden tenir a veure el munt de cadenes d'or que li pengen de tot arreu...
Ens anem a vestir, maquillar, pentinar...ho faig en silenci, la Mària ja veu que alguna cosa no va bé; li crida l'atenció aquest silenci, tan estrany en mi...
Quan veiem la sala plena a vessar, gent dreta per tot arreu i les cadires totes plenes abans de començar, les autoritats a primera fila, el president de l'associació fent el parlament de benvinguda ara sí que ens agafa de tot, el cor va a cent per hora, no sabem si fotre el camp, encara hi som a temps...!!!!!
El resultat, aquí sota....................................................
Etiquetes de comentaris:
Coses de la vida,
Dansa
dilluns, 1 de març del 2010
Día de Andalucía al Centro Cultural andaluz García Lorca
Mària: Nenaa, saps què, una colla ens apuntarem a classe de sevillanes al Vendrell, comencem la setmana que vé.. Jo: Ostres, doncs mira que a mi també m'agradaria, és una cosa que he pensat moltes vegades, em fascina veure'n ballar i a Sevilla m'ha caigut la baba...SMS al cap de dos dies: Nena, ja t'he apuntat, ho sento... Jo: Siiiiiii!!!!!!!Bé al menys ho intentarem...
Sis mesos després ja estem sobre el tablao del Centre Cultural andalús on anem a classe, al Día de Andalucía, amb totes les autoritats de la zona als nostres peus, per collons els nostres !!!!!!!
Etiquetes de comentaris:
Coses de la vida,
Dansa
dissabte, 20 de febrer del 2010
dijous, 11 de febrer del 2010
LES GUERRERES ATAQUEN!!!!!!!
Amb el vent fa molt fred!!! Però lluïm vestit espectacular, de fet no sentim el fred quan estem en acció
Aquest cap de setmana hem començat les rues de carnaval a Canyelles, La Múnia, Sant Jaume dels Domenys i Sant Martí, demà seguirem amb El Vendrell i El Casino-byArcs, dissabte Cunit, Segur i Calafell platja, diumenge Els Monjos i Calafell poble, dilluns Vilafranca! i dissabte dia 20 la Ràpita de moment..algú dóna més?
dilluns, 25 de gener del 2010
dimarts, 12 de gener del 2010
Sueñaaaa la margaritaaaa con ser romerooooooo (Cançó del dia, no me la puc treure del cap!!!)
De Classe de SEVILLANES!!! Ooooooooooooleee!!!!!!
dimecres, 6 de gener del 2010
Tarda de reis (com surrealista.. però totalment verídica!!)

Mama, és obligatori anar a veure els reis? no fill no, no pateixis.
He decidit sortir a donar un tomb, encara que està plovent, he de comprar quatre coses i treure'm la mandra de sobre.
Pip-pip! (Missatge al mòbil) Kdem al Melendi? És la Mària, sempre tenim tantes coses per parlar...M'estic provant un vestit al 3-9-3, heu provat mai d'anar de compres el dia 5 de gener a les 7 de la tarda? És el xollo de l'any, les botigues de roba completament lliures de mares amb cotxets, i de fet buides de qualsevol tipus de gent, tots esperen les rebaixes del dia 7, tota la botiga per tu, fantàstic. M'estic provant uns vestits, jo sola a la botiga. Increïble. Òstia, la Mària, que ja no hi pensava, ara vinc!!
Pago i me'n vaig corrent, està ploviscant però el carrer ple de gent que va a veure els reis, tots tapats com a mones i jo amb la jaqueta penjada al braç, m'ha agafat tanta calor provant-me roba, amb les presses...
Fem una canya al bar del Melendi, solitari avui com pocs dies, el Jose-Melendi, el Xarli i nosaltres, entra un borratxo amb la vena agressiva, educadament i amb paciència el Jose el fa fora, torna demà més tranqui tio, que avui no estàs en condicions d'estar aquí, si us plau ja t'acompanyo, per favor marxa...el tio es resisteix, al carrer plou, no passa ni déu...
Mòbil de la Mària, la reclamen per anar a veure els reis, osti tu ja vinc què pesats, però si és molt d'hora, les set i vint, ja vinc collons!!!!!!
Mària: Anem que encara passaran i tots allà a casa i la nena...
Jo: Anem anem, encara he d'anar a comprar unes coses, uffff...
Passem pel carrer de la Palma, veiem que la gent ja torna...ostres ja han passat? Doncs com que plovia, han fet via i ja estan a l'Ajuntament, aquest any han corregut molt collons...
Mària: Cony a mi m'esperen però direm que hem trigat molt a comprar uns regals...encara que amb aquesta pudor de fum no cola...
Jo: Osti tu i jo què, que des de que no fumo la sento encara més que abans la pudor, i t'asseguro que no cola que estàvem de botigues...bé, ens veiem demà carinyo, muaaaaa..................
Al cap de mitja hora: Sona "Beggin" al meu mòbil, és el Pere: On ets? Jo: Al Mango, està buit!! Pere: Bé, doncs vinc i donem un tomb????
Passem per davant de l'Ajuntament per tirar cap a casa, està ple de nens emocionats amb els seus pares veient els reis que ja se'n van...Jo paro i me'ls miro, per un moment he recordat als meus fills petits i il·lusionats, fa tant de temps!!???? No pot ser.
Pere: Nena, és una mica patètic,tu i jo aquí mirant els reis, i els nens a casa, matant terroristes ???????????? (amb un joc de la play........)
Jo: Sí nen, millor marxem.......ejem...
Etiquetes de comentaris:
Coses de la vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)