dimarts, 31 d’agost de 2010

NO T'ATURIS...








No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç,
sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.

No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te, que és gairebé un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari.
No deixis de creure que les paraules i les poesies sí que poden canviar el món.

Passi el que passi la nostra essència està intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasis.

Ens fa caure, ens fa mal, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història.
Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua: Pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somiar, perquè en somnis és lliure l'home.

No caiguis en el pitjor dels errors: EL SILENCI.
La majoria viu en un silenci espantós.
No et resignis. FUIG.
"Emet els meus xiscles pels sostres d'aquest món",diu el poeta.
Valora la bellesa de les coses simples.
Es pot fer bella poesia sobre petites coses, però no podem remar en contra de nosaltres mateixos.

Això transforma la vida en un infern.
Gaudeix del pànic que et provoca tenir la vida per davant.
Viu intensament, sense mediocritat.

Pensa que en tu està el futur i encara la tasca amb orgull i sense por.
Aprèn dels qui puguin ensenyar-te.
Les experiències dels qui ens van precedir, dels nostres "poetes morts", t'ajuden a caminar per la vida.
La societat d'avui som nosaltres: Els "poetes vius". No permetis que la vida et passi a tu sense que la visquis...

Walt Withman, poeta nord-americà, 1819-1892
A Vilafranca hi ha un restaurant dedicat a ell, a la paret es pot llegir aquest poema...