dimecres, 21 de març del 2012

Zuhair Murad

Era negra i de puntes, totalment transparent. Màniga llarga, ampla, una mica arrugada de dalt, donava una sensació de vol als braços que la feia única..

Els botons, com fines perles negres, quan eren cordats cenyien al cos la roba d'encaix tan negra i tan sòbria, tan extremada i discreta a la vegada, segons com la duies, i com somreies amb ella posada... És una brusa que em vaig comprar en un outlet de Mango fa uns anys, potser deu ja, com passa el temps!! Era enmig d'una pila de roba remenada i arrugada, em va costar 3 euros. Me la vaig provar i vaig veure que havia de ser meva. Vaig mirar l'etiqueta, era una peça d'una col.lecció d'un dissenyador nou, desconegut per mi, que havia fet per Mango... Vaig pensar que segur que donaven oportunitats a joves promeses que destacaven en el món de la moda... Aquesta brusa, per la seva forma vaporosa i poc portable en els dies de cada dia, per massa espectacular i per la insolència de les seves formes, no devia tenir gaire èxit, n'hi havia moltes d'iguales a la pila...en l'etiqueta del coll, en unes lletres petites de tipus caligrafia anglesa, i en negre, sobre fons blanc de seda, deia Zuhair Murad.


Al cap d'uns anys vaig començar a veure imprès a peu de foto en les revistes de moda aquest nom tan peculiar, i per tant inoblidable, del dissenyador libanès que ha arribat al més alt del món de la moda en els últims temps, i cada cop que veia el vestit que acompanyava el nom veia una peça fantàstica i com volàtil, etèrea, màgica, un vestit que ha de convertir en una princesa preciosa a cada dona que el porti, que té com ales, sisi, és lleuger i segueix les formes del cos sinuosament, tan sensual, tan...preciós...!!!


No sabria quin triar-me!!!!!!!!!