dilluns, 6 de setembre de 2010

Pablo Neruda


Cafè del Mar, Sant Antoni de Portmany, Eivissa



...Mor lentament qui no viatja, qui no llegeix, qui no sent música, qui no troba gràcia en sí mateix. Mor lentament qui destrueix el seu amor propi, qui no es deixa ajudar. Mor lentament qui es transforma en esclau de l'hàbit repetint cada dia els mateixos trajectes, qui no canvia de marca, qui no s'atreveix a canviar el color del seu vestit o bé no conversa amb qui no coneix. Mor lentament qui evita una passió i el seu remolí d'emocions, justament aquestes que tornen la brillantor als ulls i restauren els cors destrossats. Mor lentament qui no gira al volant quan està infeliç amb la seva feina, o amb el seu amor, qui no arrisca el cert i l'incert per anar darrera d'un somni, qui no es permet, ni tan sols una vegada a la vida, fugir dels consells sensats ... Viu avui! Arrisca avui! Fes-ho avui! No et deixis morir lentament! Que res t'impedeixi ser FELIÇ