dimarts, 10 de maig de 2011

Retalls de vida



Avui he vist tulipans, preciosos, de tots colors. I he pensat en tu. I en el Be...

Un matí de dissabte, de finals de gener, fred i plujós. I trist. Vas passar a formar part de la muntanya, tu, que tant l'havies viscut i gaudit, des de ben petit. Sobre teu hi vam plantar una alzina, L'Erra era darrera meu, portava un mono d'aquests d'anar en moto, de pell, molt entallat, de molts colors. I feia pudor d'alcohol, d'això me'n recordo molt. Va dir que creixeria ben forta aquesta alzina, que no es moriria mai.

Vaig deixar sobre teu uns tulipans, de molts colors, preciosos, eren grocs, i taronges, i roses. Al costat del teu nom. Quan ja marxàvem, l'Essa va caure, a terra ben estesa, sense coneixement, com una princesa ben bella i dorment, semblava que perdre el coneixement l'ajudaria a pair tanta pena, tanta tristesa. No es volia despertar, li vam aixecar les cames, la cridàvem. I res. Algú va demanar aigua, però érem dalt de la muntanya, i ningú en tenia. Vaig girar el cap, i vaig veure el Be que corria camí avall, sota la pluja, sense paraigües, amb l'abric blau marí llarg i elegant, que s'havia posat per venir-te a dir adéu, que li penjava, ara cap un cantó, ara cap a l'altre, enmig del camí enfangat. Jo no em podia moure, no sabia què fer, tothom es movia per mi. Al cap d'una estona, no sé, potser pocs minuts, però no ho sabria dir, va aparèixer de nou el Be amb una ampolla d'aigua, no em facis dir d'on la va treure, no ho sabré mai, però estava totalment suat i esgotat, i respirava amb dificultat, me la va donar i li vaig dir gràcies, mentre li acaronava la cara. No podia ni parlar, i es va reclinar endavant mentre es recolzava de mans als genolls, com en un intent de trobar l'aire que li faltava. Jo només me'l mirava. I ell a mi. De cop es va posar a plorar, i plorar, i no podia parar, es va asseure a terra, el cap entre les mans, com protegint-se. Em vaig ajupir al seu costat i vaig estar una estona acaronant-li el cap, no ens vam dir res.

Tot això m'ha vingut al cap en un moment, aquest matí. Escriure-ho m'ajuda a recordar amb tendresa, i, tot i que ara, al llegir-ho de nou em tremola tot per dins, això també farà que sigui una mica més forta, més valenta, que ahir.

Aquell dia ens va unir un sentiment especial, que només entenen els que han compartit llàgrimes.