Monbloc

divendres, 6 de juliol del 2012

De la millor manera...

... que ens podem cuidar...

Les dietes miracle no existeixen, i les operacions bikini a dues setmanes de les vacances tampoc... l'únic que serveix ( i durant tot l'any!)...

divendres, 22 de juny del 2012

MDNA Tour 2012 Barcelona

Més de 20.000 persones, Palau Sant Jordi, 20 de juny Vestuari de Jean Paul Gaultier.

Impressionant posada en escena: Efectes especials, coreografies projeccions, i sobretot, música espectacular i el glamour total de la reina del pop. Ha saltat, escalat, fet funambulisme sobre les cordes, ha estat arrossegada per terra pels seus ballarins, la veritat és que no es noten els 54 anys que porta sobre.

Espectacularment guapa i radiant, va oferir gairebé dues hores de concert sensual, místic, provocador, amb molts símbols marca de la casa com icones religioses i crucifixes, barrejats amb armes i el desvergonyiment i la provocació feta dona The MDNA Tour 2012, Barcelona, única parada a tot l'estat.

Alguns dels modelets que vam poder veure...

"Tots formem part del mateix ADN, som un, estem units, no importa de quin color és la nostra pell, les nostres creences o l'orientació sexual que tinguem, tenim una única ànima" En resum, espectacle acolorit, provocatiu i per no oblidar...!!! ) Si abans m'agradava, ara encara més ;-)

"Like a prayer", tants records, tants anys viscuts, em va encantar sentir-la cantada en directe per l'ambició rossa, en aquesta mateixa versió, evolucionada, com ella ;-)

El solet de l'estiu i el capital solar...

Aiaiai, hem de vigilar que se'ns acaba... El capital solar, vull dir... Aquesta expressió, tan de moda últimament, no és altra cosa que un mecanisme de defensa que té la pell per a protegir-se de les agressions del sol. És a dir, cada persona posseeix un sistema de protecció que permet reparar els danys provocats per l’exposició al sol. Quan aquest sistema defensiu es posa en marxa, la pell consumeix melanina, queratina, vitamines ...que el propi cos va reposant segons es van gastant. Però arriba un dia en que les reserves s’esgoten i perdem la capacitat de protegir-nos del sol. Segons els dermatòlegs, la pell és com una guardiola plena de monedes, i cada moneda és una hora d’exposició solar. Cada persona quan neix té assignades unes monedes, i la quantitat va en funció del fototipus de pell. Al llarg de la vida les anem gastant, així que l’estat de la nostra pell depèn del bé que les administrem. Dues persones de la mateixa edat i característiques físiques similars poden tenir diferent capital solar, si una ha pres el sol sense protecció en la seva infància i ha patit cremades solars i l'altra no. Com saps que s’està acabant? La pell no és com un telèfon mòbil de prepagament que t'avisen quan "el teu saldo és pròxim a esgotar-se"... Però sí que envia senyals que podem interpretar per esforçar-nos en estalviar aquestes monedes solars que ens queden. El sol envelleix la pell, independentment de l'edat de la persona. El col.làgen es perd i tenim la pell menys elàstica, comencen a aparèixer petites taques, arrugues prematures ...O sigui, el cos ens avisa que ens estem carregant la dermis (capa profunda de la pell per sota de l'epidermis i sobre la hipodermis) per una excessiva exposició al sol. És possible aturar aquest procés prenent les mesures adequades, i de vegades revertir amb ajuda de làsers, medicina antiaging ...i, per descomptat prenent, no només precaucions en anar a la platja sinó també al passejar, anar al camp, fent esport ...De què protegir-se? La resposta no és tan òbvia com creiem, ja que els ratjos del sol poden arribar a la nostra pell inclús indirectament quan es reflecteixen en determinades superfícies. Per exemple, rebota en l’aigua un 20 % de la radiació solar, un 10 % a l’herba, del 15% al 25% en la sorra i un 85 % en la neu. Els dies ennuvolats també són una mica tramposos, ja que els núvols no deixen passar ni la calor ni la llum, però si que obren la porta dels UVA i UVB, els primers són causants de l’envelliment cutani, els segons de les cremades solars, i ambdós, del càncer de pell. La majoria dels protectors solars d'última generació, a més de prestar atenció a la nostra pell i protegir-la, furguen una mica més i protegeixen les nostres cèl·lules, concretament el seu ADN. Els protectors solars que porten substàncies antioxidants en la seva composició protegeixen el nucli de les cèl lules de l'acció dels raigs solars. Entre aquests antioxidants s’hi troba la vitamina C, la E o les precursores d’aquestes. Jo aquest any he optat per protegir-me amb la nova ROC SOLEIL PROTEXION 50+, la nova generació de protecció solar 2 en 1 que tracta la pell amb col.làgen i vitamines i corregeix i prevé les taques, alhora que ofereix protecció solar molt alta. A més, la vitamina C activa la tecnologia. Aclareix les taques fosques existents i evita la formació de noves taques de color marró, mitjançant la regulació de la producció de melanina, responsables de la seva aparició. La textura és agradable i ultralleugera, gens greixosa, i també es pot utilitzar cada dia en lloc de la teva crema hidratant habitual. A més, al comprar-la va de regal l'esprai de la mateixa gamma protecció 30 per al cos...RESULTATS: La pell està molt protegida del sol, el to de la pell i la textura es van igualant, les taques es redueixen i la pell llueix visiblement més lluminosa i jove. Val la pena no??? Jo ja ho he notat!

dilluns, 18 de juny del 2012

Curs intensiu de pares per aquest estiu...

1) Per viure l'experiència de l'embaràs: pengi's una bossa de cigrons a l'alçada de la panxa, agregant-ne un grapat cada dia durant nou mesos. Després dels nou mesos, obri la bossa i retiri el 80% dels cigrons.

2) Abans de llançar-se a tenir fills, busqui una parella que ja els tingui i sotmeti'ls a estudi. Critiqui els seus mètodes per imposar disciplina, la seva falta de paciència, els seus pèssims nivells de tolerància, i per haver permès que els seus fills es portin com salvatges. Suggereixi maneres de millorar el comportament dels nens a l'hora d'anar a dormir, anar a fer pipí o menjar. Aprofiti, serà l'última vegada que tindrà totes les respostes.

3) Per tenir una IDEA de com seran les nits, agafi un coixí humit d'entre 4 i 6 quilos, i recorri el saló portant-lo en braços, sense seure, des de les 5 de la tarda fins a les 10 de la nit. A les 10 deixi anar el coixí, posi el despertador perquè soni a les 12 i dormi. Quan a les 12 soni el despertador, aixequi i torni a passejar el coixí pel saló mentre canta cançons de bressol en la foscor. Repetir a les 2 AM a les 4 AM i a les 6 AM. Opcional: a les 04:00 pot donar una volta en cotxe amb el coixí. Seguiu aquesta rutina durant 5 anys. Posi sempre bona cara.

4) És possible aguantar als nens dins de casa? Per esbrinar-ho, unti Nocilla al sofà i melmelada a les cortines. Amagui un tros de peix arrebossat darrera de l'equip de música i deixi'l allà durant tot l'estiu. Clavi els dits en els testos i després arrossegui'ls per les parets més netes. Dibuixeu sobre de les taques amb llapis de color. Compri 5 cadells de doberman i deixi'ls jugar dins del seu dormitori.

5) Aprendre a vestir a un nen petit és simple: primer, compri un pop, demani al verduler una bossa de xarxa i tracti d'introduir el pop dins la bossa de manera que no surti cap dels tentacles pels forats de la xarxa. No s'afligeixi, li pot dedicar tot el matí.

Mostra del material que ha d'adquirir

6) Nens en edat escolar: Guardi una caixa d'ous (buida). Usant unes tisores i uns retoladors, converteixi-la en un graciós cocodril. Ara ajunti un envàs bric, una pilota de ping-pong i un paquet de cereals buit i construeixi una rèplica exacta de la Torre Eiffel. Comenci aquest treball a les 11 de la nit, que seria l'hora en què s'assabenta que ÉS PER DEMÀ. Excel · lent! Ara esperi les crítiques de la mestra.

7) Canvii el cotxe de dues portes per una camioneta. I no la renti mai més. Després de tot, és un bé familiar, sense valor de revenda. Compri un gelat de xocolata i aixafi'l a la guantera. introdueixi dues monedes de 10 cts. en el CD. Compri un paquet familiar de galetes dolces. Aixafi-les una bona estona sobre els seients del darrere. Surti del cotxe, i esgarrapi ben fort ambdós costats del vehicle amb la clau.

8) Vagi al supermercat. Porti el més semblant que trobi a un nen de menys de quatre anys (una cabra adulta és ideal). Si pensa tenir més d'un fill, dugui dues cabres soltes. Faci la compra per a una setmana sense perdre de vista les cabres. Mantingui discussions amb els encarregats de seguretat del supermercat, pujant en l'escalafó (però sempre sense perdre de vista a les cabres). En arribar al gerent, canviï de supermercat.

Quan estigui fent el sopar, aguanti's les ganes de cuinar el nen. No creiem que sigui legal.

9) Com donar-li el menjar a un nen: Compri un meló, buidi'l, i faci-li un petit forat en un costat. Pengi'l del sostre i doni-li un cop perquè es balancegi. Ara agafi un plat amb puré de carbassa. Intenti ficar cullerades de puré dins del meló, mentre simula ser un avió. Segueixi intentant fins a acabar la meitat del puré. La resta, aboqui'l sobre la seva falda, i tiri'n bastant per terra.

10) La neteja de la criatura: Aconsegueixi un gat adult (preferentment de carrer o semisalvatge). Posi's el seu millor vestit si és home o mitges i sabates de taló alt si és dona. Ompli la banyera amb aigua tèbia i joguines de goma. Tot seguit introdueixi el gat i renti'l amb xampú. Després d'esbandir i assecar-lo amb una tovallola, segueixi el procediment indicat prèviament amb el pop i la bossa de xarxa. Repetir cada nit durant 5 anys. Si aconsegueix superar aquests passos, vostè pot tenir fills en qualsevol moment. La resta és el millor que li pot passar a la seva vida. ;-)

diumenge, 27 de maig del 2012

Amor a lo diminuto - Macaco

Gran sorpresa i alegria al trobar entre prestatgeries fosques, grises, la llum d'aquest llibre. Alguna cosa me'l va fer agafar i no desprendre'm d'ell. Un diumenge a la tarda plujós, mandrós, vaig aprofitar per agafar-lo entre mans i degustar-lo com es mereixia, entre hores, pensant en les reflexions amb calma, assaborint-les. I pensant també en quan han estat escrites, entre hores perdudes en aeroports i esperes, entre viatges en tren, vaixell i avió, reflexions de butaca, de mandra, de neguit per arribar. De vida plena, d'enyorament, i de vida viscuda.

Les fotos que l'acoloreixen són la companyia perfecte, fotografies de racons que ens han vist passar.

I el llibre, amb una portada que sembla de fusta i fet tot amb paper reciclat respectant la natura, què més es pot demanar a un grapat de pàgines?

Una petita joia per guardar, com un tresor <3

"El gran canvi es produeix

a l'intentar canviar una cosa."

"Rememorar no és saldar comptes pendents amb el passat

sino llimar les espines invisibles

que entorpeixen els nostres passos presents."

"Cada nou moment està penjat d'un fil

fràgil i tènue que es balanceja sense cap tipus de perspectiva.

La resta és pura especulació.

Saber viure sobre aquesta fragilitat

i deixar les nostres pors

és caminar sobre la felicitat.

Difícil tasca, no?"

dijous, 24 de maig del 2012

Camarón- Como el agua

Per anar-la gravant en el disc dur del meu cor i el meu cap, gairebé hi és cada nota...

A veure com quedarà amb el ...

...i la ...

... i els...

...i les sabates noves, amb tots els claus a la punta i al taló, per fer més soroll que mai...

...i la flor de cantó...

... com un anunci del ...

OOOOOOOOOOOOOOLEEEEEEEEEEEEEEEEE

dilluns, 21 de maig del 2012

30/40 Livingstone, Cal Bolet

Veure el Sergi López en acció i pur directe, gairebé una hora i mitja fent un monòleg per a mi soleta, vaja i per a la resta de la sala, però això és el de menys... és un luxe que em vaig permetre ahir, diumenge tarda a Cal Bolet...

Fila vuit seient central... quines vistes!! Em va passar en segons. Obra de producció pròpia junt amb Jorge Picó. Però tota la força de la paraula cau en el Sergi. El valencià actua amb la força d'expressió del seu cos, els seus moviments.

L'experiència no decep el públic que ha aplaudit un muntatge capaç d'encavalcar la paraula i el gest d'una manera única. Tot i que els riures s'han fet presents des dels primers minuts, no ha faltat la crítica a la societat actual, fet que ha calat en els espectadors. Crítica mordaç a la societat hipòcrita, capitalista, envejosa, i on dominen els gilipolles i la gent amb mala llet.

Experiència boníssima, arregla qualsevol diumenge, un gran luxe a l'abast de tothom. Recomanada!!!!!

dimecres, 16 de maig del 2012

Post número..............300 !!!!

Després de quatre anys i poc, amb tantes i tantes situacions passades, bones i dolentes. Tantes sensacions viscudes, tants moments inoblidables, i tants de mediocres, i gaudits a tope, i enyorats, i perduts, i viscuts amb força, i riguts!!!, i sentits des de dins, i preocupats, i forçats, i emprenyats...!!!!! I buscats, i triats, i guanyats... I plens de tensió, i alguns de tristesa, de llàgrimes, i d'esperança i de ganes de mirar endavant. Alguns passats amb nervis, i també calmats, i feliços.... i entre tots aquests moments he anat escrivint els posts que conformen aquest bloc, que és també una mica la meva vida, i els meus pensaments... i cadascun d'aquests pensaments són una mica els moments viscuts, i espero deixar l'empremta de molts més, a partir d'ara mateix. Perquè ara mateix comença la resta de la meva vida.

Photo Cube Generator

Fem números...?

"Cada mes paga religiosament (més com a acte de contrició que de fe) la seva hipoteca de Bankia. Aquesta que no va contraure tan alegrement com alguns s'entesten a recriminar-li, sinó més aviat empès per un mercat de lloguer pels núvols i la constant sensació de ser el “primo” nacional. Ara, aquesta hipoteca s'ha convertit en el monstre “come-cocos” de la família. Amb el seu sou minvat i el d'ella dinamitat, el pagament de cada mes porta el nom de totes les renúncies. Ara llegeix al diari que el seu banc serà rescatat amb diners públics. És a dir, amb els seus. També topa amb aquestes xifres estratosfèriques que el seu cervell tracta de no processar. Digerir que Rodrigo Rato té dret a una indemnització d'1,2 milions d'euros per no haver aconseguit complir amb la seva comesa o que el nou president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, cobra una pensió anual del BBVA de més de 3 milions d'euros podria resultar molt perillós per a la seva salut mental. Fins i tot podria arribar a provocar-li un atac d'alienació i convertir-lo en un perill per a aquesta pau social que entre tots hem de preservar. Així que gira full, repassa de nou els comptes (la revisió del cotxe millor deixar-ho per al mes que ve) i repeteix el seu mantra: He de portar-me bé. Ser obedient. Penedir-me dels pecats comesos. Complir la penitència. I, per descomptat, no pertorbar la pau dels senyors banquers."

Emma Riverola, el Periódico de Catalunya

dilluns, 14 de maig del 2012

Unusual London... (First part)

Després d'unes quantes escapades a Londres que porto a les meves espatlles, grans records i sensacions...D'aquesta última en trec uns moments per al record, realment especials, d'entre molts d'altres...

Temps inusualment assolellat, però quin fred!!!!!

Pel·licans al mig del St James Park, la cosa més normal...

Bé, aquesta no és inusual, però no podia faltar!

A mi, és que la vista em matarà...de moment em remato el look amb les dues ulleres sempre incorporades... :-P

Cyberdog, una botiga flipant!!!!! Per perdre-s'hi una bona estona. Una baixada a l'infern de Camden...

OOOOOhhhh, records d'infantesa i dels còmics que em compraven els pares...<3

Som a London???? O a Marraqueix??????? <3

L'arbre de davant de la casa de l'Amy Winehouse...ens hi entretenim llegint poesies i dedicatòries precioses dels seus incondicionals...

Unes gotes de pluja no podien faltar tampoc, així, molt subtil...un passeig preciós i relaxat per Hyde Park camí de Portobello Market...

Si, si, és el que veieu...una església...amb barra lliure!!! Vols un cafè? Un xupito? Un gin-tònic? Això només pot passar a Camden Town..

L'hora feliç és més feliç que mai, amb els peus cansats, tantes passes donades, ens mereixem unes cerveses. Lloc d'ambient impressionant a Piccadilly, veient tots els looks de festa de les "locals", impressionant...

Bé, es necessita alguna cosa més per ser feliç? Nosaltres noooooooooooooo

A Chinatown, un sopar com si fossim a casa, el cambrer ens va preparar els farcells de "pato laqueado" com si fossim la seva família, un lloc encantador, per tornar-hi...