divendres, 24 de desembre de 2010

STARWAY TO HEAVEN

Si hagués de donar a una cançó el títol de cançó de la meva vida, estic gairebé segura que triaria aquesta: L'he escoltat centenars de vegades en tots aquests anys, i cadascuna d'elles és especial i m'emociona. Avui l'he escoltat i mentre la sentia m'han vingut al cap una sèrie de coses, records, flashos, imatges, persones, situacions, i han estat tants, tantes coses, que les vull anotar aquí per a no oblidar-les. Mai.

- Cal Mari a Sant Quintí. Rosa, Núria, Judit, Xarli, guitarra, ginebra, i tres efes: fred, fum, foc.

- Jaume Santacana al tren, venint de Barcelona, principis dels anys 80. Porta un ràdiocassette i escolta aquesta cançó, està en tractament amb metadona, va amb una nòvia que està pitjor que ell. Ella encara viu, ell va morir fa molts anys.

- La meva germana i una amiga seva, la Fina, porten un vestit igual, una en color rosa i vermell i l'altra en dos tons de blau. És curtíssim  i cenyit, té un estampat de cotxes vermells en fons rosa. (Sí, cotxes!!) Porten les dues unes bótes amb plataforma i taló brutal, de xarol blanc, tenen uns serrells al darrera. Jo vull ser gran com elles per vestir-me igual. Escolten aquesta cançó en la maleta tocadiscs de l'època, i parlen de nois i de discoteques mentre riuen. Em fan fora.

- El lloc de trobada de la gent de Sant Pere de Riudebitlles, que han fet el Subi i els seus amics, és una espècie de cova-celler fosc-amb un sofà vell i una barra de bar, i bona música. Aquesta cançó hi sona sovint. Amb el temps serà un lloc emblemàtic per a la gent de la zona.

- Els segons temps de Salsa, Sant Quintí. Quan està al capdavant l'Àlex Santamaría de DJ, i nosaltres som els reis de la sala.També em recorda això.

- El Marlène, a Vilafranca, bareto mític a Vilafranca, típic de l'època de la moguda.


- Altres coses que em callo...

- Les meves cames adolorides, quan vaig a córrer, la suor, l'esforç, el dolor intens a les cames...han passat moltes coses, i molts anys, però encara escolto aquesta cançó...