dissabte, 25 de desembre de 2010

Lhome de l'abric gris de llana...

L’home de l’abric gris de llana,
que ara mateix li amaga l’ànima,
passeja amb les mans a les butxaques,
reflectint llums de Nadal a les ulleres
com guspires d’un pensament d’estrelles.

La mirada altiva però de llàgrimes,
els records li brollen per les galtes,
la nostàlgia avui és la seva casa,
i tan sols rumors a ell l’acompanyen
absent de tothom que riu i balla.

De sobte mira el tint vermell de l’horitzó,
pensant que potser ella hi té mirada,
cercant trobar-la allà com una màgia
que només ell serà capaç d’imaginar-la.
Pensant que ara voldria acariciar-la.




 (Poema del Xavier Folch Saderra, tinc toooot el seu permís per a posar-lo al meu bloc, gràcies Xavier, m'ha encantat!!)