divendres, 17 de juny del 2011

Tendinitis de l'espatlla..................uuff :-P

Aquests últims temps, des de finals d'abril concretament, he estat afectada d'una tendinitis que m'ha tret moltes hores de son i m'ha molestat moltíssim per a la meva vida diària amb molt de dolor...gràcies als tractament del Dani i les seves "cintes" (kinesiotape) ho hem anat trampejant. Ara faré unes sessions de fisioteràpia per veure si podem solucionar el problema definitivament...tan de bo sigui així!! Buscant informació he trobat aquest article que sembla que l'hagi escrit algú que era dins del meu cos... 



La tendinitis de l'espatlla és la inflamació d’un tendó, en la que es produeixen microrotures i àrees de necrosi (xungo). 

Pot afectar principalment a 5 músculs:  la porció llarga del bíceps braquial i els que  constitueixen l’esmentat “manguito dels rotadors”.
- supraespinós
- infraespinós
- rodó menor
- subescapular



En el meu cas concret els que estan més afectats són el supraespinós i el subescapular. 

Les causes que predisposen a una tendinitis d’aquest tipus, estan determinades per alguns dels factors següents: (A veure...)


L’edat: es produeix amb major freqüència a partir dels 40 anys. (o sigui que per aquí ja tinc números...).

Factor mecànic: degut a posicions mantingudes d’elevació del braç (moviment molt freqüent en certes activitats laborals i esports de llançament), que impliquen un increment de les forces de fregament en el tendó i, per tant, un sobreús que genera microtraumatismes de l’estructura tendinosa. (per aquí no li trobo el motiu...) 
Factor vascular: afecta principalment als músculs supraespinós i infraespinós; aquests músculs tenen una zona d’escassa irrigació en el seu tendó, constituint un lloc propici per a l’aparició de processos degeneratius. (glups...sona xungo)


Totes les tendinitis dels músculs mencionats  poseeixen símptomes comuns:

Dolor de tipus inflamatori: es caracteriza per disminuir durant el repòs i augmenta a la nit.
(doncs sí, que m’ho diguin a mi...).
Dolor a la presió exercida sobre el tendó. (també, però menys..)
• Dolor en la realització de moviments actius de l’espatlla (AAAaaaaaaggghhhhh...només pensar-ho em fa mal...)
Dolor a l’efectuar estiraments del tendó muscular. (criminal!!!)

Quan la tendinitis es dóna en algun dels músculs del “manguito rotador”, hi ha alguns símptomes més específics, per exemple:  

Si correspon a una tendinitis del supraespinós: el dolor es concentra en la regió deltoidea (part lateral de l’espatlla), resulta sensible la pressió sobre el tendó (situat a la part superior externa de l’espatlla), apareix dolor al moviment de separació del braç i existeix un arc dolorós entre els 60 i 120 graus de separació. (Doncs........Si a tot...............!!!! )
• Si es situa sobre el tendó de l’infraespinós: el dolor es localitza a la cara anterior externa de l’espatlla, existeix especial sensibilitat a la pressió sobre el tendó (situat a la part posterior de l’espatlla) i a l’ estirament del mateix i aparece dolor en els moviments actius de separació i rotació externa del braç. (Doncs també.......en aquest punt ja dic SOS........!!!)

• Si es localitza sobre el tendó de la porció llarga del bíceps braquial: les molèsties se situen a la cara anterior de l’espatlla i del braç, es produeix dolor a la cara anterior de l’espatlla a l’estirament del tendó i en els moviments resistits de flexió d’espatlla i colze. (també....però menys..... )


Fisioteràpia en la tendinitis de l’espatlla (a veure què podem fer...)

Els objetius generals del tractament fisioterapèutic són:

• Alleugerir el dolor. (Bé.)
• Reduir o eliminar la inflamació. (Molt bé)
• Mantenir o recuperar la movilitat articular. (Súper bé)
• Reforçar els músculs debilitats. (Bé)
• Obtenir la funcionalitat de l’espatlla per a les activitats laborals i/o esportives. (A veure si és veritat...)
El tractament fisioterapèutic ha d’adaptar-se a cadascuna de les tres fases evolutives del procés:

Fase aguda: Els símptomes predominants són el dolor i la inflamació, essent la reducció dels mateixos l’objectiu principal d’aquesta fase. És necessari el repòs articular i l’ aplicació de fred durant 20 minuts cada quatre hores, especialment abans d’acudir a les sessions de fisioteràpia. Durant les mateixes es pot aplicar ultrasons (per a disminuir la inflamació) i corrents analgèsiques. Per norma general, el pacient sobrecarega els músculs cervicals, essent necessari tractar això també (Uisssss........ )

Fase subaguda: El dolor i  la inflamació s’han reduït, però persisteixen les  molèsties de tipus mecànic, especialment en els moviments on s’estira el tendó. Les sessions de Fisioteràpia consten de: aplicació d’ultrasons, massatge de la musculatura de l’espatlla, i mobilitzacions passives, actives, resistides i  lliures de totes les articulacions que formen part de l’espatlla. Per a reduïr la intensitat de les molèsties causades durant el tractament, s’ha de finalitzar la sessió amb l’aplicació de corrents analgèsiques i fred. (Jo diria que estic en aquesta fase)
Fase de recuperació: El dolor i la inflamació han desaparegut completament.(Va a ser que encara no....)  Els objectius d’aquesta fase són recuperar la mobilitat perduda i  combatre l’atrofia muscular. Les sessions de Fisioteràpia se centren principalment en l’aplicació de calor (pot ser amb microones o ona curta), exercicis d’estirament del tendó afectat, mobilitzacions passives per a recuperar els últims graus de mobilitat i tècniquess de reforçament muscular. (A veure si em funcionaaa!!!!)