dimecres, 13 de juliol de 2011

Retalls de vida...

Principis dels anys setanta. 

Els amics dels pares , l'E i la Pe, s'han comprat una casa al Priorat de Banyeres. Comença la moda i la possibilitat de tenir segones residències, i ells en són uns dels afortunats que s'ho poden permetre. Alguns dissabtes hi van i em prenen, tenen un Seat 850 i m'assec al davant al seient del copilot, entre les cames de la Pe, que m'agafa per la cintura. És una dona molt guapa i sempre porta faldilles de tub i grans escots, té els llavis molsuts i perfectament pintats, i els pits grossos, la cintura prima i unes corves que maregen... És com la Sofia Loren, però rossa i a la catalana.

Les seves cames llargues i tornejades toquen amb les meves, per la falta d'espai dins del cotxe, i... em punxen!!!!!! Em punxen més que la barba del meu pare quan fa dies que no s'afaita i l'abraço i el petonejo quan arriba de la feina... em punxen tant que no sé estar quieta, intento dissimular 

-Reina, que no vas bé?- i jo, - sii, ehem...se m'adorm una cama, em pica el peu...- intento dissimular perquè els pèls són tan durs que es claven com agulles...

Cada cop que vaig a Calafell per la carretera del Pla B, i passo pel Priorat de Banyeres, penso en les punxes a les cames de la Pe, i en que, a tan tendra edat, vaig començar a aprendre, entre moltes altres coses, que NINGÚ ÉS PERFECTE.

Aquesta sóc jo, collint floretes a la casa del Priorat de Banyeres, després d'haver sofert les punxades pertinents del viatge d'anada...Foto feta per la Pe.