dimecres, 2 de febrer de 2011

Del llibre de poemes Lluna de Maduixa.

ESCOLTA LA REMOR

Pots veure el final de la mar,
cercar les carenes més altes,
lliscar per geleres immenses,
estimar la llibertat.

Pots sentir el tot i el res
pots trobar-te sol acompanyat,
sentir la punxada del cor,
amanyagar el bes amb la mà.

Estimar una verge bruna,
fer l'amor ací i allà,
escoltar el ronc del mar
sentir cruixir l'herba al pas.

Vull dir tot això
i no trobo paraules
vull fer-te saber, perquè,
i ni tan sols sé , amanyagar-te.

Lliure sóc i hi he de seguir,
cercant-ho tot, cercant, no sé.
cercant-te a tu,
per estimar-te.

I a l'ensems fugir i somiar,
plorar, riure, estimar i odiar
hi ha l'ensems, no sé què fer,
si estimar, o abandonar.

Però sóc poruc, i no puc,
i vull doncs continuar,
que l'història continui,
què torni la llum al meu demà.

Perdut, ple de dubtes em sento
perdut, però no abandonat,
què ès la vida sense dubtes
què és l'amor, sense llibertat.

I tanmateix, malgrat tot
ESTIMO!!
I tanmateix, malgrat tot,
Vull estimar.

SERAFI. (Fredi Bentanachs).







(altre cop gràcies, i gràcies Fredi)