diumenge, 19 de setembre de 2010

Kafka a la platja - Haruki Murakami

Més que una novel·la, Kafka a la platja és una petita joia, un caleidoscopi de sensacions i situacions que Haruki Murakami ens ha ofert a través de la millor prosa que he tingut el plaer de llegir en els darrers mesos. És difícil valorar una obra en la qual el conjunt és molt més que les parts i on la fantasia es sobreposa a la realitat, realment, no és una novel·la qualsevol. 


És un viatge a la nostàlgia i al passat; és també un camí a l’esperança i al futur. Murakami ens planteja una reflexió molt meditada sobre l’amor i l’amistat però també sobre la tristesa i la solitud que envolta a molta gent del nostre entorn.
La novel.la està plantejada sota el punt de vista de dos personatges diametralment oposats: Un jove de quinze anys, Kafka Tamura, que s’escapa de casa per cercar-se a sí mateix i per entendre la terrible profecia que li va llençar el seu pare anys enrera i un avi entranyable, el senyor Nakata, que parla amb els gats i que és una mica totxo degut a un accident de joventut. Els dos personatges són l’alma mater de la novel.la. Les seves vides es mouen a través del motor de llur intuïció, que actua en paral·lel amb estranys designis dirigits pel destí, com si una força sobrenatural els guiés i aconsellés en tot moment. A part, se’ls uniran d’altres personatges remarcables, especialment la senyora Saeki, l’Oshima i el camioner Hoshino. Tots plegats formen un grup de personatges únics, gens estereotipats, allunyats tots ells de qualsevol motlle pre-establert. Així, vides i destins es van entrelligant en un curs inexorable que no atén a raons ni voluntats. Però a vegades fins i tot els oracles s'equivoquen...
 
Llegir la magnífica prosa del japonés no pot ser altra cosa que molt gratificant. Per tant no hi ha cap dubte que val molt la pena llegir el libre, absolutament recomanat.