que ara mateix li amaga l’ànima,
passeja amb les mans a les butxaques,
reflectint llums de Nadal a les ulleres
com guspires d’un pensament d’estrelles.
La mirada altiva però de llàgrimes,
els records li brollen per les galtes,
la nostàlgia avui és la seva casa,
i tan sols rumors a ell l’acompanyen
absent de tothom que riu i balla.
De sobte mira el tint vermell de l’horitzó,
pensant que potser ella hi té mirada,
cercant trobar-la allà com una màgia
que només ell serà capaç d’imaginar-la.
Pensant que ara voldria acariciar-la.
