M'he deixat enganyar per un premi planeta, un cop de tant en tant tampoc fa mal. Si dic la veritat, me'l vaig comprar per començar a llegir al tren, de tornada de Barcelona, i vaig triar aquest....perquè m'havia oblidat les ulleres i tenia les lletres molt grosses!!! És una història d'una top model desenganyada de la vida, totalment prescindible, per cert, però sempre hi ha un paràgraf, una imatge, un sentiment, que ens fa emocionar, sentir, commoure, en definitiva...sentir que estem vius! En fi, la meva última lectura.
diumenge, 23 de febrer del 2014
diumenge, 26 de gener del 2014
La'x'n Busto
Després d’un dissabte plujós, de feina i compromisos una
mica carregosos, un sopar en companyia d’una bona amiga, molts riures i per
acabar d’arrodonir el dia, o millor dit la nit, concert a la sala El Temple de Vilafranca.
Tot ens va sortir rodó!! Va ser arribar i “besar el santo” com dirien els
castellans… mentre entràvem a la sala sortien tots els membres de Lax’n Busto a
l’escenari i començaven el concert amb el seu nou disc. Com si ens esperessin. Ple de
gom a gom de generació vuitantera, però a la vegada concert intimista, doncs el
local no té massa capacitat. Semblava que fóssim al menjador de casa...copes a
bon preu i ben servits, i ubicació immillorable per a gaudir a tope de tota l’actuació,
en lloc VIP!! Després de presentar el nou disc, vàrem gaudir d' concert allargat fins les dues
de la matinada amb tots els èxits de sempre...m’ho vaig passar pipa!! A l’acabar
bailoteo fins altes hores. Una nit de les que m’agraden i no oblidaré!!
Etiquetes de comentaris:
Amics,
avui m'ha agradat,
Coses de la vida,
Música,
Tros d'home
dimarts, 14 de gener del 2014
Thérèse B.
Sempre que alguna cosa m'impacta, ve a parar aquí al bloc. Per a intentar explicar el perquè m'ha sacsejat, per recordar-ho d'aquí a un temps, quan ho llegeixi...Aquesta pel·lícula crea una atmosfera inquietant i tenebrosa que fa posar els pèls de punta...m'ha encantat. Ambientada als feliços anys 20 a França, 'Thérèse D.' és un còctel d'escenaris i trets estilístics típicament francesos... unes vistes bucòliques de la zona de Burdeus i un retrat ombrívol de l'interior de la mansió burgesa on transcorre l'existència de l'anti-heroïna Thérèse, una rica terratinent que se submergeix en un pou d'aflicció davant la impossibilitat d'aconseguir la seva realització personal. Impressionant transformació actoral de Tatou, que deixa enrere la seva condició d'icona romàntica del cinema europeu més naïf per a interpretar a una turmentada víctima de la repressió social en la França dels anys 20. Té una presentació impressionant, tot un retrat íntim profund i dolorós d'una dona valenta i lluitadora, que no vol morir com una estàtua dissecada, i una minyona submisa, doncs poca cosa més eren les dones en aquella època en l'Europa provinciana. Retrat valent d'una dona avorrida que decideix deixar d'estar-ho i passar a l'activitat en busca de la seva pròpia veu, encara que per això s'hagi de desempallegar de qui li impedeix ser una persona lliure. Totalment recomanable!!!erés
por el personaje y su vida va apagándose, muriéndose poco a poco hasta llegado
un punto en que, únicamente se mantiene gracias a un fino hilo, muy tenue y
superficial que te obliga a visionar un final ya predecible y que no enriquece
tanto como la espera de su llegada. Una intensa novela narrativa poco satisfactoria
al exhibirse en imágenes; la pérdida de material, de contenido cualitativo, de
calidad al hacer el camino de transición, al efectuar dicho trasvase -y a pesar
de todas las buenas intenciones de los participantes cuyas aptitudes se
respetan- es clara y evidente. Aspiraciones destruidas de forma lenta y
pausada, sin apenas consciencia de ello, sólo emociones tan desanimadas como el
propio personaje.
Adaptación de la novela de François
Mauriac (publicada en 1927), que ya fue llevada a la pantalla por George Franju
en 1962, ahora perpetrada por el también francés Claude Miller ('La mejor
manera de andar'), y protagonizada por la actriz Audrey Tautou (Amelie') en el
papel de la heroina protagonista, Thérèse Desqueyroux.
La película gira en torno a una joven a la que obligan a casarse con un hombre
al que no ama, Beranrd (Gilles Lellouche, 'Pequeñas mentiras sin importancia'),
como medio para establecer nuevas alianzas entre las más ricas familias de la
región de Landas, en Francia. Sin embargo, Thérèse no se conformará con esta
situación, que le ha hecho profundamente infeliz, y hará todo lo que pueda para
intentar vivir libre, sin ataduras, aunque para ello tenga que enfrentarse con
los convencionalismos de la época y asesinar y matar a su marido. Será ella
misma quien nos cuente su terrible historia, a modo de confesión, de relato
intimsta y desolado
dimarts, 7 de gener del 2014
2014
Ja han passat les festes. Els àpats de Nadal, les trobades en familia, les llargues sobretaules i un magnífic cap d'any ja queden enrere, ja són història. Ara ens hem d'abraçar a la quotidianitat amb totes les forces renovades i començar a trepitjar amb pas ferm aquest 2014 que ve carregat d'esperances, personals i col·lectives, nous reptes laborals i personals que ens omplin d'il·lusions, i que de ben segur faran realitat més d'un somni.
Tenim 365 oportunitats de tornar a començar, de fer un món millor i més just començant per nosaltres mateixos, des del nostre interior.
Us convido a viure, i a intentar trobar la peça adient cada dia per completar el nostre trenca-closques particular.
2014, prepara't que vinc, amb l'esperit carregat de ganes de fer coses, i sense mirar enrere, vaig a per totes!!!!
Feliç any nou!!
(foto feta a "traició" per la meva amiga P.O. quan anàvem camí de la nostra porta del sol particular..no se m'acut millor imatge per començar l'any!!)
(foto feta a "traició" per la meva amiga P.O. quan anàvem camí de la nostra porta del sol particular..no se m'acut millor imatge per començar l'any!!)
Etiquetes de comentaris:
Cap d'Any,
Coses de la vida
dijous, 19 de desembre del 2013
àlbum de fotos - La France
La "charme" francesa, i nadalenca, tota en un carrer
Un cafè gourmand és un cafè acompanyar de crema catalana, gelat de torró, pastes de tè, i el que la imaginació et sugereixi, mentre sigui dolç!!
Cotlliure
Narbonne
Carcassonne
El paisatge a l'arribar a Gramazie
Le Château de Gramazie, un dels llocs més agradables i fabulosos on he estat mai
Una rosa glaçada al jardí del Château, estem a -2º
Tot és ben glaçat, però el cel és ben blau, a Limoux
Les escapadetes de la rutina per a descobrir nous racons, màgics, compartir una crêpe de mantega, una fira d'artesans francesos a Narbonne, uns paisatges espectaculars o els misteris d'un poble, Rennes-le-châteaux... Coses que valen la pena!!!!!
I l'àlbum, com sempre, per fer-ne memòria.
dijous, 14 de novembre del 2013
El Cim-Aniversari Cris
Grans records i gran nit per a recordar en molt i molt de temps!!!!
S'ha acabat la crisi i ho anem a celebrar amb l'aniversari de la Cris... Bon Xampany francès i tour en Limusina per Sitges... Per acabar, bon sopar en bona companyia al nostre local social i festa fins la matinada amb bones copes i bona música... alguien da más????
Etiquetes de comentaris:
Amics,
avui m'ha agradat,
Coses de la vida,
Festes
Lore
La peli del mes!! Alemanya, 1.945.- Lore, una adolescent alemanya, porta anys sentint que guanyaran la guerra, però l'esperada victòria no arriba. Els moviments estranys de la casa, les contínues anades i vingudes de desconeguts, l'agitació general, l'angoixa de la seva mare, tot fa que no acabi d'entendre el que succeeix. Per això, quan el seu pare per fi arriba a casa un dia, Lore té l'esperança de que la guerra hagi acabat. Res més lluny de la realitat. La mare li ordena fer les maletes, han de fugir. La guerra ha acabat però la victòria no és pas dels del seu bàndol. Es concentren en destruir centenars d'expedients fent-los cremar mentre les seves cendres comencen a tacar les medalles de l'uniforme nazi del seu pare. Ella i els seus quatre germans hauran de fugir i travessar tot el país per arribar a casa de la seva àvia. La misèria, la por, la gana i el descobriment de que tot no era com li explicaven, farà créixer de cop a la jove Lore que ha de perdre les trenes, la innocència, la despreocupació i els vestits de botiga cara pel camí, mentre troba la veritat i la dura realitat.
La protagonista, Saskia Rosendahl, inquietant, perduda, orgullosa, despectiva, sensible… tot un elenc de sentiments i emocions que encarna amb tanta intensitat que, per moments, dóna calfreds.
Aquesta pel·lícula va ser un regal de la gal·la de cloenda del Most Festival,una d'aquelles sorpreses que de tant en tant, dóna l'univers cinematogràfic. Ha guanyat ja importants premis en diversos festivals internacionals, i s'estrenarà en els cinemes del país el 13 de desembre. De ben segur que anirà directe a la llista de millors pel·lícules de l'any. Preciosa, trista i dura, però imprescindible.
dimecres, 6 de novembre del 2013
Avui m'ha agradat...
"A diferència del que ens expliquen les ficcions, una de les característiques dels morts, quan es fan presents, és que s'asseuen. No caminen, ni gesticulen amb ganyotes ni se'ns tiren a sobre, posseïts. Simplement s'asseuen al nostre costat, en el moment menys previsible, sense cap anunci. Se'ns apareixen perquè olorem el perfum que duien quan eren vius –aquell rastre que també es manté en l'habitació de l'amor hores després del desfici dels cossos–. Se'ns apareixen perquè, de sobte, entonem una cançó que ells havien cantat o perquè admirem la mateixa cúpula que ells havien vist i després ens van ensenyar.
He percebut aquesta presència –que és dolorosa i alhora efímera– amb una intensitat extrema, d'aquella que ens aboca a un plor quasi inconfessable i sense consol. En percebre la seva visita (no és una visió fosca i que esporugueixi sinó una solar epifania), s'ajunta la força del desig de realitat, de contundència, de forma explícita, i la convicció trista que només es tracta d'una il·lusió, provocada pel perfum, per la música, per l'experiència compartida que tu renoves sense afany d'invocar. Només hi ets. Allà, assegut. I ells s'asseuen al teu costat, sense dir res. Potser has estat dies, setmanes, mesos, sense ni tan sols pensar-hi, sense recordar cap dels trets que els definien, sense deixar-te anar pel pendent de la nostàlgia. Tens massa coses al cap. I, de fet, no t'asseus mai. Potser hi són, però no els advertim. I ells no tenen l'oportunitat d'agafar la cadira i demostrar que prenen part en el nostre dolor i que comparteixen, allunyats, difusos, emboirats, les nostres minses alegries. Ens veuen atrafegats, poc pendents dels minsos detalls que els atorguen de nou la possibilitat d'una certesa. Un dia, però, es fan presents. En notes l'escalf, una broma que s'instal·la mentre reposes, quan olores, quan escoltes, quan veus. I saps que ets allà, que aquella tarda t'has assegut en aquell banc (i no en cap altre lloc), perquè et puguin visitar. Una dolçor de gust amarg et recorre l'espinada abatuda."
Josep Maria Fonalleras, Els morts s'asseuen.
Etiquetes de comentaris:
avui m'ha agradat,
Coses de la vida
dimarts, 22 d’octubre del 2013
La bicicleta verda
Nits de cine club.- Petites joies. He gaudit amb el primer llargmetratge oficial de l'Aràbia Saudí. Resulta molt sorprenent, que a més de ser dirigit per la primera dona que ha gosat fer-ho, sigui tan crític amb la realitat del país. A través dels ulls d'una nena que ens roba el cor des del primer minut, se'ns mostra el dia a dia saudí des del punt de vista d'una dona moderna, la mare de Wadjda, i ella mateixa. Gairebé un món d'extraterrestres als nostres ulls occidentals. Les dones s'hi assemblen a les occidentals, però només dins de casa. Fora, segueixen essent ombres ocultes als ulls dels homes, amb la religió present per tot arreu, en cada moment, en cada acte. Però la pel·lícula s'endinsa en el món femení i ens demostra que les persones són iguals en tots els llocs del món, a pesar de les regles morals que hagin de suportar, i ho fan sense efectismes, amb una mirada natural. És la petita i senzilla història d'una nena molt intel·ligent i tossuda, i sobretot que se sent lliure, que vol una bicicleta (una cosa prohibida a les dones en aquella societat), i farà tot el possible per aconseguir-la. Al seu voltant es van veient les realitats repressores de l'escola (no tan diferents de les nostres...), el desig de llibertat de les dones, la insensibilitat dels homes... La petita protagonista broda un paper fantàstic i la cinta resulta preciosa sobretot per la lírica que l'envolta, i per donar a conèixer un altre món. A tot això afegim-li la música dolça de la llengua àrab, veient la V.O. subtitulada, i l'absència de dramatismes, presentant la realitat de forma alegre i sobretot, deixant anar que hi ha certa esperança de que les coses poden canviar...
Etiquetes de comentaris:
avui m'ha agradat,
cinema
Una casa en Córcega
Nits de Cine-club.- Una preciosa cinta belga-francesa dirigida per Pierre Duculot. Christine, una noia de trenta anys, treballa com a cambrera i té una vida avorrida amb la seva parella. Quan l'àvia de Christine mor li deixa la seva casa de Còrsega. Ningú sembla saber com o quan la dona va comprar la casa. La família i la parella de Christine tracten de convèncer-la perque la vengui, però ella s'hi nega. Farta de la seva vida un dia seguint els seus impulsos se'n va a veurè què troba, com és la casa, quins secrets hi han amagats.Vol entendre perquè la seva àvia volia que ella tingués aquella casa. L'herència li dóna l'oportunitat de reflexionar sobre la monotonia i la buidor de la seva vida, i decideix abandonar-ho tot per descobrir la casa i el que això comporta. El viatge canviarà la seva vida i la de les persones que són al seu voltant.
Senzillíssima pel·lícula, i justament per això molt més bella... M'ha encantat!!
Etiquetes de comentaris:
avui m'ha agradat,
cinema
Subscriure's a:
Missatges (Atom)