Quan va ser declarada aquesta obra finalista del Premi Planeta 2007, vaig decidir donar-li un vot de confiança al Boris Izaguirre com a escriptor, tenia molta curiositat de què podia posar aquest home en un novel·la de 490 pàgines.. La veritat és que vaig enganxar i m'he quedat bocabadada, la història de dues famílies unides per la tragèdia, dues germanes, Ana Elisa i Irene, que es queden sense pares i són acollides per una altra família, molt influent políticament i social; històries d'odis i enveges, traicions i amors impossibles, amb el rerefons de la història de Veneçuela des dels anys quaranta fins ara. Uns personatges perfectament creats, et submergeixen totalment en la vida i els costums de l'alta societat veneçolana de meitat del segle XX, i narrat amb molta elegància, m'ha deixat fascinada.. Olé Boris.
