diumenge, 1 d’agost de 2010

Fi, David Monteagudo


Aquest company de poble, casteller i gran esportista, ens ha sorprès a tots amb la seva primera novel·la.

El millor d'una novel·la consisteix en crear aquesta atmosfera necessària per a que la inquietut que envolta als protagonistes des del començament de la narració, vagi acaparant la nostra atenció, fent-nos devorar les pàgines per a descobrir què va a passar a cada moment, quin nou descobriment ens deixarà a nosaltres els lectors i als protagonistes amb la boca oberta.
A tot això hi contribueixen uns diàlegs boníssims, perfectament estructurats, dinàmics i reals que doten de gran personalitat als nou protagonistes del reencontre, cadascun amb les seves característiques definides, reflectint aquell caràcter de l'adolescència que no ha evolucionat amb els anys, amb els seus defectes i virtuts, que es van engrandint segons passen les hores i la situació es torna cada cop més desesperada.
La pega que se li pot posar i de fet li poso a la novel.la és la falta d'un final decisiu i l'absència de ressolució dels interrogants que es van creant al llarg de la història. Però això no treu que sigui una història vibrant, intensa i summament inquietant, i totalment recomenable.