diumenge, 8 d’agost de 2010

Ahora quién...Marc Anthony

Anem a fer l'última a l'On, és que jo no puc més, després del Trànsit, el Ze, tantes copes i altres coses...quin cansament, però un dia que ens hem trobat, aprofitem, fem l'última vinga va...

No hi ha ningú, anem a la sala de salsa?...ostres, tampoc hi ha ningú, mmmmm que bé, l'aire condicionat està engegat i el local net i polit, ningú ha aixafat aquest terra avui... ballem? A fora 35 graus de temperatura, una calor espantosa, la música puja per les cames i pels nostres sentits que estan tots oberts, esperant absorvir tots els efectes de la moguda, s'obre la porta, osti ara resulta que s'animarà...dos homes, camisa blanca i texans, cabells perfectament tallats, curtíssims, pell bronzejada, ben afaitada i perfumada, detectem al moment que porten la salsa dins, ens miren i un vé deseguida cap a mi, quieres bailar?, gracias, pero no sé bailar salsa, yo te enseño mujer, déjate llevar...la meva parella, en comptes de molestar-se, em mira i em diu dona, balla, que ja t'aguanto jo la bossa...em fan un mal als peus que no puc més, les sabates amb el taló alt apreten ja i provoquen un malestar que es pot evitar treient-me-les...ballo descalça, em deixo portar pel colombià, m'agafa la mà dreta amb la seva esquerra, i amb l'altra em prem per la cintura, jo toco les espatlles musculades i morenes, i els meus peus es mouen al compàs que ell em marca, no sé com però ballo totalment acompassada amb els seus moviments, l'aire condicionat gela l'ambient i s'agraeix, l'altre colombià balla amb la meva amiga, mentre el bàrman eixuga gots i ens mira...sabes? tengo un hijo de tres años, vivo en Tarragona, vienes mucho por aquí?...em diu mentre girem i girem, mai havia sentit tant la música, ens toquem de front mentre em parla i de cop, quan la música ho marca, em fa girar i torno cap a ell sense ni saber còm...després de molta estona, lo siento, tengo que irme, em fa un petó a la mà i se'n va, mentre em va mirant, li dic adéu amb la mà i un somriure...anem a buscar una altra copa, m'ha agafat una set amb tant de moviment, però ha estat una experiència preciosa, ballar salsa amb un colombià, la pista per a nosaltres...la porta es torna a obrir, es que no me puedo ir, tengo que bailar la última contigo!!! Comença a sonar el Marc Anthony i ballem, sense dir res, només amb un somriure, sempre em recordaré del colombià misteriós quan la sento!!!!!!!!!!!!!!!!!

Aquesta és una història real, que em va passar fa uns quants estius, i l'he escrit per a recordar-la sempre, no oblidar-la!!!