diumenge, 1 de juny del 2008

L'or del Marroc

No havia sentit mai parlar d'aquest oli, i la veritat és que em va picar la curiositat al veure un reportatge en una revista a l'avió, quan anàvem cap a Marrakech. El meu interès pels productes cosmètics em va fer llegir a fons el reportatge.
Aquest oli s'obté de les llavors de l'arbre d'argana (Argania spinosa); l'únic lloc del món on es pot trobar és en les àrees semidesèrtiques al sud-est del Marroc. Actualment la zona on estan els arbres ha estat declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco.
Se n'obtenen fruits un cop l'any. El fruit conté un pinyol, a l'interior del qual es troben les llavors, que contenen fins un 50% d'oli.
Dues de les formes més curioses d'obtenir les llavors impliquen l'"ajuda" d'animals, o bé cabres, que mengen els fruits i escupen les llavors, o bé camells, que es mengen el fruit sencer i expulsen les llavors, indigeribles, a través de...si si, la caca!
Però per al meu consol llegeixo que la forma més habitual d'extracció és recórrer al secat al sol per a poder separar el pinyol del fruit. Després de trencar la closca, l'oli s'extreu amb un torrat previ de les llavors, i es mol manualment.
La producció és petita, doncs de cada arbre es pot obtenir al voltant d'un litre d'oli per collita.

És oli comestible i molt valorat al Marroc, però se li han donat des de sempre usos cosmètics, sobretot per les dones berebers, que l'utilitzen com a protecció contra el sol i el vent, elements als quals estan exposades amb escreix tota la seva vida.


L'únic inconvenient que li he trobat és la pudor que fa...una barreja de fum i campament gitano, de fet no se t'acosta ningú, en tot cas una cabra d'aquestes que se'l mengen suposo que vindria corrents per la familiaritat de l'aroma... Però també he de dir que després d'uns cops de posar-me'l, ja no la trobo tan desagradable...

És un hidratant excepcional, amb efectes anti-envelliment, anticelulítics i antitaques. Deixa una pell satinada i fabulosa. També reafirma la pell i protegeix del sol, a més de servir també de bronzejador. Total: L'or del Marroc!!

En la nostra visita a una farmàcia bereber, on s'elaboren productes amb ingredients naturals tant de cosmètica com medicinals, en vam comprar i us asseguro que realment és una joia, he mirat per intentar aconseguir-ne per aqui per quan se m'acabi el que vaig portar però el preu és bastant alt, a més diuen que el barregen amb oli d'oliva per allarga-lo i no és pur... haurem de tornar a Marrakech!!!!!!

dilluns, 26 de maig del 2008

Àlbum complet del viatge

Marrakech maig 2008


Per a les meves nenes...!!! I per a qualsevol altre que vulgui veure'l...

Si cliqueu sobre la foto, s'obre l'àlbum.

S'accepten comentaris a les fotos..(cliqueu sobre la foto, i a sota es pot posar si voleu)

Experiències a Marrakech

Vam passar-nos el dissabte, primer de visita per la ciutat, amb el nostre guia particular, Abdoul, que ens feia córrer per aprofitar el temps, tot i que sempre deia "la prisa mata".. La muralla de la ciutat, el mercat de Bab Doukkala, la Koutoubia, jardins de la Princesa Lalla, Hotel la Mamounia, Palau Bahia, barri jueu, hammam, tatoos de henna, farmàcia bereber...I un altre cop arribada a la plaça, totes amb les mans i peus inflats i moooolts ganes de seure i de beure...una cervesa!! Missió impossible, també vam entrar en una mena d'hipermercat enorme, on venien tot tipus de menjar i tots els productes de neteja, basar, que es poden trobar en un hipermercat gran, inclús: Teles amb pantalla plana, i...Motos!! Enormes!! Però de cervesa: res de res. Ni rastre d'alcohol..!!

A la tarda, després de patejar-nos durant hores tota la medina, botigues i més botigues (dubto que cap home dels que jo conec ho aguantés), carregades fins dalt de compres, encara ens quedava mooooooolta corda, per riure sobretot...com sempreeeeeeeeeee! Jejeje

Marrakech: Color absolut


Palau Bahia
Mellah, barri Jueu
Hammam "Les 1001 nuits", nom ben encertat!
Plaça Jemaa El Fna


La Medina
Jardins de Majorelle, Yves Saint Laurent


Parada de fruits secs al mercat
Plaça Jemaa El Fna de dia
Babutxes, calçat nacional
La Medina, al mig del mercat


Jardins Majorelle
Sala del Palau Bahia
Colors del mercat
Tatuatge de henna negre al Hammam


Mosaics de palau


Carrerons de la Medina

diumenge, 20 d’abril del 2008

Dansa oriental-Coreografia de clàssic egipci



"PRECIOSAS BAILARINAS", com ens diu la Nefer, jeje PIQUEU SOBRE LA FOTO I... TA-TA-TXAAAAAN, la coreo principal del curs tota detalladeta, ja l'aniré actualitzant a mida que la treballem, tot i que queda poquet.. (per sort)

diumenge, 13 d’abril del 2008

Vicky Júnior ja té els 18!! (o l'efecte d'uns bons "taconazos")

Uooops!! Canvi de sabates!!!

Avui hem anat tota la family a celebrar l'aniversari de la Sara, aquests esperats 18, que ella no sap que passaran tan ràpid, igual que els 70 següents..
Bé, ha arribat Súper-Guapa-Fashion, com sempre, amb uns "taconazos" de 12 cms. que, com podeu veure, li queden ideals de la mort.

Jo, la veritat és que també m'anava a posar unes sabates súper altes, però a última hora he decidit que no calia patir i més anant a un dinar amb nens...sempre al final sobren (els talons vull dir... encara que els nens...jejeje)
Però què ha passat? Que al cap de mitja hora a la senyoreta súper fashion li feien un mal als peus que no podia donar ni un pas, i clar, qui estava allà per salvar la situació?? (canvia-me-les porfaaaaaa!!!!..)
I aquí comparant les dues fotos podeu veure el resultat del canvi, al final és veritat que els talons estilitzen una passada, que bé m'he sentit portant-los!! I la Sara súper còmoda amb les meves ballarines...
Al final, he hagut d'acabar amb els taconazos de la òstia i perseguint nens...(El Martí s'ha escapat..) Socorrooooo!!!


La Queti i jo, divertides
Queti, Victòria, Albert i Vicky Jr. Felicitats princesa meva!!!

I el nou piset de l'Albert, què... aquí es pot veure la tecnologia punta del porter automàtic, amb pantalleta inclosa per poder veure bé la cara dels convidats...

(Socorro esta casa es una ruinaaaa!!!)

dimarts, 8 d’abril del 2008

El corazón helado-Almudena Grandes


Álvaro comença a estirar i estirar el fil dels secrets de la seva família el mateix dia que mor el seu pare, la bola es fa cada cop més grossa...

Un llibre que té tot el que es pot demanar: Una història emocionant, la guerra civil vista des dels dos bàndols, els personatges tan ben desenvolupats, te'ls creus tots des del primer moment.. Amor, odi, mentides, traicions i una dosi d'intriga i misteri que fa que no el puguis deixar...realment per a mi una obra mestra.
A més, crec que haurien de llegir-lo els joves: la guerra, la postguerra, l'exili... inspirat en històries reals, tal i com explica la mateixa autora. Aquesta vegada Almudena Grandes s'ha superat a ella mateixa. He llegit tot el que ha publicat, i aquesta novel·la és per a mi la millor. És el primer llibre (i n'he llegit uns quants...) que m'ha fet plorar, impressionant.
Excel·lent, Almudena és la reina de l'adjetiu, però també de la passió, del sentimient pur, i la història que ho lliga tot de la Raquel i l'Álvaro, que he vist que molta gent la critica per que la troben molt exagerada, doncs jo me la crec. Inclús he pogut sentir la desesperació, de fet jo també em vaig enamorar de l'Álvaro al llegir l'obra...

Gràcies Almudena! El retrat de l'època, també magnífic !!! Per a mi, altament recomanable.

dimecres, 2 d’abril del 2008

Amantes y enemigos-Rosa Montero


Aquests dies de setmana santa he llegit aquest llibre, per pura casualitat, d'aquells que et compres a l'aeroport perque penses que els dies seran molt llargs i portes poca lectura sobre..Ha estat una sorpresa molt agradable, l'he devorat paladejant cada pàgina, és deliciós. Són una sèrie de contes sobre relacions de parella, un munt d'històries a vegades rocambolesques, que t'enganxen i t'absorbeixen, no pots parar de llegir. Un home que viu amb una vella rica que odia, una dona molt lletja casada amb un cec, un nan enamorat d'un dèspota maltractador... això per fer-vos una idea, però n'hi han moltes més totes realment delicioses..històries sòrdides, a vegades tendres, tràgiques, còmiques...bé, com la vida mateixa. Vinga animeu-vos a llegir-lo!
(Per cert, vaig encertar en que portava poca lectura per tants dies, me'n vaig llegir 3!)