dilluns, 26 d’agost del 2013

"Buen Verano"

"Ahora está llegando el buen verano, justo cuando tenemos que irnos..." ahir vaig sentir des de la platja dir-ho a un turista aragonès que pensa com jo... Avui anar a la feina ha estat més agradable que mai, el xip ja me l'he posat fa dies, però ha estat el primer dia en posar-me pantaló llarg des de fa més de dos mesos, temperatura agradabilíssima, el sol escalfa però no crema, sense suar es pot fer de tot, tarda relaxada entre llibres i sorra i silenci... bars mig buits a Calafell, ambient tranquil i amb un punt de decadència i sobretot de serenitat que m'encanta... Quan durarà aquest "Buen Verano" tan fantàstic ?


dijous, 22 d’agost del 2013

Mosaic de petits-grans plaers d'estiu...

L'estiu se'm fa llarg i feixuc i hi puc trobar molts inconvenients, de fet molts més que avantatges, això és un fet!! Per això em ve de gust destacar coses que m'han fet sentir bé, petites pinzellades entre tantes i tantes coses que hem fet.... N'hi ha molts més, però no en tinc foto!!!


 Poder admirar les precioses finestres modernistes  d'Enric Granados, les he vist més impressionants que mai després sobretot de la bona notícia... no cal hormonar

 El coixinet de flors, tan bonic potser per tan efímer...

 La pau que transmet aquest racó de Segur

 Sentir que l'operació bikini ha tingut èxit...més val tard que mai!!

 Trobar objectes preciosos en els llocs més cutres i antiglamurosos


 Sentir a l'ombra el gust d'una bona lectura, sense presses... és igual que es faci de nit

 Les buganvílies esquitxant el cel i els carrers de colors i frescor

Els capricis compartits en bona companyia i amb un bon vi blanc gelat, del Penedès, clar

 Els cels tranquils després de la tempesta, i sobretot, gaudir de la fresca tan desitjada i esperada

 La solitud, el silenci, en plena platja, en ple agost

 Una bona caminada va bé per al cos i per a la ment, i per al genoll, sobretot ara que tinc prohibit córrer per sempre més

 Com els he gaudit, me n'he menjat un camió!!



 És Cadaqués? Eivissa? Menorca? No, és Calafell

 El millor tallat del món mundial, de la Creperia del Mar

 El tatuatge de henna amb dibuixos reikians que em donaran calma, energia i tranquilitat... a més són preciosos

 El Carib de la Costa Daurada, un diumenge qualsevol del mes d'agost a les 11 del matí. Falta el mojito
 Comprovar que un triquini que té més de deu anys ens segueix entrant com un guant!!
 El llagostí també em desitja bon estiu, caminant s'arriba a Roma..o era preguntant?

Faldilla dels anys 90 pura i original d'Eivissa... que encara em puc posar dignament...També entra, això és que ho he fet bé!!! La "cetona de frambuesa" ha fet el seu efecte!!!!!

dimecres, 21 d’agost del 2013

Los objetos nos llaman - Juan José Millàs

La muerta

"Cierto día, un compañero de colegio señaló en la calle a una mujer, diciéndome: - Mírala, está muerta.
A mí me parecía imposible que una difunta se moviera con aquella naturalidad entre la gente. De hecho, sabía que era mentira, pero resulta excitante creérselo, así que le seguí el juego. Mi amigo me aseguró que era capaz de distinguir a una mujer muerta entre mil mujeres vivas.
 -  ¿Pero en qué lo notas?
- En nada en concreto y en todo a la vez. Si te fijas, van envueltas como en una burbuja de paredes invisibles. Cuando seas capaz de percibir esa burbuja, aprenderás a distinguirlas. 
A los pocos días de esta conversación, iba dando patadas a las piedras por mi calle, cuando vi a una mujer dentro de la burbuja. La burbuja la puse yo seguramente, pero la mujer era completamente real. La seguí con disimulo hasta la Avenida de América, y luego por Francisco Silvela, hasta llegar a una ferretería en la que entró para salir al poco del brazo de un sujeto muy alto, con bigote a lo Clark Gable. El hombre estaba vivo, desde luego, y no trataba a la mujer como a un cadáver. Al contrario, se acercaba a su cuerpo cuanto le era posible, desplazando  la pared de la burbuja hacia el otro lado, y le besaba el cuello a través de esa membrana que parecía no detectar. Entraron en un bar que hacía esquina con la calle de Méjico y se comieron un bocadillo de calamares cada uno. Cuando ella alargaba el brazo para tomar de la barra el vaso de cerveza, sacaba la mano de la burbuja sin romperla, del mismo modo que algunos objetos son capaces de penetrar en una pompa de jabón.

Comencé a entrar mi atención en él. Parecía el prototipo de individuo mundano que por entonces yo mismo aspiraba a ser. Una persona con clase, pensaba ingenuamente, debe moverse con la misma naturalidad entre los muertos y los vivos. Aquel hombre actuaba con una soltura increíble y sabía en qué momento tenía que abrocharse o desabrocharse el botón de la chaqueta o pasarse el dedo índice por el extremo del bigote, como para recoger, más que una miga de pan, un pensamiento. Al salir del bar, él la tomó de la cintura y la atrajo hacia sí con tal violencia que la sacó sin darse cuenta de la burbuja. Entonces abandoné la persecución con la idea romántica de que el amor consiste en rescatar al otro de la muerte, y decidí esperar mi oportunidad. 
A los pocos meses llegó al barrio una chica nueva, con burbuja. Era muy joven para estar muerta, pero lo consulté con mi amigo y me dijo que las había de todas las edades. 
- Una prima mía de tres semanas está muerta también. 
- ¿ Y qué dicen sus padres?
- No lo saben. La mayoría de gente no ve la burbuja. 
Me enamoré como un loco, y, cuando logré reunir el dinero suficiente, la invité a un bocadillo de calamares en el bar de Francisco Silvela esquina a Méjico. Luego intenté acercarme para rescatarla de la burbuja, pero no se dejó. Y al día siguiente, cuando pasé cerca de un grupo en el que se encontraba ella, noté que me señalaba con expresión de burla. Estaba presumiendo de haberme sacado un bocadillo de calamares, que para nosotros era una fortuna. Entonces, pese a mi timidez, me acerqué al grupo y, apuntándole al pecho con el dedo, le dije:
- Estás muerta. No vayas a creerte que no lo sé. 
Todas sus amigas se alejaron un poco, como con miedo a contagiarse, y desde entonces arrastró una vida solitaria, que yo tampoco intenté aliviar, aunque me lo pedía con los ojos. Se casó con un muerto de hambre con el que asiste a misa de difuntos todas las semanas. Continúa en el barrio, y, cuando me acerco por allí, a ver a mis padres, se hace la encontradiza para que la libere de la burbuja en la que sigue atrapada. Pero ahora, aunque quisiera, no podría, porque yo mismo he ido encerrándome durante todos estos años dentro de una membrana transparente y flexible de la que sólo podría rescatarme una mujer viva."




diumenge, 11 d’agost del 2013

Avui m'ha agradat...

"Aunque ahora no tuviera fuerzas para desaparecer, en el momento en que se instalara en su existencia la indiferencia total estaría preparada. La muerte perfecta era indiferencia, ausencia de cualquier interés; por eso había tanto muerto vivo. Y ella prefería la muerte sin vida a deambular como tantos sin rumbo y revolcarse en la nada diaria. Moriría cuando la espera se muriera de desesperanza. 

Ahora todavía pensaba que en algún lugar alguien la necesitaba. ¿Era responsabilidad o cobardía? No podría definirlo, la cobardía podía ser tan sibilina que era capaz de adoptar cualquier forma con tal de no ser descubierta..."

Ella que todo lo tuvo - Angela Becerra

Il Ponte Vecchio, Firenze

dilluns, 5 d’agost del 2013

Emocions refrescants

A vegades les emocions ens poden fer més lleuger un dia de forta calor i altes temperatures com els que ens ha tocat viure últimament.
Torno a Calafell després de passar un dia tranquilet però molt calorós a Vilafranca, el trànsit és dens perquè molta gent es mou cap al mar per passar un vespre més fresc. Catalunya Ràdio, dissabte tarda vespre... Em sorprèn sense avisar un programa que vol tornar a la superfície de les sensacions i records algunes cançons dels anys 70, música francesa...
 
Joe Dassin, Hervé Villard, Jacques Brel, Charles Aznavour, Christopher, Yves Montand... sembla que han sortit d'una capsa màgica del temps per venir a omplir-me d'emocions i records d'altres èpoques passades i viscudes, de les meves classes de francès en plena adolescència, de la Neus Fransi i dels companys que compartien amb mi tantes hores d'estiu i d'acadèmia, dels examens tan temuts però aprovats i superats de l'Institut Français de Barcelona, i em fan posar la pell de gallina tot el viatge, fins i tot he de parar l'aire acondicionat!! De vegades aquests regals inesperats són el que pot fer que un dia, sigui inoblidable.
 
 
 
 


dijous, 25 de juliol del 2013

Avui m'ha agradat...

"Fins i tot la més llarga caminada, comença amb un petit pas".




Dies de vacances...


..i de bona lectura, de sentir-nos en la pell dels personatges, de sentir, de pensar, de viure....com ells

Que bé que m'han fet sentir aquestes històries...!! Per a recordar-les, sempre









Scalada - Caldea

La millor manera de cuidar-se que se m'ocorre, és fugir de les altes temperatures, encara que sigui només 48 hores, sobretot en bona companyia, d'aquella que saps que no et fallarà mai, i a més fent cultura i gaudint de l'espectacle del Cirque du Soleil a Andorra. Compres i més compres, riures i més riures, desconnectar de tot tal i com nosaltres sabem fer, acabant amb un bon diumenge de relax a Caldea.. Algú ho sap fer millor? 

 Agradable i divertit dinar a Don Denis... no us ho perdeu si aneu a Andorra

 Avantatges més evidents: No fa calor i no has d'amagar panxa per la foto!! 
 Salut!! 
 Ens hem comprat pastilles crema-greixos... però comencem demà? 
 Quin espectacle més preciós... estem totes amb la boca oberta una hora i mitja
 Ara sí!! Hem començat a cuidar-nos de veritat...

 Miralls de Caldea que ens torna el nostre reflexe... ja venim!!





 L'equip de natació sicncronitzada escalfant abans de l'entrenament

A més hem aprofitat per fer unes compres per a la nova temporada... quines ganes de botes!!

dimarts, 9 de juliol del 2013

Estiu boig...

I divertit... així passarà més ràpid!!!

La calor no m'agrada gens ni mica, em treu l'energia, tota la llum d'aquesta estació m'enlluerna... intentar agafar les coses com vénen i sobretot viure molt positivament és la millor opció per passar-lo! A la tardor reviuré com l'au fènix, mentrestant guardar la poca energia que tinc quan estem per sobre de 25 graus per viure molt positivament, i gaudir del moment...és el millor per ser feliç!!!

Cap de setmana per a recordar...

Carnaval d'Estiu a Cunit i Calafell, premi Dançando de Cunit i tercer premi de comparses a Calafell

Números de divendres i dissabte:

6 hores de rues
Més de 10 quilòmetres recorreguts a ritme de samba...
Calculo que uns 10 litres d'aigua beguts 
0 agulletes!!!!
1,7 kilos menys que el divendres 

I sobretot, kilos i kilos de bons records i sensacions al costat de tots els companys ... El dissabte que ve hi tornem, m'apunto sempre amb vosaltres!!!






divendres, 21 de juny del 2013

Aeternum- Los Vivancos

Des de la fila 1 del teatre Tívoli de Barcelona, ens vam submergir en un bany de passió, força, espectacle i dansa de tots els estils, de fusió de flamenc amb hip hop, dansa clàssica, arts marcials, música de percussió, suor, instruments de corda, de vent... tot amanit amb set homes de bandera, vestuaris meravellós, escenes trepidants i música èpica espectacular... es pot demanar més pel mòdic preu d'una entrada de teatre? Que bé que ho vam passar!!!!