dimecres, 22 de juny de 2011

Cançó guerrera que he recordat avui...

"..Y me solté el cabello, me vestí de reina, me puse tacones, me pinté y era bella, y caminé hacia la puerta, te escuché gritarme, pero tus cadenas ya no pueden pararme...y miré la noche y ya no era oscura, era de lentejuelas...

Y todos me miran, me miran, me miran, 
por que sé que soy la mejor que todos me admiran, 
y todos me miran...
porque hago lo que pocos se atreverán, 
y todos me miran...
algunos con envidia, pero al final...
todos me amarán..............."


dimarts, 21 de juny de 2011

Ravina i Sara

No me'n puc estar de posar aquestes fotos dels meus Bellesones!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Per alegrar-me el bloc, fer-lo més alegre, i més bonic. 


Love <3 love <3 love <3

















dilluns, 20 de juny de 2011

Avui m'ha agradat...

Fàcil és ocupar un lloc a l'agenda telefònica d'algú, difícil és ocupar el cor d'algú... 


Fàcil és ferir a qui ens estima, difícil és guarir aquesta ferida... 


Fàcil és somniar totes les nits, difícil és lluitar per un somni... 


Fàcil és exhibir la victòria, difícil és assumir la derrota amb dignitat...  


Fàcil és admirar  una lluna plena, difícil és veure la seva altra cara... 


Fàcil és ensopegar en una pedra, difícil és aixecar-se... 


Fàcil és gaudir la vida tots els dies, difícil és donar-li el veritable valor... 


Fàcil és prometre-li alguna cosa a algú, difícil és complir aquesta promesa...


Fàcil és dir t'estimo, difícil és demostrar-ho cada dia... 


Fàcil és criticar als altres, difícil és millorar un mateix... 


Fàcil és cometre errors, difícil és aprendre d'ells...


Fàcil és plorar l'amor perdut, difícil és tenir-ne cura per no perdre'l... 


Fàcil és pensar en millorar, difícil és DEIXAR DE PENSAR-HO, I FER-HO... * 

          





Tancat de Codorniu, les Cases d'Alcanar

Començo a tenir ganes de desconnectar... sempre són benvinguts uns dies de relax, és un luxe...no haver de cuinar ni netejar ni fer llits ni rentar roba ni anar a comprar ni netejar cuines... Aquests dies especialment moguts per a mi, emocionalment i físicament, necessito treure les piles de les presses i començar a tancar els ulls i gaudir... sucs de taronja al costat de la piscina, platgetes salvatges i solitàries, totes per a nosaltres... bici, natura, silenci, spa, massatgets, bons llibres per llegir...i sobretot sol, sol, sol...VENIU A MI!!!!!!! 


Tancat de Codorniu, Les Cases d'Alcanar












diumenge, 19 de juny de 2011

Visca l'estiu!!!!!!!!!!!!

Al costat de la meva gandula he sentit un soroll com de galliner, gent cridant, rient, quan he aixecat el cap per curiositat, per veure què era el que trencava la pau que compartíem el meu mp3 i jo, he vist una cosa que m'ha deixat corglaçada: Una criatura de pocs mesos, gatejant per la sorra, amb una pell morena exagerada per la seva edat, això m'ha fet deduïr que potser era gitana. El que m'ha deixar freda és la quantitat d'or que portava a sobre, arracades gegants, penjolls (així, en plural), anells!!! i braçalets, als canells i als turmells!!!!!! I això per anar a la platja!!! Després he vist que hi havia més canalla, amb el que m'agraden a mi, ai senyor...  :-P

Bé, no sé què dir dels pares...dues parelles de vint-i-pocs anys, ells: cos de gimnàs, perilla, cabells curts de sobre i melena llarga i ondulada per darrera, plens d'or fins les celles, igual que els nens de pocs anys que porten, també plens però no tant com la nena... Per suposat plens de tatuatges, cames, esquena, pit, braços... Elles: cos contundent, bikini cridaner, l'or tampoc falta per enlloc, criden molt i riuen, melenes negres arrissades i llarguíssimes al vent. Quan miro bé l'escena veig que han agafat gandules per a tots, i estan sota d'un tendal, on hi han penjat...les gàbies dels ocells!!!!!!! Ja feia dies que no en veia...les trobava a faltar !!! :-P

Ara arriben els africans amb les bosses de D&G, Prada i Chanel i les ulleres, les gitanes ho compren tot. Ells fumen porros de maria, m'arriba tot el fum i crec que m'estic col·locant per moments, feia temps que no notava aquesta sensació...

Els nens dónen pel sac pels voltants molestant a tota la gent que hi ha estirada, inclosa jo, i els pares, en comptes d'advertir-los, riuen xulejant, com amenaçants. El noi de les gandules els hi demana el tiquet conforme han pagat el lloguer, ells diuen que ho han fet i el noi els diu que ho demostrin, tenen un estira-i-arronsa fins que el noi decideix retirar-se sense cobrar...crec que té por que li caigui una ganivetada com a mínim.

Cremada ja (no de sol, que s'ha ennuvolat, sino de tota la penya!!) Decideixo marxar al cap de poc d'haver arribat...és la platja els diumenges d'estiu. 

Si us plau, quan falta per la tardor???????

 Platja semblant a la que he anat avui

Platja a la que vull anar algun dia, Porto Torres, Sardenya



C.C.Andalús García Lorca



Però que bé que ho vam passar, i amb aquell públic tan entregat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


 :-))))))))

divendres, 17 de juny de 2011

Tendinitis de l'espatlla..................uuff :-P

Aquests últims temps, des de finals d'abril concretament, he estat afectada d'una tendinitis que m'ha tret moltes hores de son i m'ha molestat moltíssim per a la meva vida diària amb molt de dolor...gràcies als tractament del Dani i les seves "cintes" (kinesiotape) ho hem anat trampejant. Ara faré unes sessions de fisioteràpia per veure si podem solucionar el problema definitivament...tan de bo sigui així!! Buscant informació he trobat aquest article que sembla que l'hagi escrit algú que era dins del meu cos... 



La tendinitis de l'espatlla és la inflamació d’un tendó, en la que es produeixen microrotures i àrees de necrosi (xungo). 

Pot afectar principalment a 5 músculs:  la porció llarga del bíceps braquial i els que  constitueixen l’esmentat “manguito dels rotadors”.
- supraespinós
- infraespinós
- rodó menor
- subescapular



En el meu cas concret els que estan més afectats són el supraespinós i el subescapular. 

Les causes que predisposen a una tendinitis d’aquest tipus, estan determinades per alguns dels factors següents: (A veure...)


L’edat: es produeix amb major freqüència a partir dels 40 anys. (o sigui que per aquí ja tinc números...).

Factor mecànic: degut a posicions mantingudes d’elevació del braç (moviment molt freqüent en certes activitats laborals i esports de llançament), que impliquen un increment de les forces de fregament en el tendó i, per tant, un sobreús que genera microtraumatismes de l’estructura tendinosa. (per aquí no li trobo el motiu...) 
Factor vascular: afecta principalment als músculs supraespinós i infraespinós; aquests músculs tenen una zona d’escassa irrigació en el seu tendó, constituint un lloc propici per a l’aparició de processos degeneratius. (glups...sona xungo)


Totes les tendinitis dels músculs mencionats  poseeixen símptomes comuns:

Dolor de tipus inflamatori: es caracteriza per disminuir durant el repòs i augmenta a la nit.
(doncs sí, que m’ho diguin a mi...).
Dolor a la presió exercida sobre el tendó. (també, però menys..)
• Dolor en la realització de moviments actius de l’espatlla (AAAaaaaaaggghhhhh...només pensar-ho em fa mal...)
Dolor a l’efectuar estiraments del tendó muscular. (criminal!!!)

Quan la tendinitis es dóna en algun dels músculs del “manguito rotador”, hi ha alguns símptomes més específics, per exemple:  

Si correspon a una tendinitis del supraespinós: el dolor es concentra en la regió deltoidea (part lateral de l’espatlla), resulta sensible la pressió sobre el tendó (situat a la part superior externa de l’espatlla), apareix dolor al moviment de separació del braç i existeix un arc dolorós entre els 60 i 120 graus de separació. (Doncs........Si a tot...............!!!! )
• Si es situa sobre el tendó de l’infraespinós: el dolor es localitza a la cara anterior externa de l’espatlla, existeix especial sensibilitat a la pressió sobre el tendó (situat a la part posterior de l’espatlla) i a l’ estirament del mateix i aparece dolor en els moviments actius de separació i rotació externa del braç. (Doncs també.......en aquest punt ja dic SOS........!!!)

• Si es localitza sobre el tendó de la porció llarga del bíceps braquial: les molèsties se situen a la cara anterior de l’espatlla i del braç, es produeix dolor a la cara anterior de l’espatlla a l’estirament del tendó i en els moviments resistits de flexió d’espatlla i colze. (també....però menys..... )


Fisioteràpia en la tendinitis de l’espatlla (a veure què podem fer...)

Els objetius generals del tractament fisioterapèutic són:

• Alleugerir el dolor. (Bé.)
• Reduir o eliminar la inflamació. (Molt bé)
• Mantenir o recuperar la movilitat articular. (Súper bé)
• Reforçar els músculs debilitats. (Bé)
• Obtenir la funcionalitat de l’espatlla per a les activitats laborals i/o esportives. (A veure si és veritat...)
El tractament fisioterapèutic ha d’adaptar-se a cadascuna de les tres fases evolutives del procés:

Fase aguda: Els símptomes predominants són el dolor i la inflamació, essent la reducció dels mateixos l’objectiu principal d’aquesta fase. És necessari el repòs articular i l’ aplicació de fred durant 20 minuts cada quatre hores, especialment abans d’acudir a les sessions de fisioteràpia. Durant les mateixes es pot aplicar ultrasons (per a disminuir la inflamació) i corrents analgèsiques. Per norma general, el pacient sobrecarega els músculs cervicals, essent necessari tractar això també (Uisssss........ )

Fase subaguda: El dolor i  la inflamació s’han reduït, però persisteixen les  molèsties de tipus mecànic, especialment en els moviments on s’estira el tendó. Les sessions de Fisioteràpia consten de: aplicació d’ultrasons, massatge de la musculatura de l’espatlla, i mobilitzacions passives, actives, resistides i  lliures de totes les articulacions que formen part de l’espatlla. Per a reduïr la intensitat de les molèsties causades durant el tractament, s’ha de finalitzar la sessió amb l’aplicació de corrents analgèsiques i fred. (Jo diria que estic en aquesta fase)
Fase de recuperació: El dolor i la inflamació han desaparegut completament.(Va a ser que encara no....)  Els objectius d’aquesta fase són recuperar la mobilitat perduda i  combatre l’atrofia muscular. Les sessions de Fisioteràpia se centren principalment en l’aplicació de calor (pot ser amb microones o ona curta), exercicis d’estirament del tendó afectat, mobilitzacions passives per a recuperar els últims graus de mobilitat i tècniquess de reforçament muscular. (A veure si em funcionaaa!!!!)






dimarts, 14 de juny de 2011

Retalls de vida...recent!!


 Gran Basar d'Istambul, més de 3.000 botigues i 4.000 persones treballant...no s'acaba mai
Mesquita del Sultà Ahmed, Mesquita blava

Octubre de 2004, pont del Pilar.
Fem un viatge a Istambul, i passejant pel gran Basar, em faig veritables tips de veure i admirar vestits de dansa oriental, tops meravellosos plens de pedreria, faldilles amb vels de colors i cintura metàlica també amb pedreria, de molts colors...són preciosos, i m’agrada admirar-los, però ni per casualitat em passa pel cap pensar que un dia en portaré un...o molts!!! I menys dalt d’un escenari............
El mateix octubre de 2004, però cap als últims dies, la Núria em proposa provar unes classes de dansa oriental, res, per provar, a veure si ens agrada, em fa gràcia l’idea, i sempre m’atreuen les coses noves, que em poden aportar alguna cosa positiva, i com que es tracta de moure el cos……………………segur que m’agrada!!

Bé, doncs així és com vam començar en aquest món on tant hem gaudit, tantes experiències, tants records potents, tantes emocions, tantes persones que hi hem conegut per sempre...




Aquest és el que m'agrada !!!!!!!!!



Aquest és el de la Faraona, al quadre era sense mànigues, preciós!!


Però ara vé el millor:

Abril de 2009, viatge a Sevilla.
Al barri de Triana trobem una exposició de vestits de faralaes, n’hi ha de moltes persones famoses (la Pantoja, la Jurado, la Faraona, la Chunga, la Martín Berrocal…….) que els han donat per a fer una subhasta per a obres benèfiques. Estem una bona estona admirant-los, m’agraden tant que els hi faig fotos (aquestes que he penjat). TAMPOC SABIA que al cap de dues setmanes (principis de maig), la Mària em proposaria fer un curs de sevillanes…que ha seguit, i seguit…i s’ha convertit en primer nivell de flamenc…i en rumba flamenca i gitana…i amb vestits de faralaes i clavells al cap i sabates de claus i Camarón i José Mercé i tablao i mantons i fandangos i bulerías i paseíllos de alegrías i …



Aniré amb compte a veure on m’acosto a partir d’ara… <3


dilluns, 13 de juny de 2011




Una pasión vintage’ és una novela màgica.
Phoebe Swifft és una dona que compleix el seu somni d’obrir una botiga de roba vintage en un barri de Londres, només llegir aquesta part de l’argument de la novel·la va ser raó per a saber que l’havia de llegir… 


Feia dies que no m’enganxava a una novel·la com aquesta, m’ha fascinat, per la seva sensibilitat, i viscuda des d’una persona amb la qual comparteixo gustos i punts de vista sobre moltes coses trascendents. Phoebe vol trencar amb la seva vida després d’haver patit molt per circumstàncies que anem descobrint a mesura que avancem, petites tragèdies vitals, com cadascú té les seves, que ens fan patir, o viure intensament, en definitiva, ser persones. És llavors quan decideix obrir la botiga de roba vintage.
I com pot canviar la nostra vida en un moment, segons el camí que triem, i sobretot si volem que canviï... Barreja de sensibilitat i vides intenses, amb pinzellades del poder que pot desprendre la ropa que vestim. "Quan comprem una peça vintage comprem alguna cosa més que fil i roba, d’alguna manera ens apropiem de vides anteriors que van estimar, riure, patir, plorar, amb la mateixa roba que ara portem posada..."
Amistats que sobreviuen al temps i a la mort, ganes de superar-se i d’estimar, glamour en les peces de la botiga, on cada clienta s’emporta una història i una il·lusió per viure..........
Una faula moderna, un conte de fades que, entre vestits esplèndits, càlids gestos d'amor i tragèdies impossibles d'oblidar, i sense poder tornar a l'ahir per a arreglar les coses, fa que, recordant aquest ahir, el present tingui un nou valor... Història màgica i sorprenent... Totalment recomanable!!!!!!!!!!!!

divendres, 10 de juny de 2011

Retalls de vida...

Hiverns de principis dels anys 70…els pares ens porten els caps de setmana a fer un tomb, jo tinc 6 o 7 anys, o 8 potser, i molts diumenges a la tarda anem a Sitges, al Comodín, que és el bar d’ ambient que ha obert el meu tiet Joan, sí, d’ambient gay. A Sitges s’està despertant la gent, i tot comença a fer olor de llibertat, i encara que molt discretament, en aquests anys comencen a treure el nas els primers locals on es poden trobar els homes que estimen homes, sense vergonya, sense cap por d’estimar.




El Comodín té la porta de fusta, pesa molt a l’obrir-la, quan entres a la dreta hi ha la barra, de fusta també. El local té un cert toc rústic, i la llum tènue convida a la intimitat. És acollidor, potser la sensació és més encara pel sostre baix. La música que porta el tiet de Londres és la més calenta del moment, acaba de sortir del forn.

L’ambient els diumenges a la tarda és tranquil.  Ara penso que devia ser molt estrany que fóssim allà, els pares, però sobretot el meu germà petit i jo...el tiet ens posava un cacaolat i sèiem a la barra i ens el bevíem. El tiet i els seus amics, era com una gran família, i estranya en aquell temps, al menys pels altres, no pas per mi ... 


Recordo moltissim la presència d’un home, assegut sempre a la barra, al fons del bar, presència discreta, elegant i amable, sempre amb un somriure a la boca, gavardina de color beige i a vegades barret, un borsalino negre, seu amb les cames creuades mentre fuma i es pren tranquil·lament la seva copa, i amb un to de veu suau i carinyós ens pregunta per l’escola, em regala una rosa... Es diu Antonio Ruíz Soler, i amb el temps sabré que és l’Antonio el Bailarín.


(Antonio el Bailarín, Sevilla 1921-Madrid 1996)

dimecres, 1 de juny de 2011

Avui també m'ha agradat...

L'amor requereix temps. Necessita tota una història de donar i rebre, de riure i plorar. L'amor mai promet gratificació immediata, ni tan sols satisfacció final. Estimar implica creure en algú, en alguna cosa. Suposa una voluntat de lluitar, de treballar, de patir, de gaudir. La recompensa i la satisfacció final són producte d'un amor dedicat. Arriben només a aquells que poden anar més enllà d'ells mateixos, per als qui és més important donar que rebre. Estimar és fer el que estigui al teu abast per ajudar l'altre a concretar qualsevol somni que tingui. Estimar implica molta atenció acurada i activa. És fer tot el que s'ha de fer, i dir tot el que provoqui la felicitat, la seguretat i el benestar de l'altre. De vegades, l'amor fa mal. L'amor és un viatge permanent cap a les necessitats de l'altre. Ha de ser atent, interessat i obert, tant al que es diu, com al que no es pot dir. L'amor diu que no amb enorme comprensió i compassió. L'amor és ferm també, però, quan és necessari, també és tendre. Quan els altres han tractat i han fracassat, l'amor és la mà que es tendeix en moments de desànim i decepció. L'amor és fiable. L'amor és l'elecció i el compromís amb la real i veritable felicitat de l'altre. Està consagrat al seu creixement i satisfacció. L'amor no és egoista. De vegades l'amor falla per falta de saviesa o excés de debilitat però perdona, perquè sap que les intencions eren bones. L'amor no imposa condicions. L'autèntic amor sempre és un regal que s'atorga sense càrrec. L'amor sap i accepta que sempre hi haurà desacords i sentiments pertorbadors. Hi pot haver situacions en què hi hagi una enorme distància entre els que s'estimen, però l'amor és compromís. Creu i ho resisteix tot. L'amor estimula la llibertat de l'altre. L'amor comparteix les reaccions positives i negatives als sentiments tant càlids, com freds. L'amor, l'amor profund, mai rebutjarà l'altre. És el primer a encoratjar i l'últim a condemnar. L'amor és un compromís amb el creixement, la felicitat i la satisfacció de l'altre.

(Gràcies Jordi Vidal B.)



Avui m'ha agradat...

"No tractis amb prioritat a qui et tracta com a opció"



Sembla que em costa però a poc a poc ho vaig aprenent...aixxxxx