"Un altre any de celebració del no-res. Dotze mesos més tard, un grapat de reivindicacions i unes quantes passes enrere. Ni un avanç. Només la constatació que les dones continuem sent pastura de les pitjors estadístiques. Encapçalem les llistes de l'atur i sumem titulars de sang. Les més precàries en un món laboral precari. Les captives amb l'assassí a casa. Les nenes amb ànima de submises. Per acabar de dibuixar el desastre, una reforma laboral que només projecta més ombres sobre la foscor. Podríem estar pitjor. Només cal passejar-se pel món per constatar-ho. Podríem ser només un tros de carn propietat d'un home.
Una prova de la seva homenia. El membre on resideix l'honor. Davant el mínim risc de màcula, susceptible de ser arrencat, mutilat i assassinat.
Una prova de la seva homenia. El membre on resideix l'honor. Davant el mínim risc de màcula, susceptible de ser arrencat, mutilat i assassinat.
Però també podríem estar millor. Infinitament millor. I també hi ha miralls en els quals ens podríem reflectir. Societats on les dones ocupen els primers càrrecs polítics i empresarials. On un índex elevat de maternitat és compatible amb un envejable percentatge d'ocupació. On el lobby femení és potent i estructurat. Països que han nacionalitzat la banca i han jutjat als seus polítics per negligència davant la crisi. Però allà fa fred. I aquí, mentrestant, ens coem en el brou de l'apatia i la subordinació. 8 de març. Un any més de pèrdues, mancances i absències. 365 dies de no-res."
(Emma Riverola, El periódico 8 de març 2012)
He buscat dones desesperades al google i les primeres que m'han sortit: Vet-ho aqui :-P
M'ha agradat posar-les perquè el vermell que les envolta és una senyal de la passió i de les ganes que tenim de viure i moure'ns, i aconseguir coses. De millorar la resta del món on la situació és tan dolenta, injusta i humiliant. Per aconseguir el respecte i la igualtat amb els altres éssers humans, els homes. Som afortunades d'haver nascut aquí...lluitem pel futur.
