Guerreres dels Monjos 2011

 Detall del top d'aquest any...i del que hi ha a sota, jejeje

 Cristina, Iolanda, jo, Lorena, ???, Erika...sóc incapaç de saber qui és la número 5...i porto les ulleres posades!!!!! Uixxxxxxxxxxxxxxxxxxxx......................

 Efecte mirall total!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 Vinga va, posem-ho tot al seu lloc i comencem!!!!!

La petita imitant la seva mare, guerrera del futur...!!!

Brillantor sota el sol, si ens mires necessites ulleres fosques ;-)

Toni i cia, sempre al voltant cuidant-nos...!!! ;-)

El que quedava de música i llums després de l'accident. Per sort ningú es va fer mal, els nois gairebé no van dormir perque puguéssim sortir el diumenge... GRÀCIES!! 
Per cert, la nina és dels noissssss!!!!!! ehem...

Les bones nenes abans de preguntar aixequen la mà...i volen!!! Serà el Red Bull??????

 

Des del primer assaig, fins l'últim dia, el TITO ANDRÉS al nostre costat, que no ens falti res...

Uuuuuuuupsssss!!!!

Posta de sol preciosa entre vinyes...no la podíem deixa passar sense fer la foto...

Meravellós record d'aquests dies amb la meva Cris!!!

Quin follón i quin fred, esperant abans de començar, amb un aire glaçat, només els més valents van sense jaqueta (però amb molts whiskys dins...!!!)

Jajajajajaaaaaaaa El Josep Lluís tan presumit em matarà si veu que l'he penjat...però no m'he pogut aguantar!!!!!!!!!!!! jajajaja
Només els guerrers sabem què és anar amb la jaqueta posada al revés perquè les ales no la deixen posar bé...

Ara sí que ja no en tenim, de fred!!!!

Un Jack Sparrow per mi soleta!!! Jajajaja ai les arrugues, tant de riure!!!!

Arribant a casa, els ulls encara tenen ganes de més, el cos està cansat...però FELIÇ!!!!!!!!!!! ;-)

Tríada

A tots ens agradaria saber què pensa la gent que ens 

envolta...a vegades ens sorprendria...

"llegeix" els pensaments del vídeo, genial!!!!

On van les il·lusions?

Com és que estàs tot sol?
Com estàs? quant de temps que no et veia la cara
que lluent et veig, 

serà que has quedat amb algú aquesta nit
no fa tant fred, no cal que em vinguis a buscar
tornaré tot caminant
no em tornare a perdre, 

no cal que m'esperis llevat
ja m'he d'espavilar

Els carrers estrets, tots tenen secrets i fan patir
en tan poc temps, 

has perdut un tros de vida
per això jo sempre et dic, 

al mal temps fes-li bona cara
has de ser valent

surt a buscar-les despert, 

fins el dia que et creguis 

tots els teus somnis.

Deixa't portar...

Mira' t, has enterrat el que havies somiat

tots aquests anys...

No saps perquè ara dubtes si tot era,

tot era tan clar.

I tu no ho has vist

fins que t'has despertat,

dubtant si arribaràs

on tothom t'imaginava.

Deixa't portar,

anem endevant,

no pararem,

no afluixem fins que ens fallin les forces.

Dormirem 
abraçats,

podem triar aquesta nit.

El guió que t'havies après

ara no et serveix

per entendre el que portes a dins.

Plou...

però avui et vols mullar,  

sentir
que encara ets viu...

Deixa't portar,

anem endevant,

no pararem,

no afluixem fins que ens fallin les forces.

Dormirem

abraçats,

podem triar aquesta nit.

Deixa'm venir,

vull fer aquest camí

amb tu.

No tinc por i ens riurem

dels murs que cauran,

que ens faran més forts l'endemà.

L'aire t'ha obert els ulls,

has trobat el sentit

d'allò que era tan fosc.

Perquè ningú et guiarà,

només,

tu pots fer,

tu has de fer aquest pas...

UN GITANO ETARRA? ON S'ÉS VIST, AIXÒ????

I DESPRÉS DIUEN QUE ELS GITANOS SÓN MALES PERSONES!!!!!


JO, SI PUC TRIAR, SEMPRE AL CANTÓ DEL MÉS DÈBIL.  :-)))))))

Del llibre de poemes Lluna de Maduixa.

ESCOLTA LA REMOR

Pots veure el final de la mar,

cercar les carenes més altes,

lliscar per geleres immenses,

estimar la llibertat.

Pots sentir el tot i el res

pots trobar-te sol acompanyat,

sentir la punxada del cor,

amanyagar el bes amb la mà.

Estimar una verge bruna,

fer l'amor ací i allà,

escoltar el ronc del mar

sentir cruixir l'herba al pas.

Vull dir tot això

i no trobo paraules

vull fer-te saber, perquè,

i ni tan sols sé , amanyagar-te.

Lliure sóc i hi he de seguir,

cercant-ho tot, cercant, no sé.

cercant-te a tu,

per estimar-te.

I a l'ensems fugir i somiar,

plorar, riure, estimar i odiar

hi ha l'ensems, no sé què fer,

si estimar, o abandonar.

Però sóc poruc, i no puc,

i vull doncs continuar,

que l'història continui,

què torni la llum al meu demà.

Perdut, ple de dubtes em sento

perdut, però no abandonat,

què ès la vida sense dubtes

què és l'amor, sense llibertat.

I tanmateix, malgrat tot

ESTIMO!!

I tanmateix, malgrat tot,

Vull estimar.

SERAFI. (Fredi Bentanachs).

(altre cop gràcies, i gràcies Fredi)

Bruc. El desafiament

Hem anat al cinema amb la idea de que ens explicarien la història del timbaler del Bruc, la llegenda del nen que feia de carboner i que, amb el seu timbal, va fer tirar enrera les tropes de Napoleó, invencibles i imbatudes en aquell moment a tota Europa...però ens hem trobat amb una pel.lícula d'acció, persecucions i explosions i sang a dojo, doncs de fet intenta recrear la persecució per part de sis membres dels exèrcits napoleònics del timbaler del Bruc per a acabar amb la seva vida i amb la vergonya que representa per a França aquesta derrota inexplicable... 

Si agafes una coctelera i dins hi poses una  pel.lícula del Rambo, una del Vam Damme i una del Steven Seagal, unes quantes paraules en català, una mica de sang i fetge i uns paisatges fantàstics i vertiginosos de la muntanya de Montserrat, barreges bé agitant amb força i et surt aquesta pel.lícula...osti, ara veig que no me'n recordo del nom del director, però en la seva filmografia només hi ha Paintball, que no he vist però no té molt bona crítica...

Vincent Pérez, Santi Millán i Juan José Ballesta és una barreja una mica rara però podien haver-nos sorprès i fer una bona combinació, no ha estat el cas...al menys ens queda el consol d'haver fet una aportació a l'import de taquilla d'una pel.lícula en català, no hi ha mal que per bé no vingui...

Em quedo amb aquesta sinuosa imatge del timbaler emmascarant-se el cos amb carbó per a passar desapercebut i anar a venjar la seva família...gluppssss

2011

Tot està per fer i tot és possible..... No permetis que ningú digui que ets incapaç de fer alguna cosa, ni tan sols jo..... Si tens un somni, has de conservar-lo. Si vols alguna cosa, surt a buscar-la, i punt........ Saps?, La gent que no aconsegueix complir els seus somnis sol dir-los als altres que tampoc compliran els seus.

Et desitjo de tot cor que al 2011 facis realitat els teus objectius...... Si no és aixi, no deixis mai de somniar.... ens espera un dur però excel·lent 2011!!

(Així m'ha felicitat l'any nou el Joan Llop, el llop del Delta) Gràcies Joan

Mai és tard per a fer-ho, si vull puc, comencem??

Al Toni Riera i la Blanca

Fa dies que volia escriure aquest post, perquè hi penso moltes vegades, en les coses que he fet des que a finals de l'any 2006 em vaig enredar en el primer carnaval de la meva vida, vam sortir per primer cop el 2007, la gent del CAS Vilafranca; tots érem novells en el tema i no sabíem ben bé com fer-ho, amb els anys i la feina entre tots en vam anar aprenent, i sobretot vam ballar, assajar i ballar hores i hores, i riure!!, i passar fred a les rues, i compartir una copeta per escalfar-nos, i treballar, fent-nos els vestits i les carrosses, i emocionar-nos ballant quan ens sortia tan bé que tothom ens mirava, això ho tindré sempre amb mi...!! Fa dos anys que vam decidir seguir fent camí carnavaler amb les Guerreres dels Monjos, però jo mai oblidaré tot el que he viscut amb la gent del CAS, i l'amor pel ball i per l'esport que em vas transmetre tu, Toni, junt amb la Blanca, i avui sé que SI VULL, PUC, que SEMPRE ES POT FER MILLOR, que ELS SOMNIS ES FAN REALITAT, i que EL QUE NO FEM ARA, NO HO FAREM MAI.


Sou uns cracks, com vam gaudir tots aprenent dels grans mestres!! Ha estat un immens plaer ballar i aprendre i compartir i viure totes aquestes experiències amb vosaltres. GRÀCIES.

Aquí un vídeo d'una de les vostres actuacions, l'última que he vist, i que tant vaig gaudir, FANTÀSTIC TONI. 

Lhome de l'abric gris de llana...

L’home de l’abric gris de llana,
que ara mateix li amaga l’ànima,
passeja amb les mans a les butxaques,
reflectint llums de Nadal a les ulleres
com guspires d’un pensament d’estrelles.

La mirada altiva però de llàgrimes,
els records li brollen per les galtes,
la nostàlgia avui és la seva casa,
i tan sols rumors a ell l’acompanyen
absent de tothom que riu i balla.

De sobte mira el tint vermell de l’horitzó,
pensant que potser ella hi té mirada,
cercant trobar-la allà com una màgia
que només ell serà capaç d’imaginar-la.
Pensant que ara voldria acariciar-la.

 (Poema del Xavier Folch Saderra, tinc toooot el seu permís per a posar-lo al meu bloc, gràcies Xavier, m'ha encantat!!)