...Un dia, mentre passejava pel parc, (als afores de Londres), Tony Parsons va adonar-se de que tenia la ment ocupada en expectatives d'aconteixements futurs que podrien succeir, o no.
Va decidir concentrar-se en la forma de caminar i notà que cada pas era únic, es produïa durant un moment i no es tornaria a repetir mai més.
Llavors sentí que una tranquil·litat i una presència sense límits descendien sobre totes les coses i la seva percepció del món canvià radicalment...
(T.G.Vicente)
Hyde Park, Londres
