diumenge, 19 de setembre de 2010

ARPEGIS - haikús, Joana Raspall

"L'Eixam d'Amics de la Joana Raspall és una associació sense ànim de lucre nascuda per a difondre l'obra de la poetessa i escriptora catalana  Joana Raspall. Deixeble d'en Carles Riba, malauradament la seva obra és poc coneguda a les nostres terres malgrat la seva importància per a la nostra cultura i la nostra literatura..."


Així és com comença la carta que vaig rebre amb molta il·lusió junt amb un exemplar d'un llibre de la Joana, "ARPEGIS-haikús". Aquesta escriptora santfeliuenca, que he descobert gràcies a la generositat del Francesc Viñals, gran amic i gran defensor de la cultura del nostre país, és una escriptora i bibliotecària catalana que va néixer el 1913 a Barcelona. Es llicencià en biblioteconomia i durant la guerra civil espanyola treballà de bibliotecària, Precisament exercint la seva professió a Vilafranca del Penedès, (quina casualitat, coses de la vida...) a l'any 1938, contribueix a salvar un important fons de llibres catalans que haurien quedat desprotegits a l'entrada de les tropes franquistes en una biblioteca ja de portes esbotzades per les necessitats dels que es retiraven.


El haiku (俳句), derivat del haikai, consisteix en un poema breu de tres versos de cinc, set i cinc síl·labes respectivament. És una de les formes de poesia tradicional japonesa més exteses. Normalment, la seva temàtica està relacionada amb la natura. En concret en aquesta obra, l'autora classifica els poemes en sis apartats diferents, tos ells apassionants: L'Entorn, Interrogacions, Vida i Records, Declinant, Constatacions i Identitat i Lluita.

Com es poden dir tantes coses (i fer sentir...) en tan poques paraules?


He seleccionat dos haikus de cada apartat, m'ha estat difícil triar, per a mi tots són exquisits, tots m'han fet aturar i pensar...

De l'Entorn:

La posta és lenta;
li pesa endur-se un dia
ple de desitjos.


L'ametller gosa
florir quan la glaçada
està distreta.

D'Interrogacions:

Estic desperta?
Potser abans vivia
el somni d'ara?


Com puc resoldre
el guirigall de dubtes
sense traïr-me?

De Vida.Records:

Jo caminava
creient que estava quieta
i el món corria.


Bescanviàvem
batecs, sense adonar-nos
que ens enriquíem.

De Declinant:

La caminada
s'acaba on les rutes
es tornen boira.

Ningú sap dir-me
on va a parar la força
que m'abandona.

De Constatacions:

Ben poca cosa
basta a l'amor: sols creure's
una mirada.

Cada paraula
és un batec de vida
que vol donar-se.

D'Identitat.Lluita:

Sota les dures
cuirasses, els cors d'home
també flaquegen.


Portes tancades,
els mals deixaran fora,
i a dins, les xacres.

"[...] Joana Raspall, a noranta-tres anys, se'ns presenta com un bloc compacte on és difícil separar l'escriptora de la persona; aquest recull d'haikus que ha publicat Abadia en són la prova ja que al costat d'una forma poètica rigorosa i literàriament impecable, hi trobem els pensaments i els sentiments, la lucidesa i la saviesa d'una dona que ha tingut una enorme capacitat per fer del cor i del pensament, paraula, i que pot esdevenir un bon model d'admiració i d'identificació per a un bon grapat de lectors."

(J. M. Aloy. Arpegis. Haikús, a Escola Catalana, núm. 432, juliol-agost-setembre 2006)