dijous, 17 de febrer de 2011

Deixa't portar...

Mira' t, has enterrat el que havies somiat
tots aquests anys...

No saps perquè ara dubtes si tot era,
tot era tan clar.

I tu no ho has vist
fins que t'has despertat,
dubtant si arribaràs
on tothom t'imaginava.

Deixa't portar,
anem endevant,
no pararem,
no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem 
abraçats,
podem triar aquesta nit.

El guió que t'havies après
ara no et serveix
per entendre el que portes a dins.

Plou...
però avui et vols mullar,  
sentir
que encara ets viu...

Deixa't portar,
anem endevant,
no pararem,
no afluixem fins que ens fallin les forces.
Dormirem
abraçats,
podem triar aquesta nit.

Deixa'm venir,
vull fer aquest camí
amb tu.
No tinc por i ens riurem
dels murs que cauran,
que ens faran més forts l'endemà.

L'aire t'ha obert els ulls,
has trobat el sentit
d'allò que era tan fosc.
Perquè ningú et guiarà,
només,
tu pots fer,
tu has de fer aquest pas...