dimarts, 19 de juliol de 2011

Som el que pensem...

"...Sobretot, has de tenir cura dels teus pensaments, perquè en convertiran en paraules...

...I tenir cura de teves paraules, perquè es convertiran en actes...

...I tenir cura dels teus actes, perquè es convertiran en costums...

...I tenir cura dels teus costums, perquè forjaran el teu caràcter...

...I tingues cura del teu caràcter, perquè formarà el teu destí...

...I tingues cura del teu destí, serà la teva vida."


(Mahatma Ghandi)


dilluns, 18 de juliol de 2011

Coses de la life...

Ahir al cotxe, de camí cap a Calafell, al mòbil del Pere sonava aquesta peça...em van sorprendre els dos, i em van fer estar orgullosa d'ells, el Pere i el Roger, cantant-la tota, se la saben TOTA......... És una peça de culte, mítica i grandiosa, i m'agrada que els hi agradi...Però a veure si hi ha algú que tingui uns fills més frikis, s'acepten apostes...!!!!!!!!!!!!!


diumenge, 17 de juliol de 2011

Petits-grans plaers...

"Hola, chica no encontrar chica, yo encontrar tu, como estás... Tu española buena"...em diu, jo li dic "y tu también, eres muy cariñosa, y amable"...


Es diu Pan, és xinesa i fa molts anys que tenim una complicitat especial, i em cuida i em mima per quatre xavos, els caps de setmana passa sobre les cinc de la tarda per veure si hi sóc, alguns dies ella vé a veure'm i em vol relaxar de totes-totes, li dic que no porto diners, em diu que és igual, que ella em fa el massatge i ja li pagaré un altre dia... és bona persona, i té un somriure etern als llavis... siii, hazme espalda y piernassssssss.......... al final em convenç per un "completo", em posa bàlsam de tigre per tot el cos, comença per les cames, part del darrera, no es deixa ni un racó, glutis, un massatge profund i vitalitzant, esquena, cervicals, dorsals, lumbars, m'espetega tot, quina passada de dona!!! Quan em fa girar i em relaxa pit, espatlles, costelles, panxa, braços...me'ls estira, i m'agafa la mà entrecreuant els seus dits amb els meus, jo obro els ulls quan el sol em deixa un treva i la veig que somriu, mirava per si s'havia convertit en una nena petita, doncs al tacte entre la meva mà la seva és diminuta, infantil... segueix per la cara i el clatell, i les orelles i els ulls, i el cap, la pell se m'erissa completament quan els seus moviments dolços però contundents fan que els seus dits se'm clavin al crani, és un moment per deixar-se anar, sota l'escalfor del sol, quin descans, quin relax..........MMMMMMMMMMMMMMMMMMMMM................. són els meus petits-grans-plaers-luxes del cap de setmana ;-) 



dimecres, 13 de juliol de 2011

Retalls de vida...

Principis dels anys setanta. 

Els amics dels pares , l'E i la Pe, s'han comprat una casa al Priorat de Banyeres. Comença la moda i la possibilitat de tenir segones residències, i ells en són uns dels afortunats que s'ho poden permetre. Alguns dissabtes hi van i em prenen, tenen un Seat 850 i m'assec al davant al seient del copilot, entre les cames de la Pe, que m'agafa per la cintura. És una dona molt guapa i sempre porta faldilles de tub i grans escots, té els llavis molsuts i perfectament pintats, i els pits grossos, la cintura prima i unes corves que maregen... És com la Sofia Loren, però rossa i a la catalana.

Les seves cames llargues i tornejades toquen amb les meves, per la falta d'espai dins del cotxe, i... em punxen!!!!!! Em punxen més que la barba del meu pare quan fa dies que no s'afaita i l'abraço i el petonejo quan arriba de la feina... em punxen tant que no sé estar quieta, intento dissimular 

-Reina, que no vas bé?- i jo, - sii, ehem...se m'adorm una cama, em pica el peu...- intento dissimular perquè els pèls són tan durs que es claven com agulles...

Cada cop que vaig a Calafell per la carretera del Pla B, i passo pel Priorat de Banyeres, penso en les punxes a les cames de la Pe, i en que, a tan tendra edat, vaig començar a aprendre, entre moltes altres coses, que NINGÚ ÉS PERFECTE.

Aquesta sóc jo, collint floretes a la casa del Priorat de Banyeres, després d'haver sofert les punxades pertinents del viatge d'anada...Foto feta per la Pe.


Avui m'ha agradat...

...Un dia, mentre passejava pel parc, (als afores de Londres), Tony Parsons va adonar-se de que tenia la ment ocupada en expectatives d'aconteixements futurs que podrien succeir, o no. 

Va decidir concentrar-se en la forma de caminar i notà que cada pas era únic, es produïa durant un moment i no es tornaria a repetir mai més

Llavors sentí que una tranquil·litat i una presència sense límits descendien sobre totes les coses i la seva percepció del món canvià radicalment...

(T.G.Vicente)


Hyde Park, Londres



dilluns, 11 de juliol de 2011

Paradoxes...que són veritats com a punys...

Booooo!!!
I veritat...!!! 


(Gràcies Pere fill, la vida t'ensenyarà tantes coses...com per exemple, aquestes)

Avui m'ha agradat...

Hi havia una vegada una parella amb un fill de 12 anys i un ruc. Van decidir viatjar, anar a treballar i conèixer món. Així doncs, van marxar tots tres i el ruc.

Al passar pel primer poble, la gent comentava: "Mireu aquest nen mal educat! Ell dalt del ruc, i els pobres pares, caminant i estirant les regnes, quina barra!!!"

Llavors, la dona li va dir a l'home: "No permetem que la gent parli malament del nostre fill" L'home va fer baixar el nen i va pujar-hi ell. 

A l'arribar al segon poble, la gent murmurava: "Mireu quin poca-vergonya aquest paio, deixa que la dona i la pobra criatura estirin al ruc, mentre ell va ben còmode a dalt".

Llavors, van prendre la decisió de pujar-la a ella mentre pare i fill estiraven les regnes.

Al passar pel tercer poble, la gent comentava: "Pobre home!! Després de treballar tot el dia, ha de portar la dona sobre el ruc...i a aquest pobre fill? Què li espera, amb aquesta mare?".

Es van posar d'acord i van decidir pujar sobre el ruc tots tres per a poder continuar el seu peregrinatge. 

A l'arribar al següent poble, van sentir que deien: " Són uns bèsties, més bèsties que el ruc que els porta, pobre animal, li partiran la columna!!!".

Per últim, van decidir baixar tots tres i caminar al costat del ruc. Però al passar pel poble següent, no podien creure el que deien les veus somrients: "Mireu, aquests tres idiotes!! Caminen, quan el ruc podria portar-los!!".

CONCLUSIÓ:

Sempre et criticaran i parlaran malament de tu i serà difícil que trobis algú a qui li agradi tot el que fas i hi estigui conforme. 

Per tant, viu com creguis!! Fes el que et sembli correcte a tu, i sobretot el que et dicti la teva consciència, i el teu cor.

(Maria Castaño)

Pàrking de rucs al mercat de Risani, Sàhara, Marroc.

diumenge, 10 de juliol de 2011

Avui m'ha agradat...



No ets el que portes posat, ni ets el que vols aparentar, ni ets la manera com et mous, ni el que saps fer, ni el que t'agrada, ni ets igual que ningú altre...ets únic, i ETS EL QUE TENS DINS DEL CAP. 

Poma diferent ;-)

Estiu vermell...

I com m’agrada el tomàquet. A l’estiu, quan n’hi ha tants i tan bons...recordo moltíssim la meva àvia a l’hort de Les Cabanyes collint-los...l’olor de les tomaqueres a l’arrancar-los, (els de branca, a la botiga, sempre fan aquesta olor i em recorden a ella..) i les aranyes que sempre hi havia entre les fulles peludes de la planta...com si les veiés. Cru i amanit, amb un bon oli d’oliva verge, és com a mi més m’agrada, però també en menjo de fregit (poc), i en gaspatxo (molt). És un aliment nutritiu i refrescant que forma part important de la dieta mediterrània, sobretot a l’estiu. I diuen que té tants beneficis, que té més propietats terapèutiques que molts medicaments.

Entre d’altres, diuen que és un conegut remineralitzant i desintoxicant.


Tomàquet de branca, per sucar pa i per amanides també, és el que em recorda la iaia ;-)

A més de les toxines que s'expulsen a causa del seu efecte diurètic, també s'encarrega d'eliminar l'àcid úric i de reduir el colesterol.


Hi ha molts tipus de tomàquets, però tots comparteixen propietats i beneficis.

Tomàquet de Montserrat, boníssim de gust, però amb poca polpa, sec, amb oli d'oliva verge i sal una delícia...


Són una font de potassi, fòsfor i magnesi-necessaris per a l'activitat normal de nervis i músculs-, aporten importants quantitats de vitamines B1, B2, B5, E i, sobretot, C i A-en concret, betacarotè o provitamina A-. El tomàquet amb prou feines conté greixos. Aquesta característica, unida al seu poder diürètic, el converteix en un aliat d'excepció en les dietes d'aprimament i de control de pes.

Tomàquet RAF, també m'encanta per menjar amb formatge fresc, anxoves i amanit amb oli sal i vinagre, mmmmm ah!! i orenga potser ?


És, a més, un aliment molt ric en licopè, un pigment vegetal que atorga al tomàquet el seu característic color vermell. El licopè posseeix propietats antioxidants i anticancerígenes i redueix el risc de patir malalties cardiovasculars. Els antioxidants són un grup de vitamines, minerals i colorants naturals que protegeixen les cèl lules del nostre organisme dels efectes nocius causats pels radicals lliures, unes molècules que es formen en el cos humà en entrar en contacte amb l'oxigen, és a dir, quan respirem.

Kumato, el meu descobriment d'aquest hivern...boníssim per les amanides també ;-)


 Els radicals lliures són, en part, responsables de l'envelliment, de les malalties cardiovasculars i de l'aparició del càncer, i actuen atacant les membranes cel lulars i al material genètic de les cèl lules-l'ADN- Aquest procés d'oxidació cel lular, que afecta tots els teixits, ocorre de forma natural i és inevitable ja que no podem viure sense respirar, però factors com la contaminació ambiental, fumar, les dietes riques en greixos saturats, prendre massa el sol i l'exercici físic excessiu contribueixen a augmentar la producció de radicals lliures. Menjant tomàquets obtenim antioxidants que actuaran contra aquests...o sigui, TOTS A MENJAR TOMÀQUETS!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Oleole!!!!! ;-)

Tomàquets de Montserrat sense obrir, s'hi assemblen als que cultivava la iaia també ;-)

dimarts, 5 de juliol de 2011

I avui m'ha agradat...

"...Y me habría perdido grandes aventuras...no habría llenado mi saco de vivencias...


Penas y zapatos es el pago por andar caminos que sólo nosotros sabremos, viviremos..."


(Resposta a la frase del Dom d'ahir, A.Benavent)

dilluns, 4 de juliol de 2011

Retalls de vida (recent!)

És una tarda de primavera, d'aquesta mateixa que hem deixat enrera fa tan poc temps, penso que m'aniria bé sopar una mica de fruita, ara comença a haver-hi varietat...i l'operació bikini està cremant ja en el seu punt més àlgid...encara que jo passo de l'operació bikini a l'operació carnaval, així mai hi ha temps de baixar la guàrdia...


Vaig a la fruiteria de la plaça del Carme, últimament sempre vaig allà perque em va bé, passo pel davant gairebé cada dia...Sempre tenen música posada, a vegades alta de volum, sobretot a primera hora de la tarda, quan no hi ha gairebé ningú comprant...


El noi de la botiga sembla tret d'una pel·lícula de l'Almodóvar, amanerat, pentinat impecable amb cresta inclosa i metxes rosses color groc canari, efecte atigrat, es diu així quan estan tan mal fetes i són com unes ratlles tan gruixides que recorden la pell d'un tigre, doncs aquestes, i pírcings, celles depilades, és baixet, poca cosa, i molt posat en el seu paper de fruiter amb tots els tòpics: davantal de ratlles, llapis a l'orella, i diu carinyo i guapíssima a totes les clientes. 


Es veu un noi molt sensible, molt persona, parla sempre fluixet i té una veu dolça, li dic noi perque pel seu aspecte i la tendresa que desprèn, no em surt dir-li home, tot i que ho és, i fa temps. 

Quan entro sona una cançó del Canto del Loco que m'agrada molt, té una tonada que s'enganxa moltíssim, es diu Peter Pan...el noi canta emocionat, entre una muntanya de cogombres... "Será que me habré hecho mayor, que algo nuevo ha tocado este botón, para que Peter se largue.." Està motivadíssim posant bé les fruites i els vegetals, i canta a tot pulmó, amb tot el sentiment que li surt de dins...Jo me'l miro. Em serveixo els fresons, els kiwis, el meló..."Cuando te marches creceré...recorriendo tantas partes que olvidé, es mi tiempo, ya lo ves...tengo espacio y es el momento de crecer, si te marchas viviré con la paz que necesito y tanto ansié..." cantem tots dos, sense donar-nos-en gairebé ni compte, i ens mirem...


Acaba la cançó, sense dir-nos res anem tots dos al taulell i em pesa la fruita, marca el preu, em dóna el compte, "vuit amb quaranta-tres carinyo", pago i marxo...SURREALISTA, PERÒ VERITAT


Cada cop que la sento, entro a la fruiteria, sense adonar-me'n.


Aquesta tarda mateix hi he estat, avui sonava lady Gaga, el noi la xiulava :-)))))))

Un día llega a mí la calma mi Peter Pan
hoy amenaza aquí hay poco que hacer

Me siento como en otra plaza
en la de estar solito en casa
será culpa de tu piel

Será que me habré hecho mayor
Que algo nuevo ha tocado este botón
para que Peter se largue

Y tal vez viva ahora mejor
más a gusto y más tranquilo en mi interior
que campanilla te cuide y te guarde

A veces gritas desde el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

Ahora me gritas desde el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma.. me calma

Si te llevas mi niñez llevate la parte que me sobra a mi
Si te marchas viviré con la paz que necesito
Y tanto ansié

Mas un buen dia junto a mi
Parecía que quería quedarse aquí
No había manera de echarle

Si Peter no se quiere ir
La soledad después querrá vivir en mi
La vida tiene sus fases, sus fases

A veces gritas desde el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

Ahora me gritas desde el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma...

Y a veces gritas des de el cielo
queriendo destrozar mi calma
vas persiguiendo como un trueno
para darme ese relámpago azul

Ahora me gritas desde el cielo
pero te encuentras con mi alma
conmigo ya no intentes nada
parece que el amor me calma... me calma

Cuando te marches creceré
recorriendo tantas partes que olvide
llevó mi tiempo, ya lo ves
tengo espacio y es el momento de crecer

Si te machas viviré
con la paz que necesito y tanto ansié

Espero que no vuelva más
que se quede tranquilito como está
que ya tuvo bastante

Fue tiempo para no olvidar
la zona mala quiere ahora descansar
que campanilla te cuide y te guarde..."


Avui m'ha agradat...

"Si me hubiese quedado tranquilo en mi casa en vez de irme a sufrir por el mundo... no me habría ahorrado pocas penas y pocos zapatos!!! "

(Dominike Liaño, Senyor de les Papallones ;-))




...I a casa haguessis tingut moltes alegries, Dom??? El que és segur que tindries, és moltes sabates sense estrenar ;-)



diumenge, 3 de juliol de 2011

Avui va de...

Els escots pronunciats de tots els tipus, m'agraden. Sobretot per lluïr-los, crec que és un fet diferencial femení i com a tal s'ha d'aprofitar, que la vida són quatre dies, i en dos està plovent...

Avui anant de compres i, més que res, mirant i remenant, com a mi m'agrada, m'he fet un embolic monumental amb els tipus d'escot, no sabia que n'hi havia tants!! A saber:


Escot paraula d'honor: És el que no té tirants, diuen que una modista va gosar fer-lo per un vestit de nit d'una jove aristòcrata, i al provar-se'l ella li va dir, segur que no em caurà?? I la modista va contestar, senyoreta, li dono la meva paraula d'honor que el vestit no es mourà de lloc. D'aquí el seu nom. Aquest m'agrada molt, avui duia un vestit amb aquest escot.




Escot Halter: És el que ensenya les espatlles, i sempre va agafat al coll. N'hi ha vàries versions, però sempre queden les espatlles i els braços al descobert. També m'agrada molt, ahir duia un vestit amb aquest escot. Aquí unes quantes versions..







Escot quadrat o francès: És, tal com el seu nom indica, ben quadrat. Aquest no el faig servir gaire, no m'agrada massa.





Escot cor: És una variació de l'escot paraula d'honor, però en la forma del pit fa una pronunciació destacada enmig, fent que agafi forma de cor. El trobo molt anys 50, de pin-up.





Escot en V: És el que té forma de pic, pot ser més o menys profund, m'agrada fer-lo servir sobretot en jerseis primets, a l'hivern.




Escot il.lusió: És qualsevol tipus d'escot, però cobert amb tul i gassa transparent. És molt típic de les núvies.




Escot retrat: És el que fa l'efecte de portar un xal a sobre, en foto s'entén millor.
Aquest també molt usat per les núvies. (encara existeixen les núvies?? Hi ha algú que es casi??) .




Escot vaixell: És recte, i ensenya una mica les espatlles. No tinc ni la més remota idea de perquè es diu vaixell, i no trobo l'explicació per internet, o sigui que ens quedarem amb el dubte...





dissabte, 2 de juliol de 2011

Les llunes màgiques...






....Si, són espelmes sobre una taula de vidre... tenen aquest aspecte tan màgic...estaven enceses al Tancat de Codorniu, cada nit, en una taula al jardí...no me'n vaig poder estar de fotografiar-les. Sense flash, el resultat és aquest, tan espectacular ;-)

divendres, 1 de juliol de 2011

Sensacions de vacances...

 Coses, llocs, moments, sensacions...per recordar





Una casa preciosa, i una vista espectacular des de la terrassa...un lloc tranquil, sense agobis de gent, la natura i nosaltres


El Tancat de Codorniu va ser la casa d'estiueig d'Alfons XII i la seva família, és una casa senyorial realment preciosa i rehabilitada i moderna, una passada

 Vistes des de la suite Alfons XII. Cada tarda al passar a peu o en bici pel camí que es veu a mà dreta, el pagès que era en aquesta caseta em saludava i m'aixecava el vol. Era un home molt gran i agradable...em vaig quedar amb ganes de fer-hi més fotos, a ell i a la casa.


 Els meus pantalons nous, m'agraden tant!!! I brillen tant que enlluernen...!!!


Baixant del vaixell, marejada com una sopa, anem a dinar a un xiringuito al mig del mar...només em faltava una passarel.la sense barana, em roda tot!!!!!!!!!!!!!!! Però jo ben digne per a la foto

Vista des del Xiringuito de la Costa, val molt la pensa anar-hi, és una experiència única


Platja de Les Cases d'Alcanar davant de l'hotel. Tarongers, sol, silenci i platja deserta, es pot demanar més? El paradís s'hi deu assemblar...


Entrada senyorial a la finca, quan s'obre la porta impressiona el gran passadís fins la casa...el Pere en bici se m'escapa




El Delta de l'Ebre...El meu somni seria tenir una caseta d'aquestes enmig dels arrossars...bé, no sabria quina triar...la de Dalt Vila a Eivissa o aquesta, jejejeje


 ...O aquesta!!!!!!!!!! M'encanta


 Colors a les salines de la Tancada...hi vam veure flamencs, molts!!







El tancat de la barra del trabucador...un lloc màgic, per viure'l en directe...M'encanta la sensació de silenci, llibertat, serenitat, màgia



Quina platja, sol, aigua, sorra, silenci, soletat, tranquil·litat, quines sensacions més fantàstiques...


 Més clar, impossible!!!!


 Amb la calor que feia i els peus a l'aigua...tot un luxe abans de dinar

El barnús, al Roger li va una miiica gran...sembla un fantasma...els ulls no ajuden!! jeje


 M'encanta la decoracio de la casa, i els colors...jo ho hagués triat molt semblant!!!


 Una mascletà en rigorós directe des de la platja, quin ensurt!!!!!

És un marronàs treballar en aquest bar i haver de pujar la safata a la terrassa per l'escaleta...sisisi

 Jajajajaja, com es cremen els penyiscolencs (es deuen dir així?)

 Dinar en un lloc immillorable...per les vistes, el menjar sí que era millorable........


 Penyíscola, quants anys que no hi havia anat, em va semblar que era a Eivissa!!!

 Capvespre a les Cases d'alcanar, foto que vaig fer pensant en la Sílvia Prats ;-)

Aixxxxxxxxxxxxx...aquesta cadira em recorda la peli de 9 setmanes i mitja...................perquè serà?? El M. Rourke crec recordar que en tenia una de semblant...


Una altra caseta encantadora del Delta...quina delícia llevar-te al matí, i sortir a fora i veure que ets aquí al mig ...agafar la bici i anar a la platja, despullar-te i banyar-te sense que ningú et digui res...fantàstic!! Potser algun dia....................