El Djem

Al veure aquesta imatge podríem pensar que estem a Itàlia davant les restes d'un amfiteatre romà, però no és pas així, aquest monument tan espectacular es troba enmig d'un desert, a Tuníssia.

L'amfiteatre és ben bé al mig d'enlloc, i al veure'l tenim la impressió de que ha caigut del cel en un lloc equivocat... És un dels monuments més preciosos i impressionants que he vist, potser perque no te l'esperes...!

El DJem es una de les poblacions relativament properes a la costa i màxim exponent d'una de les grans civilitzacions que poblaren el país: la romana. En aquesta població s'hi troba l'amfiteatre millor conservat del món, fet construïr per l'emperador Gordià als voltants de l'any 230 d.c.

Els seus 148 metres de llarg per 122 d'ample són testimonis d'infinitat de lluites de gladiadors i de les seves morts, impressiona arribar i veure'l emergir del mig de res! El seu estat de conservació és excel·lent, tenint en compte que han passat 18 segles des de la seva construcció..

L'any 1979 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Què fa la música tan gran?

Aquesta cançó que trobo tan fantàstica, emocionant...ho és més la versió instrumental de baix?????

O potser més brutal encara la força de la versió de dalt, tan intimista???

Per a mi són tan bones totes dues, que me les deixo a la vista per a tenir-les ben aprop i gaudir-les...

Ahora quién...Marc Anthony

Anem a fer l'última a l'On, és que jo no puc més, després del Trànsit, el Ze, tantes copes i altres coses...quin cansament, però un dia que ens hem trobat, aprofitem, fem l'última vinga va...

No hi ha ningú, anem a la sala de salsa?...ostres, tampoc hi ha ningú, mmmmm que bé, l'aire condicionat està engegat i el local net i polit, ningú ha aixafat aquest terra avui... ballem? A fora 35 graus de temperatura, una calor espantosa, la música puja per les cames i pels nostres sentits que estan tots oberts, esperant absorvir tots els efectes de la moguda, s'obre la porta, osti ara resulta que s'animarà...dos homes, camisa blanca i texans, cabells perfectament tallats, curtíssims, pell bronzejada, ben afaitada i perfumada, detectem al moment que porten la salsa dins, ens miren i un vé deseguida cap a mi, quieres bailar?, gracias, pero no sé bailar salsa, yo te enseño mujer, déjate llevar...la meva parella, en comptes de molestar-se, em mira i em diu dona, balla, que ja t'aguanto jo la bossa...em fan un mal als peus que no puc més, les sabates amb el taló alt apreten ja i provoquen un malestar que es pot evitar treient-me-les...ballo descalça, em deixo portar pel colombià, m'agafa la mà dreta amb la seva esquerra, i amb l'altra em prem per la cintura, jo toco les espatlles musculades i morenes, i els meus peus es mouen al compàs que ell em marca, no sé com però ballo totalment acompassada amb els seus moviments, l'aire condicionat gela l'ambient i s'agraeix, l'altre colombià balla amb la meva amiga, mentre el bàrman eixuga gots i ens mira...sabes? tengo un hijo de tres años, vivo en Tarragona, vienes mucho por aquí?...em diu mentre girem i girem, mai havia sentit tant la música, ens toquem de front mentre em parla i de cop, quan la música ho marca, em fa girar i torno cap a ell sense ni saber còm...després de molta estona, lo siento, tengo que irme, em fa un petó a la mà i se'n va, mentre em va mirant, li dic adéu amb la mà i un somriure...anem a buscar una altra copa, m'ha agafat una set amb tant de moviment, però ha estat una experiència preciosa, ballar salsa amb un colombià, la pista per a nosaltres...la porta es torna a obrir, es que no me puedo ir, tengo que bailar la última contigo!!! Comença a sonar el Marc Anthony i ballem, sense dir res, només amb un somriure, sempre em recordaré del colombià misteriós quan la sento!!!!!!!!!!!!!!!!!

Aquesta és una història real, que em va passar fa uns quants estius, i l'he escrit per a recordar-la sempre, no oblidar-la!!!

Fi, David Monteagudo

Aquest company de poble, casteller i gran esportista, ens ha sorprès a tots amb la seva primera novel·la.

El millor d'una novel·la consisteix en crear aquesta atmosfera necessària per a que la inquietut que envolta als protagonistes des del començament de la narració, vagi acaparant la nostra atenció, fent-nos devorar les pàgines per a descobrir què va a passar a cada moment, quin nou descobriment ens deixarà a nosaltres els lectors i als protagonistes amb la boca oberta.
A tot això hi contribueixen uns diàlegs boníssims, perfectament estructurats, dinàmics i reals que doten de gran personalitat als nou protagonistes del reencontre, cadascun amb les seves característiques definides, reflectint aquell caràcter de l'adolescència que no ha evolucionat amb els anys, amb els seus defectes i virtuts, que es van engrandint segons passen les hores i la situació es torna cada cop més desesperada.

La pega que se li pot posar i de fet li poso a la novel.la és la falta d'un final decisiu i l'absència de ressolució dels interrogants que es van creant al llarg de la història. Però això no treu que sigui una història vibrant, intensa i summament inquietant, i totalment recomenable.

Homes, Isabel-Clara Simó

Divertits, poca-soltes i a vegades profunds i emocionants.

Així m'ha semblat "Homes", un conjunt de relats sobre l'univers masculí en el que Isabel-Clara Simó desgrana diverses tipologies d'homes en 22 contes breus, tots tractats amb humor, ironía, "i un punt de mala llet", segons l'escriptora.

En aquest ventall d'homes inclou víctimes i botxins, homosexuals, trasvestits, durs, insensibles i tendres, caòtics i meticulosos extrems, arrogants, però també dominats; violents, però també violentats; triomfadors, però també derrotats.

Aquesta escriptora de referència ens mostra unes instantànies de l’univers masculí amb una bona dosi d’ironia i enginy, però alhora també amarades d’estima i tendresa. Relat a relat, l’autora capgira els estereotips més arrelats i ens mostra un retaule de mascles contemporanis per a tots els gustos. Molt gaudit!!

I la portada...molt suggerent!!!

Guerreres a Barcelona...

Platja, sol, aigua, silenci, i jo

Escapada a Sevilla i Jerez de la Frontera

Dia INTENS així en majúscules, a la Feria del Caballo de Jerez de la Frontera, siiii el passat dia 5 de maig, cavalls de tots els tamanys i els colors i les mides tots preciosos i nois i homes vestits de corto i gent ballant sevillanes i el fino i el gazpatxo i les truites de patates i les gambetes i les birres i el Tio Pepe i totes les casetas plenes de gom a gom...la música, la música i la festa, i la gent que riu i que se sent feliç...

...6 de maig a Sevilla, de botigues pel barri de Santa Cruz, comprant complements de flamenc i sevillanes, i de turisme sota un sol de justícia...

......més fotos de la Feria, m'agrada veure junta tanta llum i tant de color, tanta escalfor del sol i tanta alegria...i els xurros i les gofres i les flors i les peinetes i el ventall que tant hem fet servir i el puntet macarra de la Tere y su Tartana...jejeje...

...i Sevilla, més botigues i més tapes i més riures i més calor...

..i més tapes i més calories i més vestits de faralaes, alegria alegria!!!!...

...i més calor i ganes de riure i mal de peus i cansament i venes que amenacen en convertir-se en varius! i calor i més calor, i sevillanes i flamenc i més calories!!!...

...i arbres fantasmagòrics al Parque de Maria Luísa i més tapes i pescaíto frito i canyes ben fresques i Fino La Gitana, o sigui jo, i més cases blanques i finestres amb flors...i riure, riure i sentir-me bé i gaudir del viatge, de l'amistat, de la vida!!!...

El Pere, assegut a la gandula, relaxaaaat, xiulant com a activitat més moguda...

Comparem amb el Roger, dins l'aigua...Quin dels dos s'assembla a mi???? Jejeje

Es paradís terrenal

Nosaltres...

...el paradís...

...i...les BOTIGUES!!!!!!....Mmmmmmmmm m'ho hagués comprat tot, algú s'apunta a anar de botigues a Eivissa amb mi...jo en sé de tres o quatre que SIIIIIIIIIIIII !!!!!