diumenge, 7 d’agost del 2011

La Giralda de l'Arboç, sorpresa d'avui...

 Vista des de l'exterior


Vista des del jardí...

 Llums i tigres de l'Índia...







 Motius vinícoles en els sótans on hi ha les bodegues





 Salons amb mobiliari d'estil Imperi



 El Pati dels Lleons, espectacularment preciós




 En cada racó hi ha un detall que crida l'atenció, i els colors es desborden per tot arreu...no saps on mirar...








 El Saló dels Embaixadors, tots quedem bocabadats per la seva bellesa quan el guia obre les seves portes...


 En el saló hi queda constància de qui va fer el palauet, l'escut de l'Arboç i la senyera...


 El Quixot més gran del món, segons el Llibre Guiness...és fet amb fusta llaurada...





 Cada detall m'enamora...



 Els vitralls modernistes del primer pis acaben de confirmar que l'edifici és un petit tresor del Penedès...

 Els mobles estil Imperi, amb aquest aire oriental que li dóna la marqueteria en colors negre or i vermell..senzillament espectaculars


 En les habitacions llueixen còpies de la primavera i el Naixement de Venus de Sandro Botticelli. Són contemporànees del pintor, segurament còpies fetes per algun dels seux deixebles. Preciós lloc per a descansar-hi...


 Detall espectacular dels vitralls modernistes que donen llum i color al primer pis...





La Giralda forma part de la personalitat de l’Arboç des de que el 1908 fou acabada de construir per Joan Roquer i Marí, fill del farmacèutic de l’Arboç, apassionat de la fotografia i fundador del Teatre Romea de Barcelona, que va decidir edificar-la, al quedar totalmente captivat per la bellesa dels espectaculars monuments andalusos  (La Giralda i els Reales Alcázars de Sevilla, La Alhambra de Granada i la Mezquita de Córdoba),  en el seu viatge de noces amb la seva esposa, Candelària Negrevernís, hereda universal d’una fortuna procedent de les Índies.

Ara és propietat de Manuel Camino, un constructor que va fer fortuna als anys de la bombolla immobiliària i col·leccionista d’art. És un recinte catalogat i que forma part del patrimoni cultural del nostre país, i és una representació del vincle cultural entre les comunitats andaluses i catalanes a través de la seva arquitectura.

Les obres de restauració han finalitzat, més de cent anys després de la seva inauguració.

La Giralda és una reproducció fidel de l’original de Sevilla, però en miniatura, medeix 52 metres d’alçada, just la meitat de l’original, que en fa 104. També hi ha la reproducció el Saló d’Embaixadors dels Reals Alcázares de Sevilla, i del Pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada. També presenta diverses estances amb mostres d’inspiració neo medieval àrab  i de l’art califal de la Mesquita de Córdoba.

En més de 100 anys d’existència ha passat per diverses mans, i les seves parets han vist passar de tot... Durant la guerra civil va ser allotjament de les tropes republicanes, sobretot dels seus pilots d’aviació, donat que els camps d’aviació dels Monjos i de Santa Oliva eren relativament aprop.

El mobiliari actual és una barreja d’estils : Imperi, Lluís XVI, modernista, oriental Al-Andalusí, otomà, art-déco…conseqüència de l’amor a l’art, mai millor dit, del seu actual propietari, un apassionat col·leccionista d’art i antiguitats.

En resum, un lloc màgic digne de les mil-i-una nits que m’ha encantat, amb la seva barreja d’art andalusí i oriental...un lloc màgic i especial que val la pena no perdre’s...